Santuari de Núria - Pic de Noufonts - Torre d'Eina

Recorregut:
Núria – Coll de Noufonts – Pic de Noufonts – Torre d’Eina – Pic d’Eina – Coll d’Eina – Núria.

Recorregut i mapa

La ruta al Wikiloc

Descarregar Track de la ruta.

Introducció:
Dins de l’anomenada Olla de Núria, fem avui, l’ascensió a dos dels seus cims, concretament el Noufonts, que amb els seus 2.861 m d’alçada és el segon pic en importància després del Puigmal, i el Pic d’Eina, una mica inferior, amb 2.786 m, separats per una còmoda carena; pugem per el coll del primer i baixem per el coll del segon. A més, poc abans d’arribar al Pic d’Eina, continuem per la carena en direcció a la Torre d’Eina a 2.850 m.

L’excursió circular d’avui té un recorregut força dur per el gran desnivell que cal superar; entre Núria i el Noufonts és pràcticament de 900 m, no comporta, però, cap complicació tècnica. Resseguint carenes àmplies i obertes amb grans vistes panoràmiques.

Aproximació:
Avui sortim de Vic a ¼ de 7 . Anem en direcció Ripoll i cap a Ribes de Freser. Deixem el cotxe a l’estació de Ribes Vila. Fins aquí hi han 52 km. Agafem el tren cremallera de 2/4 de 8 i arribem al Santuari de Núria a ¼ de 9.

Itinerari:
Iniciem l’excursió d’avui a 2/4 de 9 del matí amb un dia esplèndid. Des de l’andana de l’estació del cremallera de Núria accedim al punt de sortida de les cabines que duen a l’alberg del Pic de l’Àliga, per unes escales metàl.liques.

Inici excursió

Un cop en aquest planell superior, girem a l’esquerra i uns metres més endavant ja veiem el pal indicador de la pujada al Noufonts, seguint les traces del G.R. 11.

Passem el riu que davalla de les comes del Noufonts i de l’Eina per un pontet de pedra que hi ha a la dreta i ens enfilem fins trobar una ampla pista que guanya alçada de forma decidida.

Pont de l'Escuder

Un cop integrats a la senda del G.R. pel Pont de l’Escuder, el camí s’enfila una mica més costerut per una zona de pastures, per trobar un pal indicador instal·lat en el punt on les comes de Noufonts i Noucreus es separen, que rep per nom Jaça de Baix.

Jaça de Baix


Al dia de l’excursió, en les indicacions del pal figurava el G.R. 11 en direcció al Noucreus, tot i que en la cartografia de la zona i en les pròpies traces que anem trobant al llarg del camí, aquest important sender de muntanya s’enfila a l’olla pel Coll de Noufonts, per tant, ens desviarem a l’esquerra en direcció al pic que és el nostre objectiu, acompanyats en tot moment pels inequívocs senyals vermells i blancs de pintura, al costat de les aigües del Torrent de Noufonts.

El camí puja dret, fins que, després d’unes llaçades, el pendent es suavitza i entrem en la zona més planera de la coma, amb la Collada Fonda a la nostra esquerra i el Noufonts tancant l’horitzó. Durant una estona caminem novament per un terreny herbat, veient al fons la costeruda traça del camí que puja al coll.

Un cop arribats a la base del pedregós camí, veiem que tot i no ser gaire llarg està força descompost i presenta una inclinació notable i molt directa, per tant, cal parar compte amb les relliscades.

Sota el Coll de Noufonts

Tan sols en el seu tram final presenta una ziga-zaga dreta-esquerra que ens deixa al Coll de Noufonts (2.652 mts.), dins del cordal carener de l’olla de Núria, una mica per sota la Cabana del Noufonts, estructura de pedra que veiem alçada a la dreta, per on segueixen les traces del G.R. 11, que ara abandonem. Tardem 1h i 50’ en arribar al Coll.
L’escenari visual se’ns amplia sobre la Catalunya Nord, amb la Coma dels Racons i la Riera de la Valleta, que separa els Pics de Racó Petit i Gros, a la seva dreta, del Pic Rodó, a l’esquerra.

