Sant Sadurní de Rotgers (Borredà)

7 de Maig del 2008

Borredà – GR-4 – S. Sadurní de Rotgers – PR(verdes i blanques) – GR-241 – Borredà.

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Borredà passant per la C-17 i poc abans d’arribar a Ripoll, davant del Restaurant Villaura, trenquem a l’esquerra per agafar la Crta. C-26 passant per les Llosses i finalment arribar a Borredà. Total 60 kms.

Deixem el cotxe a la plaça major del poble; punt de sortida de la ruta d’avui.

A ¾ de 9 iniciem el recorregut. Avui el dia es presenta molt bo; de moment amb un sol esplèndid.

Sant Sadurní de Rotgers és una de les esglésies romàniques més emblemàtiques de la comarca i recentment ha estat restaurada amb gran encert. Aquesta ruta segueix l’antic camí de Borredà a la vall on està enclavada aquesta església. Per la seva antiguitat, aquest camí té un elevat interès propi; la tornada es fa per pistes i camins més moderns, envoltats del típic bosc d’aquesta zona.

La ruta comença a la plaça Major de Borredà (853 m.) . Abans o després de fer la ruta, val la pena donar una volta pel nucli antic d’aquest poble. Tot el nucli històric està molt ben conservat i es respira un ambient de temps passats.
Seguim les marques del GR 4. Al passar per les afores del poble contemplem antigues masies molt ben restaurades i convertides en cases de segona residència.

Després de deixar els camps de la sortida del poble i abans de començar una curta pujada, es veuen unes pedres planes en un petit prat a l’esquerra. Són saleres, pedres sobre les quals es posava sal per al bestiar per complementar la seva dieta.
Antigament, era tanta la importància d’aquest camí que es va empedrar en algunes parts per evitar-ne l’erosió. Hi ha un excel·lent exemple d’aquest treball en el curt tram de pujada ja que l’erosió ha deixat al descobert la tècnica utilitzada. Les pedres no es col·locaven de pla (sortirien del seu lloc amb massa facilitat) sinó que s’enterraven de costat perquè aguantessin millor el pas d’animals i de persones i les inclemències meteorològiques.

Just als passar per el punt més elevat de la ruta d’avui a 1.040 m., trobem una gegantesca excavadora que obre una crta. per a poder extreure grans blocs de pedres. Quedem estupefactes...

Poc després el camí surt d’un camp i desemboca en una pista. A l’esquerra s’arriba a l’església de Sant Sadurní de Rotgers.

L’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers (segles XI i XII), des de la seva restauració, (any 2007) ha estat inclosa en la xarxa de monuments visitables de la Diputació. Per 2 € (1,35 € els nens i els pensionistes), us donaran una informació molt completa sobre la història i la construcció de l’església. És del tot recomanable. Consulteu els horaris d’obertura.


Seguint la cresta de darrere de l’església, arribarem en un parell de minuts a unes restes de murs adossats a una paret rocosa. Són les restes d’una o dues cases medievals, de la mateixa època que l’església. S’hauria d’imaginar unes cases amb una o dues estances i una teulada d’un sol pendent.

En tornar enrere per iniciar el camí de retorn a Borredà, surt una pista a mà dreta que porta a un extens pla i, a la dreta, les ruïnes d’una casa sobre un petit llom. És la casa del Putxot. Lloc tranquil per descansar i gaudir del paisatge. Cap al sud-oest es divisa a la llunyania la casa de l’Obaga a mitja alçada del bosc, també abandonada.
Cal que seguiu el GR que hem fet de pujada fins al Pontarró on trobareu la cruïlla, a la dreta, amb les marques blanques i verdes que baixen per la banda dreta de la vall del Pontarró, primer a tocar del torrent i després més allunyats. En el collet de Capdevila trobareu unes marques blanques i verdes cap a la dreta que us portarien fins a Vilada pel Pradell i Santa Magdalena de Guardiolans. La nostra ruta segueix per l’esquerra, també amb marques blanques i verdes. Passarem pels camps de la casa de Capdevila i arribarem fins al Pati.

Una vegada trobem les marques blanques i vermelles del GR 241, cal seguir-les cap a l’esquerra per retornar novament a Borredà.

Arribem a Borredà a 2/4 d’una i a ¾ de 2 ja som novament a Vic.

Distància del recorregut: 11 kms. (4 kms en l’anada i 7 kms tornada)

Temps aproximat: 4 hores.

Senyalització: Marques vermelles i blanques fins a Rotgers (GR4), marques verdes i blanques fins al Pati i marques vermelles i blanques (GR241) fins a Borredà.

Punt d’inici: Plaça Major de Borredà.

Punt final: Plaça major de Borredà.

Cartografia: El Berguedà. 1:50000 Institut Cartogràfic de Catalunya

Avui hem conegut un nou entorn de la Comarca del Berguedà.

Ruta facilitada per el Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà.

Breu informació de l’ermita de Sant Sadurní de Rotgers:

S’hi accedeix amb cotxe per la carretera que va de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà

Sant Sadurní de Rotgers és una antiga església sufragània de Borredà situada al sector N del terme, a 970 m d'altitud, en un terreny boscós i despoblat (als segles XIII i XIV esdevingué parròquia independent).

L'edifici és dins de la propietat del mas dels Torrents, però té més a prop la casa de la Cirera; aquesta és una antiga vila rural, esmentada des del 901.
L'església es troba en el llom d'un petit serrat, al centre d'una vall i envoltada d'una espessa vegetació. És coneguda des dels anys 938 i 982 en què apareix ja com a propietat de Ripoll. Al segle XI se'n va construir la capçalera, formada per un absis amb faixes i arcuacions cegues llombardes i un principi de nau que va acoblar-se amb la primitiva nau preromànica. Com a característica, aquest absis té a dintre un fris de pedres en espina de peix o opus spicatumque fa la volta de tota la conca absidal.

A mitjan del segle XII es reféu l'antiga nau, que fou acoblada a la capçalera del segle XI; la nova edificació, que té un campanaret graciós i esvelt de torre de secció quadrada i de dos pisos al mig de la volta de la nau, es va consagrar el 7 de desembre de 1167 i es manté encara com un dels edificis romànics més evocadors del país, semblant al de Sant Andreu de Llanars, del Lluçanès.

Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal de l’altar d’aquesta ermita, datat vers el 1200.

S. Sadurní. Detall del frontal de Rotgers.

A un extrem del llom del mateix serrat de l'església, hi ha unes ruïnes importants que hom creu que poden ésser les del Palatio Rodegarii, esmentat des del 938 i que sembla haver estat la residència del magnat Rotger, que va aprisar el lloc i li donà el seu nom.

Visita virtual de l’ermita de Sant Sadurní de Rotgers

1 comentari:

enric faura ha dit...

Bonica excursió, en prenc nota per fer-la més endavant. T'agraeixo les ressenyes que vas fent, em serveixen per agafar idees.
Endavant!