Forat Micó (La Teularia)

15 de Juliol de 2009

Recorregut:
La Teularia – Rabassola – Camí del Farrés – Espaulella – Salt del Molí – PR-C-47 - Camí de la Vall – Forat Micó – La Teularia

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8, en direcció Puigcerdà per la C-17. Agafem l’eix Vic-Olot per la C-37. Sortida direcció Sant Pere de Torelló. Crta. BV-5224 fins el km 2’5. Trencall a l’esquerra amb un rètol on diu: La Teularia. Travessem dues vegades el riu Ges i poc després de deixar a ma esquerra una petita construcció sense porta, és el Molí de Pigrau, deixem el cotxe. (2,8 km de pista)
Total 24 km

Itinerari:
Interessant excursió on el riu Ges és probablement un dels elements que més ha influït en la zona i que va deixant espais d’una gran bellesa.

Comencem l’excursió gairebé a les 9, desprès de superar un petits problemes que hem tingut amb el cotxe. El dia es presenta amb un sol esplèndid.

Seguim el traçat del PR-C-47 fins el trencall de Forat Micó. Hi ha un rètol.

Continuem per el camí de la dreta amb forta baixada i travessem el riu Ges. Per cert que baixa amb una àmplia crescuda d’aigua.

Travessant el Ges

Anem seguint la pista i arribem al davant de la casa de La Rabassola.

Rabassola

Passem per la dreta de la casa i enfilem per una pista força dreta i amb força trams empedrats.

Estem passant per el Camí del Farrés. Indret amb boscos molt ombrívols i va seguint en lleuger ascens. Desprès d’uns ¾ de camí, arribem a la casa de l’Espaulella. Una masia abandonada situada damunt d’un petit pla, enmig d’uns prats i visible de lluny.

Masia de l'Espaulella

Continuem el camí passant per la dreta de la casa i en fort descens i desprès de creuar una pista, enfilem a la dreta per un corriol molt bonic que va seguint per dins del bosc i desemboca en el camí de baixada per anar al Salt del Molí. Hi ha un rètol.

Seguim el corriol en forta baixada ens dirigim al Salt del Molí. Ja abans d’arribar-hi sentim el soroll de l’aigua.

Degut a les recents plujes dels dies passats, avui podem gaudir del Salt en tota la seva magnitud.

Amb molta precaució, ja que el terra és molt relliscós, ens apropem a la cascada del Molí del Salt de Salgueda. És un dels salts més importants del riu Ges.

Els seus 20 metres d’alçada va fer que fos aprofitat, com les antigues ruïnes ens ho demostren, per fer funcionar un molí, d'aquí en deriva el seu nom.

És també un dels trams més bonics de tot el riu. Indret solitari i de feréstega bellesa

Salt del Molí

Ens quedem a esmorzar en aquest lloc. Molt fresc i reconfortant.

Deixem els senyals del PR. Travessem el riu per unes passeres i ja som a l'altre costat del riu. El camí comença a enfilar-se en forta pujada enmig de la fageda fins a desembocar en una pista forestal amb un cartell indicador. Seguim en direcció a la Tosca de Degollats i la Vall.

Camí de la Vall

Més endavant deixem el camí principal i seguim de nou el PR.

Entrem al camí del Pas de Degollats. Tram molt estret i de curta extensió,obert en la pròpia cinglera. El camí molt aeri cau aplomat fins al peu del riu. Restaurat i acondicionat amb baranes pels amics de la Vall del Ges.

Anem seguint en forta pendent i arribem en un indret curiós i digne d’una visita. La Tosca de Degollats, arran mateix del camí. L’aigua es despenja formant nombrosos regalims, oferint sobretot ara que hi baixa aigua, un sorprenent efecte.

Tosca de Degollats

Aquesta formació rocosa de material calcari d’un tamany aproximat de 8 m d’altura per 11 m d’amplada ha estat formada durant anys per l’acció de l’aigua que regalimava d’una fosa situada a la part superior que anà regalimant i anà dipositant, gràcies al degoteig, petites restes de carbonat càlcic.

L'indret és fosc i misteriós, no exempt d'una bellesa feréstega.
Continuem el camí i poc desprès travessem el torrent de Canamàs.

Més endavant deixem el corriol i seguint per una pista arribem al trencall de la masia de la Vall, situada al cap d’un turó amb una esplèndida vista.

Masia de La Vall

Deixem el trencall de l’esquerra i anem seguint per la pista en continua baixada fins arribar en una torrentera.

Veiem a considerable alçària el Santuari de Bellmunt. Contemplat des d’aquí sembla més aviat una fortalesa medieval.

Al fons, el Santuari de Bellmunt

Ens trobem als Quintans de la Vall (rètol).

Anem seguint els senyals del PR i entrem a la Baga de la Vall. En una clariana podem contemplar les masies de la Vall i al fons l’Espaulella, dalt d’un turó.

