Puig de la Bastida (Coll de Comajoan)

19 de Novembre del 2008

Recorregut:
Coll de Comajoan – Cal Santcrist – Coll de Siols - Puig de la Bastida – Pla d’Aiats - Grau d’Aiats - Aiats – Comajoan – Coll de Comajoan

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8 amb una boira molt espessa. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C-153 i aproximadament en el km. 26 deixem aquesta crta. a l’alçada del Coll del Bac. Agafem la pista forestal encimentada que surt per l’esquerra (hi ha senyal indicador) i seguim uns 2 kms. fins el Coll de Comajoan. Deixem el cotxe al costat del Camí Ral de Vic a Olot. Total 28 kms.


Itinerari:
Fem una travesía circular per les cingleres de l’allargassat Puig de la Bastida fins a la verticalitat del Pla d’Aiats. A sota nostra quedaran les verdes pastures osonenques i a la llunyania els espadats de Sau.

Comencem la ruta sota la cinglera d'Aiats.

A diferència de la setmana passada, avui si que tenim el dia assegurat amb un sol brillant i sense gens de boira. Estem davant de l’entrada de la masia de Comajoan sota del Pla d’Aiats. Hi ha un rètol que ens diu que ens trobem al Coll de Comajoan i també indica el Camí Ral de Vic a Olot, senyalitzat amb marques grogues.
Comencem la ruta a 2/4 de 9.

Seguim aquesta pista forestal que va avançant molt planerament i comencem a rodejar el cingle d’Aiats.

A l’alçada del Pla de Bertajol, per la dreta s’afegeix el GR-2 i també aprofitant un tram d’aquest el GR-151.1 (Camí del Bisbe i Abat Oliba). Més endavant deixem el GR i agafem una pista a l’esquerra que en lleugera pujada ens portarà davant la masia de Cal Santcrist a 1.181 m.

Cabana de Cal Santcrist

Només en resta una petita cabana a la dreta de la pista, en un replà cobert de prats. Estem sota el Puig de la Bastida.

Cabana de Cal Santcrist amb el Puig de la Bastida al fons

Anem seguint i desprès d’entrar a una fageda, passem una tanca i al arribar al Pla de la Soca fem un gir de 180 graus i anem pujant amunt.

Bonics racons

Abans però ens desviem a la dreta per un caminoi que ens porta cap una font en un racó molt acollidor.

Desfem el camí i continuem amunt fins arribar al Coll de Siols (també consta com Saiols) a 1.115 m. Aquest coll molt pla i obert, en molta vista al fons, cobert de prats, és recorregut per una línia telefònica. Cal dir que el mapa de l’Alpina situa aquest coll en un indret que no es correspon.

Coll de Siols. Serra de Cabrera

Damunt, vers el Sud, tenim el Puig de la Bastida. Girem cap i l’esquerra del coll i seguint els senyals de color vermell comencem a pujar per dins la fageda seguint l’aresta per un camí força dret fins al Puig de la Bastida a 1.249 m. d’alçada.

Fent camí cap al Puig de la Bastida

Aquest puig presenta una forma allargassada. Fins aquí tardem 1h i 25’

A dalt contemplem la gran vista panoràmica amb el Puigsacalm a primer terme i al fons el Canigó nevat.

Puig de la Bastida

video
Panoràmica Puig de la Bastida

Baixem del Puig de la Bastida passant pel collet de la Bastida i seguint el llom de la carena en un tram molt dret ens enfilem cap el Pla d’Aiats.

Busquem una bona ombra i esmorzem. Contemplem tot l’itinerari que hem fet. Des d’aquí dalt fruïm d’unes vistes panoràmiques molt amplies. Estem a 1.285 m. d’alçada.

A baix, la masia de Comajoan.

El Pla d’Aiats, molt gran i llargarut, té una extensió aproximada d’uns 1.500 m. i una amplària de 150 m. amb una alçada màxima de 1.307 m. Forma un llom arrodonit amb lleugeres ondulacions emmantellades de bronza, falgueres i també actualment pins.

