Graus de la Donada i Casadavall (Rupit)

14 de Maig del 2008

Graus de la Donada i Casadavall

Aquesta complerta excursió circular, ens ha de permetre recórrer en la seva totalitat, per baix i per dalt, dues de les cingleres del municipi de Rupit, gaudint, per una banda, d’unes àmplies vistes sobre la Vall de Sau i les Guilleries i, per altra, de les espectaculars parets verticals que li donen a aquest altiplà del Collsacabra el seu perfil tan característic. A més a més, té l’al.licient de que si es fa després de fortes pluges (com és el cas d’aquests últims dies) a la zona, podrem contemplar tres salts d’aigua: el conegudíssim Salt del Sallent (que, poc o molt, sempre raja), junt amb els del Gravet i del Ripol, més infreqüents.

Sortida de Vic a 2/4 de 8, amb molta boira, en direcció Rupit. Al arribar a Rupit seguim la crta. asfaltada en direcció a Sant Joan de Fàbregues i deixem el cotxe al Pla de Fàbregues. Total fins aquí hem fet 37 kms.

Fem l’inici de la caminada a ¼ de 9 des del Pla de Fàbregues amb un temps assolellat. Un cop deixat el vehicle anem baixant per la mateixa pista que finalment s’apropa a l’aigua just en el punt on es troba el Salt de Sallent. Degut al gran cabal d’aigua que hi passa, ens cal fer força marrada per poder arribar a l’altre costat de la Riera. Finalment ho aconseguim.

Salt de Sallent

Seguim la pista amunt, fins arribar, per la dreta, al mirador d’aquest impressionant estimball, d’uns cent-vint metres d’alçada, en un punt on s’ha condicionat una barana per evitar ensurts. Apart del salt, veurem també un dels perfils més coneguts del Collsacabra, l’Agullola, enorme roca separada de la cinglera, suspesa sobre la Vall de Sau. Aquesta silueta ens acompanya tot el matí

Tornem a la senda principal en un punt on hi ha un pal indicador. Veurem que la pista s’enfila a l’esquerra, però nosaltres seguirem pràcticament en angle recte a la dreta (al terra hi ha una estaca de fusta que marca els itineraris de la contrada), per sobre una petita esplanada herbada que sembla acabar en el buit. Estem a la part superior del Grau de la Donada.

Cinglera Grau de la Donada

En arribar a aquest punt, veurem com el camí davalla arrapat a la pedra en fortes ziga-zagues, i és per aquí per on s’ha de baixar. Cal anar en compte, ja que és un camí molt inclinat, però no és vertiginós, ja que la vegetació tapa l’estimball. Després d’unes quantes giragonses tancades, s’arriba a una cruïlla, on per la dreta surt un caminet que porta a la Gorja del Sallent.

Nosaltres seguirem per l’esquerra fins que veiem que el camí comença a fer una diagonal recta i decidida cara avall. En aquest punt cal parar compte a una desviació que hi ha a mà esquerra, perquè és per on hem de seguir. Tot i ser un punt una mica perdedor, cal tenir en compte que és la primera cruïlla que es troba uns metres més enllà de la que porta a la base del Salt del Sallent (per si portem altímetre, ens trobem a 685 metres d’alçada).

Ara agafarem aquest sender que és pràcticament planer, que discorre entre un alzinar, passant per diverses zones on veiem algunes esllavissades de les roques. De tant en tant, val la pena parar i mirar enrere i amunt, per veure els característics roquissars que formen aquests cingles. El camí acaba just a l’arribar al Torrent del Gravet, en un punt on hi ha un batibull de roques i pedres, que composen la llera d’aquesta riera. Per sobre nostre veiem el Salt del Gravet.

Salt del Gravet

Passarem a l’altra banda per on ens sigui més còmode (hi ha alguna fita que ens pot ajudar) i ens trobem amb l’inici d’un camí més ample (de fet és una pista per treure llenya) pel que seguirem.

Hem deixat el Cingle de Pujolràs i entrem al de Casadavall.

En poc més d’un quilòmetre, tornem a passar un torrent, en aquest cas molt menys marcat que l’anterior, on es forma, el Salt del Ripol.

