Puig de la Força - Domus del Pi

14 d’Abril de 2010

Recorregut:
La Riba – Pal indicador (Solell del Masnou) – Canal del Castell – Sota les Baumes – Puig de la Força – Perallonga – Domus del Pi – Solell del Masnou

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Eix Transversal(C-25) fins a la sortida de Sant Julià de Vilatorta. Agafem la N-141 en direcció a Vilanova de Sau, per dirigir-nos a la pressa i després de travessar-la remuntem fins a la Riba (Hotel-Restaurant). Seguim uns 200 m en direcció al Club Nàutic fins a trobar un pal indicador a la dreta amb els senyals del GR. Total : 27 km

Introducció:
El Puig de la Força és una balconada magnífica a l'embassament de Sau. Es troba situat en una punta del cingle de Tavertet i s'hi pot accedir per diversos punts. Ofereix unes vistes excel·lents a l'embassament, a la zona de les Guilleries i també a alguns dels cingles més propers de la banda de Collsacabra.
No és un itinerari llarg, però si que presenta un fort desnivell. A dalt podrem gaudir d’unes bones vistes.

Itinerari:
La ruta que fem és l'accés més ràpid al Pla del Castell i dóna la possibilitat d'anar encadenant diversos graus (camins de ferradura) molt ben treballats fa uns quants segles i força ben mantinguts a l'actualitat.

Inici excursió

De moment el dia es presenta força tapat i amb clarianes. Comencem l’excursió a ¼ de 9 seguint els senyals del GR situats en un pal indicador en el lloc nomenat Solell del Masnou. Anem seguint la pista en lleugera pujada fins arribar a una bifurcació poc desprès de recórrer uns 600 m. al peu de la cinglera, on hi ha un altre pal indicador: el camí de la dreta és el GR- 2 que va cap a Tavertet i el de l’esquerra és el Grau o Canal del Castell.

Prenem el camí de l’esquerra. Aquest camí comunicava la masia del Castell amb les valls de Sau. És un grau sobtat, empresonat en la canal, enmig de la qual s’hi veuen algunes roques de forma capriciosa. A partir d’aquí la pujada es fa forta. En alguns trams es conserven l’antic empedrat.

Grau del Castell

Fent ziga-zaga anirem pujant sense parar fins a la part alta del cingle, el Pla del Castell, al costat de la masia, i a l’ample pista que uneix el poble de Tavertet amb la punta del cingle de Tavertet.

Vista des del Pla del Castell

Fins aquí tardem una hora. Ens trobem a 825 m.

Ens trobem al Pla del Castell, a la dreta aniríem a Tavertet, nosaltres girem a l’esquerra tot seguint el caire del cingle per una pista; sempre descendint i de front passarem pel costat del turó del Castell, petita formació natural molt erosionada de roca grisa que presideix el pla.

Més endavant trobem el mirador del Castell. En aquest punt hi ha un panell metàl·lic d’orientació amb el perfil que s’obre davant nostre. Preciosa balconada sobre les cingleres. El panorama és impressionant. A sota i veiem el campanar de Sant Romà de Sau que emergeix de les aigües del pantà.

El Pantà de Sau vist des del mirador

Anem vorejant el cingle amb la mateixa direcció pel Pla del Castell fins arribar a un pal indicador a l’esquerra. Aquí deixem el camí principal i seguim el corriol que ens portarà al Puig de la Força. El camí baixa pel cingle i més endavant davalla per una típica graonada d’obra i transcorre bona estona sota d’unes grans penyes balmades, amb el constant panorama del pantà de Sau.

Baixant per la graonada

Seguim a tocar el cingle i arribem al coll que separa el cingle de Tavertet del Puig de la Força. En aquest tram cal anar amb molt de compte si el terra és humit, doncs, la perpendicularitat sobre el precipici és total.

El camí passa per sota d'unes grans baumes

Entre la vegetació, prop del collet, es poden veure llenços de parets del que se suposa que era el castell de Cornil, dels senyors de Tavertet. El camí passa per una graonada encaixada en una esquerda d’una roca i arribem al collet de la Força. Hi ha un pal indicador del lloc.

