Bellmunt (Vidrá)

23 de Maig de 2007 (OPEL)

Vic - Coll de Vidrà - Font Viva – Bellmunt

Avui només som en Xavier i jo mateix. En Lluís per motius familiars no ha pogut venir.

Sortim a 2/4 de 8 del matí en direcció a Vidrà. Deixem el cotxe al Coll de Vidrà.

Seguim en direcció a Bellmunt i al arribar al Coll Hi Era de Massa, agafem el PR-45 que va fins a Torelló. Anem seguint per el Bosc de les Fages fins a trobar un rètol on diu: Font Viva. És una font antiga situada just al costat de la Riera i amb molt de cabal. Hi fem les fotos de rigor i tornem a fer el camí de l’anada; i seguim fins a dalt a Bellmunt.

Esmorzem en un banc davant mateix de l’ermita on gaudim d’una gran vista panoràmica sobre tota la Plana de Vic. El fons però està molt emboirat.

Contemplem la futura carretera de Bracons (Vic-Olot), que per cert es veu ja en una fase molt avançada.

El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (“ermita al cel suspesa”, en paraules de Mossèn Cinto Verdaguer) és al capdamunt de la Serra de Bellmunt, al cim més alt (1.246 metres)

La típica silueta del santuari, és un edifici de cos únic que s’adapta a les cingleres rocoses del cim de la muntanya. El seu perfil és fàcilment distingible des de qualsevol punt central de la comarca d’Osona.

La devoció a la M. de D. de Bellmunt es remunta a mitjans del segle XIII. La imatge, que és una reproducció de l’original que es guarda al poble de Sant Pere de Torelló, és d’estil gòtic, medeix uns 22 cm. d’alçària i està situada al presbiteri de l’església.

Es pot pujar a Bellmunt caminant des de Vidrà o des de Sant Pere de Torelló, d’on surt una carretera estreta i encimentada que en 8 km. permet arribar amb vehicle fins l’aparcament que hi ha a pocs metres del cim. Aquesta carretera fou inaugurada l’any 1975. Al santuari també s’hi pot pernoctar . Per aquest fet disposa de 17 places.

La tornada la fem seguint el mateix camí que hem fet a l’anada.

En un racó molt assolellat i rocós ens parem i collim “la farigola per tota la temporada”.

Poc abans d’arribar al cotxe es posa a ploure, només són quatre gotes mal comptades.

Arribem a Vic a la una tocades.

La sortida d’avui ha estat un passeig. Hem fet 10,57 km.

Sant Valentí de Salarsa (Beget)

16 de Maig del 2007 (LR)


Beget-Crta. a Oix-Sant Valentí de Salarsa-PR-Beget

Marxem de Vic a 2/4 de 8 del matí. Arribem a Beget a ¾ de 9. Total 77 km.

Ens posem a caminar a les 9. El dia es bastant gris, encara que de moment no sembla que hagi de ploure. Si que ho ha fet la nit passada, doncs tot està molt moll.

Sortim del poble de Beget i anem seguint la carretera en direcció a Oix, veient a la nostra dreta el ruïnós Molí d’en Quelet i un pont que passa el riu. Continuem seguint per la carretera fins a dalt d’una pujada. Aquí hi veiem a mà esquerra una curiosa pedra fosca i plana situada amb una bona vista sobre la vall. Fins aquí hem fet uns 2,5 km. A partir d’aquí deixem la carretera i passem per un tancat a la nostra dreta. Anem pujant fent una llaçada i de forma planera ens anem endinsant en la vall que forma el Collet de la Vila, al redós del Puig Xoriguer, que tenim a la nostra esquerra.

Més endavant, passat un quilòmetre, travessem la riera, en un tram de camí amb pendent i pedregós. A partir d’aquest punt el sender va fent pujada, moderada però continuada, fins que per la nostra dreta, junt a un camí que porta al Mas del Meià, s’incorpora el PR que ve de Beget seguint els senyals grocs i blancs. En pocs metres arribem a un collet des d’on saltem a la Vall de Salarsa, quedant-nos a sota el Mas del Beç. El camí fa baixada, i un cop passada una cadena, veiem al nostre davant, sobre un turó i voltada d’alguns vells roures, l’església de Sant Valentí a 630 mts.d’alçada

L’ermita està situada en un lloc de gran bellesa, enmig d’una roureda. És una obra de la segona meitat del segle XII, d’una sola nau, capçat per un absis llis, i un robust campanar de cadireta, amb dues obertures, al que s’accedeix per una escala de pedra exterior, que permet fer sonar les seves dues campanes. Té afegit en època moderna un porxo que aixopluga la porta d’entrada. El seu interior és molt simple, i bastant deteriorat per una gran esquerda. En un costat exterior veiem que dues bigues de ferro aguanten tota la nau de l’ermita. L’església fou consagrada l’any 1168.

