Molí del Mir (Santa Mª de Besora)

18 de Juliol del 2007 (OPEL)

Sta. Maria de Besora - L’Adam – El Mir – Salt del Mir – Molí del Mir - Les Tosques – Sant Salvador del Prat – Sta. Maria de Besora.

Com de costum sortim a ¼ de 8 de Sant Julià. A Vic deixem el cotxe i marxem amb els altres companys cap a Santa Maria de Besora. Arribem a ¾ de 9. Total 28,3 km. Deixem el cotxe al costat mateix de l’ajuntament, enfront d’un planell explicatiu de tots els llocs d’interès de la zona del Bisaura.

Sta. Mª de Besora és una tranquil·la i petita població de 189 habitants. La majoria de les seves cases són adossades al costat de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Com a monument cal destacar l’església parroquial del segle XVIII.

Comencem la nostra ruta sortint pel darrera de la Casa de la Vila per pista forestal en direcció a l’Adam (grup de pagesies a la dreta del camí). Passem per frondoses rouredes, amb alzines i un profund sotabosc de boix. Al cap de poca estona arribem al Mir. Es interessant destacar la formosa balustrada que té la cabana del Mir. Ara anem baixant suaument pels conreus en direcció a la fondalada per un bonic bosc de ribera. Arribem a la Riera de la Foradada que en aquest punt rep el nom de les Dous. Creuem la Riera i observem a l’esquerra la curiosa resclosa de l’antic molí. Veiem també un pont nou de fusta de molt recent construcció per poder travessar la Riera si ve revinguda en èpoques de pluges.

Continuem el camí i arribem a la bassa del molí amb una comporta al fons que servia per controlar l’entrada de l’aigua. Seguim baixant i trobem les antigues dependències del Molí de Mir.

Aquest és un dels principals exemples dels molins fariners que hi havia a la zona. Es tracta d’un conjunt de tres molins fariners que aprofitaven la força de l’aigua de la riera per moldre el gra. El molí 1 es troba en estat ruïnós, però encara se’n pot veure el mecanisme, l’eix amb les moles de pedra: la superior (volandera) i la inferior (sotana). El molí 2 conserva l’estructura excepte la teulada. No es conserva el mecanisme del molí. Finalment, ja al peu de la Riera, hi havia el molí 3, del qual en resta part de l’estructura.

Ben a prop hi ha la font del molí, en un espai molt humit i fresc.

Esmorzem al costat mateix de la font.

Baixem fins a la Riera i anem a veure la Central; doncs no es res més que un últim aprofitament del salt de l’aigua mitjançant una canonada connectada a una dinamo i produir corrent elèctrica. Encara i veiem tot un quadre de maniobres amb indicadors.

Visitem el recòndit Salt del Mir, situat al fons de la barrancada en el seu punt més pregon. Gairebé no baixa aigua. El desnivell és d’uns 25 metres.

Precisament aquesta zona del molí del Mir està en fase de rehabilitació per part d’una colla de joves de tot Catalunya durant aquests dies.

Adjunto la noticia publicada a Osona.com :

“ Els joves recuperen el Molí del Mir de Santa Maria de Besora

Des del passat dilluns i fins al 15 de juliol, 24 joves de 14 a 17 anys de tot Catalunya, instal·lats al nucli de Santa Maria de Besora, treballen en la millora i recuperació del Molí del Mir. Es tracta d’un conjunt de tres molins fariners que va quedar en desús des de meitats del s. XX, amb el deteriorament que això suposa.

Per no perdre aquest element cultural i patrimonial, l’any 2006 ja es va dur a terme una neteja general de la zona. Ara, amb aquest camp de treball, es preveu condicionar l’entorn per recuperar l’espai i facilitar la seva visita.

Així, es construirà una passera nova sobre la riera de la Foradada, es recuperaran peces dels molins, s’adequarà un itinerari per visitar el conjunt i s’arranjarà la font, entre d’altres actuacions similars. A més, durant aquests dies de treball, els joves entrevistaran gent gran del municipi per recollir vocabulari, històries i anècdotes relacionades amb el funcionament del molí.

El camp de treball està promogut pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Maria de Besora, del propietari del molí, i d’un tècnic especialista que ja ha fet una tasca similar a Calldetenes. S’ha pogut realitzar gràcies a la col·laboració econòmica de dues empreses de la comarca: SOME, de Sant Quirze de Besora; i la Fundació la Farga, de Masies de Voltregà “.

Per continuar el present itinerari prosseguim per les Tosques. És un lloc on s’hi veuen degotalls d’aigua en una roca calcària, i que amb el pas del temps ha donat formes variades semblant a estalactites. Ho veiem tot sec.

Anem seguint el camí amb l’ajuda del mapa, doncs es veu molt poc transitat. Arribem a la masia del Prat i al fons sobre uns prats observem la petita ermita de Sant Salvador del Prat.

Per no allargar més el trajecte seguim directament camps a través cap a la Carretera que ens portarà a Sta. Maria de Besora. El sol apreta de valent.

Avui caminem durant més de 4 hores.

Recorregut: 12,33 km.

Amb el complet itinerari que hem fet avui, tenim una idea general de com és la subcomarca del Bisaura