El Talló - Vall del Bac

Recorregut:
Molí de la Coma – Sant Andreu de Porreres – El Triadú – Font de Resclusanys – El Talló – Collet de la Guilla – El Triadú – Molí de la Coma

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a les 7. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. fins a Ripoll. Prenem la C-26 fins a Sant Joan de les Abadesses. Continuem la ruta per la C-38 fins a Sant Pau de Segúries. Al arribar a la rotonda de l’entrada de la població trenquem a la dreta per la C-153a. Més endavant trobem un indicador de la Vall del Bac. (Al costat del mas El Mariner). Seguim per aquesta estreta crta. uns 8 km i deixem el cotxe a l’esquerra desprès de passar un pont. Concretament al molí de la Coma. Molt a prop de la masia de Can Pagès.
Total 63 km

Introducció:
La vall del Bac és el pas natural que comunica la Garrotxa amb les altes valls del Ter i força utilitzada durant segles; és una vall plena d'història i que havia tingut molta vida. Actualment resta força desconeguda.

Conté un conjunt d’ermites romàniques destacables: Sant Feliu del Bac, Santa Magdalena del Coll, Santa Maria sa Cot, Sant Andreu de Porreres i Sant Miquel de la Torre

Situada a la comarca natural de l’Alta Garrotxa, la Vall del Bac amaga racons fantàstics i amb una vegetació i uns paisatges realment espectaculars.

Durant el recorregut es poden observar les comunitats vegetals més comunes de l’Alta Garrotxa: l’alzinar muntanyenc, la roureda de roure martinenc, la fageda, la pineda de pi roig i els prats humits de muntanya.

És una vall molt estreta, orientada d’est a oest, que amaga edificis d’un gran interès i que fan pensar en la vida aïllada que deuria transcórrer no fa gaires anys.

El bon estat de conservació en què es manté la vall del Bac es deu sobretot al seu aïllament geogràfic. La vall pertany al municipi garrotxí de la Vall de Bianya,

El Talló, juntament amb el Puig Ou, és un cim que pertany a la Vall del Bac molt agraït de pujar, tot i que la seva alçada és de poc més de 1200 m presenta unes vistes magnífiques sobre tot el Pirineu i sobre la Vall del Bac, la Vall de Carrera, la serra del Bestracà i en definitiva sobre una bona part de l'Alta Garrotxa.

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta força assolellat.

Inici excursió

Seguim una pista en direcció nord i seguidament travessem una riera amb una resclosa al costat.

Al fons, el Puig Ou

Passem una tanca i ja veiem la casa del Molí de la Coma a la nostra esquerra. Al fons es veu el Puig Ou.

Anem continuant amunt per aquesta pista tot seguint les marques de color blanc. De tant en tant trobem un rètol amb la indicació de Porreres. Cal anar seguint aquesta indicació.

Deixem la pista i enfilem cap a l’esquerra per anar a l’ermita de Porreres. Passem per bonics racons enmig d’una roureda.
Un gran roure amb el rètol de Porreres

Arribem a l'ermita de Sant Andreu de Porreres, romànica d'un sol absis. L'indret és magnífic i tranquil.

Ermita de S. Andreu de Porreres

Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac fins ben entrat el segle XX La primera referència documental és de l'any 946.

Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.
L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels terratrèmols, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de doble esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera. La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants.

Campanar de cadireta

Interior de l'ermita

L’esglesiola ha estat restaurada pels amics de l’Alta Garrotxa i ara fa goig de veure. A més s’hi ha construït una porxada i que en cas de mal temps pot servir-nos de perfecte aixopluc

Conjunt de l'ermita restaurada

Damunt nostre ja veiem el Coll de Triadú i la casa que porta el mateix nom.

Continuem per una pista fins arribar al coll i a la casa del Triadú.

Masia d'El Triadú

Arribem a El Triadú. Casa magnífica, amb una situació de privilegi però que es troba en un estat deplorable i que si hom no hi posa remei aviat serà només un munt de runes. Ja es veu que aquest devia ser un mas important de la contrada, però avui no és res més que un record d’allò que devia ser en èpoques pretèrites.

A partir d’aquí cal anar en compte i anar seguint les marques blanques i algunes fites que ens indican el camí correcte. El camí sembla que es perd una mica però no hi ha cap dificultat per seguir la bona ruta.

De fet si des del Triadú enfilem cap amunt, també trobarem el camí. Anem seguint per tant les marques i les fites.

