Recorregut:
Collformic – Pla de la Barraca – Turó Gros – Creu de Matagalls – Font dels Cims – Font de Matagalls – Collet dels Llops – Turó Gros – Pla de la Barraca – Collformic
Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8 amb una temperatura de -3’5 ºC en direcció cap a Taradell per la Crta. B-520, continuem cap a Seva per la Crta. BV-5305. A l’entrada d’aquesta població girem a la dreta per continuar per la Crta. BV-5301, passant per El Brull i finalment arribar a dalt a Collformic a 1.145 m. d’alçada. Total 28 kms.
Itinerari:
Aquesta excursió a la Creu del Matagalls des de Collformic, punt de sortida de múltiples excursions, és la via més curta i senzilla per fer el Matagalls, el tercer cim més alt del Montseny (1.697 m.). És per això que aquesta és una de les rutes més clàssiques i, també més concorregudes, ja que en poc més d'una hora (1h 30’) i, sense gaire dificultat, porta a l'excursionista fins a un dels cims més populars de Catalunya, des del qual es tenen una fabuloses vistes tant de tot el massís com de bona part de Catalunya, des del mar fins els Pirineus.
L'ascensió al Matagalls comença a l'aparcament del restaurant Collformic, dins el terme municipal del Brull (Osona). Abans de començar a caminar, per fer-nos una idea del recorregut que hem de seguir, podem fer un cop d'ull al panell informatiu que hi ha al costat mateix de l'aparcament.
Avui la sorpresa ha estat la nevada que hi ha hagut la passada nit i que ha deixat el terra completament blanc. El dia es presenta magnífic, amb un sol radiant, però això si un fred molt intens. Comencem l’excursió a 2/4 de 9.
Situats a Collformic, d'esquena al restaurant, pugem per unes escales de pedra que s’han fet recentment per a superar el marge que porten a un corriol pedregós que s'enfila per l'aresta de la muntanya. El camí, de 3 quilòmetres i mig, està senyalitzat com a GR-2 (també E-5) i passa bona part del recorregut per carenes.
Collformic tot i la bellesa de l’indret amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort de 107 liberals de Vic a mans dels carlins (10 de gener del 1874). Una creu ens recorda la tragèdia.
En aquest primer tram, nomenat Carena dels Roures, on el corriol és pedregós, erosionat i va guanyant alçada ràpidament, ens cal anar amb molt de compte, doncs el terra està completament glaçat i és molt relliscós.
Un cop hem deixat enrere la pujada inicial, arribem al Pla de la Barraca on hi veiem un antic pou de gel. Avui molt visible amb la neu.
Estem davant el Turó Gros.
Anem seguint el camí que remunta l'ampli llom que ens portarà fins al Turó Gros de Santandreu (1.542 m.). La pujada és dura i el terreny molt pedregós i descompost fins al cim d'aquest turó.
Tornem a enfilar-nos, ara més decididament, altre cop per rocam, fins al Collet de l’Estanyol. És des d'aquest punt que es comença a veure la magnífica creu que corona el cim del Matagalls. Hem fet, aproximadament, la meitat del camí, i encara ens queda la part més feixuga
Un altre tros herbat i planer fins al Collet dels Llops. En aquest tram, a baix, a la nostra esquerra, es fa evident un corriol que puja pel costat de la torrentera. Podem desviar-nos-hi per anar a alguna de les fonts com la de font Freda i la de la Rosa.
Un cop superat el Collet dels Llops, el camí s’enfila decididament, ens queda l’última pujada forta fins a la creu que corona el cim del Matagalls (1.697 m).
Tardem 1h. 30’ en fer la pujada.
El Matagalls, el tercer cim més alt del Montseny, està coronat per la famosa creu claretiana erigida en record a Mossèn Cinto Verdaguer. Hi ha constància documentada que l’any 1.614 ja n’hi havia una.