Anem baixant pel camí pel mig de la paret vertical dels cingles de la Socarrada i arribem al bonic indret de Forat Micó. Espectacular congost on s’observa el desgast que el riu Ges ha provocat en la roca calcària de la zona, constituint la separació fisica de les serres de Bellmunt i Curull. Aquest congost és el resultat de milers d’anys d’erosió.

Congost de Forat Micó

Al riu Ges i desemboquen la riera de S. Bartomeu i el torrent de la Salgueda, entre d’altres. Als voltants de Torelló s’ajunten al Ter.

Més endavant veiem la pressa de Forat Micó. Aquí es recull l’aigua que mitjançant una canalització arriba a Vic.

Pressa de Forat Micó

Inicialment es va utilitzar l'aigua del riu Ges, procedent de la presa de Forat Micó, situada entre Sant Pere de Torelló i Vidrà. La concessió del Ges ja era de 35 litres per segon. Al cap de pocs anys, l'any 1968, a causa de l'augment de les necessitats d'aigua, es va posar en marxa l'abastament d'aigua del riu Ter: amb 100 litres per segon s'incrementava notablement la dotació a la ciutat.

A partir d’aquí la pista està encimentada i va vorejant el riu. Passem per la cruïlla que hem deixat a l’anada i seguidament arribem al cotxe. Punt final de la sortida d’avui.

El riu Ges

Recorregut: 9’91 km
Ascensió Acumulada: 384 m
Marxem a 2/4 d’una i arribem a Vic a la una del migdia.

Magnífica travessa de mitjana muntanya, fita de nombroses visites per els excursionistes. El paisatge continua sent el d’abans amb abundants boscos, compostos majoritàriament per faigs i roures d’una vegetació exuberant, per la gran humitat que hi ha.

Puig de les Bruixes - Comanegra (Bassa de Monars)

8 de Juliol de 2009

Recorregut:
Bassa de Monars – PR – Puig de les Bruixes – Pla de la Serra – Comanegra – Bassa de Monars.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 1/4 de 8. Fem l’itinerari següent: C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció Camprodon i enllacem a la C-38 direcció Molló fins agafar a la dreta el trencall a Beget per la GIV-5223. Ara cal seguir aquesta crta. fins el poblet de Rocabruna. Passat uns 2 km de Rocabruna veiem un trencall a l’esquerra. Cal enfilar-nos i seguir per questa pista. Fàcilment identificable, hi ha un gran dipòsit a la dreta. Seguim per la pista forestal durant 8 Km de suau ascensió però en força mal estat sobretot els dos últims km. Passa per L´Oratori, la casa en ruïnes de Can França i superant una tanca metàl.lica arriba fins a la Bassa de Monars on aparquem el cotxe.
Total 81 km

Itinerari:
El Comanegra està situat al Nord de la Garrotxa i és fronterer amb el Ripollès i el Vallespir, a la Catalunya Nord.
Aquest cim és un mirador privilegiat de la Garrotxa i els seus cims, així com del Ripollès i del Canigó.

La Bassa de Monars (1.300 m) serveix per beure el bestiar que hi ha a la zona. Es troba en un lloc molt bonic, on hi ha uns magnífics prats i la vista és molt amplia, amb el Pirineu al fons.

Bassa de Monars. Inici excursió

Comencem l’excursió a 3/4 de 9. Avui el dia es presenta bo però amb boires molt canviants dalt dels cims.

Al fons, el Puig de les Bruixes

Ens trobem als peus del Comanegra i al davant, al fons, veiem la punxeguda silueta del Puig de les Bruixes, el nostre primer objectiu. Seguim la pista forestal, passant per sota d’una antiga tirolina, instal·lada per baixar i pujar material a Monars i arribem al final de la pista. Aquí hi ha dos rètols indicatius. Nosaltres seguim la ruta en direcció al Puig de les Bruixes amb marques grogues i blanques del PR. Hi ha senyals de tots colors.

El camí va seguint en lleugera pujada i va faldejant fins al Pic de les Bruixes. Anem alternant entre un atapeït bosc de roures i clarianes amb una vegetació molt exuberant. Passem per les Roques de Malforat i contemplem al fons Monars, amb l’ermita de Sant Sebastià.

Monars, al fons

Seguint els senyals dels PR, passem per un abeurador i anem guanyant alçada fins arribar a la base del Pic de les Bruixes. En aquest lloc, cal abandonar el PR i seguir per l’esquerra per enfilar el coll que es veu. Hi ha diverses marques.

Seguim per un camí força dret enmig de l’espessa vegetació fins arribar en un petit prat. Tenim una bonica silueta del cim.