Coll de Noufonts i el Pic de Noufonts al darrera

La vall de Nuria des del Coll de Noufonts

Pic de Noucreus vist des del Coll de Noufonts

El camí de pujada al Pic de Noufonts és molt evident, ja que ataca el cim per la seva vessant dreta, en el nostre sentit de la marxa, pujant de forma decidida, primer de forma directa i més endavant per unes curtes giragonses. El punt zenital d’aquesta muntanya està marcat per una gran fita de pedres, des d’on tenim una panoràmica de 360º sobre el nostre entorn, destacant per on hem vingut el Noucreus, el Pic Superior de la Vaca, el Pic de l’Infern i més al seu darrere el Bastiments o el Pic de Bacivers, mentre que per sota nostre tenim el Circ de les Feixes, amb la coneguda Agulla de l’Hereuet al cantó esquerre i el Pic Rodó a la dreta. Ja en direcció oest, tenim el cordal de l’olla, amb el Pic d’Eina a tocar i la carena que el separa de la Torre d’Eina.

Pic de Noufonts

Per veure la Vall de Núria, cal que davallem uns metres per un ampli planell inclinat, fins trobar una bonica fita metàl.lica situada sobre mateix de la coma per la que hem pujat.

Pic de Noufonts i la vall de Núria


Magnífica prespectiva de la serralada de la Torre d'Eina

Desprès d’haver d’assolit el primer cim, ens dirigirem al segon, el Pic d’Eina, que es veu molt clar, segueix el cordal que uneix els cims i els colls que conformen l’olla de Núria. Seguim per un corriol molt fresat que baixa decidit per la carena, puja uns metres per una petita elevació i torna a baixar fins arribar a un collet on s’inicia el camí de pujada al Pic d’Eina. No cal arribar dalt el cim. Abandonem el cordal de l’anomenada olla de Núria i ens dirigim cap al nord.

Deixem la carena i ens dirigim cap a la Torre d'Eina

La carena entre el Pic d’Eina i la Torre d’Eina presenta la forma de coll (coll de la Torre d’Eina). Per tant, primer davallem i després remuntem fins a arribar al cim de la Torre d’Eina. Els últims passos son el més delicats, atès que el vessant est del cim és força escarpat. No presenta, tanmateix, cap dificultat.

Pujant per la cresta cap a la Torre d'Eina

Cal tenir en compte que calen uns 35’ per anar i uns 35’ més per tornar.
Una creu i un piolet marquen el cim de la Torre d’Eina a 2.850 m. La carena segueix en direcció nord fins al pic de Cambredase (2.711 m)

Estratègicament situada, és un bon mirador sobre la Cerdanya i muntanyes dels voltants. Magnífica vista a l’agulla de l’Hereuet i Serrat dels Llosers , relleus de l’Estanyet i de Carançà i les crestes del Pic Rodó.

Cim de la Torre d'Eina

Continuem l’excursió desfent el recorregut que hem fet fins a arribar de nou al Coll de la Torre d’Eina i seguir fins al Pic d’Eina a 2.786 m.

La Torre d'Eina pel cantó de la Vall d'Eina

Esmorzem en aquest cim que és un bon mirador de tota la cresta de la Torre d’Eina i el Pic del Boc.

Pic d'Eina

Baixem el cim en direcció a l’ample Coll d’Eina (2.683 mts.), també dit de Núria. Ofereix un bon panorama de l’Olla de Núria, si bé no arribem a apreciar-ne el santuari.

Baixant del Pic d'Eina amb el Puigmal al fons

Es tracta d’un important pas de muntanya, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord.

Coll d'Eina

Un cop en aquest punt, per la dreta baixaríem a la Reserva Natural d’Eina, recte seguiríem per l’olla de Núria en sentit Puigmal, per tant, anirem pel corriol que surt a l’esquerra, seguint les traces vermelles i blanques (i també blaves), que va planejant una estona prenent una direcció clarament perpendicular al cordal de l’olla, fins que arribem a un petit pla, anomenat de Les Barraques.

Pla de les Barraques

El camí se’n va a la dreta i sembla endinsar-se a aquesta darrera coma, però de sobte, a l’arribar a un coll herbat, canvia de direcció, perdent alçada en fortes giragonses per un terreny de lloses de pedra soltes o amuntegades que ens dirigeix a la coma d’Eina.

Camí de baixada cap a Núria

És un camí molt directe, que baixa ràpidament, però que permet contemplar en la seva totalitat l’olla de Núria, des del Puigmal als Torreneules, en una panoràmica realment amplíssima, on hi destaquen el Coll i Pic de Noufonts, amb un dels torrents que brolla de la seva falda.

