Santa Magdalena - Creu de L'Espinau (Collfred)

17 de Juny del 2009

Recorregut:
Collada de Collfred – Pista forestal – Collet dels Bosc - Santa Magdalena de Cambrils – Coll de Trebija – Creu de l’Espinau – Santa Maria de Cabagès – Collada de Collfred

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Olot per la GIP-5227 passant per Siuret i deixem el cotxe a la Collada de Collfred. Total: 44 kms.

Introducció:
Agradable excursió per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que amb la de Milany formen un conjunt orogràfic.
El paisatge tan verd d’aquestes contrades, constitueix un espectacle d’una esplèndida visualitat.

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9, amb un dia molt assolellat. Desprès de passar una tanca per el bestiar que hi ha a la Collada de Collfred, seguim per l’esquerra una pista forestal.

Inici excursió

Normalment sol estar feta un “poti-poti”, degut al fangueig que hi ha; avui comprovem que es pot passar força be.

Aquest pista va seguint per la part obaga i va guanyant alçada progressivament. Cal seguir sempre la pista principal.

Arribem en una clariana on cal creuar un pal d’alta tensió.

Som al Collet del Bosc (1.482 m). Cruïlla de camins amb pals de senyalització. A partir d’aquest punt el camí està senyalitzat com a PR amb senyals blancs i grocs.
Deixem a la dreta la pista que continua cap el Coll de Canes.

Collet del Bosc

Passem per sota de la línia i comencem a enfilar-nos, decididament, seguint el llom de la carena. Grans vistes panoràmiques.

El Puigsacalm

Collfred, al fons

Entrem dins la l’espessa fageda i en forta pujada arribem al pla de Santa Magdalena.
En total fins aquí tardem poc mes d’una hora.

Aquí dalt gaudim d’una gran vista panoràmica; tot i que faigs de gran corpulència, arrelats en el propi cim, destorben la contemplació d’un extens panorama, presidit pel Puigmal.

Aquesta modesta ermita d’origen romànic està documentada des de l’any 1326. L’església es troba situada a 1.544 m d’altitud; situada a la serra de Santa Magdalena i al bell mig de les valls de Vallfogona i de Collfred. Pertany al municipi de Vallfogona

En la façana de ponent hi havia un graciós atri. Actualment està aterrat.

Ermita de Sta. Magdalena de Cambrils

Cada vegada que contemplem aquesta ermita, ens dol de veure-la d’aquesta manera amb tanta deixadesa. En l’actualitat es troba als inicis d’un estat ruïnós. I si no s’hi posa remei immediat, la seva recuperació o restauració serà ben difícil. Els veïns de Vallfogona caldria que fessin realitat el que ara només són bons propòsits.



Esmorzem a la cara de migdia tot contemplant les vistes del Pirineu.

Fem la tornada seguint per la carena cap a ponent. El camí no deixa mai de passar entre boscos generalment de faigs.


Passem pel Coll de Trebija. Creuem una tanca i seguim per la part obaga contemplant indrets molt bonics, alternant entre fagedes i prats.

Anem baixant per la carena tot seguint els senyals del PR.

Arribem a la Creu de l’Espinau a 1.408 m. Aquest coll es troba entre la serra de Milany i de Santa Magdalena. Separa les aigües de la ribera de Vallfogona de les que van al riu Ges.
En aquest coll , hi hagué antigament, una creu de fusta. Ara hi ha un pal de conducció elèctrica, ben visible des de lluny.

Coll de la Creu de l'Espinau

Deixem el PR i seguim per la pista que travessa aquest coll.

El camí baixa fent giragonses. El descens es bastant llarg; això si, passa pel bell mig de bosc de faigs.

Arribem a la masia del Pujol. Al costat esquerra hi ha l’ermita de Santa Margarida de Cabagès.

Ermita de Sta. Margarida de Cabagès
L'antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès és situada a 1.275 m d’altitud, una mica alçada prop del mas el Pujol, al sector N del terme, prop del naixement del Ges, al faldar de migjorn de la serra de Sta. Magdalena, des d’on es domina el territori que li havia pertanyut quan era antiga parròquia.