Des d’aquest punt tenim una bona vista de la vall, tancada pel Mont del Llor de 1.125 m, i de les cases pairals d’El Tubert, El Soler; a les que s’hi arriba per una pista de terra, que és la continuació del camí pel que hem vingut. Cal dir que és pot accedir amb vehicle a aquest petit nucli, desde la carretera que duu a Beget, ja que uns dos quilòmetres més enllà d’haver deixat la cruïlla que ve de Camprodon, a mà dreta hi surt un trencall senyalitzat que també porta a la Urbanització Font-Rubí i al veïnat de Bolòs.

Tardem 1h i 20’ desde Beget fins a Sant Valentí de Salarsa.

La tornada la fem seguint el PR marcat amb senyals blanques i grogues fins a Beget.

Pels voltants de Salarsa podem observar roures molt corpulents formant extenses rouredes. Hi collim una farigola molt florida.

Val a dir que aquest camí de tornada és molt bonic i força més feréstec que l’anada. Durant el trajecte ens creuem amb 8 genets que van a peu amb els respectius cavalls. El traçat del camí és molt dolent i estret.

Poc abans d’arribar a Beget passem per la capella del Remei. Aquí s’acaba el PR que ve de Salarsa i que té un recorregut de 4’5 km. La tornada la fem en 1h i 25’ fins a Beget.

Abans de marxar visitem el poble de Beget. Fotos desde el pont i de la magnífica església romànica de Sant Cristòfol, aixecada a la segona meitat del segle XII.

Avui hem caminat gairebé 3 h. i amb un desnivell d’uns 100 m.

La distància total ha estat de: 10’83 km.

Arribem a Vic a les 2.

Salt de Sallent (Sant Privat d'en Bas)


9 de Maig del 2007 (206)

Sant Privat d’en Bas - Camí de les Escales - Salt de Sallent - Camí dels Matxos - Sant Privat.

Fem avui una excursió circular extreta de www.madteam.net


Una de les excursions més conegudes a la Vall d’en Bas és la que duu al Salt del Sallent, impressionant estimball d’aigua, d’uns 80 metres d’alçada, que, apart de la seva pròpia espectacularitat, presenta un entorn molt frondós i salvatge, en una vall tancada i ombrívola, que la fa encara més interessant. Com es tracta d’un salt d’aigua que forma part d’un rierol, el seu cabal és extremadament variable, per tant, després de rebre fortes pluges es presenta amb tota la seva força, però això comporta un problema afegit, i és que, per fer la caminada circular complerta, cal travessar el rierol, primer per la zona baixa i desprès pel prat superior, on comença el salt pròpiament dit i, si va fort, la remullada de peus és segura, tota vegada que no hi ha una zona pedregosa que faciliti el seu pas, sent habitual passar la riera per la zona més propera al salt, semiprotegida per un filat

Per iniciar la caminada cal estacionar el vehicle en una àrea de pícnic, anomenada Pla d’en Xurri, a la sortida de Sant Privat d’en Bas, seguint la carretera fins a la plaça Major del poble.

Abans d’entrar a la plaça s’ha de prendre una pista de terra a l’esquerra que baixa cap al riu Gurri, vorejant-lo. Al cap d’un quilòmetre queda a mà dreta la dita zona de pícnic, molt ombrívola, amb taules, cadires i una font, on ja podem estacionar el vehicle.

Sense deixar el camí principal, comencem a pujar de forma lleugera fins trobar una cruïlla de camins. Agafarem el que baixa a mà dreta, perfectament marcat, que ens ha de dur a la part baixa del Salt del Sallent. Poc abans d’arribar en el punt on es troben la riera de Corners i la de Sallent, s’ha de girar a mà esquerra per un sender degudament senyalat, que remunta aquesta darrera riera. Passarem per les runes d’una antiga construcció i ens endinsarem al bosc, per un camí trencat, però evident, que va fent pujada. Cal esmentar que, si ha plogut molt i la riera duu força aigua, haurem de travessar tres vegades els rierols que baixen del salt i encara que hi ha pedres per fer-ho, cal parar compte amb la mainada petita. En poc més d’una hora de camí i desprès d’haver passat la riera, potser pel punt més complicat fins ara, haurem arribat pràcticament a la part baixa del salt.