El Puig de les Bruixes al darrera

Després de superar una forta i curta pujada per un terreny molt dret arribem al Pic de les Bruixes (o de Caburlé) de 1.393 m. Aquest cim molt herbat és un pas estret i llarg. La vista del cim és esplèndida; destaca la llarga carena del Comanegra.

Puig de les Bruixes

Des del cim gaudim d’una gran vista panoràmica sobre la Garrotxa i el Vallespir (és el punt més meridional de França).

Fins aquí hem tardat 1h 45’

Esmorzem dalt del cim tot contemplant el paisatge i identificant muntanyes.

El Comanegra vist des del Puig de les Bruixes
El Comanegra en un dia clar (Set. 2008)

De tornada deixem el cim seguint el marcat corriol carener en direcció al Comanegra
seguint sempre per la llarga carena; el corriol està molt marcat i no hi ha problemes per seguir-lo. Passem per el coll de Portell d l’Antic.

Deixem enrera el Puig de les Bruixes

La carena segueix un tram pedregós. Ara ens cal decantar-nos cap a la dreta i endinsar-nos dins una bonica fageda que s’exten a la vessant nord. Anem seguint la Llarga Serra de Monars.

Bonica fageda

Novament anem avançant i sortim a la carena per el Pla de la Serra. Si ens girem podem contemplar la silueta del Puig de les Bruixes.

El camí segueix en suau baixada i seguint sempre per la carena herbada arribem a un petit prat amb àmplies vistes.

Grans vistes panoràmiques abans d'enfilar-nos al Comanegra

Novament entrem dins la fageda. Ens acompanya una espessa boira, cal estar atents en seguir les marques grogues que hi ha. Seguim en fort desnivell i pujant per la carena arribem al cim del Comanegra

El Pic de Comanegra (1557 m) és el punt més alt de la comarca de la Garrotxa i fa de frontera amb el país veí. Separa les valls del Fluvià i del Tec. El cim està format per dos turons, en un d´ells, el més alt, hi ha un vèrtex geodèsic. Estan separats per un petit collet. El cim, en general, és allargassat i amb uns vessants molt drets.

Cim del Comanegra. Vèrtex geodèsic

Gaudeix per una banda d'una vessant arbrada i atapeïda, com són les fresques fagedes de la seva vessant nord, i per l’altre, de cara a migdia, dominen els prats i els alzinars a la seva feréstega falda, al llarg d'un desnivell més que apreciable.

Aquest cim mostra una fisonomia atrevida des d’allà on se’l contempli.

Tardem poc més d’una hora en fer el Comanegra des del Puig de les Bruixes.

Avui no podem disfrutar de les grans vistes panoràmiques que ofereix aquest cim. Les boires molt canviants no deixen veure del tot el paisatge.

Als nostres peus ja veiem la bassa de Monars, des d'on hem començat a caminar.

La ruta de baixada ve marcada per senyals verds i vermells, però baixem directament pels prats de sota el Comanegra. Cal dir que sempre tenim la bassa a la nostra vista.

Frondosa vegetació en la baixada, cami de la Bassa de Monars

Baixem directament pels prats de la falda del Comanegra. No cal seguir els molts senyals que hi ha. Tenim sempre al davant la Bassa de Monars com a referència. Tot el camí està molt fressat per les vaques; molt abundants en tota aquesta zona.


Prats al voltant de la Bassa de Monars

Fem la baixada en uns 25’

Total Recorregut: 8’3 km
Desnivell acumulat: 467 m.

Sortim de la Bassa de Monars a 3/4 tocats d’una i arribem a Vic a 2/4 de 3.

Aquesta excursió ens ha permès gaudir de la solitud d’aquestes muntanyes i dels bells paratges que amaga. La seva situació els converteix en uns miradors privilegiats de la contrada durant el seu magnífic recorregut.

Pas dels Lladres - Font de l'Home Mort (Collet de les Barraques)

2 de Juliol del 2009

Recorregut:
Collet de les Barraques – Serra de la Vaquerissa – Pas dels Lladres – Baga de Feliu – Font de l’Home Mort – GR-11 – Collet de les Barraques

Rocorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
L’hora de sortida és a 2/4 de 8 de Vic. El trajecte que fem és el següent: Vic, Ripoll (C-17), Ribes (N-260) per continuar fins a Planoles. Just abans d’entrar a Planoles cal trencar a la dreta. Hi ha un rètol on diu : Collet de les Barraques. Seguir aquesta crta. uns 8 kms. Deixem el cotxe a l’esplanada del collet. Total 85 km.

Itinerari:
Aquesta sortida comença al Collet de les Barraques que està situat a 1.894 m. d’alçada. Situat entre les serres de la Vacarissa i de l’Estremera, cobert de prat i envoltat de pi negre.
Hi ha uns miradors panoràmics tan cap a la serra de Montgrony com cap al Puigmal i cims del Freser.

Només arribar al punt de partida ja podem distingir el Puigmal i veure gran part del trajecte que ens cal fer.

