Recorregut:
Coll de Prims – Font de Sauva Negra – Casanova del Castell – Castell de Castellcir – Coll de Prims.
Descarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
Aproximació:
Marxem de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C-17 en direcció Barcelona i la deixem a la sortida de Centelles. Poc abans d’arribar a Centelles i a la dreta i ha un cartell on diu: Urbanització Puigsagordi. Enfilem per aquesta carretera encimentada que ens portarà damunt de l’altiplà del Puigsagordi. Deixem el cotxe al Coll de Prims a 953 m d’alçada. Total 29 km.
Introducció:
El recorregut escollit és força complet i variat. Transcorre per una zona relativament desconeguda, ja que, llevat del primer sector, gairebé no existeixen senyals i no obstant ens permet descobrir punts molt interessants com els boscos de faigs de la Sauva Negra i el castell de Castellcir o de la Popa entre els límits de les comarques d’Osona i el Vallès Oriental (subcomarca del Moianès).
El turó del Puigsagordi és un excel.lent mirador sobre la plana de Vic i el Montseny.
Les vistes d’aquest bonic paratge són espectaculars.
Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta totalment assolellat. Tindrem un bon dia.
Sortim del Coll de Prims situat sobre l’altiplà del Puigsagordi. Creuem la pista encimentada i seguim per una pista en forta pendent tot passant pel costat d’una línia elèctrica. Deixem una casa a l’esquerra i anem seguint per aquesta pista que transcorre per la part obaga.
Més endavant passem una tanca amb una porta. A partir d’aquí observem un canvi radical en la vegetació; estem entrant a la Sauva Negra. El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt., que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Vallès Oriental), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona). Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit a la capçalera torrent de Sauva Negra) . Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.
La Sauva Negra és un petit espai natural (67,35 ha.) protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquest paratge és molt desconegut i atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, trèmols, moixeres i avellaners, són un tast de la gran diversitat d’arbres caducifolis que donen color a la tardor en aquesta fondalada.
Poc desprès de seguir el camí per dins el bosc arribem a la font sulfurosa de Sauva Negra. Aquest lloc de gran bellesa conserva una important fageda, alternant amb roures martinencs. La seva situació aïllada i sense cap senyalització fan que la visita a la font sigui obligatòria.
Continuem seguint per aquesta pista, ara per un camí més estret i poc desprès arribem als camps de la Casa Nova del Castell.
Seguim el camí que és molt planer i ens apropem fins a la masia. La Casa Nova de Castell havia estat una casa de colònies. Actualment presenta un estat de total abandonament.Des d’aquest indret tenim una vista magnifica del Castell de la Popa.
Deixem la casa i baixem en direcció a uns camps i desprès de creuar una tanca sortim en una pista que seguirem fins al castell.
Arribem a les envistes de la Popa. Tot i que des de lluny encara presenta un aspecte de fermesa i contundència, l’edifici es troba en un llastimós estat d’abandonament i mig enrunat.
Per anar dalt del Castell agafem un corriol a la dreta fins arribar a una escala ample que ens porta a l'entrada.
Temps d'anada fins al castell: 1h 30'
El castell de Castellcir, es troba estratègicament situat sobre una gran penya balmada a 840 m d’alçada, que sembla la part posterior d’un vaixell. És per això que popularment és conegut com «castell de la Popa», perquè corona un turó que és un contrafort del massís o muntanya de Sauva Negra.
Les ruïnes es componen del cos central del castell, al qual s’accedeix per una solemne escala situada a la part nord i que dóna a un portal i entrada amb volta de tipus romànic.
Aquest nucli central fou ampliat amb construccions successives que formaren un gran casal allargassat i serviren de mas fins als anys quaranta del segle passat .
La Popa de Castellcir, data del s. X i no està en massa bon estat degut a l’espoliació continuada que va patir a començaments del segle XX. Hi ha fotos de l’any 1920 on encara es veia en bon estat. Dalt del castell i en un extrem de la penya hi queden també les restes, actualment molt malmeses, de l’ermita romànica de Sant Martí de la Roca, documentada des del 1217 i ampliada i modificada en època gótica, probablement l’any 1531.
Una altre element destacable és la cisterna a on, tot i la seva antiguitat, s’observen indicis que la primitiva construcció ja tenia les conduccions de les aigües amagades per dins dels murs (enlloc d’anar vistes, com era el costum a l’època).
Tant sols afegir que esperem i desitgem que ben aviat puguem veure com es consolida i es restaura aquest castell.
Alguna referència sobre el castell de Castellcir.
L’any 1107 aquest castell era de Guillem Ramon d’ Òdena, un dels membres del llinatge dels Òdena, sembla ser una família força conflictiva.
Més tard el 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell.
La saga desapareix cap a l’any 1348 a causa de la Pesta Negra, per més que sobrevisqués Almanda, una de les filles. El 1363 el castell passa a Guilabert de Centelles que el rep de mans del rei, tot i que la crònica no diu qui era aquest rei. Poc després passa als Bell-lloc. Vint anys després Ramon de Planella el compra juntament amb els Mura i Granera, que el mantenen fins el 1942. La història no diu res més, però el fet es que avui està totalment abandonat i cada dia més degradat.
Se’l coneix també com el "castell de la Popa" per la seva forma de vaixell
Desprès de fer una detinguda visita donem la volta per la banda esquerra i així haurem encerclat tota la fortificació.
Esmorzem dalt d’aquest penyal tot contemplant àmplies vistes panoràmiques.
Fem la tornada seguint la ruta circular cap a llevant. Anem seguint per dins el bosc amb una vegetació molt espessa, tot passant dues tanques per el bestiar i envoltats de miradors molt bonics de tota aquesta zona.
Al darrera podem contemplar la silueta del castell de la Popa que presideix el turó.
Al arribar al coll passem pel costat d’una gran bassa que recull l’aigua de la pluja. La voltem i continuem cap a l’esquerra per enllaçar amb la pista que ens portarà fins al punt de sortida.
Tardem 1 hora en fer la tornada.
Recorregut: 7’4 km
Desnivell acumulat: 197 m
Arribem a Vic a 2/4 d’una.
Avui ha estat per fi un dia totalment assolellat.