St. Julià – Vic - C-25 – Lleida - N-230 - Benabarre - Pont de Suert – Castejón de Sos – Eriste – Parking Espigantosa.
Sortim de Vic a 2/4 de 3 de la tarda i arribem al pàrking de
Durant el trajecte telefonem en Toni i ens trobem a Castejón de Sos. Fem junts el camí que ens porta fins al refugi; som 5 de colla. És un camí que transcorre per bosc la major part del seu itinerari. A l’inici el camí s’enfila de cop amb una forta pendent que va fent “esses” pel mig del bosc. Més tard es torna més planer i en unes clarianes es pot veure ja el refugi. Tardem 1 h.
Al refugi saludem a tots els companys i prenem possessió de l‘habitació. Tenim l’habitació “Posets”. En total som 17 persones.
Encara som a temps a sopar. Més tard fem una última mirada al mapa per recordar la ruta que hem de fer. Val a dir que volem fer l’anomenada Ruta Real, ja que és la ruta més curta de les vies d’accés al Posets amb un desnivell de
Decidim llevar-nos a les 6 del matí per poder sortir puntualment a les 7.
Ja son les 6 del matí del dissabte. Tothom es desperta i ens llevem de pressa. Mirem per la finestra de l’habitació i el dia de moment es presenta amb boires. Baixem a baix a esmorzar i abans de les 7 sortim del refugi tots preparats per fer l’ascensió al Posets a
Comencem a caminar seguint un camí de muntanya marcat amb monjoies i amb les marques del GR-11. Cal dir que portem molt bon ritme. El temps, però, fa de les seves i la boira que teníem a la sortida ara és pluja. Portem 1 h. de camí i ens trobem a
Així que tornem gairebé tots enrere. La pluja ara ja és més intensa i arribem al refugi tots xops. La qüestió es que tenim la roba per canviar-nos a l’habitació i no s’hi pot entrar fins a les 3 de la tarda. Tota la gent del refugi es troba al menjador. Són les 9 del matí. Quin dia més llarg i avorrit que se’ns presenta...!. Continua plovent. Ens entretenim jugant al domino, cartes, etc. A mig matí prenem la decisió de cancel·lar la reserva i marxar cap a casa. Finalment podem pujar a l’habitació per recollir totes les coses i decidim marxar del refugi. Tenim la gran sort que podem fer tota la baixada sense pluja. Compartim la baixada amb la família Montero.
Com de costum fem una parada a Alguaire i ja ens despedim.
Arribem a Sant Julià a ¼ 11 del vespre.
En aquesta ocasió no ha pogut ser. Caldrà tornar-ho intentar una propera vegada. El Posets resta pendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada