4 de Juny de 2008
La ruta al
Wikiloc
Sant Pere de la Portella – Ascensió al Salga Aguda – Sant Pere de la Portella.
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Agafem l’Eix en direcció Manresa i el deixem a la sortida d’Olost. Continuem fins a Prats i aquí seguim en direcció a Gironella; a l’alçada del poble de Sagàs deixem aquesta crta. per dirigir-nos cap a Sant Maurici de la Quart. Continuem aquesta crta. i passem per l’ermita de la Mare de Deu de la Quart i finalment desprès d’uns 8 kms arribem al monestir de Sant Pere de la Portella. Fins aquí arriba la crta. asfaltada.
Tot aquest itinerari està senyalitzat amb rètols a la crta.
Fins aquí hem fet 55 kms.
Deixem el cotxe davant mateix del monestir.
El cim de Salga Aguda vist des de la Portella
Avui fem una ascensió molt directa a un dels cims més altius i emblemàtics de tota la serralada que hom anomena Picancel. Canals i agulles montserratines caracteritzen aquest entorn dur i solitari. La cresta final del Salda Aguda és fàcil, però presenta alguns pasos força aeris. La vista per contra, és grandiosa, i fa d’aquest cim un dels millors miradors del baix Berguedà.
Comencem l’excursió d’avui a ¾ de 9. Avui gaudim d’un dia esplèndid.
Ruta prevista
Ruta que fem nosaltres
Situats davant l'església, (
800 m d’alçada), travessem el pati i baixem de cara a ponent per un caminoi senyalitzat amb marques rodones de color groc. El primer senyal el trobem en un corpulent freixe. Tot seguit, en un collet, trobem la pista de
la Portella, que no prenem, per tal de baixar a la ribera, pel bac del serradet. En arribar al riu (Ribera de
la Portella), trobem una altra pista que seguim a la dreta, amunt, per la solana, en direcció a Cal Periques. Al capdamunt del repetjó, prenem a l'esquerra el trencall que ens duu a la casa de Campdou, però el deixem en arribar a un barranc secundari, que davalla de Saldaguda (15 min). Just a sota tenim el vell pont de Campdou, ara inutilitzat, que fou construït a mitjan s. xx. Així doncs, deixem la pista d'accés a aquesta casa i girem a la dreta (N), clot amunt, per una pista de desemboscar que remunta el fons del barranc. Quan portem 10 minuts torrent amunt, la pista tomba i entra en una clotada fonda sobre la qual s'alça un pany de cingle conegut per la roca de
la Veu. Tot seguit cal deixar la pista, que mor poc més amunt, enfilar (N) una costa rocosa i erma, sense camí fressat, parant atenció a no perdre els senyals de pintura. El pendent és fort, però la roca conglomerada ofereix bona adherència. El paisatge que ens envolta és aspre i dur.
Per l'obertura del barranc es veu el monestir de la Portella, enfilat dalt d'un carener. Un quart més amunt (40 min), superada una petita cresta, s'assoleix un replà anomenat el Roure Tou, on es troba un vell camí de desemboscament.
Seguim aquest camí o el corriol senyalitzat, s'arriba igualment, després d'una duríssima pujada, al coll del Tell (986 m – 50 min). Aquí cal estar atent al canvi de senyals; ara són amb marques de colors blau i verds fins arribar al cim.
Aquest collet està unit directament al cim de Saldaguda, però un ressalt de la carena, difícil de desgrimpar, impedeix iniciar-hi l'ascensió al cim. Així, doncs, deixeu-vos portar pel corriol, que travessa suaument el coll i emprèn la baixada cap a Vilada.
Desprès d'unes marradetes i unes desenes de metres baga avall, trobareu un trencall a la dreta, senyalitzat i ben evident, que torna amunt i assoleix el collet de Dalt del Tell, collada bessona de l'anterior, oberta més enllà del ressalt esmentat. Ara comença l'ascensió per la carena (NE), primer planera i boscosa i, després, progressivament més aèria i feixuga. La panoràmica és tot un espectacle i la sensació de buit sota els peus impressiona. La cresta és força dreta però prou ampla, i tot i l'absència de camí, es corona el cim sense problemes (1h 30min).
Saldaguda, també anomenat serrat de Salga o Salga Aguda, té una silueta airosa i està voltat de cingles i codines, que li ofereixen una panoràmica molt aèria. Es veu a vol d'ocell el laberint de canals, clots i serrats que caracteritzen aquesta regió muntanyosa dominada pel conglomerat montserratí. Cap al N, s'obre la vall del Mergançol on s'estenen les viles de Borredà i Vilada. Per darrere s'alcen les muntanyes de la Gotzera, Tastanós, cingles de Castell d'Alareny i el muntanyam de Frontanyà.
S'hi domina la vall de la Portella i el santuari de la Quar, i entremig d'ambdós temples, el rosari de cingles anomenats Torre Grossa, serrat de les Busaroques, Serrat Rodó i serrat de Galter.
A dalt el cim disfrutem d’una gran vista panoràmica. Tenim un dia magnífic.
Panoràmica Salga Aguda
Esmorzem a dalt del Salga Aguda a 1.172 m.
Cal dir que tot i que portem l’itinerari molt ben detallat, perdem les marques grogues i continuem el camí seguint una pista molt dreta per desemboscar i anem pujant amunt per la “vía directíssima” i al final ens cal fer una solemne grimpada per aconseguir el pic.
Fem la baixada seguint les marques com cal (durant molt tros del recorregut) i ens adonem del lloc on hem comés l’error en la pujada. Ha estat un senyal col.locat a l’altre banda de la Riera que no hem sapigut veure degut al cabal que baixa per la Riera. Doncs calia passar per el mig de la Riera. Cal estar molt atent en aquest punt. Tardem 1h 30’ en fer la baixada.
Ja ha arribat l'esclat de la primavera
Al arribar al monestir de la Portella visitem les obres de restauració que hi estan fent. Estan acabant de cobrir la part dels claustres. Hi notem molta millora des de l’ultima vegada que el varem visitar (15 de novembre del 2000).
L’origen del monestir de la Portella es remunta al final de segle X, quan fou fundat pels senyors del desaparegut castell de la Portella. Al 1007 hi havia una comunitat de monjos protegits pels “Senyors de la Portella” i l’abat Oliba. Durant la guerra Carlina, la Universitat de Cervera s’hi traslladà. El temple actual, molt modificat, conserva l’absis i una massissa torre quadrada d’època romànica. A l’interior s’hi venerava un Santcrist de mida natural, del segle XII o XII, que fou cremat durant la guerra civil. Adjunt al temple hi ha un petit claustre del segle XV. Aquest monestir, declarat d’interès cultural, actualment és en procés de restauració.
De tornada fem una parada a l’ermita de la M. de D. De la Quart. Aquesta ermita està situada en un lloc molt encimbellat visible des de tota la contrada i pintada de color blanc. Cal dir que sovint anant d’excursió per la Comarca d’Osona es fa ben visible.
Arribem a vic a ¾ de 2. Avui per fi hem tingut un dia esplèndid.
Recorregut: 9’07 kms.
Desnivell: 372 m.
Informació: http://www.borredaturisme.com
Recorregut
Vista des de la Popa