A la dreta s’inicia el Camí de Les Escales, que ens ha de dur a la part superior de la nostra excursió, però es tracta d’una senda una mica complicada (hi ha trams amb cordes per ajudar a pujar les roques) i costeruda, per això, en cas de dubte, podem remuntar-la uns metres, fins arribar a una petita esplanada, que ens ofereix una excel·lent panoràmica del salt i de la vall per la que hem vingut i, a partir d’aquí, desfer el camí per tornar al punt de sortida.

En cas que decidim tirar amunt, remuntarem el salt per la seva dreta, com ha quedat dit per un camí una mica dur, fent ziga-zagues, fins arribar a la part alta de la paret, que carenejarem cap a l’esquerra per trobar-nos en una important cruïlla de camins, ja que aquí s’incorpora una de les rutes que duen al Puigsacalm, venint del Pla Traver o de Vidrà. Seguirem la senda que ens duria al cim, fins un ampli prat on veiem davant mateix la riera de Sallent, en el punt on l’aigua s’estimba, que, en un dia clar, ofereix una extensa vista panoràmica sobre la Vall d’en Bas.

Ara hem de passar la riera i cal buscar el punt més senzill per fer-ho, depenent del cabal que dugui. De totes maneres, en cas d’anar força plena, prop del salt hi ha un pas no gaire profund que ens mena a un camí que puja lleugerament, per convertir-se més endavant en una pista plana i ample que seguirem, fins trobar a mà esquerra un camí evident, amb la indicació de Sant Privat d’en Bas pel Camí dels Matxos, que hem de seguir. En cas d’anar recte, aniríem a parar a Santa Magdalena o al Puigsacalm, sent possible enllaçar en aquest punt amb el sentit contrari de la ruta que de la Collada de Bracons puja fins aquest emblemàtic cim.

El Camí dels Matxos, que en algun tram està una mica descarnat, però que és de bon caminar, va baixant en amples llaçades dins una vall de frondosa vegetació, fins arribar al nostre punt de sortida, donant, cal dir-ho, una certa volta, ja que és més llarg que el de Les Escales, però amb menys pendent.

Sortim de Vic a ¾ de 8. Hi tenim 66 quilòmetres. Ens posem a caminar a les 9.

El día ès esplèndid; amb un sol radiant. Durant tot el recorregut tenim ombra.

Esmortzem a dalt el Salt de Sallent amb una gran vista panoràmica de tota la Vall d’en Bas.

El desnivell que hem fet és d’uns 360 metres i la distància recorreguda de poc més de 9 quilòmetres (9,29 segons el podòmetre ) , havent emprat unes 3 hores i quart.

Arribem a Vic a ¾ de 2.

Cal dir que en una altre ocasió ja havíem estat al Salt de Sallent (15 de Maig del 2002). Veniem des de Pla Traver i vam arribar amb cotxe (LR) fins a la casa de Sallent, que es troba molt a prop del Salt.

Salts del Collsacabra

2 de Maig del 2007 (OPEL)

L’Agullola de Rupit. Salts del Collsacabra.






Al matí a l’hora de sortir, encara plovisqueja però decidim anar d’excursió. Degut al temps insegur que tenim, decidim anar en un altre lloc més proper. Ens dirigim cap a Rupit i deixem el cotxe a dalt al pla de Sallent.Volem fer la volta per el Grau de la Donada i pujar per el Grau de Casadevall. Al arribar al Salt de Sallent i desprès de intentar travessar la Riera desistim fer-ho degut al gran cabal d’aigua.

Reconsiderem la situació i decidim anar fins a l’Agullola. Sembla que el temps va millorant i comença a obrir-se clarianes. La vista des del pla del cingle és molt amplia. Esmorzem al davant mateix de l’Agullola. Contemplem tota la reconada del Salt de Sallent. De tornada passem per Rupit i cap a Vic. A l’alçada del trencall de la casa de Rajols, ens dirigim cap a Tavertet per la carretera encimentada. Durant el trajecte gaudim de molt bones vistes. Els faigs ja treuen les fulles. Degut a les pluges d’aquests últims dies tot està molt verd i ufanós.

Arribem a Tavertet i continuem per la carretera. Fem una parada per contemplar el Salt del Molí Bernat que és molt majestuós. Més endavant tornem a parar, aquesta vegada per anar a veure el Salt de Tirabous. Baixem fins a l’alçada del Morro de l’Abeia. Quedem una mica decepcionats degut a la poca aigua que baixa. La vista des d’aquest lloc és esplèndida. Aquí donem per acabada l’excursió d’avui.

Val a dir que avui hem caminat molt poc.

El dia poc a poc a anat millorant. Hem pogut aprofitar el matí. No obstant la temperatura ha baixat força.

Sortim amb 4,5 graus de temperatura.

Sortida: 2/4 de 8 del matí

Arribada: una del migdia.