Recorregut:
Sant Bartomeu del Grau – GR-3 – Font del Vicari – Santa Perpètua – La Tuta – El Pujol – Sant Bartomeu del Grau
Descarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Agafem la BV-4601 fins a Sant Bartomeu del Grau. A l’entrada de la població girem cap a la dreta en direcció al veïnat del Roc Llarg. Deixem el cotxe al costat del rètol del GR-3. Total 12 km
Introducció:
Sant Bartomeu del Grau, situat a l'est del Lluçanès, és separat de la Plana de Vic per la costa encinglerada a llevant del municipi. La considerable altitud dels serrats que envolten el poble, al voltant dels 900 metres, permet contemplar unes esplèndides vistes de la Plana, i les muntanyes circumdants (el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra, el Puigsacalm), de bona part del Pirineu Oriental (el Canigó, el Puigmal, el Pedraforca, el Cadí) i de la serres situades a migdia Montserrat). El relleu està format per un conjunt de serrats, torrents i rieres que, a Sant Bartomeu, donen un paisatge abrupte, encinglerat i ple de valls curtes i profundes.
Cal fer notar l'absència de boira, en contrast amb la Plana de Vic la qual cosa dóna al municipi una temperatura molt agradable. Aquesta peculiaritat es posa de manifest sobretot quan la inversió tèrmica i la boira provoca glaçades prop de Vic que duren més d'un dia, mentre que a Sant Bartomeu el sol afavoreix temperatures suaus.
Itinerari:
Comencem l’excursió a 1/4 de 9 amb un dia de força fred però amb sol. Sortim del costat mateix del camp de futbol on a l’esquerra hi ha l’indicador del GR-3. Aquest sender de gran recorregut, que passa per Sant Bartomeu recorrent diferents camins del poble, travessa el terme municipal de S. Bartomeu de Nord-est a Sud-oest.
Iniciem l’excursió seguint el GR que ens portarà fins a l’ermita de Santa Perpètua. Comencem a caminar enmig d’un bosc de pins força brut degut a un ramat d’eugues que hi pastura.
Poc desprès la pista esdevé un corriol que en lleugera baixada i desprès de caminar uns 30’, amb un terra que està completament enfangat i amarat d’aigua arriba a la font del Vicari.
La font està situada a la dreta del camí i en una fondalada. De fet, de fonts n’hi ha dues. Hi ha un petit llac i una taula rodona de pedra. Val la pena aturar-se en aquest lloc per contemplar el paisatge. L’indret de la font és un punt d’interès paisatgístic situat al nord-est del municipi de Sant Bartomeu del Grau, a 800 m d’altitud, a tocar del rec del Vilar.
Seguim el recorregut entrant a la part obaga amb una vegetació molt espessa i amb força neu.
Arribem en una cruïlla de camins. Veiem al davant nostre l’ermita de Santa Perpètua. Desprès de seguir la pista en forta pujada arribem a dalt el turó on hi ha l’ermita.
Aquesta capella corona un cim de 790 m. d'altitud, situat entre les depressions del torrent de la Tuta i de la Vall de Sorreigs, a la mateixa ratlla fronterera entre els municipis de Gurb i Santa Cecília de Voltregà; la capella és un punt visible, de lluny, i molt visitat per devots excursionistes.
El que ara es pot admirar a Santa Perpètua no és gaire important. En canvi sí que ho és la seva situació i el magnífic panorama que s’admira des de la capella. Pertany a la Parròquia de Vespella, dins del terme municipal de Gurb.
L’ermita original es va construir durant els segles XII o XIII, i segurament era d’estil romànic. Les consecutives reconstruccions han fet que en aquests moments no hi hagi cap vestigi d’aquella època. No se sap si sota el revestiment queda algun tros de les antigues parets. Se sap que l’any l.356 el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.