Edificada a mitjan del segle XII dins la demarcació parroquial de Vidrà, actuà com a parròquia fins a mitjan del segle XIV i com a sufragània de Vidrà des d'aquesta data. Des de mitjan segle XVIII fou reemplaçada a la pràctica per l'església de Santa Llúcia de Siuret, al sector central del terme, construïda el 1754 i ampliada el 1772, que fou erigida en parròquia independent el 1860. La capella de Santa Margarida, després d'anys d'abandonament, fou restaurada el 1978 . És un notable edifici romànic, d'una nau, amb absis i contraforts al mur de tramuntana. Feta amb pedra; fins i tot la teulada és construïda amb lloses de pedra. Té un aspecte muntanyenc deliciós.

El Pujol i l'ermita al damunt

Continuem seguint la pista passant pel Pla de la Pedra Dreta, enmig d’extensos prats plens de bestiar.


Aquests altiplans i l’alta pluviositat que registra aquest sector, amb més de 1200 l/m2 a l’any, ha fet que aquests prats de pastura siguin molt ufanosos i concorreguts pels ramats que hi pasturen.

Abans d’arribar a la masia de Fontcoberta, deixem la pista. Entrem al prat del Pla del Faig Gros i passem pel costat del monumental faig de Fontcoberta.

Faig de Fontcoberta

Mes endavant passem per una fageda i seguint en lleugera pujada arribem finalment a la Collada de Collfred. Final de l’excursió d’avui.

Ascensió Acumulada: 347 m
Total recorregut: 10’76 km.

Sortim de Collfred a la una i arribem a Vic a les 2.

Matagalls - St.Segimon (Collformic)

10 de Juny del 2009

Recorregut:
Collformic – GR2 - Pla de la Barraca – Turó Gros – Creu de Matagalls – Font de Matagalls – Pla dels Ginebres – Coll Saprunera – S. Segimon – Torrent Rentadors – GR-2 – Collformic

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8 en direcció cap a Taradell per la Crta. B-520, continuem cap a Seva per la Crta. BV-5305. A l’entrada d’aquesta població girem a la dreta per continuar per la Crta. BV-5301, passant per El Brull i finalment arribar a dalt a Collformic a 1.145 m. d’alçada.
Total 28 kms.

Introducció:
Aquesta excursió a la Creu del Matagalls des de Collformic, punt de sortida de múltiples excursions, és la via més curta i senzilla per fer el Matagalls, el tercer cim més alt del Montseny (1.697 m.). És per això que aquesta és una de les rutes més clàssiques i, també més concorregudes, ja que en poc més d'una hora (1h 30’) i, sense gaire dificultat, porta a l'excursionista fins a un dels cims més populars de Catalunya, des del qual es tenen una fabuloses vistes tant de tot el massís com de bona part de Catalunya, des del mar fins els Pirineus.

L’itinerari retorna a Collformic, seguint un llarg descens pel llom de la carena, tot passant per el santuari de S. Segimon. Aquest gran santuari penja del cingle en un dels contraforts septentrionals del Matagalls. Lloc de visita imprescindible

Itinerari:
L'ascensió al Matagalls comença a l'aparcament del restaurant Collformic, dins el terme municipal del Brull (Osona). Abans de començar a caminar, per fer-nos una idea del recorregut que hem de seguir, podem fer un cop d'ull al panell informatiu que hi ha al costat mateix de l'aparcament.

Collformic

Avui el dia es presenta magnífic, amb un sol radiant. Comencem l’excursió a 2/4 de 9.

Situats a Collformic (1.145 m), d'esquena al restaurant, pugem per unes escales de pedra que s’han construït recentment per a superar el marge que porten a un corriol pedregós que s'enfila per l'aresta de la muntanya.

Inici excursió

El camí, de 3 quilòmetres i mig, està senyalitzat com a GR-2 (també E-5) i passa bona part del recorregut per carenes.

Collformic tot i la bellesa de l’indret amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort de 107 liberals de Vic a mans dels carlins (10 de gener del 1874). Una creu ens recorda la tragèdia.

La creu de Collformic

En aquest primer tram, nomenat Carena dels Roures, on el corriol és pedregós, erosionat i va guanyant alçada ràpidament, ens cal anar amb molt de compte, doncs és molt relliscós.

Pla de la Barraca

Un cop hem deixat enrere la pujada inicial, arribem al Pla de la Barraca on hi veiem un antic pou de gel. Estem davant el Turó Gros.