Vista des del collet del Puig de la Força amb el salt de Tirabous al fons

Des del mateix punt es pot pujar cap al Puig de la Força, podent arribar fins el cim de la penya, o també prendre una petita senda que li dóna la volta, sobre els enormes tallats. Camí equipat amb cadenes per a poder passar amb seguretat; adequat per als amants del vertigen i les emocions fortes.

Nosaltres prenem el camí que porta directament cap el cim. Pugem per un costerut camí que entre els arbres va guanyant alçada de forma decidida, fins que ens deixa a la plataforma superior, on la panoràmica és molt extensa. Una sèrie de corriols porten a diferents punts dels voltants del puig, des d’on es contempla perfectament l’imponent verticalitat d’aquestes parets i les seves típiques i diferents composicions geològiques (els estrats de color gris i rogenc queden perfectament delimitats).

Fem la pujada en poc més de 10’.

El Puig de la Força o Roca de Sau (741 m), és el grandiós monòlit que domina el pantà de Sau, i constitueix el símbol d’aquest embassament. Les vistes són sensacionals, tant pel cantó del pantà com per la raconada de Balà.

És un mirador immillorable sobre l’embassament de Sau, les Guilleries, la Plana de Vic, els cingles de Sta. Cília i la Sarment, la petita vall del Noguer i el salt del Tirabous, el Morro de l'Abeia, etc.

Situat a l'extrem meridional dels Cingles de Tavertet, el Puig de la Força és un impressionant penyal desprès de la resta de la muntanya, al que l'uneix un petit collet.

A sobre mateix hi ha les ruïnes del castell de Tavertet o de la Força, sense excloure que en el mateix assentament hi hagués el castell de Cornil. Queden algunes restes de parets ben identificables. Aquestes ruïnes posen de relleu el paper estratègic donat segles enrere a aquest gran penyal.

També consta que hi ha una cavitat subterrània a la qual s’hi entra per un petit forat. Diuen si era la presó. Val a dir que nosaltres encara no hem descobert aquest lloc.
Aquest castell se’l situa als voltants del segle XI-XII.

Antigues llegendes s’hi refereixen com un indret on se celebraven trobades de bruixes..

Aquí dalt hi fa molt de vent. Desfem el mateix camí que hem fet en l’anada i esmorzem sota una gran bauma amb unes impressionants vistes del pantà i al fons el Montseny i les Guilleries.

Camí del Puig de la Força

De tornada ens situem en el collet del Puig de la Força i baixem fins l’embassament de Sau, pel camí de Perallonga. Seguim per la part obaga, pel vessant de Balà, sempre en fort descens. Anem vorejant tot el cingle del Puig de l Força per un camí molt bonic i anem baixant fins l’embassament de Sau.

Baixant pel camí de Perellonga

Arribem a una pista forestal i continuem cap a l’esquerra. Des d’aquesta pista podem contemplar amb tota la seva magnitud el Puig de la Força.

Penyal del Puig de la Força

Més endavant ens desviem cap a l’esquerra seguint una pista oberta recentment i arribem a la Domus del Pi o Casal del Pi.

Excavacions de la Domus del Pi

La Domus o Casal del Pi és un antic edifici ubicat al municipi de Vilanova de Sau. És pràcticament al cim del Puig d'en Riba (505 msnm), cim a les estribacions sud-oest dels Cingles de Tavertet i a pocs centenars de metres del Puig de la Força. Es tracta d'un edifici fortificat de dues plantes que conserva el sostre. Aquest fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1949.

L'entrada a la Casa del Pi

Interior

La menció documental més antiga d'aquesta construcció podria ser en un contracte de compravenda dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona del 994 en que es parla del maso de Pinus a l'Osona. El 1181 està documentat que passà a mans dels Hospitalers i el 1247 era possessió de Berenguer de Cabrera que l'esmenta en el seu testament com un bé a transmetre al seu fill Arnau de Cabrera. El 1334 era propietat d'Elisenda de Vilanova muller del senyor de Sau i el 1435, de Bernat Guillem de Vilafreser. Sembla que la seva ocupació fou ininterrompuda entre els segles X i XIX. Tot i que hi ha certes hipòtesis sobre la ocupació del paratge abans del segle XI incloent l'etapa ibera no hi ha evidències concloents ni documentals ni arqueològiques que l'avalin. La datació basada en el carboni-14 en la campanya d'excavacions de 2009 situa els fonaments de l'edifici principal a finals del s. XII.

