Vidrà – Pont de Salgueda – Cascada del Molí del Salt – Camí de Degollats – La Tosca de Degollats – Baga de Canemars – Coll Hi Era de Massa – Coll de Vidrà - Vidrà
Recorregut i mapa
Descarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
Aproximació:
Sortida a les 8 de Vic. Anem en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BV-5227 fins a Vidrà.
Total: 36 km
Introducció:
Vidrà és un municipi de poc més de 34 Km2, situat a 982 m. d’alçada, format per el nucli de Vidrà, la Creu de l'Arç i el veïnat de Ciuret, i diferents cases de pagès. Al nord de la comarca d'Osona, a la qual pertany des de 1989.
Vidrà
Voltada per les muntanyes del pre-Pirineu, al nord (Serra de Milany i Santa Magdalena) i per la Serralada Transversal al sud-est (amb Cims de Puigsacalm, Puig Curull, Puig Tosell, Puig dels Llops i Puig de les Àguiles).
El paisatge és impressionant. Són destacables les fagedes, rouredes i prats montants, i també les diverses fonts, salts d'aigua i arbres monumentals que són indrets dignes de visitar i contribueixen a donar a l'entorn més encant i interès. Té una xarxa de carreteres rurals i camins que superen els 60 Km, molt adients per a la pràctica de l'excursionisme i de la bicicleta de muntanya.
Els paisatges de Vidrà es poden gaudir en qualsevol estació de l'any. El bosc predominant, la fageda, permet que els seus colors variïn, segons el temps i que, per tant, cada època tingui un encant diferent.
Voltants de Vidrà
Vidrà és un poble del Bisaura, viu i acollidor, avesat d’anys a integrar el visitant en la seva vida quotidiana. El seu enclavament geogràfic, a la província de Girona i el seu microclima li confereixen un tipisme especial i captivador.
L’etapa medieval de Vidrà és la més interessant i coneguda de la seva història. Cap el 960, el terme estava estructurat en 8 viles rurals: la Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Covildases, Bosquerons i casa d’Arig amb les Planes.
El casc antic s’estructura al voltant de l’església de Sant Hilari de Vidrà (consagrada el 960, tot i que del primitiu edifici només n’hi queda la paret sud), al davant de la qual hi ha el petit cementiri.
(Informació Ajuntament de Vidrà)
Itinerari:
Ens situem a Vidrà. La sortida i arribada és a la plaça del poble de Vidrà.
Plaça de Vidrà
Comencem la ruta a 3/4 de 9 amb un dia esplèndid i amb una temperatura de -2’5º C.
Cavaller de Vidrà
Seguim la crta. que travessa el poble i a mig camí del veïnat de la Creu de l’Arç , passant pel davant de la masia del Cavaller de Vidrà, baixem pel camí de la dreta que ens portarà al fons de la vall direcció al Pont de Salgueda. Hi ha un cartell indicatiu.
Vista des del trencall.
Desprès de passar pel costat d’una depuradora d’aigües, deixem el camí principal i agafem el sender de l’esquerra (cartell indicatiu) que baixa cap a la vall del riu Ges enmig de boixos i faigs. Després d’uns metres de pla, el camí comença a baixar de forma considerable. Passa pel costat d’una torre d’alta tensió, baixem pel camí de la dreta que ens porta al pont de Salgueda sobre el riu Ges.
Pont de La Salgueda, amb el riu Ges totalment glaçat
Aquest pont romànic per a vianants és d’una sola arcada i de gran bellesa. El paisatge que l’envolta és feréstec; la vegetació envaeix la riera i mig tapa el pont. Si ens allunyem una mica per la riba dreta, tindrem una immillorable imatge del pont.
Per la nostra esquerra s’ha ajuntat el sender PR C-47, procedent de Vidrà. Passem el pont i seguim el sender a la dreta que baixa fins a les ruïnes del molí i el salt. Els últims metres de baixada sobtada han estat arreglats recentment.
Ruïnes del molí
Amb molta precaució, ja que el terra és molt relliscós, ens apropem a la cascada del Molí del Salt de Salgueda. És un dels salts més importants del riu Ges.
Prop del salt
Damunt el salt
Els seus 20 metres d’alçada va fer que fos aprofitat, com les antigues ruïnes ens ho demostren, per fer funcionar un molí, d'aquí en deriva el seu nom.
El salt del Molí, totalment glaçat. Magnífic espectacle.
És també un dels trams més bonics de tot el riu. Indret solitari i de feréstega bellesa
Aquest pit-roig també sembla que gaudeix de l'espectacle.