La capella tenia, des de abans del 1.522, un ermità que vivia en una casa adossada a l’església de la qual es varen treure les restes fa pocs anys i de la que encara es conserva la cisterna a tramuntana de l’ermita. Aquell ermità captava per la conservació de la capella per les masies del voltant. Se sap també que el 1582 es va comprar una campana per l’antiga capella.
Al seu senzill altar s'hi venera una santa de pedra, gòtica, que no sembla originària del lloc sinó importada fa pocs anys. A Vespella es venera la que després del 1940 es posà a la capella.
L'església és en l'actualitat una edificació rectangular clarament barroca. Es pensa que la última restauració es va fer pels voltants del segle XVIII.
Esmorzem al costat mateix de l’ermita. Des d’aquest indret, on hi ha una vista espectacular, la Plana de Vic es presenta com un autèntic mosaic de conreus i boscos.
En un altre cantó hi veiem els cingles de Sant Martí Xic i al fons es pot veure el Puigsacalm.
Iniciem la tornada desfent el camí fins el coll on hi h una cruïlla de camins.
Seguim cap a la dreta en direcció a la Tuta (hi ha un rètol de fusta).
El camí va seguint en forta pendent fins a creuar el torrent de la Tuta. Un racó molt bonic, amb l’aigua a dojo.
Enfilem per l’altre costat de la riera i gaudim de bones vistes sobre Santa Perpètua i Sant Martí Xic al fons.
Anem seguint el camí que poc a poc va pujant fins arribar al Pla de Tramuntana. Des d’aquest immens pla podem gaudir d’unes amplies vistes panoràmiques del Pirineu i de la Serra de Santa Llúcia.
Poc després d’anar girant cap a l’esquerra ja veiem al fons del pla el poble de Sant Bartomeu.
Abans però passem pel costat de la masia del Pujol; un dels masos històrics de més renom de Sant Bartomeu del Grau i un exponent de gran rellevància dins l'arquitectura rural catalana. Ja surt documentat l'any 1179.
L'actual construcció de la casa és el resultat de la Sentència Arbitral de Guadalupe, establerta el 1486, que representà una condició jurídica més lliure dels pagesos, en ser abolits els mals usos i la remença a què estaven sotmesos pels seus senyors feudals. Així doncs els pagesos s'enriquiren i emprengueren la construcció de grans masies.
El Pujol és un gran casal carrat, amb teulada a quatre vents. Des de collet Moliner és d'on més bé es pot observar la perspectiva més carismàtica i representativa de la masia: envoltada de camps i amb el teló de fons de les costes de Sobremunt es destaca la mola quadrada i valenta del seu edifici, amb els tres arcs de mig punt que conformen l'eixida de la façana de ponent.
Desprès de contemplar aquesta gran masia anem seguint per el Pla del Pujol i arribem a Sant Bartomeu.
Abans d’entrar a la població podem contemplar una gran vista panoràmica amb gairebé tot el recorregut que hem fet.
Passem per dins la població i finalment arribem de nou al punt de sortida. Final de l’excursió d’avui.
Marxem a 2/4 d’una i arribem a Vic a la una del migdia.
Recorregut: 10’2 km
Ascensió acumulada: 302 m
Fonts consultades: “Un Poble arrelat a la terra”. Llibre editat per l’Ajuntament de Gurb.
www.sbg.cat
www.sbg.cat
2 comentaris:
Hola Josep
Acabo de descobrir el teu bloc a través d'un altres bloc i d'un altre...
Em sembla molt interessant i pràctic per a tots els que ens agrada anar a estirar les cames.
Et convido a visitar el bloc excursionista que fa poc hem començat una colla d'amics:
http://xinoxanocaminades.blogspot.com/
Salut i coratge!!
Jordi
Hola Jordi.
Gràcies per visitar el Blog "Fer Muntanya". Ens alegrem de veure que també hi ha gent amb un gran interés pel món de l'excursionisme i la muntanya.
Enhorabona pel teu bloc.
Salutacions desde Vic
Publica un comentari a l'entrada