Puig de les Àligues o Puig de l'Àliga (Serra de Curull)

24 de Març de 2010

Recorregut:
Trencall Crta. de Bracons – Coll de la Coma del Coll – Puig de les Àligues – Collada de Sant Bartomeu- Camí del Rec de Bracons – Trencall Crta. de Bracons.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8, en direcció Puigcerdà per la C-17. Agafem l’eix Vic-Olot per la C-37. Sortida a Sant Andreu de la Vola. A partir d’aquí seguim per la Crta. BV-5224 que passant per la Vola arriba fins a la Collada de Bracons. Deixem el cotxe en el trencall a l’esquerra de la crta. (venint de la Vola), 1’7 km abans de la Collada; hi ha una cadena i un rètol on diu: La Baulella.
Total: 29 km

Introducció:
Aquest itinerari circular ens portarà a un dels cims més destacats de la Serra de Curull. Ens permetrà gaudir dels frondosos boscos de faigs d'aquesta zona, sobretot pel vessant nord. Les vistes són bones sempre que no trobem boira espessa (com és el cas d’avui).
Aquesta ruta es pot fer tot l’any, però a la tardor li dóna un especial encant els faigs que ens acompanyaran bona part del trajecte, encara que les seves fulles acabades de caure puguin esborrar la visió clara del camí.

Itinerari:
Iniciem la sortida a 2/4 de 9 davant del rètol on diu: “La Baulella”. Avui el temps es presenta amb molta boira.

Punt de sortida excursió

Seguim les marques de color blau que segueixen fins el cim. El camí arrenca en forta pendent i poc desprès va seguint per dins el bosc i va guanyant alçada suaument.


Arribem a una font amb un abeurador al davant.


Continuem seguint les marques blaves i més endavant arribem en una cruïlla de corriols amb una tanca i un cartell que posa Puig de les Àligues. En aquest punt ens unim al camí que prové de la Collada de Sant Bartomeu i que es per on passarem en el camí de tornada.

Cruïlla de camins

Seguim ara el camí per l’esquerra senyalitzat amb abundants marques de color blau i que en lleuger ascens pel mig d’una roureda i amb dilatades vistes ens portarà al Coll de la Coma del Coll a 1.257 m.

Masia de la Coma delColl

Important cruïlla de camins. Ara de sobte sembla que hi hagi camins que provinguin d’arreu. Hi ha antics rètols de fusta que indican les direccions dels llocs. Curiosament en noms diferents. Recentment hi ha una nova retolació amb el nom “oficial” de Puig de L’Àliga.

Coll de la Coma del Coll

Al nord descendeix bruscament per la font de la Canal un camí que va a Vidrà passant per la Baga de Curull, i pel vessant oposat el camí de Sant Pere de Torelló. Cal girar a la dreta (hi un rètol indicant el lloc) i seguint un sender que va per la carena comencem a ascendir suaument. Els senyals blaus ens acompanyen fins al cim.

Camí cap al Puig de les Àligues

No ens hem d’espantar pel seu aspecte desafiant que en forma de pica, sembla inaccessible. El camí que hi puja és certament vertiginós. Els últims metres són força costeruts i algun pas ens demanarà una certa agilitat, però sempre fàcil.

Davant la silueta de la "pica"

El Puig de les Àligues és un cim dret d’atrevida estructura i el millor mirador de la serra de Curull situat a 1.342 m. El poc espai de que disposa el cim, juntament amb el seu accés, ens fa semblar que estiguem en un cim del Pirineu. Una senyera oneja al seu cimal.
Temps total sortida:1h 30’.

Puig de les Àligues

Esmorzem a dalt al cim. Avui no podem gaudir d’una vista completa del Pirineu i el Montseny; està força emboirat sobretot en les fondalades, però veiem en primer terme la Serra de Bellmunt, Puigsacalm, Cabrera i la Plana de Vic. Els boscos propers ens recorden que estem a la part més ufanosa d’Osona. Som als peus de la Baga de Curull amb una de les fagedes més grans del país.