Àmplia panoràmica amb el Noufonts i el Pic d'Eina al fons

Abans d’arribar al fons de la vall, en un racó a l’esquerra del camí i sota les pedres, veurem la Font de la Trinitat. Seguint aquest bonic camí ens anem apropant al Torrent de la Coma d’Eina, on les aigües ja baixen més tranquil.les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, i isards. Just a l’entrada de la vall, tornem a trobar un pal indicador que mena, en un sentit, al coll del que hem baixat i, per l’altre, a Núria, seguint la riba esquerra del torrent, que en alguns punts forma bonics salts d’aigua, ja entre el bosc de pi negre, que ara torna a aparèixer.

Poc abans d’arribar a Núria compartim la baixada amb el Sr. Jordi Surinyach i família.

Amb la família de Jordi Surinyach

El sender s’endinsa en una vall cada vegada més estreta i a l’eixamplar-se, ja veiem el llac i les instal·lacions del santuari de Núria.

Santuari de Núria

El so del torrent de la Coma d’Eina ens acompanya fins a Núria; a on s’accedeix per la zona de les estacions del cremallera i el telecabina, just per sobre el pontet de pedra al que ens hem referit a l’inici d’aquesta interessant ruta.

Pont abans d'arribar a Núria

Tardem 1h 45’ en fer la baixada des del Coll d’Eina.

Arribem a Núria a les 3 de la tarda. Visitem el Santuari i ens quedem a dinar

Recorregut excursió: 14’96 km
Alçada mínima: 1.971 m
Alçada màxima: 2.866 m
Ascensió Acumulada: 1.177 m

És una bonica i completa ruta amb unes espectaculars vistes sobre els cims dels voltants tant a la vessant nord com sud. És una ruta força transitada i una part (fins el coll de Noufonts) coincideix amb el GR11 i la ruta Ull de Ter - Núria molt concorreguda. En aquesta època de l’any no estem sols durant el trajecte.
Tenim un dia esplèndid amb sol tot el matí.

Excursió realitzada el dia 4 d’Agost de 2010

Informació: Cerdanya, Circuits d’Alta muntanya. Vol nº 60 Col. “Llibre de Motxilla” i Madteam.net.

La Molinassa - Pica d'Estats

Recorregut:
La Molinassa (Aparcament) – Refugi de Vallferrera – Barranc de Sotllo – Plans de Sotllo – Estany de Sotllo – Estany d’Estats – Coma d’Estats – Port de Sotllo – Aresta – Pica d’Estats.

Recorregut i mapa

Mapa extret del bloc Patrimoni natural de Catalunya, d'en David Soler

La ruta al Wikiloc

Descarregar Track de la ruta

Introducció:
La Pica d'Estats no és un cim qualsevol per un català, no és una muntanya més, poder trepitjar el punt més alt del teu país converteix aquesta muntanya en emblemàtica. És molt freqüentada la seva ascensió, sobretot a l’estiu quant hi ha poca neu.

La Pica d'Estats es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament occità de l’Arieja; situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3.143 m), el pic occidental o pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o punta Gabarró (3.115 m), que és el vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l' estany d'Estats. La carena coincideix exactament amb la frontera entre Espanya i França.

Realitzem l’ascensió per la seva ruta clàssica, la que transcorre per la vessant catalana, de Vallferrera. És un itinerari llarg ( 8 km), a cops dur, apte per a bons caminadors entrenats en forts desnivells (1.376 m).

És per aquest motiu que molta gent decideix dividir l’ascensió en dos dies i dormir als estanys d'Estats o Sotllo a mig camí. Nosaltres fem l’ascensió en una sola jornada.

És la via normal i clàssica per assolir el cim més alt de la Catalunya autònoma (que no històrica). Per aquesta raó ja és gairebé obligatòria la seva ascensió, però, a més a més, els indrets emblemàtics dels estanys de Sotllo i d'Estats, així com el port de Sotllo, fan d'aquesta excursió una fita obligatòria de tots els excursionistes.

Aproximació:
Cal situar-nos al poble d'Àreu (13 km des de Llavorsí), indret on s'acaba la carretera i comença una pista, sense asfaltar, i en estat força precari, que, en 11,3 km, arriba al pont de la Molinassa, indret on cal deixar el cotxe. Ens trobem a 1.846 m

Itinerari:
Iniciem l’excursió a ¾ de 7 del matí. El dia es presenta totalment serè.


