Roques Encantades

27 de Febrer del 2008

Roques Encantades

Com de costum sortim de Vic a 2/4 de 8 del matí. De moment el dia es presenta amb molta boira baixa. Anem direcció Cantoni passat l’hostal de la Devesa, just abans de creuar el pont del Papalló trenquem per una carretera a l’esquerra. Deixem el cotxe just a l’entrada, al costat mateix de la Riera de l’Om. La boira ens ha acompanyat fins a la sortida de l’Esquirol. Ara tenim un sol esplèndid. Fins aquí hem fet 38 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Molt a prop nostra i tenim un pal indicador de la ruta a seguir. Anem seguint per la part obaga de la riera i en poca estona arribem a dalt el Pla d’Armadans. La vista és molt extensa. Tota aquesta zona està plena de bedolls.

Aquí el bedoll li dona un caire eminentment centreeuropeu

Al arribar al final de l’extens pla, un pal indicador, senyala cap a la dreta per anar a les Roques Encantades. Anem seguint el camí enmig de prats verds que serveixen de pastura. Després de 20 minuts, la zona de prats desapareix i entrem dins el bosc. Trencarem per un altre camí que surt de l’esquerra i s’enfila per un bosc ple de faigs. Tot continuant fins al final, trobarem un seguit de roques que donen nom al bosc de “Les Roques Encantades”.

És un lloc realment curiós que convida a descobrir la fesomia de cada roca. Total fins aquí 5’5 kms.

De tornada seguim el camí de l’anada fins a un indicador on diu: Santuari de la Salut. En qüestió d’uns 20 minuts arribem a la Salut. El dia es va tapant i esmorzem dins la font de la M. de D. Protegits de l’aire que hi fa. El restaurant està tancat per vacances.

Desfem tot el camí de l’anada i a les 12 h. arribem al cotxe.

La meravella del Collsacabra és la seva vegetació i les seves muntanyes, que, lluny de ser monstruoses, són sedants i estan admirablement posades sobre la terra.

L’escriptor Josep Pla, que coneixia molt be aquestes contrades, ho compara a un magnífic espaiós i finíssim parc anglès. La naturalitat del paisatge és constant i constitueix un dels encants del país.

Total recorregut: 9’76 kms. (Els podòmetres ja coincideixen)

Arribem a Vic a ¾ d’una.

Panoràmica de les Roques Encantades

Santuari de Montdois

20 de Febrer del 2008 (LR)

Santuari de Montdois i els seus voltants.

Sortida de Vic a 2/4 de 8 del matí. Avui el dia de moment no es presenta gens bo. Força tapat però de moment no plou. Direcció cap el Pantà de Sau per continuar cap a l’Hostal de la Riba i seguir la crta. encimentada que passant per sota els cingles de Tavertet arriba a Sant Joan de Fàbregues i Rupit. Seguim aquesta crta. fins a un revolt on hi ha una alzina al mig i amb un indicador. Cal seguir a la dreta en direcció a Montdois. Abans d’arribar a Montdois i davant un altre senyal indicador seguim a la dreta per una pista en molt mal estat. Travessem una pineda molt espessa i arribem finalment a la casa del Vilar de Queròs. Casa en ruïnes però això si té llum. Fins aquí hem fet aproximadament uns 40 kms.

A partir d’aquí i anar seguint aquest camí ens portarà a Sant Martí de Queròs. Degut al mal temps (boira molt pixanera i molta humitat), desistim anar-hi.

De tornada visitem el Santuari de Montdois tapat per l’espesa boira.

Aquest santuari marià, molt famós en altre temps, es troba situat entre les serralades de les Guilleries i del Cabrerès , a 932 m. d’altitud i al capdamunt d’un altiplà, inclinat vers la banda de les cingleres de Fàbregues i Rupit.

El principal testimoni de la devoció i importància del seu passat és la grandiositat del seu edifici, semblant a una gran masia, disfressada només d’església per la triple portada que emmarca el seu petit atri.

L’església actual es començà el 1759 i s’hi treballava encara el 1790. És un edifici d’enormes dimensions, format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor, sota del qual hi ha l’atri. Complementen encara l’obra un cambril, una sagristia i altres dependències. Tot ell és testimoni de la gran devoció de la comarca a Montdois, però l’obra era tan ambiciosa, que no es va acabar mai del tot.

