Ermita de La Pertusa - Congost de Mont-Rebei

Recorregut:
Aparcament Collet de La Pertusa – Mas de La Pardina – Mas de Carlets – Estret de Mont-Rebei – Pont penjat.

Recrregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc


Aproximació:
Sortim de Vic a les 7. Anem en direcció a Lleida per la C-25. Continuem cap a Tàrrega per la A-2. Seguim en direcció a Balaguer per la C-12. Creuem la ciutat i el pont sobre el riu Segre i a la sortida del pont girem a la dreta i seguim per la C-12, fins que uns 2 km abans d’arribar a la població d’Àger, girem a l’esquerra fins a Agulló, des d’on s’arriba a Corçà.
Arribats al petit poble de Corçà continuem per una crta. molt estreta que ens portarà a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Deixem finalment el cotxe a l’aparcament que hi ha al davant. (676 m)
Total: 186 km

Introducció:
El Montsec és una serralada que s'estén entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, a la província de Lleida, un espai natural on s'hi despleguen, majestuosos, els espectaculars congostos de Mont Rebei i Terradets. Es tracta d'un espai, molt poc transitat, però que amaga alguna de les meravelles naturals més desitjades pels excursionistes i amants dels esports de muntanya.

El congost de Mont-rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular tot aquest indret. Un paisatge que no deixa indiferent al viatger.
La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint un camí excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l’antic camí reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d’un de nou, excavat uns 30 m per sobre d’ell i que data de l’any 1982. Des de l’any 1999 aquesta zona forma part de la reserva natural gestionada per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, que s’ha preocupat d’acondicionar i preservar el camí i el seu entorn.
Amb 7 km de llargària, el congost denota una solitud tan feréstega com espectacular.

Itinerari:
Amb un dia totalment assolellat iniciem l’excursió d’avui a ¼ de 10 pujant a l’ermita de la Pertusa (674 m).

Inici excursió

Per l’esquerra de l’aparcament (hi ha un rètol) seguim un sender de 300 m que, desprès d'una baixada, remunta la cresta rocosa fins al peu de l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa, ubicada a dalt d'un penya-segat, mirador excepcional sobre l'embassament de Canyelles.

Panoràmica pantà de Canelles

Al costat d'aquest temple romànic es troben també les restes d'un antic castell medieval.

La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell són emplaçats en un lloc completament impressionant, en el cim d'una roca que s'alça dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana.

Ermita de la Pertusa

Tot i el seu primitiu caràcter parroquial, actualment es una ermita del poble de Corçà.
És un edifici construit en un lloc espectacular i només accessible pel costat Nord, mentre que el seu costat Sud està construït a plom sobre l'espadat.
La petita església, documentada el 1162 amb el nom de La Pertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses. Es conserva força bé.

La porta d'accés es a la banda nord, ja que al sud hi ha el penya-segat. Fou la capella del castell de Sant Llorenç, ubicat al Montsec d'Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrrar el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Mont-rebei. Posteriorment va esdevenir església parroquial de Corçà. Actualment té la categoria d'ermita i es celebra un aplec a començaments d'estiu.

La vista és magnífica. Podem contemplar a l’altre costat del riu, ja en terres d’Aragó, l’ermita de Santa Quitèria encimbellada damunt un penya-segat.

Ermita de Santa Quitèria

Desprès de contemplar la gran vista panoràmica des de l’ermita, retornem a l’aparcament. Per continuar el trajecte només cal seguir les marques vermelles i blanques del GR-1. Hi ha un pal indicador al principi del recorregut. No hi ha ,doncs, cap possibilitat de pèrdua.

El penya-segat sobre el qual s'assenta l'ermita de la Pertusa

La ruta comença passant per un camí força ample fins a un petit collet. A partir d’aquí comença a baixar fins al fons del Barranc de la Pardina a 563m d’alçada. Passem pel mas abandonat de la Pardina (gairebé en ruïnes). A l’esquerra surt un camí que porta a la font de la Pardina. Hi ha un indicador a la paret del mas.

Mas de La Pardina

Seguim remuntant suaument. Més endavant el camí comença a fer llaçades per superar més fàcilment el pendent, estem a la part més dura del recorregut.

Balmes, al costat del camí

Un cop superada, la pendent es suavitza i ja per la Feixa de Carlets arribem al punt més elevat de l’excursió, el Pas d’Aguilé a 804 m. Aprofitem aquest indret per esmorzar. És un bonic mirador de tot el nostre entorn.

Gran vista panoràmica

Des d’aquest coll podem albirar per primera vegada les parets verticals del Congost de Mont-rebei. El camí davalla lleugerament fins arribar a Mas de Carlets.