A principis de segle XX Josep Maria Pericas va visitar i dibuixar en alçada l'estructura del jaciment determinant que era un edifici d'una sola planta amb un terrat al capdamunt adossat a un espai clos per una muralla. No obstant la gran quantitat de teules abandonades als voltants fan pensar que l'edifici hauria estat coronat per una teulada. El pis i la teulada ja serien derruïts en la visita de Pericas. L'edifici és format per una nau única coberta amb volta de canó. L'edifici de planta rectangular, té la porta orientada al sud i una finestra a l'est.

Situació. Puig de la Força al fons

Pel que fa al clos exterior es tracta d'un pati emmurallat que, com demostraren les excavacions del 2009, contenia dependències annexes i es trobava envoltat d'un fossat d'uns 7 m de fondària màxima i unes muralles de 4 m. La muralla fou construïda en dues fases.

Muralla de l'edificació

Informació: http://ca.wikipedia.org

Recentment, l'excavació de la Domus del Pi de Vilanova de Sau, s’ha emès al programa 'Sota terra' de TV3.
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=3205

Aquesta edificació es visible des del cim del Puig de la Força.

Desprès de visitar tot aquest indret seguim la pista en direcció al Club Nàutic i arribem a la crta. asfaltada. Seguim per aquesta crta. poc més d’un km i arribem finalment al punt de sortida. Final de l’excursió d’avui.

Pantà de Sau

Des d’aquest punt podem contemplar una bonica panoràmica del Puig de la Força i els cingles de Tavertet.

El Puig de la Força i el cingles de Tavertet

Marxem a 2/4 d’una i arribem a Vic a la una del migdia.

Recorregut: 7’75 km
Ascensió Acumulada: 451 m

Sauva Negra - Castell de la Popa

31 de Març de 2010

Recorregut:
Coll de Prims – Font de Sauva Negra – Casanova del Castell – Castell de Castellcir – Coll de Prims.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Marxem de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C-17 en direcció Barcelona i la deixem a la sortida de Centelles. Poc abans d’arribar a Centelles i a la dreta i ha un cartell on diu: Urbanització Puigsagordi. Enfilem per aquesta carretera encimentada que ens portarà damunt de l’altiplà del Puigsagordi. Deixem el cotxe al Coll de Prims a 953 m d’alçada. Total 29 km.

Introducció:
El recorregut escollit és força complet i variat. Transcorre per una zona relativament desconeguda, ja que, llevat del primer sector, gairebé no existeixen senyals i no obstant ens permet descobrir punts molt interessants com els boscos de faigs de la Sauva Negra i el castell de Castellcir o de la Popa entre els límits de les comarques d’Osona i el Vallès Oriental (subcomarca del Moianès).

El turó del Puigsagordi és un excel.lent mirador sobre la plana de Vic i el Montseny.
Les vistes d’aquest bonic paratge són espectaculars.

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta totalment assolellat. Tindrem un bon dia.

Inici excursió

Sortim del Coll de Prims situat sobre l’altiplà del Puigsagordi. Creuem la pista encimentada i seguim per una pista en forta pendent tot passant pel costat d’una línia elèctrica. Deixem una casa a l’esquerra i anem seguint per aquesta pista que transcorre per la part obaga.

"Entrada" a la Sauva Negra

Més endavant passem una tanca amb una porta. A partir d’aquí observem un canvi radical en la vegetació; estem entrant a la Sauva Negra. El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt., que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Vallès Oriental), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona). Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit a la capçalera torrent de Sauva Negra) . Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.

La Sauva Negra és un petit espai natural (67,35 ha.) protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquest paratge és molt desconegut i atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, trèmols, moixeres i avellaners, són un tast de la gran diversitat d’arbres caducifolis que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Bonica raconada de la Sauva Negra

Poc desprès de seguir el camí per dins el bosc arribem a la font sulfurosa de Sauva Negra. Aquest lloc de gran bellesa conserva una important fageda, alternant amb roures martinencs. La seva situació aïllada i sense cap senyalització fan que la visita a la font sigui obligatòria.

Font de la Sauva Negra

Continuem seguint per aquesta pista, ara per un camí més estret i poc desprès arribem als camps de la Casa Nova del Castell.

