Serra de Bellmunt (Vidrà)

20 de Maig del 2008

Recorregut:
Vidrà – Pont de Salgueda – Cascada del Molí del Salt – Camí de Degollats – La Vall – Serrat dels cristians – Bellmunt – Coll de Vidrà - Vidrà

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Anem en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BV-5227 fins a Vidrà.
Total: 36 km

Introducció:

Vidrà

Vidrà és un municipi de poc més de 34 Km2, situat a 982 m. d’alçada, format per el nucli de Vidrà, la Creu de l'Arç i el veïnat de Ciuret, i diferents cases de pagès. Al nord de la comarca d'Osona, a la qual pertany des de 1989.

Voltada per les muntanyes del pre-Pirineu, al nord (Serra de Milany i Santa Magdalena) i per la Serralada Transversal al sud-est (amb Cims de Puigsacalm, Puig Curull, Puig Tosell, Puig dels Llops i Puig de les Àguiles).

El paisatge és impressionant. Són destacables les fagedes, rouredes i prats montants, i també les diverses fonts, salts d'aigua i arbres monumentals que són indrets dignes de visitar i contribueixen a donar a l'entorn més encant i interès. Té una xarxa de carreteres rurals i camins que superen els 60 Km, molt adients per a la pràctica de l'excursionisme i de la bicicleta de muntanya.
Els paisatges de Vidrà es poden gaudir en qualsevol estació de l'any. El bosc predominant, la fageda, permet que els seus colors variïn, segons el temps i que, per tant, cada època tingui un encant diferent.

Vidrà és un poble del Bisaura, viu i acollidor, avesat d’anys a integrar el visitant en la seva vida quotidiana. El seu enclavament geogràfic, a la província de Girona i el seu microclima li confereixen un tipisme especial i captivador.

L’etapa medieval de Vidrà és la més interessant i coneguda de la seva història. Cap el 960, el terme estava estructurat en 8 viles rurals: la Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Covildases, Bosquerons i casa d’Arig amb les Planes.

El casc antic s’estructura al voltant de l’església de Sant Hilari de Vidrà (consagrada el 960, tot i que del primitiu edifici només n’hi queda la paret sud), al davant de la qual hi ha el petit cementiri.

(Informació Ajuntament de Vidrà)

Itinerari:
Ens situem a Vidrà. La sortida i arribada és a la plaça del poble de Vidrà.
Comencem la ruta a 2/4 de 9 amb un dia esplèndid.

Seguim la crta. que travessa el poble i a mig camí del veïnat de la Creu de l’Arç , passant pel davant de la masia del Cavaller de Vidrà, baixem pel camí de la dreta que ens portarà al fons de la vall direcció al Pont de Salgueda. Hi ha un cartell indicatiu.

Inici ruta senyalitzada

Desprès de passar pel costat d’una depuradora d’aigües, deixem el camí principal i agafem el sender de l’esquerra (cartell indicatiu) que baixa cap a la vall del riu Ges enmig de boixos i faigs.

Forta davallada cap el riu Ges

Després d’uns metres de pla, el camí comença a baixar de forma considerable. Passa pel costat d’una torre d’alta tensió, baixem pel camí de la dreta que ens porta al pont de Salgueda sobre el riu Ges.

Aquest pont romànic per a vianants és d’una sola arcada i de gran bellesa. El paisatge que l’envolta és feréstec; la vegetació envaeix la riera i mig tapa el pont. Si ens allunyem una mica per la riba dreta, tindrem una immillorable imatge del pont.

Pont de Salgueda

Per la nostra esquerra s’ha ajuntat el sender PR C-47, procedent de Vidrà. Passem el pont i seguim el sender a la dreta que baixa fins a les ruïnes del molí i el salt. Els últims metres de baixada sobtada han estat arreglats recentment.

El Salt del Molí vist per la part superior

Amb molta precaució, ja que el terra és molt relliscós, ens apropem a la cascada del Molí del Salt de Salgueda. És un dels salts més importants del riu Ges.