Pla d'Aiats

Aquest pla ocupa tota la plataforma horitzontal de la fenomenal i característica cinglera del Collsacabra. En una gran part s’hi havia conreat camps de patates (molt preuades). L’any 1.942 fou el primer any de la sembradura. Per a la seva explotació i aixopluc es construïren Les Cabanes, actualment en ruïna progressiva.

El Pla d'Aiats és un prat sobre el qual podem passejar o, simplement, estirar-nos i descansar, i el millor de tot, amb unes vistes excepcionals. Caminant per aquesta plataforma verda podem veure als nostres peus fins a tres comarques diferents, entre les quals s'aixeca el Collsacabra: Osona, la Garrotxa i la Selva

Arribem al cap de la cinglera i aquí cal aturar-se i saborejar detingudament el panorama.

Al fons, la Plana de Vic tapada per la boira

Seguim el camí que transcorre pel mig del pla i arribem a les Cabanes d’Aiats. L’edifici és d’obra, i sembla una masia, però no han estat permanentment habitades.

Les Cabanes d'Aiats

Aquí comença el grau procedent d’Aiats; anomenat grau de la Serrica o de l'Escaleta, o també Escales d'Aiats, únic que permet franquejar la fenomenal muralla des de la vall. El camí comença entre la fageda amb senyals de color blau i baixa atrevidament. En la baixada trobem les restes d’un antic carro.

Més avall el corriol surt del bosc i travessa una obertura, havent-s’hi practicat una llarga graonada amb un cingle a la dreta on veiem la masia d’Aiats. Ara el camí queda encastat dins de la canal i finalment arribem al pla, darrera la masia d’Aiats.

El grau d'Aiats

Aquesta important masia està situada al repeu de la impressionant cinglera a les quals ha donat el nom.

Vista de la cingera al final del grau

Voltada de camps de pastura on la presència de bestiar és habitual.

Masia d'Aiats

Pel darrera mateix de la casa passa el camí que ens portarà a Comajoan. Seguim aquest camí cap a l’esquerra que després de travessar una torrentera i vorejant uns camps de pastura i de conreu, arribem a la Casa de Comajoan.

Aquesta masia presenta tot un conjunt de noble presència. Al costat de la casa hi ha l’ermita de Sant Gil.

Masia de Comajoan

Ermita de Sant Gil

Arribem al Coll de Comajoan i fem una última mirada a tota aquesta bonica panoràmica del Pla d’Aiats.


Marxem a 2/4 1 i arribem a Vic a ¼ de 2.

Recorregut total: 9'20 kms.
Desnivell: 295 m.

Avui hem pogut gaudir d’unes impressionants vistes de la Comarca d’Osona i de totes les serralades que ens envolten, des d’un dels llocs privilegiats i més bonics, amb un dia de sol esplèndid.

Cascada del Molí del Salt de Salgueda (Vidrà)

12 de Novembre del 2008

Recorregut:
Vidrà – Pont de Salgueda – Cascada del Molí del Salt – Vidrà

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Anem en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A patir d’aquí en desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Total: 37 kms.

Vidrà és un municipi de poc més de 34 Km2, situat a 982 m. d’alçada, format per el nucli de Vidrà, la Creu de l'Arç i el veïnat de Ciuret, i diferents cases de pagès. Al nord de la comarca d'Osona, a la qual pertany des de 1989.

Voltada per les muntanyes del pre-Pirineu, al nord (Serra de Milany i Santa Magdalena) i per la Serralada Transversal al sud-est (amb Cims de Puigsacalm, Puig Curull, Puig Tosell, Puig dels Llops i Puig de les Àguiles).

El paisatge és impressionant. Són destacables les fagedes, rouredes i prats montants, i també les diverses fonts, salts d'aigua i arbres monumentals que són indrets dignes de visitar i contribueixen a donar a l'entorn més encant i interès. Té una xarxa de carreteres rurals i camins que superen els 60 Km, molt adients per a la pràctica de l'excursionisme i de la bicicleta de muntanya.
Els paisatges de Vidrà es poden gaudir en qualsevol estació de l'any. El bosc predominant, la fageda, permet que els seus colors variïn, segons el temps i que, per tant, cada època tingui un encant diferent.