Parets del Montsec, prop del congost

Es tracta d’un antic mas amb dues grans alzines al davant. Bona ombra i a més dues taules. Un tub porta aigua d’una font propera. Lloc ideal per fer-hi un descans. Durant un temps aquest mas havia fet de refugi, però actualment està tancat.

Mas de Carlets

Continuem baixant pel mig d’un bosc. Més endavant sortim del mateix i sense deixar de baixar continuem avançant. Cada cop tenim més a prop l’estret i la visió de les parets d’Aragó (a l’esquerra) i de Catalunya (a la dreta). Entre les dues muralles verticals, formades pel Montsec de l'Estall, i el Montsec d'Ares, veiem, al fons, sobre un turó la torre circular del castell de Girbeta.

Veiem el camí del congost excavat a la roca

Una petita pujada final i arribem a El Portell o estret de Mont-Rebei. a 555 m. Del fantàstic paratge obert en què ens trobàvem, passem a un camí estret excavat i suspès a la roca viva.

Davant l'entrada del congost

Travessem per diferents trams excavats a la roca. Un cable ancorat a la paret ens dóna seguretat, sobretot quan ens creuem amb altres excursionistes; al llarg del congost hi ha diversos “seients”, situats estratègicament per poder gaudir am tranquil•litat de la majestuositat de l’entorn.

Inici del congost

Passem per un curt túnel de reforç i més trams excavats a la roca fins arribar al final del congost.

Tram del túnel de reforç

Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.




Diferents vistes del Congost de Mont-Rebei

Arribem a una bifurcació del camí conegut com l’indret de les Freixoles. Seguim el camí de la dreta.

Vista des de la sortida del congost i el pantà de Canelles

Poc desprès passem per el pont penjant metàl•lic. Salva el barranc de Sant Jaume o de de la Maçana que queda negat quan l’embassament és ple.

Pont penjat

Creuem el pont i arribem a un replà sobre la cua de l’embassament. Gran vista de tot el congost.

El congost al fons

Nosaltres, arribats en aquest punt desfem el camí. Portem recorreguts uns 8 km.

De fet encara es pot allargar la ruta fins a l’aparcament de la Masieta, prop d’Alsamora.

Àrea de lleure situada en un petit bosc de roures sobre la Noguera Ribagorçana. Hi ha un punt d’informació, un aparcament i plafons i cartells indicatius.
És l’altre opció per accedir al Congost de Mont-Rebei

Creuem de nou el pont i seguim pel mateix camí que hem vingut.

Aproximadament a meitat de camí del congost i un cop passat el túnel de reforç i en un revolt a ma esquerra, veiem una canal que puja molt dreta equipada amb cadenes, i grapes que ens condueix ala boca de la Cova Colomera o de es Gralles.

Pujant a la Cova Colomera

Amb un fort desnivell d’uns 40 m de pujada, arribem a la boca de la cavitat de la gran Cova de la Colomera o de les Gralles. Conta d’una gran entrada que s’obre com una finestra sobre l’abisme.
De fet, la cova, situada al fons de la balma, consta d’un túnel descendent d’una longitud d’uns 150m. Actualment està tancada provisionalment.

Vista des de l'entrada de la cova

Passem de nou per els diferents trams del congost.


Vistes del congost

Continuem la ruta amb una calor molt intensa.

Escaladors en la paret vertical del congost

Al arribar al mas de Carlets hi fem una merescuda parada per dinar. En aquest lloc hi ha una bona ombra, taules, bancs i una font.

Mas de Carlets

Desprès del descans i amb molta xafogor iniciem l’ùltim tram de la ruta que ens portarà fins a l’aparcament del Collet de la Pertusa. Punt final de l’excursió d’avui.

Marxem a 2/4 de 6 i arribem a Vic a les 8

Recorregut: 17’34km
Alçada mínima: 535 m
Alçada màxima: 803 m
Ascensió Acumulada: 719 m

Tingueu present que l'horari és aproximat i no tenim en compte l'estona que dediquem a menjar, fer fotos...o simplement badar en els magnífics espais que aquest recorregut ens ofereix.

El congost de Mont-Rebei amaga un impressionant espectacle natural tant per la seva bellesa com per la biodiversitat que delimiten les seves escarpades parets. Es tracta d’un pas natural que fa de frontera amb Aragó en obrir-se al pas de la Noguera Ribagorçana.

Una última mirada abans de marxar

Sortida realitzada el dia 25 de Maig de 2011.

Informació:
madteam.net
Puntdetrobada.tk
Fundacio Territori i Paisatge. CaixaCatalunya
Lleida Turisme-Ara Lleida