El Turó Gros al davant

Anem seguint el camí que remunta l'ampli llom que ens portarà fins al Turó Gros de Santandreu (1.542 m.). La pujada és dura i el terreny molt pedregós i descompost fins al cim d'aquest turó.

Vista des del Turó Gros

Tornem a enfilar-nos, ara més decididament, altre cop per rocam, fins al Collet de l’Estanyol. És des d'aquest punt que es comença a veure la magnífica creu que corona el cim del Matagalls. Hem fet, aproximadament, la meitat del camí, i encara ens queda la part més feixuga

Un altre tros herbat i planer fins al Collet dels Llops. En aquest tram, a baix, a la nostra esquerra, es fa evident un corriol que puja pel costat de la torrentera. Podem desviar-nos-hi per anar a alguna de les fonts com la de font Freda i la de la Rosa.

Al fons, La Creu de Matagalls

Un cop superat el Collet dels Llops, el camí s’enfila decididament, ens queda l’última pujada forta fins a la creu que corona el cim del Matagalls (1.697 m).

Darrer tram
Tardem 1h. 30’ en fer la pujada.

El Matagalls, el tercer cim més alt del Montseny i està coronat per la famosa creu claretiana erigida en record a Mossèn Cinto Verdaguer. Hi ha constància documentada que l’any 1.614 ja n’hi havia una.

Creu de Matagalls

Darrera la Creu

Gràcies a la seva situació de muntanya central, és vèrtex d’unió de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. A banda d’oferir la millor panoràmica del massís, ja que permet veure a la perfecció els altres dos cims més alts, el Turó de l’Home i Les Agudes, és un dels millors miradors de Catalunya ja que, en els dies clars, es tenen unes fabuloses vistes des del mar fins al Pirineu.

Al fons, Montserrat

Les Agudes i el Turó de l'Home

El panorama que avui es domina és excepcional, les esplèndides vistes conviden a quedar-se una bona estona.

Bufa un vent molt fort i amb força fred. Compartim el cim amb excursionistes de Navarcles i Calders.

Per tornar a Collformic, tenim vàries rutes o combinacions. En aquesta ocasió ho farem a través del Santuari de Sant Segimon.

Fem la baixada en direcció N-O pel Pla de les Saleres pel mig de la carena visitant les fonts que es van succeint al llarg de l’itinerari.

Font dels Cims

Primer trobem la font dels Cims, dedicada a Folch i Torres i que és la més alta del massís; a partir d’aquí deixem el sot per on venim i girem a l’esquerra i en forta baixada arribem a la font de Matagalls (1.620 m.). Aquest font que gaudeix d’un aixopluc en cas de mal temps, està situada en un lloc herbat i voltada d’una esplèndida fageda. Esmorzem en aquest lloc arrecerats del vent.

Font de Matagalls

Continuem la ruta passant pel Collet de Matagalls i anem seguint per una collada àmplia i herbada. En aquest descens tenim al davant nostre una gran panoràmica del Pirineu i tota la Plana de Vic.

No hi trobem cap senyal però el camí és molt evident. Arribem al Pla dels Ginebres. Cal seguir tot aquest pla i anar baixant per el llom de la carena fins arribar al Coll Saprunera.

Estem davant d’una cruïlla de camins. Ignorem tots els camins i continuem seguint avall.

Deixem el Matagalls al darrera

Voltem per l’esquerra el petit turó de Sant Miquel i veiem més endavant i a la nostra dreta el poble de Viladrau i a sota, les masies de Can Gat i La Sala.

Anem baixant per la carena

Més endavant apareix la capella de Sant Miquel dels Barretons (1.305 m), enlairada al damunt d’unes roques; i a més fondària el gran santuari de S. Segimon.

S. Miquel dels Barretons

Sant Miquel dels Barretons el trobem situat en el cim rocós, dalt d'una agulla de la cinglera, uns pocs metres més amunt, just a sobre el santuari. Aquesta petita capella, aixecada per l'ermità, Miquel de Sant Segimon, procedent també del regne de Borgonya, per allà l'any 1550.
El nom de Barretons prové d'uns barrets de palla que es guardaven a la capella i que es deia que aquell que se'ls posava deixava de tenir mal de cap i mai més en tornaria a patir. Altres asseguren que per deixar de tenir mal de cap només cal donar una volta completa a la capella per fora, però vigileu, no sigui cas que aneu daltabaix del penya-segat i deixeu de tenir mal de cap per sempre.