Els seus 20 metres d’alçada va fer que fos aprofitat, com les antigues ruïnes ens ho demostren, per fer funcionar un molí, d'aquí en deriva el seu nom.

És també un dels trams més bonics de tot el riu. Indret solitari i de feréstega bellesa

Salt del Molí

Deixem els senyals del PR. Travessem el riu per unes passeres i passem a l'altre costat del riu. El camí comença a enfilar-se en forta pujada enmig de la fageda fins a desembocar en una pista forestal amb un cartell indicador. Seguim en direcció a la Tosca de Degollats i la Vall.

Bonics racons enmig de la fageda

Més endavant deixem el camí principal i seguim de nou el PR.

Entrem al camí del Pas de Degollats. Tram molt estret i de curta extensió,obert en la pròpia cinglera. El camí molt aeri cau aplomat fins al peu del riu. Restaurat i acondicionat amb baranes pels amics de la Vall del Ges.

Pas de Degollats

Anem seguint en forta pendent i arribem en un indret curiós i digne d’una visita. La Tosca de Degollats, arran mateix del camí. L’aigua es despenja formant nombrosos regalims, oferint sobretot ara que hi baixa aigua, un sorprenent efecte.

Tosca de Degollats

Aquesta formació rocosa de material calcari d’un tamany aproximat de 8 m d’altura per 11 m d’amplada ha estat formada durant anys per l’acció de l’aigua que regalimava d’una fosa situada a la part superior que anà regalimant i anà dipositant, gràcies al degoteig, petites restes de carbonat càlcic.

L'indret és fosc i misteriós, no exempt d'una bellesa feréstega.

Torrent de Canamars

Continuem el camí i poc desprès de passar el torrent de Canamars ens trobem amb els companys de la colla XIRUQUES.

La colla XIRUQUES

Més endavant deixem el corriol i seguint per una pista arribem al trencall de la masia de la Vall, situada al cap d’un turó amb una esplèndida vista.

Deixem el trencall de l’esquerra i anem seguint per la pista en continua baixada fins arribar en una torrentera.

Veiem a considerable alçària el Santuari de Bellmunt. Contemplat des d’aquí sembla més aviat una fortalesa medieval.

Al fons, el Santuari de Bellmunt

Ens trobem als Quintans de la Vall (rètol). Seguim cap a la dreta. Ara cal enfilar-nos per un corriol enmig del bosc i arribar a dalt a Bellmunt. El desnivell és força considerable.


La calor comença a fer-se notar. Desprès de mitja hora de forta pujada passem una cleda i tot creuant la Serra dels Cristians arribem al Parking de Bellmunt.

L'encimbellat Stri. de Bellmunt

Esmorzem a l’ombra de la fageda envoltats d’una vegetació esplèndida.

Ara només ens cal fer una última pujada i finalment arribem a dalt a Bellmunt.

Avui podem gaudir d’una bona vista.

Santuari de Bellmunt

El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (“ermita al cel suspesa”, en paraules de Mossèn Cinto Verdaguer) és al capdamunt de la Serra de Bellmunt, al cim més alt (1.246 metres). No es pot descriure millor l'emplaçament d'aquest santuari marià, enfilat al capdamunt de la serra que li dóna nom.

És l'indret més conegut del terme de Sant Pere de Torelló. La seva situació, en fa un mirador privilegiat de la Plana de Vic i d'una bona part del Ripollès.

La Plana de Vic i el Montseny

Tenim una gran vista sobre la Plana de Vic amb Montserrat i la Mola al fons, i per l’altre vessant veiem el Pedrafoca, Serra del Cadì, Puigmal i el Canigó.

Serres de Milany i Santa Magdalena amb el Pirineu al fons

Anomenada també talaia de la plana. Contemplar des de Bellmunt la Plana de Vic quan un mar de boira la cobreix és una experiència inoblidable.

