Pas dels Lladres (Planoles)

25 de Juliol del 2007 (206)

Ascensió al Pas del Lladres (2.520 m.)

L’hora de sortida és a ¼ de 8 de Sant Julià. A Vic recullo els altres companys i marxem a 2/4 de 8 . El trajecte que fem és el següent: Vic, Ribes de Freser, Planoles i Collet de les Barraques. Total 86,4 kms.

Ens posem a caminar a ¾ de 9 . Sortim de l’esplanada del Collet de les Barraques, on hi ha uns miradors panoràmics excel·lents tan cap a la Serra de Montgrony com cap al Puigmal i cims del Freser.

Anem seguint en sentit ascendent les marques del GR-11 que discorren paral·leles i a l’esquerra del filat. Al cap de ¾ d’hora s’acaba el filat i aleshores seguim unes marques verdes i blanques que ens portaran en 20 minuts fins al Pas dels Lladres (2.520 m.), on gaudim d’esplèndides vistes de la Cerdanya.

Durant l’ascens i poc abans d’arribar al Coll contemplem un ramat d’isards, potser prop d’un centenar que pasturen tranquil·lament.

Tardem 1 h 25’ en pujar.

Com ja és costum aquí dalt bufa el vent i per esmorzar ens col·loquem arrecerats dins el pilot de pedres que hi ha. Dia molt clar per fer fotos.

Abans de marxar pugem fins al Pic de Dòrria per contemplar la vista.

La baixada la fem amb molta calma. Durant el trajecte podem contemplar un helicòpter que fa 3 viatges per dipositar material (?) en diferents llocs prop del Puigmal.

Finalment trobem una colla de 22 joves que ens pregunten per anar al Pic de Dòrria. Comprovem que estan molt poc informats.

Fem la baixada en 2 hores.

Recorregut: 11,22 km.

Arribo a ant Julià a ¾ de 3.

Avui hem tingut un dia totalment net i assolellat.

Posets (Refugi Ángel Orús)

20 de Juliol del 2007 Divendres (206)

St. Julià – Vic - C-25 – Lleida - N-230 - Benabarre - Pont de Suert – Castejón de Sos – Eriste – Parking Espigantosa.

Sortim de Vic a 2/4 de 3 de la tarda i arribem al pàrking de la Espigantosa (1.560 m.) a les 7 . Total 354 kms.

Durant el trajecte telefonem en Toni i ens trobem a Castejón de Sos. Fem junts el camí que ens porta fins al refugi; som 5 de colla. És un camí que transcorre per bosc la major part del seu itinerari. A l’inici el camí s’enfila de cop amb una forta pendent que va fent “esses” pel mig del bosc. Més tard es torna més planer i en unes clarianes es pot veure ja el refugi. Tardem 1 h. 40’ fins arribar al refugi Àngel Orús situat a 2.100 m. El desnivell és considerable, més si tenim en compte que anem carregats amb “tot l’equipatge” (tenda inclosa).

Al refugi saludem a tots els companys i prenem possessió de l‘habitació. Tenim l’habitació “Posets”. En total som 17 persones.

Encara som a temps a sopar. Més tard fem una última mirada al mapa per recordar la ruta que hem de fer. Val a dir que volem fer l’anomenada Ruta Real, ja que és la ruta més curta de les vies d’accés al Posets amb un desnivell de 1.280 m. i una durada d’unes 4 hores.

Decidim llevar-nos a les 6 del matí per poder sortir puntualment a les 7.

Ja son les 6 del matí del dissabte. Tothom es desperta i ens llevem de pressa. Mirem per la finestra de l’habitació i el dia de moment es presenta amb boires. Baixem a baix a esmorzar i abans de les 7 sortim del refugi tots preparats per fer l’ascensió al Posets a 3.375 m. d’alçada.

Comencem a caminar seguint un camí de muntanya marcat amb monjoies i amb les marques del GR-11. Cal dir que portem molt bon ritme. El temps, però, fa de les seves i la boira que teníem a la sortida ara és pluja. Portem 1 h. de camí i ens trobem a 2.450 m. Fem una parada per decidir que fem, però a la muntanya cal ésser prudents i val més no arriscar-nos.