Vidrà és un poble del Bisaura, viu i acollidor, avesat d’anys a integrar el visitant en la seva vida quotidiana. El seu enclavament geogràfic, a la província de Girona i el seu microclima li confereixen un tipisme especial i captivador.

L’etapa medieval de Vidrà és la més interessant i coneguda de la seva història. Cap el 960, el terme estava estructurat en 8 viles rurals: la Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Covildases, Bosquerons i casa d’Arig amb les Planes.

El casc antic s’estructura al voltant de l’església de Sant Hilari de Vidrà (consagrada el 960, tot i que del primitiu edifici només n’hi queda la paret sud), al davant de la qual hi ha el petit cementiri.

(Informació extreta Web Paisatges del Ter)

Postal de Vidrà dels anys 1980
Itinerari:
Avui el dia també es presenta molt tapat per núvols. Comencem la ruta a 2/4 de 9 amb temps molt insegur, però de moment no plou. La sortida i arribada és a la plaça del poble de Vidrà.

Seguim la crta. que travessa el poble i a mig camí del veïnat de la Creu de l’Arç , passant pel davant de la masia del Cavaller de Vidrà, baixem pel camí de la dreta que ens portarà al fons de la vall direcció al Pont de Salgueda. Hi ha un cartell indicatiu.

Dia totalment tapat per la boira

Desprès de passar pel costat d’una depuradora d’aigües, deixem el camí principal i agafem el sender de l’esquerra (cartell indicatiu) que baixa cap a la vall del riu Ges enmig de boixos i faigs. Al arribar al costat d’una torre d’alta tensió, baixem pel camí de la dreta que ens porta al pont de Salgueda.

Aquest pont romànic per a vianants és d’una sola arcada i de gran bellesa. El paisatge que l’envolta és feréstec; la vegetació envaeix la riera i mig tapa el pont. Si ens allunyem una mica per la riba dreta, tindrem una immillorable imatge del pont.

Pont de Salgueda

Per la nostra esquerra s’ha ajuntat el sender PR C-47, procedent de Vidrà. Passem el pont i seguim el sender a la dreta que baixa fins a les ruïnes del molí i el salt. Els últims metres de baixada sobtada han estat arreglats recentment.

Amb molta precaució, ja que el terra és molt relliscós, ens apropem a la cascada del Molí del Salt de Salgueda.

És un dels salts més importants del riu Ges.
Els seus 20 metres d’alçada va fer que fos aprofitat, com les antigues ruïnes ens ho demostren, per fer funcionar un molí, d'aquí en deriva el seu nom.
És també un dels trams més bonics de tot el riu. Indret solitari i de feréstega bellesa

Cascada del Molí del Salt de Salgueda

El temps empitjora i comença a ploure amb força intensitat. Fem ràpidament les fotos de rigor i decidim retallar la ruta que teníem prevista fer. Inicialment era de 10 kms.

Equipats per la pluja

Deixem els senyals del PR. Travessem el riu per unes passeres i seguim un camí en forta pendent pel mig de la fageda fins a desembocar en una pista forestal amb un cartell indicador.

Camí de retorn a Vidrà

Nosaltres seguim aquesta pista cap a la dreta i que passant altre vegada per la depuradora, en poc més de mitja hora arribem al trencall inicial per on hem passat en el camí d’anada.

Passem per davant de la masia del Cavaller de Vidrà. Aquesta masia es va aixecar l'any 1787. En va dirigir la construcció un mestre d'obra francès. Casa senyorial sòbria, amb detalls decoratius com les llindes, amb tres pisos i porxo a la planta. D'estil barroc amb una galeria i afegits posteriors.

El Cavaller de Vidrà

Fem els últims metres a corre cuita i finalmet arribem al cotxe.
El temps que ha fet avui ja era d’esperar. Per sort el recorregut ha estat força curt.

Arribem a Vidrà a ¼ 11 i a les 11 h. ja som a Vic

Recorregut total: 4’5 kms.

Escletxes de l'Euga o Les Clapisses (Collfred)

5 de Novembre del 2008

Recorregut:
Casanova de Collfred – Font dels Castellans - Barraca forestal – Masia la Freixeneda – Les Clapisses – Baga de Freixeneda – Font dels Castellans – Casanova de Collfred

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Com de costum sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Olot per la GIP-5227 i finalment després de passar per la Collada de Collfred deixem el cotxe a la Casanova de Collfred. Total: 46 kms.