Sota el Salt del Ripol

Salt del Ripol

Al cap d’una estona d’anar per aquest camí arribem a una cruïlla. S’ha de seguir per una pista pedregosa que s’enfila a l’esquerra, però que ràpidament es torna planera, encara que està més malmesa que l’anterior.

En uns quatre-cents metres el camí arriba a un replà rocallós i de marcat color rogenc, on sembla que no hi hagi sortida.

Cal aturar-se un moment i contemplar el paisatge que se’ns obre al nostre voltant, per una banda el Cingle de Casadavall i més al lluny la llarga Cinglera del Far, gran balconada sobre la Vall de Sau. Al davant tenim la paret vertical que forma el Grau de Casadavall, obstacle que hem de salvar.

Grau de Casadavall

Cal parar compte, perquè, uns cinc metres abans d’arribar al replà, a mà esquerra es veu un caminet que puja amagat entre el bosc d’alzines. És una senda força fressada, i molt ben assenyalada amb monjoies, fins enllaçar amb el Grau. Seguirem aquest sender, que va fent giragonses enlairant-se de forma decidida, fins arribar a una petita balconada sobre la Cinglera del Far i la vall que s’obre als seus peus i que deixa a la vista la paret del grau pel que estem pujant.

Uns pocs metres més amunt, ens trobem de sobte que el camí està empedrat, pujant molt decididament en ziga-zagues continuades, fins arribar a una tanca de filferro pel bestiar, que passarem, per trobar-nos dalt del cingle, en una cruïlla de camins. Haurem salvat, de cop, un desnivell d’uns 200 metres d’alçada.

La perspectiva visual canvia completament, d’anar enmig del bosc voltat de roques i d’alzines, que en algun moment ens han obligat a ajupir-nos, ens trobem en una planúria, amb pastures, masies disperses i amb una vista molt ample. La retallada Cinglera del Far, les muntanyes de Les Guilleries, la cua del Pantà de Sau, el perfil del Massís del Montseny i l’Agullola en primer terme ens ofereixen una excel.lent panoràmica del nostre entorn. Ens trobem a 930 metres, punt zenital de la ruta.

Cinglera Grau de Casadavall

Per iniciar la tornada hem de tenir clar que s’ha de seguir el perfil de la cinglera, sempre haurem d’anar pel camí més proper al precipici. Veurem un pal indicador i una estaca de fusta com la que hem trobat al baixar el Grau de la Donada. Seguirem a l’esquerra per la pista, que passa una sòlida tanca metàl.lica i que en suau davallada ens apropa a la vora dels cingles des d’on tenim unes vistes panoràmiques àmplies. La pista perd traça i passa per uns prats als peus del Mas de Casadavall, tancats per una filada pel bestiar, que ens menen al Torrent del Ripol i d’aquí ens anem dirigint a Can Miquel, on hi ha una nova cruïlla, marcada de nou per una estaca de fusta. Seguirem cap a l’esquerra en el sentit de la cinglera, fins que la pista es converteix en un camí, que va perdent alçada i amplada. Anirem per un sender evident, amb moltes fites de pedra a la vista, que s’endinsa a l’altiplà fins arribar al Torrent del Gravet, que hem de saltar.

Passada la riera, el camí torna a eixamplar-se i en lleugera pujada ens duu a la part superior de la Cinglera de Pujolràs, per començar a baixar en direcció al Salt del Sallent. Passarem una nova cruïlla de camins amb el corresponent pal indicador i en poca estona ja veurem per sota nostre el sender per on hem començat la davallada a aquest cingle.

Seguim el camí principal fins arribar al Salt de Sallent. Al arribar en aquest punt ens cal travessar-lo i la manera més ràpida i còmode és passar-lo descalç.

Arribats a l’altre banda ens equipem de nou i fem la curta pujada fins arribar al cotxe; final de la caminada d’avui. Abans de marxar, contemplem a l’altre banda de la vall el recorregut que hem fet, tant per la part superior com inferior dels cingles de Pujolràs i Casadavall.

Salt de Sallent

Recorregut: 12 kms.

Marxem a ¼ de 2 i arribem a Vic a les 2.

Avui ha estat una ruta magnífica doncs hem pogut contemplar tots els salts d’aigua que hi ha al llarg del recorregut. L’aigua per fi a arribat a dojo !!!

Informació: www.madteam.net