Esperem que no s’hagi de completar la inscripció de la seva llinda que diu: LA CARITAT ME A FETA amb unes altres que diguin: I L’ABANDÓ M’HA DEIXAT CAURE.

Passem per davant de la masia del Casal, molt a prop de Montdois. És una gran casa refeta el 2003 i transformada actualment en una magnífica masia.

Abans d’arribar a Vic fem una detallada visita al Pantà de Sau. Anem fins al campanar de S. Romà de Sau. Podem veure el nivell de l’aigua que està molt baix i l’aigua molt tèrbola.

Aquest airós campanar romànic que avui encara resta en peu, emergint de les aigües quan el nivell és baix, dona encara testimoni del seu passat històric.

Arribem a Vic a ¾ de 12. Avui pràcticament no caminem gens. Ho aprofitem per fer una “ruta turística”.

Vall de Fornils

13 de Febrer del 2008 (Opel)

Molí del Roure (Vall de Fornils)

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem direcció a Rupit fins al km. 38’7. Poc abans d’arribar al Coll de Condreu, agafem una pista que surt a mà dreta de la crta. Aquesta pista està encimentada i davalla cap a la casa de l’Om. Deixem el cotxe poc abans d’arribar a la casa. Fins aquí hem fet 40 kms.

Avui fem part de l’itinerari nº 32 del llibre “Itineraris per fer en família” de l’autor Rafael Sevilla. En una altre ocasió (Abril del 2004) ja varem fer aquest itinerari.

La vall de Fornils és un petit racó de les Guilleries, oblidat i allunyat del món, d’una bellesa agresta i salvatge. Es troba situada sota dels verticals cingles de Casadevall i del Far i és solcada de nord a sud per la riera de l’Om. Pertany al municipi de Susqueda, de la comarca de la Selva.

Comencem a caminar a 2/4 de 9 amb una temperatura de -2’5ºC. El dia és fred de moment però amb sol. Seguim per la mateixa pista; passem per davant de la casa i continuem per la mateixa fins a una porta de bestiar. Ara continuem el camí per la vora del cingle, bastant planer i amb unes panoràmiques immenses fins arribar a la cruilla de Casadevall. Deixem el camí principal i per l’esquerra davallem per el Grau de Casadevall. Es tracta d’una baixada vertiginosa, per un camí empedrat i amb unes bones marrades, testimoni mut d’unes formes de vida ja oblidades. Un cop davallat el grau, cal estar atent i seguir les monjoies que senyalen el camí fins arribar a les construccions de la masia abandonada de Les Gleies.

Aquestes restes d’habitatges ens parlen per si mateixos d’un antic poblament, ple d’activitat i vida i molt allunyades del nostre món modern. També veiem les ruines de l’ermita de Sant Pere de les Gleies, una mica separades de la masia.

Ara el nostre objectiu és anar al Molí del Roure. Guiats per l’orientació del mapa, seguim per dins del bosc i amb no gaires dificultats arribem a la crta. que ens porta al molí. És un lloc molt feréstec i molt enfonyat, però val la pena arribar fins a la riera de l’Om per veure el molí. Llàstima de la sequera que hi ha; gairebé no hi passa aigua. Entrem a dins la casa i fem les fotos de rigor.

Esmorzem al costat de la casa en un lloc assolellat.

A les 11 hores emprenem la marxa de tornada. Ho fem passant per el Grau del Goleró.

Ens enfilem per camps a través i anem guanyant alçada fins a trobar el camí que ens portarà al grau. El camí s’endinsa en un alzinar misteriós. Està ben marcat amb senyals de color groc i es dirigeix decidit cap el fons mateix de la vall de Fornils. Passem per el costat de moltes carboneres antigues. La pujada final del grau, el camí està empedrat. Un cop pujat el grau arribem al Pla de l’Om.

Seguim ara en direcció a la riera i la travessem i tornem arribar al punt de partida de l’anada. Finalment anem seguint la pista, en direcció a la casa, que ens conduirà al cotxe.

Marxem a 2/4 d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Recorregut: 11’7 kms.

Desnivell: 510 m.

Temps: 4 hores

Recorrent aquests camins un no pot deixar de pensar en els que els van bastir, amb quins mitjans ho van fer, durant quants anys van ser importants i es van mantenir amb cura i... en l’oblit en què han caigut a partir de segle XX.