Així que tornem gairebé tots enrere. La pluja ara ja és més intensa i arribem al refugi tots xops. La qüestió es que tenim la roba per canviar-nos a l’habitació i no s’hi pot entrar fins a les 3 de la tarda. Tota la gent del refugi es troba al menjador. Són les 9 del matí. Quin dia més llarg i avorrit que se’ns presenta...!. Continua plovent. Ens entretenim jugant al domino, cartes, etc. A mig matí prenem la decisió de cancel·lar la reserva i marxar cap a casa. Finalment podem pujar a l’habitació per recollir totes les coses i decidim marxar del refugi. Tenim la gran sort que podem fer tota la baixada sense pluja. Compartim la baixada amb la família Montero.

Com de costum fem una parada a Alguaire i ja ens despedim.

Arribem a Sant Julià a ¼ 11 del vespre.

En aquesta ocasió no ha pogut ser. Caldrà tornar-ho intentar una propera vegada. El Posets resta pendent.

Molí del Mir (Santa Mª de Besora)

18 de Juliol del 2007 (OPEL)

Sta. Maria de Besora - L’Adam – El Mir – Salt del Mir – Molí del Mir - Les Tosques – Sant Salvador del Prat – Sta. Maria de Besora.

Com de costum sortim a ¼ de 8 de Sant Julià. A Vic deixem el cotxe i marxem amb els altres companys cap a Santa Maria de Besora. Arribem a ¾ de 9. Total 28,3 km. Deixem el cotxe al costat mateix de l’ajuntament, enfront d’un planell explicatiu de tots els llocs d’interès de la zona del Bisaura.

Sta. Mª de Besora és una tranquil·la i petita població de 189 habitants. La majoria de les seves cases són adossades al costat de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Com a monument cal destacar l’església parroquial del segle XVIII.

Comencem la nostra ruta sortint pel darrera de la Casa de la Vila per pista forestal en direcció a l’Adam (grup de pagesies a la dreta del camí). Passem per frondoses rouredes, amb alzines i un profund sotabosc de boix. Al cap de poca estona arribem al Mir. Es interessant destacar la formosa balustrada que té la cabana del Mir. Ara anem baixant suaument pels conreus en direcció a la fondalada per un bonic bosc de ribera. Arribem a la Riera de la Foradada que en aquest punt rep el nom de les Dous. Creuem la Riera i observem a l’esquerra la curiosa resclosa de l’antic molí. Veiem també un pont nou de fusta de molt recent construcció per poder travessar la Riera si ve revinguda en èpoques de pluges.

Continuem el camí i arribem a la bassa del molí amb una comporta al fons que servia per controlar l’entrada de l’aigua. Seguim baixant i trobem les antigues dependències del Molí de Mir.

Aquest és un dels principals exemples dels molins fariners que hi havia a la zona. Es tracta d’un conjunt de tres molins fariners que aprofitaven la força de l’aigua de la riera per moldre el gra. El molí 1 es troba en estat ruïnós, però encara se’n pot veure el mecanisme, l’eix amb les moles de pedra: la superior (volandera) i la inferior (sotana). El molí 2 conserva l’estructura excepte la teulada. No es conserva el mecanisme del molí. Finalment, ja al peu de la Riera, hi havia el molí 3, del qual en resta part de l’estructura.

Ben a prop hi ha la font del molí, en un espai molt humit i fresc.

Esmorzem al costat mateix de la font.

Baixem fins a la Riera i anem a veure la Central; doncs no es res més que un últim aprofitament del salt de l’aigua mitjançant una canonada connectada a una dinamo i produir corrent elèctrica. Encara i veiem tot un quadre de maniobres amb indicadors.

Visitem el recòndit Salt del Mir, situat al fons de la barrancada en el seu punt més pregon. Gairebé no baixa aigua. El desnivell és d’uns 25 metres.

Precisament aquesta zona del molí del Mir està en fase de rehabilitació per part d’una colla de joves de tot Catalunya durant aquests dies.

Adjunto la noticia publicada a Osona.com :

Els joves recuperen el Molí del Mir de Santa Maria de Besora

Des del passat dilluns i fins al 15 de juliol, 24 joves de 14 a 17 anys de tot Catalunya, instal·lats al nucli de Santa Maria de Besora, treballen en la millora i recuperació del Molí del Mir. Es tracta d’un conjunt de tres molins fariners que va quedar en desús des de meitats del s. XX, amb el deteriorament que això suposa.

Per no perdre aquest element cultural i patrimonial, l’any 2006 ja es va dur a terme una neteja general de la zona. Ara, amb aquest camp de treball, es preveu condicionar l’entorn per recuperar l’espai i facilitar la seva visita.