Voldria recordar la relació que hi tenia Mossèn Cinto Verdaguer amb el Montseny. Aquesta vinculació es ben efectiva en el seu llibre “Aires del Montseny”, publicat l’any 1.902. Diu textualment referint-se al Matagalls i a la seva creu:
Mes, quan la muntanya és bella de debò i es fa dir senyora de totes les demés,
és al cor de l’hivern, quan la neu l’emmantella amb son mantell d’armini immaculat.
Llavors la nit i el dia deuen jugar a qui l’abrigarà amb més fines randes de gebre;
a qui penjarà en sos amples braços més canyelons de glaç.
Cada dematí deu estrenar noves joies que no arriben al vespre, desfetes per una ventada.
Qui la pogués veure llavors! I qué en deu ser d’hermosa!.
és al cor de l’hivern, quan la neu l’emmantella amb son mantell d’armini immaculat.
Llavors la nit i el dia deuen jugar a qui l’abrigarà amb més fines randes de gebre;
a qui penjarà en sos amples braços més canyelons de glaç.
Cada dematí deu estrenar noves joies que no arriben al vespre, desfetes per una ventada.
Qui la pogués veure llavors! I qué en deu ser d’hermosa!.
Gràcies a la seva situació de muntanya central, és vèrtex d’unió de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. A banda d’oferir la millor panoràmica del massís, ja que permet veure a la perfecció els altres dos cims més alts, el Turó de l’Home i Les Agudes, és un dels millors miradors de Catalunya ja que, en els dies clars, es tenen unes fabuloses vistes des del mar fins al Pirineu
Panoràmica Creu de Matagalls
Esmorzem arrecerats al darrera de la creu en vistes sobre el poble de Viladrau. Bufa un vent molt fred.
Fem la baixada en direcció N-O pel mig de la carena visitant les fonts que es van succeint al llarg de l’itinerari.
En el camí ens trobem un petit gorg amb curiosos relleus produïts pel fred i la glaçada.
Primer trobem la font dels Cims, dedicada a Folch i Torres i que és la més alta del massís;
a partir d’aquí deixem el sot per on venim i girem a l’esquerra i en forta baixada arribem a la font de Matagalls (1.620 m.) que gaudeix d’un aixopluc en cas de mal temps.
Seguim el llom de la carena fins al Collet de la Font i davallem fins a creuar la riera; remuntem altre cop la carena i desprès de passar per el Collet de les Eugues enllacem finalment amb el camí de pujada a l’alçada del Collet de l’Estanyol.
Seguim cap el Turó Gros a 1.528 m.; Pla de la Barraca i finalment arribem a Collformic.
Temps emprat en la baixada 1h. 30’.
Marxem de Collformic a ¾ d’una i arribem a Vic a 1/4 de 2
Recorregut : 9’80 kms
Desnivell: 552 m.
Al Matagalls li escau el sobrenom de la muntanya de les fonts. N’hi ha més d’una cinquantena, i no es tracta de fonts d’un simple broc o tros de teula, sinó que són en la seva major part, de tipus monumental, fetes d’obra sòlida, les quals són el testimoni perpetu de les idees engendrades en el famós Aplec iniciat l’any 1.950 i celebrat anualment el segon diumenge del mes de juliol.
2 comentaris:
Hola Josep Maria,
M'he permès recomanar aquesta teva excel·lent explicació de la pujada al Matagalls en el meu bloc, dedicat al Patrimoni Natural de Catalunya. Et convido a visitar-lo si no ho has fet ja, en especial el tema que també he dedicat al Matagalls:
http://geodsoler.blogspot.com/2009/02/matagalls.html
Felicitats i gràcies per la teva magnífica iniciativa de mostrar-nos bellíssimes excursions pel nostre país.
Salutacions des de Salt. David.
Avui hem pujat al Matagalls seguint la teva ruta.
Preciós!!
Gràcies per aquest blog tan bonic.
Publica un comentari a l'entrada