La Cau (Llaés)

28 de Novembre del 2007 (206)

Llaés – masia i Balma del Teixidor – La Balmassa - ermita de la Cau – Llaés.

Sortim de Vic a 2/4 de 8, en direcció a S. Quirze de Besora per continuar cap a Sta. Mª de Besora. A la sortida del poble en direcció a Vidrà, trobem un desviament a l’esquerra que indica “a Ripoll per Llaés”; seguim aquesta pista encimentada fins a Llaés. Deixem el cotxe al costat de l’antic hostal de Llaés, situat a la pista de la masia del Teixidor. Total 40 kms.

L’excursió d’avui és un recorregut circular extret del llibre “itineraris a peu pel Ripollès” (Guies del C.E.C. nº 20). Autor: Josep Colomer i Fossas.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9. El dia es presenta magnífic. Seguim per la pista on hem deixat el cotxe i l’anem seguint fins arribar a la masia del Teixidor. Antiga casa pairal de grans dimensions amb una petita capella. En arribar-hi continuem a la dreta per una pista. Trobem l’indicador per anar a la Balma del Teixidor però en aquesta ocasió no hi anem. Anem seguint la pista i arribem a una tanca enmig de la pista. No la passem. Abans d’arribar-hi, girem a l’esquerra per un corriol que puja pel costat de la tanca enmig de la vegetació espessa de boixos i avellaners.

El camí ens portarà a una pista; la creuem i seguim de dret pel camí que segueix el filat per el bestiar. Poc després passem un portalet i sortim a l’altre costat del filat. Pugem unes feixes i arribem a una balma a la roca. Som a la Balmassa. És una balma de grans dimensions amb restes de diverses cases dintre seu. Després de diversos intents fallits en altres ocasions, per fi avui hem “trobat” la última balma que ens faltava per visitar en aquesta contrada. Fem les fotos de rigor i seguim un camí a la dreta que puja molt fort i esglaonat per guanyar el desnivell del cingle. En arribar a dalt trobem el camí travesser, que seguirem cap a l’esquerra. Passa per sobre el cingle, i puja per un bosc de roures fins arribar a la carena. Camí molt bonic i amb grans vistes. A partir d’aquí continua de pla. Passem per dues basses buides i després d’orientar-nos arribem a una cap de serra, al punt més occidental de la serra de Milany, on hi ha el santuari de la de la M. de D. de la Cau.

Fins aquí tardem 2 h. Esmorzem arrecerats al costat de l’ermita i de cara al Montseny. Avui la vista és esplèndida.

Aquesta ermita es troba situada a 1.327 m. Es creu que existí un santuari més antic que l’actual, edificat entre els anys 1682-86, i que durant els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 quedà derruït. Aquesta ermita, és una església sense campanar i en forma de cabana.

Trobem 2 excursionistes que precisament arriben a la Cau per el camí que nosaltres volem fer a la tornada. Ens orienten i diuen que només cal seguir les restes de sac de plàstic que hi ha col·locats al llarg del camí. També ens indiquen una altre ruta per arribar a La Cau partint de la crta. de Vallfogona. Caldrà fer-la en una propera ocasió.

Iniciem la tornada i tornem a recular per el camí per on hem vingut, però en arribar a les basses, deixem el camí d’anada i en prenem un que baixa fins a un planell sobre el cingle passant pel costat de la tanca de filat espès. Comencem a trobar les restes de sac de plàstic i només cal anar seguint aquests senyals. Abans d’arribar a un revolt i a l’altura d’un roure marcat amb pintura blava, la deixem per l’esquerra, baixem per un corriol i arribem a la masia del Grau a 1.140 m. Ensorrada. Continuem per un camí ample. Abans d’arribar a la torrentera la deixem i baixem pel costat dels prats, paral·lels a la torrentera fins arribar a una pista. Aquesta pista ens portarà a una altra pista que comunica Llaés amb el Teixidor. Després de passar una tanca, girem a la dreta en direcció a Llaés. En poc més d’uns 20 minuts arribem a l’antic hostal sota el turó de Sant Bartomeu de Llaés.

Abans de marxar fem una visita al turó on hi ha l’església de Sant Bartomeu de Llaés i la rectoria, situada on antigament hi havia el castell de Llaés, amb una bonica panoràmica. L’actual rectoria està documentada des del 919.

Fem la tornada en 1h. 30’ . Amb un recorregut total de 10,47 kms.

Arribem a Vic a 2/4 de 2.

El Bosquetell (Vidrà)

7 de Novembre del 2007 (206)

Coll de Vidrà – Coll d’hi Era de Massa – Font Viva – El Bosquetell – Carena del Bosquetell - Coll de Vidrà.

Avui fem una ruta circular.

Sortim de Vic a 2/4 de 8, amb força boira, en direcció a St. Quirze i cap a Vidrà. Deixem el cotxe al Coll de Vidrà; al davant mateix de la casa del Coll de Vidrà. Hem fet 36 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. El dia es presenta totalment net i radiant.

Seguim el GR-3 en direcció a Torelló fins al Coll d’Hi Era de Massa a 1.098 m. Confluència de camins procedents de St. Quirze de Besora, Sta. Maria de Besora, Torelló per les Gargantes i Vidrà. Es diu que el nom prové de quan els habitants de Besora van matar en aquest indret el dèspota senyor feudal que els feia passar diàriament mals tràngols, perquè “hi era de massa”. D’ençà d’aquells fets ha quedat per sempre aquest curiòs topònim a la serra de Bellmunt.