Així, es construirà una passera nova sobre la riera de la Foradada, es recuperaran peces dels molins, s’adequarà un itinerari per visitar el conjunt i s’arranjarà la font, entre d’altres actuacions similars. A més, durant aquests dies de treball, els joves entrevistaran gent gran del municipi per recollir vocabulari, històries i anècdotes relacionades amb el funcionament del molí.

El camp de treball està promogut pel Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Maria de Besora, del propietari del molí, i d’un tècnic especialista que ja ha fet una tasca similar a Calldetenes. S’ha pogut realitzar gràcies a la col·laboració econòmica de dues empreses de la comarca: SOME, de Sant Quirze de Besora; i la Fundació la Farga, de Masies de Voltregà “.

Per continuar el present itinerari prosseguim per les Tosques. És un lloc on s’hi veuen degotalls d’aigua en una roca calcària, i que amb el pas del temps ha donat formes variades semblant a estalactites. Ho veiem tot sec.

Anem seguint el camí amb l’ajuda del mapa, doncs es veu molt poc transitat. Arribem a la masia del Prat i al fons sobre uns prats observem la petita ermita de Sant Salvador del Prat.

Per no allargar més el trajecte seguim directament camps a través cap a la Carretera que ens portarà a Sta. Maria de Besora. El sol apreta de valent.

Avui caminem durant més de 4 hores.

Recorregut: 12,33 km.

Amb el complet itinerari que hem fet avui, tenim una idea general de com és la subcomarca del Bisaura

Bastiments

14 de Juliol del 2007 (Corsa)

Solell Bonic (aparcament refugi) - Refugi Vallter - Coll de la Marrana - Bastiments (2.883 m.)

Tornem a fer una altre sortida abans de l’excursió de l’estiu.

Sortim de Sant Julià a 2/4 de 8. Al Xocovic recollim en Jordi i cap a Vallter 2000. Arribem a les 9 tocades. Total 87 km.

A ¼ de 10 iniciem l’ascensió al Bastiments des de l’aparcament del refugi.

A l’aparcament del Refugi (2.100 m.), trobem un indicador al peu de la carretera, seguim en aquesta direcció . Després de passar el refugi d'Ulldeter, anem seguint el GR-11 fins al Coll de la Marrana a 2.529 m. Ara ens cal seguir cap a la dreta per ascendir al Bastiments; més amunt el camí fa llaçades i arriba a una creu, d’allà cap a l'Oest seguint per la carena plena de rocs fins al proper cim de Bastiments a 2.883 m.

En plena ascensió trobem els companys de Vic del dimecres passat; ells fan la ruta Vallter- Núria.

Arribem Al Bastiments a ¾ 11. Total 1h 30’.

A dalt el cim, gran vista panoràmica. Fem les corresponents fotos i observem i identifiquem els cims que composen l’anomenada Olla de Núria, amb el Puigmal al fons. Esmorzar reglamentari.

Tornem al refugi seguint el mateix camí de l’anada. En la baixada trobem molts excursionistes que pugen cap al cim.

Hem tardat 1h 15’ en baixar.

Desnivell: 783 m.

Recorregut: 8,91 m.

Arribem a l’aparcament del refugi a ¾ d’una.

En definitiva un matí de dissabte molt complet per preparar-nos una mica més per anar a finals de Juliol a fer el Posets

Sant Jaume de Frontanyà (Els Gorgs)

11 de Juliol del 2007 (LR)

Sant Jaume de Frontanyà - Cal Cintet-Vilarrasa - Gorg del Matxo - Gorg Blau - Molí del Quirze - Casablanca - Sant Jaume de Frontanyà.

Ruta circular extreta de la web www.santjaumedefrontanya.net

Sortim de Sant Julià a ¼ de 8. AVic fem el canvi de cotxe i a 2/4 de 8 marxem en direcció a S. Jaume de Frontanyà passant per Les Llosses i Borredà. Arribem a S. Jaume a 2/4 de 9 . Total 65 kms.

Deixem el cotxe a l’aparcament de l’entrada del poble i a ¾ de 9 iniciem el recorregut que portem escrit. És la ruta anomenada dels Gorgs.

00:00 - Es surt de Sant Jaume en direcció a La Pobla de Lillet, fins a trobar la casa de Cal Cintet (1.155 m. d'altitud), aquí cal deixar la pista asfaltada i continuar pel camí que passa per davant de la masia, continuar 500 metres més el camí de Les Planes fins a trencar a la dreta, per on s’arriba a les antigues mines de Vilarrasa (1.106 m.).