Seguim el camí que és molt planer i ens apropem fins a la masia. La Casa Nova de Castell havia estat una casa de colònies. Actualment presenta un estat de total abandonament.Des d’aquest indret tenim una vista magnifica del Castell de la Popa.

Casa Nova del Castell

Deixem la casa i baixem en direcció a uns camps i desprès de creuar una tanca sortim en una pista que seguirem fins al castell.

Al fons, la Casa Nova del Castell

Arribem a les envistes de la Popa. Tot i que des de lluny encara presenta un aspecte de fermesa i contundència, l’edifici es troba en un llastimós estat d’abandonament i mig enrunat.

Turó del castell de la Popa

Per anar dalt del Castell agafem un corriol a la dreta fins arribar a una escala ample que ens porta a l'entrada.

Entrada al castell

Temps d'anada fins al castell: 1h 30'

El castell de Castellcir, es troba estratègicament situat sobre una gran penya balmada a 840 m d’alçada, que sembla la part posterior d’un vaixell. És per això que popularment és conegut com «castell de la Popa», perquè corona un turó que és un contrafort del massís o muntanya de Sauva Negra.

Castell de la Popa

Les ruïnes es componen del cos central del castell, al qual s’accedeix per una solemne escala situada a la part nord i que dóna a un portal i entrada amb volta de tipus romànic.

Dins l'entrada del castell

Aquest nucli central fou ampliat amb construccions successives que formaren un gran casal allargassat i serviren de mas fins als anys quaranta del segle passat .

Conjunt del castell encara habitat

La Popa de Castellcir, data del s. X i no està en massa bon estat degut a l’espoliació continuada que va patir a començaments del segle XX. Hi ha fotos de l’any 1920 on encara es veia en bon estat. Dalt del castell i en un extrem de la penya hi queden també les restes, actualment molt malmeses, de l’ermita romànica de Sant Martí de la Roca, documentada des del 1217 i ampliada i modificada en època gótica, probablement l’any 1531.

Ermita de Sant Martí

Una altre element destacable és la cisterna a on, tot i la seva antiguitat, s’observen indicis que la primitiva construcció ja tenia les conduccions de les aigües amagades per dins dels murs (enlloc d’anar vistes, com era el costum a l’època).

Interior del castell

Parets del castell

Tant sols afegir que esperem i desitgem que ben aviat puguem veure com es consolida i es restaura aquest castell.

Alguna referència sobre el castell de Castellcir.
L’any 1107 aquest castell era de Guillem Ramon d’ Òdena, un dels membres del llinatge dels Òdena, sembla ser una família força conflictiva.
Més tard el 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell.
La saga desapareix cap a l’any 1348 a causa de la Pesta Negra, per més que sobrevisqués Almanda, una de les filles. El 1363 el castell passa a Guilabert de Centelles que el rep de mans del rei, tot i que la crònica no diu qui era aquest rei. Poc després passa als Bell-lloc. Vint anys després Ramon de Planella el compra juntament amb els Mura i Granera, que el mantenen fins el 1942. La història no diu res més, però el fet es que avui està totalment abandonat i cada dia més degradat.
Se’l coneix també com el "castell de la Popa" per la seva forma de vaixell

Desprès de fer una detinguda visita donem la volta per la banda esquerra i així haurem encerclat tota la fortificació.


Esmorzem dalt d’aquest penyal tot contemplant àmplies vistes panoràmiques.

Casa Nova del Castell i Santa Coloma Sasserra

Fem la tornada seguint la ruta circular cap a llevant. Anem seguint per dins el bosc amb una vegetació molt espessa, tot passant dues tanques per el bestiar i envoltats de miradors molt bonics de tota aquesta zona.

Panoràmica ruta de tornada amb el Montseny al fons

Al darrera podem contemplar la silueta del castell de la Popa que presideix el turó.

Al fons, el castell de la Popa

Al arribar al coll passem pel costat d’una gran bassa que recull l’aigua de la pluja. La voltem i continuem cap a l’esquerra per enllaçar amb la pista que ens portarà fins al punt de sortida.

Bassa pluvial

Tardem 1 hora en fer la tornada.

Recorregut: 7’4 km
Desnivell acumulat: 197 m
Arribem a Vic a 2/4 d’una.

Avui ha estat per fi un dia totalment assolellat.