Deixem els senyals del PR. Travessem el riu per unes passeres i passem a l'altre costat del riu.
El camí comença a enfilar-se en forta pujada enmig de la fageda fins a desembocar en una pista forestal amb un cartell indicador. Seguim en direcció a la Tosca de Degollats i la Vall.
Passem per damunt del glaç per creuar el riu.
Raconada del Salt
El camí comença a enfilar-se en forta pujada enmig de la fageda fins a desembocar en una pista forestal amb un cartell indicador. Seguim en direcció a la Tosca de Degollats i la Vall.
Enmig de la fageda
Més endavant deixem el camí principal i seguim de nou el PR.
Entrem al camí del Pas de Degollats. Tram molt estret i de curta extensió,obert en la pròpia cinglera. El camí molt aeri cau aplomat fins al peu del riu. Restaurat i acondicionat amb baranes pels amics de la Vall del Ges.
Pas dels Degollats
Anem seguint en forta pendent i arribem en un indret curiós i digne d’una visita. La Tosca de Degollats, arran mateix del camí. L’aigua es despenja formant nombrosos regalims, oferint sobretot ara que hi baixa aigua, un sorprenent efecte.
Arribant a la Tosca
Aquesta formació rocosa de material calcari d’un tamany aproximat de 8 m d’altura per 11 m d’amplada ha estat formada durant anys per l’acció de l’aigua que regalimava d’una fosa situada a la part superior que anà regalimant i anà dipositant, gràcies al degoteig, petites restes de carbonat càlcic.
La Tosca dels Degollats
L'indret és fosc i misteriós, no exempt d'una bellesa feréstega.
Esmorzem al costat mateix del Salt tot contemplant la seva original estructura.
vistes de la Tosca
Font de la Tosca situada al damunt del salt
Continuem el camí seguint un rètol indicador i enfilem cap a l'esquerra venint de la Tosca. Entrem dins la Baga de Canemars i anem guanyant alçada en ziga-zaga per l'aresta del carenar.
Més endavant deixem el corriol i seguint per una pista arribem al Coll de Hi Era de Massa, just a sota del santuari de Bellmunt. Cruïlla de camins procedents de Vidrà, Besora i Torelló (per les Gargantes).
Seguim la pista en direcció al Coll de Vidrà.
Coll Hi Era de Massa
Seguim la pista en direcció al Coll de Vidrà.
Veiem a considerable alçària el Santuari de Bellmunt. Contemplat des d’aquí sembla més aviat una fortalesa medieval.
Santuari de Bellmunt
El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (“ermita al cel suspesa”, en paraules de Mossèn Cinto Verdaguer) és al capdamunt de la Serra de Bellmunt, al cim més alt (1.246 metres). No es pot descriure millor l'emplaçament d'aquest santuari marià, enfilat al capdamunt de la serra que li dóna nom.
És l'indret més conegut del terme de Sant Pere de Torelló. La seva situació, en fa un mirador privilegiat de la Plana de Vic i d'una bona part del Ripollès.
La típica silueta del santuari, és un edifici de cos únic que s’adapta a les cingleres rocoses del cim de la muntanya. El seu perfil és fàcilment distingible des de qualsevol punt central de la comarca d’Osona.
L'església i l'hostatgeria formen un sol i robust edifici, amb aparença de fortalesa, que sembla sorgit de les cingleres rocoses que el suporten.
Es pot pujar a Bellmunt caminant des de Vidrà o des de Sant Pere de Torelló, d’on surt una carretera estreta i encimentada que en 8 km. permet arribar amb vehicle fins l’aparcament que hi ha a pocs metres del cim.
Diverses vistes abans d'arribar al Coll de Vidrà
Passem pel coll de Pitró on la pista és més planera i arribem a la basa de la casa del Coll de Vidrà.
El Coll de Vidrà
Entrem a la crta. que va a S. Quirze de Besora. Seguim en direcció a Vidrà i desprès de recórrer uns 800 m arribem finalment al poble de Vidrà.
Vidrà. Església de S. Hilari al fons
Recorregut total: 9'27 km
Altura mínima: 815 m
Altura máxima: 1123 m
Ascensió acumulada: 414 m
Altura máxima: 1123 m
Ascensió acumulada: 414 m
Arribem a Vidrà a 2/4 de 2.
En la ruta d'avui hem pogut gaudir d'uns inusitats atractius naturals.
Sortida realitzada el 15 de Febrer de 2012
En la ruta d'avui hem pogut gaudir d'uns inusitats atractius naturals.
Sortida realitzada el 15 de Febrer de 2012