La típica silueta del santuari, és un edifici de cos únic que s’adapta a les cingleres rocoses del cim de la muntanya. El seu perfil és fàcilment distingible des de qualsevol punt central de la comarca d’Osona.

L'església i l'hostatgeria formen un sol i robust edifici, amb aparença de fortalesa, que sembla sorgit de les cingleres rocoses que el suporten. A la façana de ponent s'obre el baluard, una gran terrassa assentada en el rocam, per la qual s'accedeix a l'església i des d'on s'albiren unes vistes impressionants.

Al turó veí de Sa Reganyada, avui coronat per una gran creu metàl·lica, s'aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades, on segons la tradició es va trobar la imatge de la Verge i on cada any van a morir eixams de formigues alades.

Es pensa que el santuari fou inicialment la capella de l'antic Castell de Sa Reganyada, que existia des d'abans del 1.020 però del qual avui no en queda rastre. El culte a la Mare de Déu apareix documentat per primer cop l'any 1.219. Des de llavors, l'ermita ha sofert diverses reformes i ampliacions.

La devoció a la M. de D. de Bellmunt es remunta a mitjans del segle XIII. La petita imatge, d’alabastre, de 22 cms d’alçària, situada al presbiteri de l’església, és un magnífic exemplar gòtic del final del segle XIV. La història del santuari és viva i intensa.

Mare de Déu de Bellmunt

L'any 1.982 la Diputació de Barcelona encetà un important projecte de restauració acabat el 1.990, que ha convertit el santuari en punt de reunió i hostatgeria, bo i mantenint el seu caràcter de lloc de devoció mariana.

Es pot pujar a Bellmunt caminant des de Vidrà o des de Sant Pere de Torelló, d’on surt una carretera estreta i encimentada que en 8 km. permet arribar amb vehicle fins l’aparcament que hi ha a pocs metres del cim. Al santuari també s’hi pot pernoctar . Per aquest fet disposa de 17 places.

Continuem la ruta cap a Vidrà tot baixant per l’espesa fageda del vessant nord del Santuari en continues giragonses per un camí força dificultós.

Arribem al Coll de Hi era de massa, just a sota del santuari. Cruïlla de camins procedents de Vidrà, Besora i Torelló (per les Gargantes).


Seguim la pista en direcció al Coll de Vidrà. Al cap de poc retrobem la vista del santuari encimbelat al damunt de la serra.

Passem pel coll de Pitró on la pisa és més planera i arribem a la basa de la casa del Coll de Vidrà. Entrem a la crta. que va a S. Quirze de Besora. Seguim en direcció a Vidrà i desprès de recórrer uns 800 m arribem finalment al poble de Vidrà.

Vidrà

Fem el descens des de Bellmunt a Vidrà en poc més de 1 hora.

Recorregut total: 11’54 km
Ascensió acumulada: 527 m

Arribem a Vidrà a ¼ de 2 i a ¾ de 2 ja som a Vic

En l’excursió d’avui hem conegut les belleses naturals de la Serra de Bellmunt, anomenada antigament el “pulcro monte”.

Serra de Bellmunt

Té una extensió de 10 kms, estenent-se des de Forat Micó fins al congost de la Cogulera en terme de Saderra-Orís.

3 comentaris:

Imma ha dit...

Molt be, m'agrada molt la teva descripció de la muntanya, indret el qual no coneixia fins fa ben poc.
Hem de portar una colla del Centre excursionista de Terrassa, i els teus comentaris ens serviran de gran ajuda per explicar aquest lloc tan bònic.

Moltes gràcies

Rafa ha dit...

Gràcies per la descripció feta de la ruta de fet és impossible poder-te desviar segons la descripció,

Bon camí per a tothom

Martí Coll Mitjans ha dit...

Trobo que està molt ben explicat, volem anar-hi aquest cap de setmana i m'agradaria saber la durada de l'excursió. Merci