Vistes des del cim


Desprès de gaudir d’aquest meravellós paisatge iniciem el camí de tornada desfent el camí de pujada passant per el Coll de la Coma del Coll. Seguim baixant uns 200 m., ara per la solana, fins arribar al filat que hem trobat a l’anada.

Lloc on deixem les marques blaves

Aquí deixem els senyals blaus i seguim per un camí que no està senyalitzat. Tot el traçat d’aquest camí és molt evident i força fresat.


El camí ressegueix el vessant de la muntanya entre boixos i una fantàstica fageda.

Caminar per dins el bosc enmig de la boira té el seu encant


Passem pel Collet de la Boulella, el Coll de Joan i el Collet de la Foradada.

Bonics racons

Desprès de caminar uns 40’, arribem a la Collada de Sant Bartomeu a 1249 m.

Collada de Sant Bartomeu

Aquest coll és un important nus de camins, concretament cinc; seguint el camí de l’esquerra (amb un amb un rètol indicador) arribaríem al Puigsacalm. Nosaltres seguim el camí de la dreta en direcció a la Collada de Bracons.

Continuem el camí en fort descens, ara amb marques de pintura vermella i blava fins arribar a un faig on hi ha un rètol “incrustat” dins l’arbre on diu: “Camí del Rec de Bracons”.

Deixem el camí principal i seguim el corriol de la dreta. Aquest tram travessa un terreny molt salvatge amb un camí en molt mal estat degut a la gran quantitat d’arbres trencats per la neu.
Tot i que hi han marques vermelles requereix d’una certa orientació.

El camí està totalment tapat per les branques

Anem seguint per aquesta fondalada en un brusc descens i poc desprès arribem a la font de la Tosquera.

Indret de la font

Aquesta cabalosa font és l’origen de la riera de Bracons. El doll d’aigua alimentava per si sol el molí de Bracons.

Font de la Tosquera

Seguim el camí, ara per una pista forestal i finalment arribem de nou al punt de sortida. Final de l’excursió d’avui.

Curiós faig prop de la font de la Tosquera

Recorregut total: 6’73 km.
Ascensió acumulada: 421 m.

Arribem a Vic a la una.
Avui i desprès de molts dies de pluja, el bon temps ens ha acompanyat durant tot el camí.

Observació:
El nom de “El Puig de les Àligues” no apareix als mapes del I.C.C., surt en canvi el “Puig de l’Àliga” al terme de Sant Pere de Torelló; cal dir que és el mateix cim situat al nord de la casa de la Coma del Coll.

Sant Bartomeu del Grau - Santa Perpètua de Vespella

17 de Març de 2010

Recorregut:
Sant Bartomeu del Grau – GR-3 – Font del Vicari – Santa Perpètua – La Tuta – El Pujol – Sant Bartomeu del Grau

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Agafem la BV-4601 fins a Sant Bartomeu del Grau. A l’entrada de la població girem cap a la dreta en direcció al veïnat del Roc Llarg. Deixem el cotxe al costat del rètol del GR-3. Total 12 km

Introducció:
Sant Bartomeu del Grau, situat a l'est del Lluçanès, és separat de la Plana de Vic per la costa encinglerada a llevant del municipi. La considerable altitud dels serrats que envolten el poble, al voltant dels 900 metres, permet contemplar unes esplèndides vistes de la Plana, i les muntanyes circumdants (el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra, el Puigsacalm), de bona part del Pirineu Oriental (el Canigó, el Puigmal, el Pedraforca, el Cadí) i de la serres situades a migdia Montserrat). El relleu està format per un conjunt de serrats, torrents i rieres que, a Sant Bartomeu, donen un paisatge abrupte, encinglerat i ple de valls curtes i profundes.

Cal fer notar l'absència de boira, en contrast amb la Plana de Vic la qual cosa dóna al municipi una temperatura molt agradable. Aquesta peculiaritat es posa de manifest sobretot quan la inversió tèrmica i la boira provoca glaçades prop de Vic que duren més d'un dia, mentre que a Sant Bartomeu el sol afavoreix temperatures suaus.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 1/4 de 9 amb un dia de força fred però amb sol. Sortim del costat mateix del camp de futbol on a l’esquerra hi ha l’indicador del GR-3. Aquest sender de gran recorregut, que passa per Sant Bartomeu recorrent diferents camins del poble, travessa el terme municipal de S. Bartomeu de Nord-est a Sud-oest.