Inici excursió amb el Puigmal al fons

Comencem l’excursió a les 9. Avui el dia es presenta magnífic.

Per iniciar el recorregut hem de recular uns metres. Tot just una desena de metres abans de finalitzar la carretera veiem una pista que surt a la nostra esquerra i que té el pas barrat per una barrera. Seguim aquesta pista i caminem uns 10 minuts fins a trobar un rètol que ens indica que cal que girem a la dreta. El rètol indica el camí al Puigmal i el Pas dels Lladres.


Passem per uns prats enmig d’uns grans blocs de pedres blanques i entrem dins els bosc de pins.

Pocs metres després sortim d’entre els pins a un prat des d’on tenim una bona vista del Puigmal. Darrera nostre podem contemplar la serra de Montgrony amb Nevà als seus peus.

Seguim la carena amb grans vistes panoràmiques

Continuem uns metres fins que dues grans fites sobre un petit promontori petri ens indiquen el Roc Blanc.

Només ens cal seguir el filat del bestiar i carenejant, de seguida trobarem senyals de recorregut local (blanques i verdes) que seguirem durant tot el recorregut.

Continuem seguint el filat que discorre per la carena de la serra de la Vaquerissa.

Poc abans d'arribar al Pas dels Lladres

Per una porta enmig de la tanca, passem a l’altre costat del filat i seguim les marques verdes i blanques que ens portaran fins el Pas dels Lladres a 2.534 m. d’alçada.
Fins aquí hem tardat 1h 25’.

Pas dels Lladres

El suau i ample Pas dels Lladres també és conegut com el Coll de Queralbs i que està situat entre el Puig de Dòrria i la Tossa del Pas dels Lladres. Hi ha la fita fronterera nº 506. Hi passa la pista d’Oceja que arriba fins al vessant Nord de la Tossa del Pas dels Lladres. Era un pas utilitzat pels contrabandistes.

Gaudim d’esplèndides vistes sobre el Puigmal, El Taga, Serra Cavallera, Puigllançada, Tossa d’Alp la Cerdanya amb Puigcerdà al fons i les muntanyes des de la Tossa de Plana de Lles fins al Carlit.

Podem veure encara congestes de neu al davant nostre, sota la Tossa del Pas dels Lladres

Com ja és costum aquí dalt bufa el vent i per esmorzar ens col·loquem arrecerats dins el pilot de pedres que hi ha en el mateix coll. Dia molt clar per fer fotos.

Desprès de descansar i contemplar aquest magnífic panorama iniciem la baixada per el mateix lloc fins arribar a la font del Pas, que es troba al costat del camí.

Font del Pas

A partir d’aquí seguim les marques blanques i baixem ràpidament fent llaçades cap a la clotada de la coma de Fonseca.

Baixant cap a la clotada

Anem seguint el riu de les Clotxes per la Baga de Feliu.
Si ens girem tindrem una bonica vista de la coma de Fonseca i de tota la carena del Pas del Lladres.

La Coma de Fonseca, amb la Tossa dels Pas dels Lladres al damunt

Passem per la Barraca de la Baga de Feliu. Una cabana de pastor en bon estat de conservació.

Barraca Baga de Feliu

Continuem la baixada i més endavant arribem a la Font de l’Home Mort (1.810 m).

Situat en un petit replà herbat i al fons de la vall. Hi ha l’aiguabarreig del riu de les Clotxes que baixa del Puigmal amb l’encaixonat torrent del Borrut que s’uneix per l’esquera.
En un espai inclinat cobert de pedres i herbes altes, brolla l’abundosa font de l’Home Mort.

Font de l'Home Mort (adou)

Aigua abundant i formant cascades. Lloc per a poder passar-hi una bona estona.

Voltants de la Font de l'Home Mort


Per una una pasarela creuem el riu.

Per aquí passa el GR-11. Una variant segueix cap a Fontalba per anar a Núria, l’altre va a Queralbs.

Per continuar seguim el GR. per l’anomenat camí dels Ventolanesos.

Ens endinsem entre els pins. Sortim a un prat. Més enllà travessem un petit torrent, finalitzant els descens coincidint amb una pista forestal.

Bonica perspectiva del Puigmal prop del Collet de les Barraques

Només ens cal seguir aquesta pista i en pocs metres arribem finalment al Collet de les Barraques. Final de l’excursió d’avui.

Recorregut: 11,16 km.
Ascensió Acumulada: 757 m

Marxem a la una del migdia i arribem a Vic a 2/4 de 3.

La sortida d’avui ha estat una completa i variada excursió passant per obertes i suaus carenes amb grans vistes panoràmiques durant la pujada i pels engorjats torrents de les Clotxes i Borrut; amb rierols, salts, fonts i adous en la baixada; elements paisatgístics dignes d’admiració.