Dins una magnífica roureda

Desprès d’uns 20’ de deixar la casa, el camí planeja per la falda de la muntanya. Passem per una tartera, pel mig de boixos...fins arribar a un punt molt ben senyalitzat. Deixem el camí i ens enfilem cap a la dreta per uns esglaons oberts a la roca.

Seguim cap a la dreta pels esglaons

Ens introduïm dins una bonica fageda i poc desprès arribem a la font de Resclusanys.


Aquesta font, d’una aigua molt fresca, consta d’un gran abeurador. Està situada en un lloc on hi ha molt bestiar pasturant.

Font de Resclusanys

Deixem la font i enfilem el coll i davant nostre observem uns prats magnífics, amb tot de cavalls i vaques pasturant.

Prats del Talló

Al davant nostre ja veiem el Talló.

Ara ens caldrà pujar el darrer tram per entre l'herbei, tot i que es recomanable seguir per la dreta per assolir el coll i tot seguit anar resseguit la carena fins arribar al pla de dalt. De fet per aquest darrer tram també trobem un seguit de marques verdes i taronges que ens hi portaran.

El cim i les vessants del Talló són ocupades, sobretot, per prats humits de pastura, amb taques de bosc de pi roig i faig.

Enfilem cap al Talló

Desprès de gairebé 2 h de camí, arribem al cim del Talló. Té una alçada de 1276 metres i, des del seu cim, en un dia clar, s’observa des del Canigó, al nord, fins al Montseny, al sud, i des de la Mare de Déu del Mont, a l’est, fins a Peguera (Berguedà) a l’oest.

Vista del Canigó des del Talló

El cim pròpiament dit és una petita clariana que tot i estar envoltada de boixos permet una bona panoràmica.

Vistes des del cim

Esmorzem dalt el cim i quedem captivats pel ventall de muntanyes que s’obre davant nostre.

El Puig Ou

Desprès de gaudir de les magnífiques vistes baixem per el costat de ponent en forta pendent.

Veiem un camí ben fressat i marcat amb monjoies. Caldrà seguir-lo avall amb forta pendent.

Trobem durant la baixada uns quants roures morts i més aviat arrancats del terra, potser degut a un fort vent...

Grans roures al terra

Continuem baixant tot passant pel Collet de la Guilla. Entrem dins el bosc i arribem de nou al mas El Triadú.

El Triadú

Seguim cap a l’esquerra per arribar, després d’uns quants metres al coll del Triadú.

Coll de Triadú i el Puig Ou

Davant nostre ja veiem, al fons l’ermita de Sant Andreu de Porreres.

Coll de Triadú. Ermita de Porreres al fons

Ara només ens cal anar seguint la pista. Passem pel costat del trencall per on hem anat a l’ermita de S. Andreu de Porreres.

Continuem la baixada cap el Molí de la Coma, resseguint la riera i un cop travessada un parell de vegades arribem finalment al pont on tenim el cotxe..

Salt de la riera

Marxem a ¼ de 2 i arribem a Vic a ¼ de 3

Recorregut: 9’2km
Alçada mínima: 654 m
Alçada màxima: 1280 m
Ascensió Acumulada: 622 m

Tingueu present que l'horari és aproximat i no tenim en compte l'estona que dediquem a menjar, fer fotos...o simplement badar en els magnífics espais que aquest recorregut ens ofereix.

Sortida realitzada el dia 20 d’Abril de 2011

Informació: madteam.net

Per saber-ne més:
La Vall del Bac dins l’assequible muntanya mitjana, és un petit enclavament força desconegut més enllà de la seva comarca estricta de La Garrotxa; un racó de món on l’excursionista no sovinteja massa.

L’autora del llibre “La Vall del Bac”, (P.A.M.) d’Anna Borbonet, que coneix tots els secrets de la vall, ens n’explica la història i ens en descriu amb minuciositat els itineraris.

Sant Martí Xic (Sant Hipòlit de Voltregà)

Recorregut:
Sant Hipòlit de Voltregà – Dipòsit d’aigua – PR C49 – Cruïlla plàtans – Corriol Font de la Sala – Collet de Serratosa – Pista forestal – Coll de Sant Martí – Sant Martí Xic – Serratosa – El Morral – Sant Hipòlit de Voltregà.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. fins a la sortida de Manlleu i Sant Hipòlit. Passem per la rotonda de La Gleva i arribem a S. Hipòlit de Voltregà per la carretera BV-4608. Total 12 km.