Inici excursió

Iniciem l’excursió seguint el GR que ens portarà fins a l’ermita de Santa Perpètua. Comencem a caminar enmig d’un bosc de pins força brut degut a un ramat d’eugues que hi pastura.

Poc desprès la pista esdevé un corriol que en lleugera baixada i desprès de caminar uns 30’, amb un terra que està completament enfangat i amarat d’aigua arriba a la font del Vicari.

Indret de la font del Vicari

La font està situada a la dreta del camí i en una fondalada. De fet, de fonts n’hi ha dues. Hi ha un petit llac i una taula rodona de pedra. Val la pena aturar-se en aquest lloc per contemplar el paisatge. L’indret de la font és un punt d’interès paisatgístic situat al nord-est del municipi de Sant Bartomeu del Grau, a 800 m d’altitud, a tocar del rec del Vilar.

Font del Vicari

Font del Boix (al costat de la font del Vicari)

Seguim el recorregut entrant a la part obaga amb una vegetació molt espessa i amb força neu.

Una raconada amb força neu

Arribem en una cruïlla de camins. Veiem al davant nostre l’ermita de Santa Perpètua. Desprès de seguir la pista en forta pujada arribem a dalt el turó on hi ha l’ermita.

Ermita de Santa Perpètua

Aquesta capella corona un cim de 790 m. d'altitud, situat entre les depressions del torrent de la Tuta i de la Vall de Sorreigs, a la mateixa ratlla fronterera entre els municipis de Gurb i Santa Cecília de Voltregà; la capella és un punt visible, de lluny, i molt visitat per devots excursionistes.

El que ara es pot admirar a Santa Perpètua no és gaire important. En canvi sí que ho és la seva situació i el magnífic panorama que s’admira des de la capella. Pertany a la Parròquia de Vespella, dins del terme municipal de Gurb.

L’ermita original es va construir durant els segles XII o XIII, i segurament era d’estil romànic. Les consecutives reconstruccions han fet que en aquests moments no hi hagi cap vestigi d’aquella època. No se sap si sota el revestiment queda algun tros de les antigues parets. Se sap que l’any l.356 el papa Innocenci VI, li concedí una butlla amb indulgència plenària per tot aquell que visités la Santa.
La capella tenia, des de abans del 1.522, un ermità que vivia en una casa adossada a l’església de la qual es varen treure les restes fa pocs anys i de la que encara es conserva la cisterna a tramuntana de l’ermita. Aquell ermità captava per la conservació de la capella per les masies del voltant. Se sap també que el 1582 es va comprar una campana per l’antiga capella.

Interior de l'ermita

Al seu senzill altar s'hi venera una santa de pedra, gòtica, que no sembla originària del lloc sinó importada fa pocs anys. A Vespella es venera la que després del 1940 es posà a la capella.

L'església és en l'actualitat una edificació rectangular clarament barroca. Es pensa que la última restauració es va fer pels voltants del segle XVIII.

Esmorzem al costat mateix de l’ermita. Des d’aquest indret, on hi ha una vista espectacular, la Plana de Vic es presenta com un autèntic mosaic de conreus i boscos.

La plana de Vic i el Montseny mig enboirat

En un altre cantó hi veiem els cingles de Sant Martí Xic i al fons es pot veure el Puigsacalm.

Sant Martí Xic

Iniciem la tornada desfent el camí fins el coll on hi h una cruïlla de camins.

Bassa per el bestiar

Seguim cap a la dreta en direcció a la Tuta (hi ha un rètol de fusta).

El camí va seguint en forta pendent fins a creuar el torrent de la Tuta. Un racó molt bonic, amb l’aigua a dojo.

Torrent de la Tuta


Enfilem per l’altre costat de la riera i gaudim de bones vistes sobre Santa Perpètua i Sant Martí Xic al fons.