Itinerari:
Després de varies setmanes de no poder sortir degut a les abundants pluges, avui tornem a fer una altre ruta. Ens trobem a la Casanova de Collfred a 1.262 m. d’alçada.

Casanova de Collfred

En aquest indret el temporal de pluja i vent de la setmana passada amb registres de precipitació tan destacables com els 74’2 mm. de l’observatori de Collfred va provocar una gran pujada del nivell dels rius i rieres de tota aquesta zona en molt poca estona.

Avui el dia es presenta molt tapat per boira alta i força fred. Estem a 4’5º C. Comencem la ruta a ¾ de 9 passant per sota de la Casanova de Collfred i pel costat de la font de Collfred.

Font de Collfred

Només de començar a caminar per la pista forestal en direcció a la Freixeneda ens trobem amb un terra totalment enfangat i amarat d’aigua.

Anem seguint aquesta pista que va més o menys planejant per sota el Serrat de les Bruixes o la Marranera.

Un gros faig caigut recentment ens barra el pas

Més endavant arribem a una obaga on sembla que la pista s’acaba però després de creuar una prat tornem a trobar la pista. Segons el mapa de l’Alpina en aquest prat hi ha la font dels Castellans. Nosaltres no la veiem, o potser, molt possiblement ja no raja.

Anem seguint la pista i passem pel costat d’una barraca forestal abandonada, que sembla treta d’alguna pel·lícula.

Barraca forestal, camí de la Freixeneda

Sovint ens cal deixar la pista i enfilar-nos per un costat degut al fang que hi ha. Seguint sempre per la mateixa pista i després de passar pel mig dels prats de la Freixeneda arribem finalment a la masia de la Freixeneda. Aquesta masia està situada en un lloc força enlairat. Avui no podem gaudir de la vista del Puigsacalm; el dia continua molt tapat. Esmorzem al costa mateix de la casa.

Masia de la Freixeneda

A les 11 h. Iniciem el camí de tornada seguint la mateixa pista. Creuem un prat per la pista forestal fins a trobar-ne un altre.

Els faigs acaban de perdre les fulles

Aquí seguim per l’esquerra per els Plans de la Correjada on hi ha una pista oberta per desemboscar i que pujant en forta pendent ens endinsem cap a la fageda per trobar les escletxes.

Plans de la Correjada; al fons Collfred

Són difícils de trobar doncs no es veuen a cop d’ull. Cal endinsar-se uns 100 m. a la dreta de la pista dins la fageda. El GPS ens marca una altitud de 1261 m.

Ja som a l’entrada de Les Escletxes de L’Euga o Les Clapisses.

Entrada de les Clapisses

“Un entramat de blocs, passadissos estrets i camins que es perden. Un fenomen natural. El seu origen es deu per la inclinació i el trencament (diàclasis) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus fa uns 40 milions d'anys a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques ( l'africana i l'europea). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envolten la Vall d'en Bas. "
( Text tret de la revista Puigsacalm – nº 97 )

Diversos indrets de les Clapisses

Val a dir que el lloc és molt curiós i espectacular per les grans escletxes naturals de roca que s’hi troben. Clapissa significa gran amuntegament de roques. La zona és molt obaga i feréstega. A nosaltres ens recorda Els Bufadors.

Després de contemplar tota aquesta zona de les Clapisses, continuem pujant per la pista forestal fins arribar a un prat; en aquest lloc deixem la pista i seguim un camí a la dreta que va baixant fins a desembocar a la pista forestal per on hem passat en l’anada. Estem just al prat de la font dels Castellans.

Anem seguint la pista forestal;

La tardor ens ofereix aquests bonics racons

passem pel costat del Serrat de les Bruixes i després de caminar uns 20’ arribem a la Casanova de Collfred a la una del migdia; punt final de la ruta d’avui.

A les dues tocades ja som a Vic

Recorregut total: 11’60 km.

El temps no ens ha acompanyat massa. Tot el dia amb boira i a més arribem amb els peus molls i completament enfangats. Hem conegut però un nou indret.