Des de dalt d'aquest mirador, al final de la carena, es divisa al fons el Pirineu i més a prop, en primer terme, una vista d'ocell del santuari. Podem contemplar les obres de restauració que s’hi estan fent

S. Segimon

Actualment el santuari de S. Segimon està en obres i tot el recinte es troba vallat sense poder-hi accedir. Hi ha un rètol indicant el camí a seguir. Es tracta d’un camí que desemboca a la crta. forestal que va al santuari.

Nosaltres, però, baixem per el corriol molt atrevit i amb forta pendent i arribem al santuari. Passem per davant de la cova, plena d’humitats. A partir d’aquí, per poder continuar hem de passar per darrera del santuari i amb molta dificultat sortir a l’entrada del santuari. A fora ja ens espera la vigilant del recinte per dir-nos que per aquí no hi podiem passar.

Santuari de S. Segimon

El corriol que ens porta fins al recinte de Sant Segimon, és el camí de baixada per arribar al santuari (previ a les obres de restauració). Desconeixem si hi ha cap prohibició explícita o motiu per no fer aquest camí. Parlem una bona estona, amb la vigilant, sobre les obres de rehabilitació que si estan duen a terme. La durada prevista es de tres anys.

Sant Segimon del Montseny es troba a 1 230 m d'altitud, en un contrafort de Matagalls, entre els torrents de Rentadors i de l'Oratori. Gaudeix d’un extens panorama, que comprèn des de la vall de Viladrau fins al Pirineu. Fou un dels santuaris més importants de Catalunya entre els dedicats a un sant, però el culte se suprimí el 1936 i, encara que conegut i visitat pels excursionistes, ha perdut el caràcter de centre devocional. És documentat des del 1290, que sembla que es construí la primera capella sota una gran balma on, segons tradició, recollida literàriament al segle XV, havia fet penitència sant Segimon, rei de Borgonya, que fou mort el 523 pel rei franc Clodoveu. Des del segle XIV la capella esdevingué molt popular, i des del segle XV fins al XVIII l'església fou regida per deodonats o ermitans que vivien sota un estatut canònic, controlat pels rectors de Viladrau, i que recaptaven per al santuari per les diòcesis de Vic, Girona i Barcelona. A mitjan segle XVIII s'inicià la construcció d'un nou santuari a l'extrem de la costa, dit l'Obra Nova, ampliat successivament el 1647, el 1663, el 1681 i el 1732 fins a formar un important casal amb cel·les per als pelegrins i altres dependències, obres que culminaren amb la construcció d'una nova església el 1775, pertangué a la parròquia de Viladrau fins el 1837. Arran de la desamortització de Mendizábal, el santuari va ser comprat per els amos del veí mas de Can Gat i en tingueren cura fins el 1936. Entre el 1959 i el 1961 aquests propietaris emprengueren grans obres de reconstrucció i reformes, sota la direcció de l’arquitecte Josep M Pericas, però que dissortadament no es continuaren.

S. Segimon

Esperem que l’actual restauració sigui la definitiva i que la imatge del santuari surti del seu abandonament i retorni al seu esplendor; el que oferia en temps passats. L’excursionista i escriptor Arthur Osona visità el santuari a finals del segle XIX i deixà escrit en la Guia general de les muntanyes del Montseny, 1889. “En aquest grandiós santuari, hi trobarà l’excursionista del 15 de juny al 15 d’octubre, que sol estar obert, bones cambres amb bons llits i alguna relativa comoditat, així com el devot pelegrí bona església per pregar. Pertany al senyor Francesc de Puig i de Bòria i és administrat per l’amable sacerdot D.Jaume Montanya, que es desviu per fer agradable l’estada del turista i del devot. Malgrat eixes bones disposicions és recomanable de portar algunes provisions, puix que els dies que hi van moltes persones solen acabar-se les que ven l’hostaler-sagristà, en Sever Soler”.

Deixem S. Segimon i ara ja només ens cal anar seguint la pista forestal. Passem pel costat del Collet de les Tres Creus, on hi ha una curiosa creu, i poc desprès per la font de S. Miquel dels Sants.

Les Tres Creus

Abans de creuar el rierol s’uneix per l’esquerra un camí que baixa de Coll Saprunera.

Arribem al torrent de Rentadors i ens endinsem per una fageda. L’indret, idoni per descansar, és presidit per l’anomenat faig Gros.