Introducció:
A Sant Martí s’hi pot arribar des de diferents indrets. L’accés més proper és des de Santa Cecília de Voltregà. Una altra possibilitat és a través de la crta. de S. Hipòlit a S. Boi de Lluçanès pel trencall de Serratosa i el Pou. També des de S. Martí de Sobremunt.

Actualment hi ha el PR C-49 ( Sender de Voltregà) que amb inici a Sant Hipòlit podem accedir a S. Martí Xic amb un recorregut d’uns 7 km.

El Voltreganès es troba situat a la falda sud-oriental de la serra de Sobremunt amb Sant Hipòlit , Santa Cecília i les Masies de Voltregà . El sender de petit recorregut de tipus circular en recorre el perímetre fins als cims de la serra –Sant Martí Xic i castell de Voltregà –, travessa la riera de Sorreigs, Santa Perpètua, per retornar a la vall del Ter per la Gleva. Ens permet gaudir d’una zona de transició entre la Plana de Vic i l’altiplà del Lluçanès. Té un recorregut total de 25 km.

Recorregut total: 25’310 km
Desnivell: Sant Martí Xic, 850 metres - La Gleva, 480 metres
Temps aproximat: 5 hores i 45 minuts
Senyalització: Línies de pintura blanques i grogues paral·leles en sentit horitzontal, plaques i rètols

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Avui el dia es presenta força tapat i amb boira.
Sortim del centre de la població de Sant Hipòlit (523 m) i enfilem cap el carrer de Sant Martí on al final a la dreta hi veiem un dipòsit d’aigua.

Inici excursió


El camí, continua per l’antic camí ral que porta a Santa Llúcia. En aquest indret hi ha un pal indicador de la ruta.

Camí ral

Seguim el camí del clot de la Font de la Sala. Passem pel costat d´un rec amb uns grans plàtans.

Aquí deixem el sender que segueix cap a la dreta. En aquest punt enllaçarem amb el camí de tornada.

Voregem el turó de la Creu del Morral i seguim un corriol que va pujant en lleuger ascens pel mig del bosc. Tenim a la nostra dreta la casa de la Soleia. Poc desprès sortim a una pista asfaltada. Seguim cap a la dreta per damunt de la pista uns 300 m. En una cruïlla deixem la pista i seguim cap a l’esquerra per una pista sense asfaltar.

Arribats en aquest punt ja veiem al fons la serra de Sobremunt. A la seva punta més extrema es troba l’església de Sant Martí.

Al fons, la serra de Sobremunt

Arribats en una cruïlla on hi ha un banc i un gros roure girem cap a la dreta. Hi ha un rètol per anar a S. Martí Xic. Anem seguint per aquesta pista fins al final.

Girem cap a la dreta

El camí segueix per un corriol enmig del bosc i poc a poc va guanyant alçada. Durant la pujada anem trobant multitud de camins. Ens cal anar seguint cap a la dreta de la serra.

Seguim per aquest corriol

Finalment el corriol s'enfila decididament per una zona rocosa i ajudats per uns graons arribem al Coll de Sant Martí. Important cruïlla de camins. Enllaç del GR-3 amb el PR.

Penell informatiu

El camí ens ha portat fins vora el cingle i ens fa enfilar dalt la carena; som a l´extrem de la serra de Sobremunt.

Seguim pel pla del cingle. Passem per una tanca que impedeix el pas dels vehicles i entrem al “recinte” de Sant Martí Xic.

Arribada a Sant Martí Xic

Fem la pujada en 1h 30’

La vista cap a la Plana de Vic des d’aquí és privilegiada. Llàstima del dia força tapat que tenim i no podem acabar de veure tot el paisatge.

Sant Martí Xic és una petita esglesiola romànica ubicada a sota del turó del Castell, en una estreta carena vorejada de cingles a banda i banda. Degut a les seves reduïdes dimensions és coneguda popularment per Sant Martí Xic, però el seu nom és Sant Martí de Voltregà o del Castell.

Sant Martí Xic

L’església actual situada a 850 m d’alçada va erigir-se el 1097, quan el sacerdot Ermemir va deixar dos sexters de pa i de vi per a la seva edificació. El 1110 ja funcionava com a parròquia.

L’ermita és una petita joia romànica de planta basilical, amb absis i coberta de volta de canó. L’única modificació que ha sofert al llarg de la seva història és la construcció d’un petit campanar d’espadanya sobre el mur oposat a l’absis. La porta d’entrada es troba al mur de migjorn. Al seu costat hi ha una finestra de mig punt que juntament amb la del cantó de ponent i la de l’absis, permeten la il.luminació del temple.