Preparant-nos per la sortida

Inici de l'excursió

Ens dirigim cap el refugi de Vallferrera per un camí molt ben senyalitzat. Entrem dins el bosc i desprès de creuar el riu per una pas de fusta arribem al refugi.

Tardem uns 20 minuts. Aquest refugi està situat a 1.940 m.

Refugi de Vallferrera

0,00 h. Refugi de la vall Ferrera, 1940 m. A partir del refugi iniciem l'ascensió i es precisament aquesta primera part una de les més dures. Pugem fent ziga-ziga per guanyar fort desnivell en poca estona. Passem per una petita tartera, on hi ha uns bedolls.

Antic indicador de la Pica d'Estats

Veurem el refugi als nostres peus i el camí continua però amb pujada més suau.

Hem superat un fort desnivell

0,25 h. Trobem una cruïlla de camins, a 2080 m. Deixem el de la dreta, que penetra a la vall d'Areste, per continuar pel de l'esquerra.

Bonics racons

0,30 h. Collet, 2140 m. És un indret molt característic, doncs, s'acaba la forta pujada inicial i es continua en direcció oest, gairebé sempre planejant, tot i els alts i baixos del camí.

Anem seguint pel costat del barranc

Poc abans de creuar el torrent de Sotllo es trobem un pas on cal posar la màxima atenció. Per això s'ha obert un camí que volta per baix. Ens cal desgrimpar i anar amb molt de compte.

Un pas on cal desgrimpar


1,05 h. Barranc de Sotllo, 2120 m. Més endavant creuem una palanca i continuem remuntant pel seu costat dret.

1,10 h. Pla de la Socauba, 2140 m. A l'esquerra del camí hi ha la balma del mateix nom, que és un bon aixopluc.

En aquest punt, la vall s'eixampla

1,20 h. Pla de Canalbona o pletiu de Sotllo, 2190 m. A partir d’aquí, la vall s'eixampla molt i és plena d'aiguamolls. Al fons d'aquest pla es veu un bon salt d'aigua que baixa dels estanys de Sotllo i d'Estats.

Meandres del Pla de Canalbona


Prop del riu hi ha un rocam sota el qual hi ha bones clapes d'herba, idònies per acampar.

L'itinerari continua remuntant la vall. Cal posar una mica d'atenció, ja que hi ha dues opcions a partir d'aquest punt. El camí més fressat inicialment segueix relativament baix per enfilar-se després vers l'entrada d'aigües de l'estany de Sotllo. Però, en realitat, el camí més lògic puja més enlairat per la base dels pics de Llats i Lari fins a assolir un petit collet i entrar a la zona de l'estany de Sotllo, gairebé ja a mig estany.

Estany de Sotllo, 2350 m. Bonica vista panoràmica dels pics de Norís i Monteixo amb l'estany en primer terme.

Estany de Sotllo


Per l'esquerra baixa el torrent del petit cercle de Sotllo. S'ha de seguir el camí que, poc després, passa al marge esquerre del torrent, per tornar novament al marge dret just a la sortida d'aigües de l'estany d'Estats.

2,40 h. Estany d'Estats, 2471 m. Des d'aquest indret, amb la llum del migdia, es pot obtenir una magnífica fotografia de la pica reflectida en les aigües de l'estany.

Esmorzem al costat del llac

El camí passa enlairat i voreja l'estany fins a arribar a uns replans superiors.

La Pica des de l'estany d'Estats

Un cop deixem l'estany d'Estats (2.470 m) al darrere afrontem la part més dura del recorregut, la tartera que ens porta fins el port del Sotllo (2.894 m). Són uns 400 metres de fort desnivell en poca distància que s'han d'agafar en calma i anar fent.

Coma d'Estats, poc abans d'arribar al port


Aquesta tartera és la part clau de la pujada a la Pica, aquí si cal es pateix, perquè un cop al Port del Sotllo ja tens molt de guanyat. Passem per un parell de congestes de neu i arribem al coll.

Arribant al port de Sotllo

3,50 h. Port de Sotllo. És un pas fronterer situat a l'est del Pic de Sotllo i a l'oest de la Pica d'Estats.

Aquest coll fronterer s’obre cap a França. A l’altre vessant tenim la cometa d'Estats amb l'estanyol de Barz, i al fons, l'elegant cresta del pic Rouge de Bassiès.