Sant Martí Xic i Santa Perpètua

Anem seguint el camí que poc a poc va pujant fins arribar al Pla de Tramuntana. Des d’aquest immens pla podem gaudir d’unes amplies vistes panoràmiques del Pirineu i de la Serra de Santa Llúcia.

Magnífiques vistes


Poc després d’anar girant cap a l’esquerra ja veiem al fons del pla el poble de Sant Bartomeu.

Abans però passem pel costat de la masia del Pujol; un dels masos històrics de més renom de Sant Bartomeu del Grau i un exponent de gran rellevància dins l'arquitectura rural catalana. Ja surt documentat l'any 1179.

El Pujol

L'actual construcció de la casa és el resultat de la Sentència Arbitral de Guadalupe, establerta el 1486, que representà una condició jurídica més lliure dels pagesos, en ser abolits els mals usos i la remença a què estaven sotmesos pels seus senyors feudals. Així doncs els pagesos s'enriquiren i emprengueren la construcció de grans masies.

El Pujol és un gran casal carrat, amb teulada a quatre vents. Des de collet Moliner és d'on més bé es pot observar la perspectiva més carismàtica i representativa de la masia: envoltada de camps i amb el teló de fons de les costes de Sobremunt es destaca la mola quadrada i valenta del seu edifici, amb els tres arcs de mig punt que conformen l'eixida de la façana de ponent.

El Pujol


Desprès de contemplar aquesta gran masia anem seguint per el Pla del Pujol i arribem a Sant Bartomeu.

Al fons, el Puigmal

Abans d’entrar a la població podem contemplar una gran vista panoràmica amb gairebé tot el recorregut que hem fet.

Gran vista panoràmica.


Passem per dins la població i finalment arribem de nou al punt de sortida. Final de l’excursió d’avui.

Marxem a 2/4 d’una i arribem a Vic a la una del migdia.

Recorregut: 10’2 km
Ascensió acumulada: 302 m

Fonts consultades: “Un Poble arrelat a la terra”. Llibre editat per l’Ajuntament de Gurb.
www.sbg.cat

Pont de Malafogassa - Sant Andreu de Bancells

24 de Febrer de 2010

Recorregut:
Pont de Malafogassa – El Riber – Can Noguera – Sant Pere de Castanyadell – Can Mont – Sant Andreu de Bancells – Pont de Malafogassa

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C25 (L’eix Vic-Girona) direcció Girona fins a la sortida 195. Ens dirigim cap a Sant Sadurní d’Osormort per la crta. BV-5201. Desprès de passar per Bojons, entre els km 13 i 14, deixem la crta i trenquem a l’esquerra, en un revolt força pronunciat, i seguim per una pista encimentada que tot vorejant la Riera Major ens portarà al càmping del Pont de Malafogassa. Deixem el cotxe al costat del càmping. Total 21 km

Introducció:
Aquesta ruta circular d’avui visita les antigues parròquies de Sant Pere de Castenyadell i Sant Andreu de Bancells dins del terme de Vilanova de Sau amb sortida i arribada des del pont de Malafogassa, al bell mig de Les Guilleries.

La ruta no està senyalitzada i cal conèixer be aquesta zona degut al gran nombre de camins que últimament s’hi han obert principalment per desemboscar. Recomanem seguir el track o proveir-se d’un mapa de la zona per evitar problemes d’orientació.

Tots aquests indrets, solcats per antics camins de difícil accés i aïllament han permès la seva conservació.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9 amb un dia de força fred i vent. Sortim del darrera del càmping del Pont a 450 m d’altitud. Seguim el rètol en direcció cap el Mas del Silenci;

Inici excursió

més endavant i en una cruïlla deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra; creuem la Riera Major tot passant pel davant de la masia del Ribé.

El Ribé

Poc desprès deixem la pista i seguim cap a la dreta i entrem dins el bosc.

Indret on deixem la pista

Anem seguint per aquest camí en pujada fins arribar a la masia de Can Noguera. Aquesta casa encara està en força bon estat de conservació. Situada en una cruïlla de camins.

Can Noguera

Passem pel costat de la casa i seguim cap a l’esquerra. Entrem dins un bosc d’avets molt espès i ple d’arbres caiguts per les últimes nevades. En aquesta zona molt obaga avancem amb força dificultat.