Seguim ara el PR C-45 i ens introduïm a la baga anomenada Bosc de les Fages. Aquí la natura es llueix i el faig és el principal protagonista. Els faigs s’hi troben molt desenvolupats i dificulten el creixement d’altres espècies. La fageda és un bosc atractiu durant tot l’any, però és ara a la tardor, quan les fulles dels faigs s’assequen i, abans de caure, prenen colors ocres espectaculars. Val la pena avançar sense presses per aquesta contrada tan ombrívola.

Anem seguint les marques d’aquest sender que va davallant cap al torrent de la Font Viva. Un rètol a la dreta ens indica: “Font Viva 5’ “. Davallem per un petit corriol i trobem la popular font, situada a l’espona esquerra del torrent del seu nom. La font està completament seca i per la riera gairebé no hi passa aigua. Estem passant un període de forta secada.

Retornem al camí principal i l’anem seguint fins arribar al lloc on s’estreny i baixem per un corriol. Deixem ara el sender; seguim cap a la dreta i anem baixant fins a creuar la Riera i enfilar-nos per un corriol que ens portarà a la casa del Bosquetell situada a 970 m. Restes deshabitades del que fou una important masia.

Fins aquí hem fet 6,38 kms i tardem 2h.

Esmorzem enfront de la casa, enfilats sobre unes roques i contemplant un ramat de vaques que pasturen. Ara la vegetació és força mediterrània i el sol que hi fa, escalfa amb força duresa.

A la tornada només ens cal seguir la crta. forestal que segueix el GR-3 i va vorejant la carena de Bosquetell. Anem pujant i contemplem els prats que anem trobant a la dreta del camí; i més endavant enllacem amb un tros del camí d’anada que ens porta al Coll de Vidrà.

El recorregut de tornada ha estat de 4,46 kms. I un temps de 1h 10’

Total recorregut: 10,84 kms. I un temps de 3h 30’

A 2/4 de 2 arribem a Vic. Dia esplèndid de sol

Saltor (Bruguera)

31 d’Octubre del 2007 (Opel)

Bruguera – Sant Julià de Saltor

Sortim de Vic a 2/4 de 8 i amb una temperatura de 1º C. Agafem l’antiga N-152 fins a Ribes de Freser. A l’entrada d’aquesta població, al primer trencall a la dreta, trobem l’indicador de Bruguera. Arribem a ¾ de 9. Total 55 kms. Aquí la temperatura és de 7º C. Dia molt assolellat.

Bruguera és un petit nucli urbà agregat al municipi de Ribes de Freser. Situat a 1.150 m d’altitud. Parròquia dedicada a Sant Feliu; el temple és romànic.

Avui fem la ruta de Bruguera a Sant Julià de Saltor.

Sortim de Bruguera a les 9 i prenem el camí en direcció al Serrat Roig, un nucli de tres cases separades del poble. Només ens cal anar seguint una crta. forestal fins arribar a un trencall a l’esquerra on indica: Font Xica. Seguim ara aquest camí estret que va pujant amb forta pendent fins a desembocar, en un coll, a una altra crta. forestal. Anem seguint ara aquesta nova crta. fins a un revolt que gira a la dreta i ens cal deixar la pista per agafar una camí a l’esquerra. El lloc està indicat amb una monjoia. Seguim ara aquest bonic camí fins a desembocar just al davant del Coll de Saltor. Val a dir que tot el camí està marcat amb senyals vermells, encara que molt minsos. També anem mirant el mapa de l’Alpina.

Arribem a Saltor després de caminar 1h 40’ i recorregut 5’28 kms.

Esmorzem al coll mateix de Saltor. Avui tenim un dia esplèndid, sense cap núvol, i podem gaudir de grans vistes panoràmiques: Torreneules, Puigmal, Costa Pubilla, Pedraforca, etc.

Sant Julià de Saltor es troba situat en uns planells molt bonics, a 1350m. d'altitud al peu de Sant Amand, al nord de Ripoll. S'hi arriba per una pista forestal des de Campdevànol.

D'una nau coberta amb volta de canó; va perdre l'absis que fou substituït per un cos més enlairat cobert a dues vessants. Al punt d'unió amb la rectoria hi ha un petit campanar de torre d'un sol pis. El lloc ja és esmentat el 890 . L'edificació primitiva és del s. XI. El lloc havia estat habitat i hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis de segle. Actualment està habitat per una colla de jovent.

De tornada seguim el mateix camí de l’anada. Disfrutem dels bonics colors dels arbres, sobretot dels aurons amb les seves tonalitats (vermelloses- groguenques). Avui és un bon dia per la fotografia.

Fem la tornada amb un temps de 1h 10' i amb un recorregut de 5’48 kms

Arribem a Bruguera a ¾ d’una. Recorregut total: 10’76 kms.

A ¾ de 2 ja som a Vic. Ha estat un dia resplendent.

Be. Abans d’acabar voldria dir que el protagonista d’avui ha estat el “gos d’atura” de color blanc que ens ha acompanyat durant tota l’excursió d’avui.