Sant Feliu d'Estiula

26 de Març del 2008

Aquesta ruta que fem avui és una part del Recorregut anomenat:
Volta al Torrent de la Cabana i al Serrat dels Emprius; que amb sortida i arribada a l’estació de Campdevànol té una longitud total de 17 kms. Marques blanques i verdes

Com ja és costum sortim de Vic a 2/4 de 8. Avui en direcció a Campdevànol per la crta. C-17 (antiga N-152). A Campdevànol girem a l’esquerra per agafar la crta. GI-401 en direcció a Gombrèn i després d’haver fet 3’5 kms i passat el càmping El Pirinenc seguim una crta a l’esquerra amb un rètol on diu: Mas Cal Paraire. Per aquesta pista que està encimentada fem uns 3 kms i deixem el cotxe davant mateix d’un pal indicador amb senyals de la Ruta de Transhumància. Total 45 kms.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9 amb un dia força clar. Anem seguint aquesta pista. Al cap de pocs metres es converteix en una pista forestal sense asfaltar. Deixem un altre senyal indicador i anem seguint sempre aquesta pista principal. Anem sempre per damunt de la part esquerra de la Riera d’Estiula o de la Cabana. Contemplem la casa del Colomer que es troba encimbellada dalt la carena. Després de fer uns 3 kms arribem a una cruïlla amb un pal indicador on ens assenyala l’ermita de Sant Feliu cap a la dreta. Després de fer 1 km. arribem a Sant Feliu d’Estiula. Fins aquí tardem 1 h.

Aquesta antiga parròquia situada a 989 m d’alçada actualment pertany al municipi de les Llosses. L'església està situada en una plana rodejada de camps d'herba, en l'indret on hi hagué la vila rural d'Estívola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. El primitiu edifici del segle XI es transformà del tot el 1731, quan s’allargà i s’apujà la nau, i hom li afegí un campanar i dues capelles laterals. El 1040 consta dedicada a Sant Pere i a partir del segle XVIII a Sant Feliu. Al seu costat s'hi troba l'antiga rectoria, reformada i condicionada, com a casa de trobades de la parròquia de Campdevànol.

Després de contemplar aquest indret amb grans vistes panoràmiques continuem cap a la casa de L’Aurò o L’Oró; un rètol indicador ens diu el camí a seguir. Continuem amb una forta baixada fins arribar a la riera on primer veiem el molí de L’Aurò. Actualment es troba totalment en ruïnes. El gran edifici dona constància de la importància d’aquest molí. Desprès de creuar la riera ens enfilem cap a la carena fins arribar a una gran pla i contemplem l’agradable imatge de la casa de L’Aurò amb tots els seus camps al seu davant, donant fe d’aquesta gran masia pairal. Actualment amb molts problemes per manca d’aigua.

Als afores de la casa contemplem una antiga màquina de batre.

Esmorzem al costat de la casa de L’Aurò tot contemplant un ramat d’ovelles i cabres com pasturen dins el tancat immens que hi ha davant mateix de la masia.

Continuem la ruta seguint una pista asfaltada recentment i que ens portarà desprès de fer una forta baixada a creuar la Riera i enllaçar amb el camí de l’anada.

Pels voltants de la casa del Colomer baixem a baix a la Riera d’Estiula i arribem al Gorg del Colomer que és el més gran i bonic de la Riera. L’aigua salta per sobre d’una paret de pedra de molta alçada; a la seva esquerra hi veiem uns feixes que són les restes dels camps de conreu de la masia del Colomer, que queda a sobre la pista que passa per allà mateix.


Gorg del Colomer

En qüestió de mitja hora arribem al cotxe; final d’etapa de la ruta d’avui.

Recorregut: 10’96 kms.

Arribem a Vic a ¾ d’una. Dia sense calor però amb força núvols.

2 comentaris:

Campro ha dit...

Lluís,

He fet una mirada general a els fotos del bolg de fer muntanya i he notat que les postures que utilitzes per sortir a les fotos son molt repetides. A totes les fotos surts amb les mans a la butxaca, jajaja.

El que hem de fer algun dia és anar d'excursió i fer-nos una foto amb les mans a la butxaca i ensenyant els entrepans de llonganissa.

Lluís Balasch ha dit...

Hola Campro,

D'acord en que senpre surto amb la mateixa postura a les fotos. El que passa és que les fem sempre després d'esmorzar i ja no tinc l'entrepà per tenir-les ocupades.

Ja em diràs com ho farem per fer la foto amb les mans a la butxaca i ensenyant l'entrepà, que en aquest cas si haurà de ser de llonganissa "king size".