Poc desprès arribem a Sant Pere de Castanyadell.

Sant Pere de Castanyadell

Estem a Sant Pere de Castanyadell, una antiga parròquia rural del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada a 596 m. alt, a la vall de Castanyadell (tributària per la dreta, de la riera Major), de les Guilleries. Existia ja al 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau. L'església, fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 i retocada al XIX. El seu cens normal era de 10 masies; el 1885 tingué un màxim de 26 famílies.

Destaca sobre la porta el campanar de torre. És quadrangular i està cobert per una teulada a quatre vessants, a les parets unes finestres d’arc de mig punt. Tant els angles com les obertures estan realitzades amb pedra picada de gres vermellós i ben escairat.

Al costat s’hi adossa l’antiga rectoria. Des de 1999, data en que es va restaurar amb molta cura i respectant l'entorn, està obert, la casa rural, el Mas del Silenci.

Tot aquest sector ofereix racons d’una gran placidesa amb la riera de Castanyadell de companyia, una riera encara força neta.

Continuem la ruta entrant de nou dins el bosc passant per el Sot de Llardons. Deixem la pista forestal i enfilem per un corriol que en forta pendent va pujant decididament per el llom de la carena.

Camí amb forta pendent

Tot fent llaçades anem guanyant altitud i les vistes són molt amplies i obertes.

Vistes de St. Pere de Castanyadell i el Montseny al fons

Som a dalt de la carena; el corriol desemboca a una pista forestal que ens portarà a Sant Andreu de Bancells.

Sant Andreu de Bancells

Veiem a l’esquerra Sant Andreu. Passem pel costat de la casa de Can Mont. Una masia encara habitada i molt ben arreglada i cuidada. Situada sobre una balconada amb unes vistes esplèndides. Es troba al costat de Sant Andreu.

Can Mont


Arribem A Sant Andreu de Bancells a ¾ d’11. Han estat 7 km de pujada.

Aquesta antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme, sofreix també un agut procés de despoblament i actualment únicament hi viuen 10 persones.

L'església, situada a 927 m en un magnífic mirador de les baixes Guilleries, és un notable edifici romànic que, malgrat ampliacions laterals i una façana nova, guarda un bell absis amb les típiques ornamentacions de lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Esmentada des del 1101, existia ja molt abans. L’any 1624 van afegir-s’hi dues capelles laterals. Conserva els murs de la nau romànica i l'antic portal de migdia.

Sant Andreu de Bancells


Rellotge situat a la paret de l'església

Prop seu hi ha la rectoria, restaurada modernament com a habitatge temporal. En direcció a Vilanova de Sau hi ha el mas Bancells, que sembla que donà nom a la parròquia.

L’indret ofereix grans vistes panoràmiques sobre la Plana de Vic i el Montseny.

Esmorzem en aquest indret amb molt fred i un fort vent.

Iniciem la tornada seguint la pista forestal en molt bon estat en direcció al mas Bancells tot passant per la Plaça del Bisbe i poc desprès per la font del Rector.

Al arribar en un revolt força pronunciat deixem la pista principal i seguim cap a l’esquerra.
Des d’aqui podem contemplar una gran vista panoràmica.

Aquesta pista s’inicia amb una molt forta baixada. Anem seguint tot el Serrat de la Bandera i en poc més d’una hora arribem de nou a la Riera Major.

Arribant a la Riera Major

Passem pel costat del pont de Malafogassa que creua la riera Major. Aquest pont era i és encara el punt de partença dels camins tradicionals que portaven a Sant Andreu de Bancells, Vallclara i a la vall de Sant Pere de Castanyadell .

Pont de Malafogassa

Construït vers el 1498 pel mestre de cases Pere Falgueres, de S. Andreu de Bancells, és un notable pont gòtic de dues arcades no homogènies encara molt ben conservat i evocador, en un paratge d'una verdor i bellesa insuperables.


Desprès de contemplar aquest bonic pont donem per acabada l’excursió d’avui.

Marxem a ¾ d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Recorregut: 12’93 km
Ascensió acumulada: 549 m