Voltants torrent de Rentadors

La pista travessa el rierol i s’enfila per l’obaga i desprès d’un revolt ja va de baixada per enllaçar finalment amb el GR-2, en el punt on havíem passat en la pujada.

Aquí enllacem amb el GR-2

Descendim per la carena dels Roures i finalitzem la ruta arribant a Collformic.

Recorregut:12’78 km
Ascensió Acumulada: 743 m

Marxem de Collformic a la una i arribem a Vic a ¾ de 2.

Puig Cornedor - Santa Margarida (Alpens)

3 de Juny del 2009

Recorregut:
Alpens – Cal Torrats – El Soler – Collet de les Bruixes – Puig Cornedor – Coll Tallat – GR – Santa Margarida – Coll Tallat – GR - Alpens

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 del matí. Direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BP-4654 passant per el Collet de S. Agustí i continuar fins Alpens.
Total 36 km.

Introducció:
Recorregut fàcil i agradable al cim del Puig Cornedor i l’ermita de Sta. Margarida, edificada dalt d’un turó que gaudeix d’una àmplia panoràmica de la zona tot seguint un camí ramader per un corriol històric.
Antigament aquesta zona era un lloc de pas important dels ramats transhumants.

Itinerari:
Alpens és el punt de sortida i arribada. Deixem el cotxe a l’entrada del poble.

Alpens

Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Avui el dia es presenta totalment assolellat.

Seguim la crta. en suau pujada i al cap de pocs metres i a la dreta trobem un senyal del GR-1.

Inici de la ruta

Deixem l’asfalt i entrem en una pista, puja a la careneta immediata i la faldeja. Passem pel costat de l’oratori de S. Antoni de Pàdua. Contemplem la bonica casa de Montjuic.

Oratori de S. Antoni

Deixem la pista i entrem dins el bosc tot seguint un corriol ben estret però molt marcat.

Anem seguint en tot moment els senyals del GR fins a la masia de Cal Torrats.

Cal Torrats

Aquest tram coincideix amb un antic camí de transhumància.

Quan arribem a la masia, hem d’abandonar el GR i hem de prendre un petit corriol que s’enlaira just per darrere seu (hi ha una creu de GR molt clara a la roca).

El camí a partir d’aquí, entra en un territori absolutament feréstec i deshabitat. Malgrat que no està senyalitzat, el recorregut és molt ben traçat i no presenta gairebé cap equívoc. Entra al frondós boscam, agafa alçada suaument, a voltes amb més decisió, tot i carenejant la muntanya.

Camí amb trams empedrats

El pi domina la vegetació, tot i que mentre agafem alçada algun roure treu el cap. Ben amunt, en mitja hora, deixarem la carena i el camí planeja cap a ponent.

Arribem al Soler, preciosa masia, mig enrunada i situada en un balcó fantàstic, des d’on es té una primera visió oberta de la vall.

El Soler

Novament cal situar-nos darrera la pallissa posterior de la masia, per agafar un camí ample i pla que torna cap a llevant.

A sota deixem la magnífica teulada de la pallissa, i a pocs metres, superant el marge esquerre, agafem el primer corriol que trenca cap amunt. Hi ha un rètol de ferro on diu: “Camí Ramader”.

El traçat ara és més vertical i feixuc, però no trigarem gaire en arribar al Collet de les Bruixes. Cruïlla de camins.

A partir d’aquest punt, seguim els senyals del PR (groga i blanca), i constatarem com el traçat ara és més obert i altiu. Anem seguint per la carena boscosa. Som al tram final que ens condueix cap a llevant, al cim del Puig Cornedor de 1.228 m.

Ara l’ambient és més fresc i humit, i una certa catifa de gespa ens allibera de la calor passada fins ara. A través dels clars del bosc, podrem veure una bona part dels Pirineus, des del Pedraforca fins a la Serra Cavallera, passant pel Puigmal i la Serra de Montgrony. Aviat arribem al cim.

Vistes des de la carena

L’indret és molt bucòlic i certament vertiginós, amb un domini sobre Alpens i tot el Lluçanès en general, ja que cal recordar que som en el punt més alt de la comarca. Cap a llevant hi veiem la Serra de Milany, i ben a prop l’església de Santa Maria de Vinyoles.