Estat actual de l'ermita

L’any 1984, davant l’estat deplorable en que es troba l’església, un grup de persones (propulsades per en Ramon Cirera, que en va fer les imatges i altres peces d’ornamentació) anomenat “Amics de Sant Martí Xic” promouen la seva restauració. Es compta amb l’ajut i assessorament tècnic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la parròquia i l'Ajuntament de Masies de Voltregà. Les obres de restauració es donen per acabades la tardor de 1985.

L'ermita abans de la restauració

Aquestes obres de restauració motivaren l’excavació arqueològica de la necròpolis medieval associada a l’ermita. Eren tombes rupestres antropomorfes.Van ser datades entre els segles XI i XV. Un monòlit de pedra amb la inscripció "Necròpolis segle XI" marca el lloc on es van trobar les tombes

Al costat de l’església hi ha el castell de Voltregà, accessible per unes escaletes. Es troba enfilat a 854m en un extrem de la serra de Sobremunt, a sobre del Morrollong.

L'ermita, contemplada des de la pujada al castell de Voltregà

Tan sols en queden restes dels murs. D’origen romànic, ja existia el 902, se sap que el compte de Barcelona Ramon Borrell el va donar a Ermessenda de Carcassona. Aquest lloc, juntament amb Sant Martí Xic, constitueix el conjunt més antic i amb més passat de tot el Voltreganès.

Aquest castell està situat al cim d'un petit turó amb extenses vistes sobre Osona, El Collsacabra Montseny i Lluçanés.

Restes del castell

Vista de l'ermita de Santa Perpètua i S. Bartomeu del Grau des del castell

Desprès de visitar tot l’entorn esmorzem a l’esplanada de l’ermita tot gaudint d’unes grans vistes panoràmiques.

Cal remarcar el magnífic estat d’aquest lloc, amb taules i bancs; tot cuidat i polit amb l’esglèsia perfectament restaurada.



Iniciem la tornada seguint els senyals del PR C-49 cap a Sant Hipòlit. Seguim pel pla de la cinglera i al arribar al Collet de Sant Martí girem cap a la dreta seguint sempre el traçat del PR amb marques blanques i grogues. El camí va seguint pel pla amb àmplies vistes.

Contemplant tota la serra de Sobremunt, amb el castell i S. Martí Xic

Vistes sobre Osona i el mas Serratosa

Poc desprès davalla tot passant per la Bassa de la Miranda.

Bassa de la Miranda

Entrem dins un bosc de pins i anem seguint en continua baixada. Estem al grau de Serratosa. Passem un tanca molt estreta. L’indret està molt cuidat.

Grau de Serratosa

Finalment el corriol tot passant per una barana al costat de la roca desemboca en una pista.

Seguim ara per la crta, que va cap a Serratosa.

Poc desprès trobem el Mas Serratosa. Gran casa pairal amb ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser. La masia es de planta en forma de "L" amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana.

Mas Serratosa

Cal destacar els murs que són de tàpia i pedra de riu arrebossats. Les obertures i les cantoneres són de pedra. Damunt el portal hi ha un escut amb una serra. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Al costat de la casa hi ha una pallissa amb un gran arc de mig punt amb llinda adovellada

Murs de tàpia

Trobem seguidament la font del Roser. És una construcció en forma d´arc que ens permet accedir a dins on hi ha la font.

Font del Roser

Hem arribat al pla. Entrem a la Plana de Vic.

Torelló i la serra de Bellmunt al fons

Arribem a la Creu del Morral a 636 m. Aquesta Creu va ser construïda l’any 1901, en el punt més alt de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà per celebrar el canvi de segle.

Creu del Morral

La Creu està situada en un morro de roca que fa de balcó on es pot veure el poble de Sant Hipòlit de Voltregà, al bell mig de la plana de Vic

Magnifiques vistes de la Plana de Vic i el Montseny.

Continuem el recorregut en lleuger descens i arribem finalment al racó dels plàtans. En aquest punt ens incorporem de nou al camí que hem fet en la pujada.

Bonic indret

Finalment passem pel costat del dipòsit d’aigua i arribem al poble de Sant Hipòlit.

Arribant a Sant Hipòlit

Marxem a ¾ d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2

Recorregut: 10’56km
Alçada mínima: 531 m
Alçada màxima: 883
Ascensió Acumulada: 406m

Vista aèrea de l'ermita i el castell

L’excursió a Sant Martí Xic es pot afrontar des de diferents indrets, però sempre garanteix una panoràmica privilegiada de la Plana de Vic.

Sortida realitzada el dia 3 de Març de 2011