Santuari de Cabrera (Osona)

6 de Febrer del 2008 (206)

Santuari de Cabrera (Sant Julià de Cabrera)

Com de costum sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Cantonigròs i aproximadament en el km 22 deixem la crta. a l’alçada del pont de les Perxes. Agafem la crta. forestal que està encimentada i seguim fins a Sant julià de Cabrera a 925 m.. Total 26 kms.

Comencem la ruta a ¼ de 9. Avui ens proposem de fer un tomb per Cabrera. Un dels llocs privilegiats i típics de la comarca d’Osona per a gaudir d’unes impressionants vistes de la comarca, de les veïnes i de totes les serralades que ens envolten. A Cabrera s’hi pot accedir per molts llocs. Iniciem l’itinerari sortint de Sant Julià de Cabrera. Un plafó molt detallat, ens informa de la ruta a seguir. Està senyalitzat amb marques grogues. A sobre Sant Julià surt el camí que va planejant fins a ficar-se al bosc; gira lleugerament a l’esquerra i, en començar la pujada, s’ajunta amb el camí del vidrier que ve per l’esquerra. Després de pujar en zig-zags arribem al Coll de Bram a 1.180 m. Indret estratègic i important cruïlla de camins. Fins aquí arriba la crta. forestal que amb un recorregut de 8’5 kms. procedeix del Pont de les Perxes.

Aquest Coll marca un profund entall entre la muntanya d’Aiats i la de Cabrera, detall orogràfic que es destaca des de molt lluny.

Des d’aquí tenim opció a seguir dos camins: el de les Marrades i el del Grau Nou de Cabrera o de les escales.

Nosaltres hi accedim per les Marrades, doncs guanya alçària més a poc a poc i és de més bona petja. Té deu tombants. És un camí ample, generalment ombrejat per l’espès bosc de faigs.

S’aconsegueix el Pla de Cabrera enfront dels murs de llevant del Santuari. Estem a 1.294 m.

Tardem uns 50’ en fer la pujada.

El Santuari presideix el pla del propi nom, que rodejat de cingleres impressionants, té el punt culminant a 1.312 m. Presidit per una gran senyera.

Avui el dia és molt clar i disfrutem contemplant grans vistes panoràmiques. Pirineus, Pedraforca, Montserrat, Montseny, Puigsacalm, Bellmunt, etc.

Després d’esmozar i haver firmat en el llibre que hi ha en el cim o Castell de Cabrera, iniciem la baixada per el camí del Pedró.

Anem seguint per el Pla de Cabrera. Passem per l’Osca, per la font de Cabrera, continuem el pla i arribem a un rètol on indica el camí del Pedró. Aquest camí força entretingut, va seguint per tota la part obaga i passa gairebé sempre per entremig de faigs.

Personalment trobo que és un camí meravellós. Val molt la pena de passar-hi. Al final del camí es troba un “pedró” que porta la data de l’any 1930. El camí desemboca al Collet de Cal Vidrier. A partir d’aquí només ens cal fer uns pocs metres per arribar a Sant Julià de Cabrera, final de ruta del dia d’avui.

Fem la baixada en poc més d’una hora.

Desnivell: 387 m.

Recorregut: 8’06 kms.

Arribem a Vic a ¼ d’una.

Matagalls (Collformic)

3 de Febrer del 2008 (Opel R)

Excursió al Matagalls

Sortim de Vic a 2/4de 8 en direcció cap a Taradell, Seva, El Brull i Collformic. Total 28 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Seguim els senyals indicats per fer la ruta del Matagalls des de Collformic. És la ruta clàssica: Pla de la Barraca, Turó Gros, Coll dels Llops i cim del Matagalls.

El temps no acompanya massa, doncs no podem veure el cim perquè està tapat amb boires. Fem la pujada a molt bon ritme. Al arribar al turó Gros comencem a trobar una boira molt espessa i amb un fort vent molt fred que ens acompanyarà fins a dalt al cim.

Tardem només 1h i 20’ en arribar a dalt. Ha estat una ascensió totalment hivernal. Fem la foto de rigor i ràpidament iniciem la baixada amb un vent molt fort i amb boira fins al Collformic. El temps ha anat empitjorant. No ha estat un bon dia.

Total recorregur: 9’16 kms.

A 2/4 11 ja som a baix. Esmorzem a Collformic i a les 11 tocades som a Vic.