Anem seguint per l’estret corriol enmig del bosc i finalment arribem al cim del Puig Cornador 1.228 m). El lloc també es coneix amb el nom de “mirador de Catalunya”. És el cim més alt de la Serra de Sta. Margarida. El bosc de pi roig arriba fins a dalt del cim.

Cim del Puig Cornedor

Fins aquí tardem 1h 30’

Gran vista panoràmica sobre el costat de migdia. El poble d’Alpens. El Santuari de Sta. Margarida de Vinyoles, al fons, el Puigsacalm, Cabrera, Montseny, Montserrat, el Cadí. Llàstima d’alguns pins en primer terme que van tapant la visió del Pirineu.

El Montseny, al fons

Santa Margarida des del Puig Cornedor

Esmorzem a dalt del cim, això si, protegits de les picades dels molt tàvecs que hi ha en aquesta zona. Diuen que la femella, molt activa a temperatura elevada, pica l’home, especialment sobre les epidermis humides. Ja tenim l’experiència en d’altres ocasions.

Continuem seguint el GR i en un fort descens arribem al profund Coll Tallat.

Coll Tallat

El Coll Tallat és una cruïlla important de camins. Hi ha rètols indicadors. Pel vessant oposat baixa el camí de les Llosses. Nosaltres, però, seguim a la dreta, per un caminot que segueix els alts i baixos de la carena, amb bones vistes cap a migdia. Tot aquest territori és molt muntanyós i cobert de boscos de pi roig a les obagues i roure martinenc als solells.

Finalment arribem a un collet al peu de l'ermita on un corriol s'enfila al pujolet on hi ha bastida Santa Margarida de Vinyoles (1.198 m).

Santa Margarida de Vinyoles

El santuari de Santa Margarida és documentat des del s. XIII i devia ser l'antiga capella del desparegut Castell de la Guàrdia. Hi ha qui creu que aquesta fortalesa correspon a les ruïnes del Castellot, insòlitament bastit als peus del santuari, 70 m per sota, en un cap de serrat que apunta a migdia.

El temple actual, és un edifici rectangular que té afegides a una banda la sagristia i a l'altra l'antiga casa dels ermitans.

Conté vestigis de la primitiva església romànica, en resta el cos que s'allarga darrera el santuari actual, amb portal de dovelles mitjanes i finestreta d'arc de mig punt.

Fou reedificat en el 1854, amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de pesta.

Hi ha la referència en una inscripció de la façana de ponent, a l’entrada actual de l’ermita, on podem llegir: “LA POR DE LA PESTA ME HA EDIFICAT. 1854 “

(referència a una desoladora epidèmia de còlera)

Ermita ben restaurada i amb una cisterna al costat.

Actualment està habitada. Hi fan estades temporals. Parlem una bona estona amb en Frederic (l’ermità).

En Lluís i l'ermità

Des d’aquí podem gaudir d’una vista panoràmica completa


Fem la tornada cap Alpens, desfent el camí que baixa fins al Coll Tallat seguint el GR-1.

Anem seguint avall pel bosc amb alguna giragonsa.
Arribem a un collet on hi ha una cruïlla de camins. A curta distància i a l’esquerra veiem la casa deshabitada de Puig-empí ( o Pujampí).

Puig-empí

Sortim a la pista forestal que puja des d’Alpens i accedeix a Puig-empí.

Seguim avall per la pista. Més endavant trobem, a l’esquerra, la font de Matamosses, al costat del torrent. Anem seguint el GR.

Més endavant i al costat mateix de la pista veiem la Roca de Pena. Dreta com una mà. Una curiositat natural. La composició de pedres forma una paret natural on l’erosió ha fet un treball d’escultura força curiós i que ha servit per alimentar llegendes i supersticions.

Roca de Pena

Diuen que qui passa una nit a la Roca de Pena podrà sentir els gemecs de les ànimes, a una banda de la paret les que riuen, i a l’altra les que ploren.
L’actual Colla de Diables d’Alpens en porta el nom.

Anem continuant avall per la pista fins arribar al costat de la masia de Cal Torrats. Deixem la pista i continuem el GR desfent el camí que hem fet en l’anada. En poc més d’1/4 d’hora arribem al poble d’Alpens. Fi d’aquest interessant itinerari circular.

Sortim d’Alpens a ¾ d’una.
Arribem a Vic a 2/4 de 2.

Desnivell acumulat d’uns 400 m.
Recorregut: 8,28 km.