Vista de la vessant francesa des del Port de Sotllo

Situats al port de Sotllo tenim dues alternatives, pujar per la cresta del Pic Verdaguer, on s'ha de grimpar, o continuar per la vessant francesa. En el nostre cas hi havia molta neu pel vessant francès i no portem grampons; abandonem aquesta opció.

Port de Sotllo

Vessant de Vallferrera

Mentre valorem la segona opció, tenim la sort de trobar al coll en “Jaume”. Un expert excursionista i molt coneixedor de la Pica. Ens va resultar providencial. Ens anima a seguir per la cresta.

Iniciem la grimpada per la cresta

Tombem a la dreta i enfilem la via més directa per pujar a la Pica, la cresta oest. Consisteix en una grimpada de ressalts molts drets. Les màximes dificultats es concentren en la xemeneia que desemboca a pocs metres del Pic Verdaguer, un tram força aeri i descompost.

Alguns trams són realment complicats; en Jaume ens acompanya durant tot el trajecte de la cresta.

Seguint cap a la Pica

Arribats al Pic Verdaguer (3127m), s'acaben les dificultats i, per terreny més còmode, arribem finalment a la Pica d'Estats .

Tardem gairebé 1h en fer la cresta fins a la Pica.

6 h. Pica d'Estats, 3143 m, 8,50 km. Finalment coronem el cim de la Pica d’Estats. Som al sostre del nostre país. Una gran creu corona la Pica. La vista des del cim és espectacular, amb una gran panoràmica: el Monteixo, el Pic Verdaguer, la Punta Gabarró, el Montcalm, el Pic de Sotllo, el Comapedrosa, els estanys d'Estats i Sotllo.

Hem fet cim


Gaudim d’un dia magnífic, ple de sol. Un bon dia per fer muntanya.

La Pica d’Estats és una muntanya tricèfala, formada per tres cims destacats: La punta Gavarró a llevant, la Pica d’Estats, o cim central i la punta Cinto Verdaguer a ponent.

A 1/4 de dues del migdia iniciem la baixada seguint la mateixa ruta.

Baixant de la Pica

Ens cal d’anar en molt de compte amb el terreny inestable de tota la cresta fins al port de Sotllo.

Arribem de nou al Port de Sotllo. Ara només ens resta, una llarga i molt fatigosa baixada fins a La Molinassa.

El camí segueix en fort descens. Disfrutem d’un temps magnífic i podem admirar el bonic paisatge amb més tranquil·litat que durant la pujada.

Al fons, la silueta de la Pica

Pla de Canalbona


Desprès d’unes 5 hores de forta i molt llarga baixada arribem finalment a l’aparcament de la Molinassa amb una satisfacció enorme d’haver assolit la “Pica”.

Llarg descens fins a La Molinassa

Estem cansats però satisfets d’aquesta profitosa jornada.

Els protagonistes de l'excursió

Recorregut: 17’18 km
Desnivell: 1.323 m
Ascensió Acumulada: 1430 m
Temps emprat per arribar al cim: 6 h
Temps emprat en la baixada: 5 h.
Durada total excursió: 12 h

Excursió realitzada el dia 27 de Juliol de 2010

Per acabar:
La primera ascensió documentada de la Pica data de l’any 1829 per M. Chausenque, que hi va pujar per l’Arieja. (cantó occità).

La primera ascensió catalana documentada a la Pica d’Estats és la de Mossèn Cinto Verdaguer, l’any 1.883, per la banda occitana. Va emprendre la penúltima de les campanyes excursionistes que li havien d’inspirar el poema Canigó i partint de Vicdessos a l’Arièja, puja a la Pica d’Estats, amb sabates, maleta i la sotana arramangada. Finalitza aquesta llarga travessa a Andorra.

La contemplació des del cim li feu escriure al seu Quadern de viatge:”Quin picapedrer va amb la barrinada a rompre eixos penyals? Quin estallador puja en les tardes d’hivern a estellar n eixa cima?. L’estellador és lo llamp que sovint s’hi descarrega, és lo glaç que congela aquelles cimes, les estella, les tritura...

La primera pujada per la que és considerada com la via normal, que és la que hem fet nosaltres, data de l’any 1896 i fou realitzada per Lluís Maria Vidal. La Pica és una de les millors talaies del Pirineu, des del seu cim es domina un extens territori en totes les direccions.

Lectures: mapa "Pica d'Estats", ed. Alpina. "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ediciones Martínez Roca. "Pirineus, 1000 ascensions Val d'Aran-Andorra", Miguel Angulo, ed. Elkarlanean.