00:50 - De les mines cal continuar fins la casa de Vilarrasa(1.003 m.), que es va cremar però encara hi ha les runes. Passat aquest indret es baixa fins el torrent, on s’hi troba un gorg: el gorg del Matxo (971 m.). Es continua riera avall i s’arriba al gorg blau.

01:30 - Cal tornar enrere pel costat de la riera i s’arriba al molí del Quirze, molt impressionant pels seus salts d’aigua.

02:20 - Del molí es puja fins a la Casablanca(1.071 m.) i s’arriba a la part de darrere del poble.

03:00 - Es torna a estar a Sant Jaume.

Fitxa tècnica

Dificultat: 1

Distancia aproximada: 11,5 kms.

Temps aproximat: 3 hores

Punt d’inici i final: davant de l’església de Sant Jaume

Punts d’interès: Cal Cintet, Gorg del Matxo, Gorg Blau, Molí del Quirze

Per poder fer aquesta ruta cal anar ben documentat amb altres mapes; doncs es totalment impossible esbrinar els llocs per on cal passar. Només trobem indicat el nom a l’inici de Cal Cintet. Durant el recorregut ens cal anar consultant el mapa que portem de la Generalitat de Catalunya el Nº 31 de la Comarca del Ripollès escala 1:50.000.

També comptem en l’ajuda de dos pescadors que trobem en el Gorg Blau per indicar-nos la ruta a seguir. No obstant passem per tots els llocs que figuren en la ruta.

Al arribar a S. Jaume saludem uns companys de Vic i junts visitem l’Església de S. Jaume.

L’església de S. Jaume de Frontanyà és un excel·lent exemplar arquitectònic del romànic català del segle XI. L’any 901, dia 20 de juny, va ser consagrada la primitiva església pel bisbe Nontinyi de la Seu d’Urgell; apadrinaren l’acte els Il·lustríssims Prínceps, comte Guifré i comte Miró (fills de Guifré el Pilós, fundadors de la dinastia dels comtes catalans). Aquest fet dóna la mida de la importància que tingué aquell acte.

L’obra de l’església és de planta de creu llatina, amb volta de canó. Per la seva construcció és notable l’elegant cimbori vuitavat que descansa sobre els quatre torals; té un coronament de finestres ran de teulada, amb dues lluernes arquejades al desota, una a la part de davant i l’altra a l’oposada.

L’exterior li augmenta la valoració arquitectònica monumental. Veiem que la façana és a doble vessant i una ratlla d’arquets corre per sota els dos caients.

Damunt el senzill portal d’entrada hi ha un gran ull de bou o rosetó, obert amb posterioritat, per donar més llum a l’interior; una bella ratlla d’arquets trencada pel cos central de la façana, passa al nivell superior del portal, amb quatre arcs per banda; damunt del rosetó, sota dels caients del coronament de la façana es nota una petita finestra d’espitllera en forma de creu; corona el frontis un campanar d’espadanya. Els murs dels costats tenen com a ornament una ratlla d’arquets.

El temple s’alça a quatre vents. Pel costat de llevant, destaquen l’harmoniosa disposició de volums i l’ajustada combinació dels tres absis i del cimbori. (Text extret del llibre Osona, Ripollès i Berguedà de Jaume Sala Sivillà i Full de la Parròquia de S. J. de Frontenyà, març de 1979)

El dia ha estat esplèndid. Arribem a Sant Julià a ¾ de 2.

Puigmal (Fontalba)

7 de Juliol del 2007 (Corsa)

Fontalba-Puigmal-Fontalba

Aprofitem aquest dissabte per preparar-nos per l’excursió al Posets. Serà l’ascensió que farem aquest estiu. Cal anar agafant un bon ritme.

Sortim de Sant Julià de Vilatorta a ¼ de 8. A Vic recollim les botes i cap a Fontalba passant per Queralbs. Arribem a Fontalba ¾ de 9. Total 75 km. 11,3 per pista sense asfaltar.

A dalt a Fontalba a 2.070 m. està ple de cotxes. El dia és magnífic.

Cal dir que decidim d’anar al Puigmal, doncs ens van informar de l’estat de la pista que s’enfila fins al Coll i varem tenir una bona sorpresa. Degut a unes obres que fan al cremallera de Núria i per poder accedir a la zona de treballs han eixamplat la pista uns quatre kms., però la veritable sorpresa va venir al final, quan ja s’acaba la zona d’obres, la pista segueix totalment ampla i molt llisa.

Fem la pujada amb 1h 30’. A dalt el cim del Puigmal a 2.915 m. disfrutem d’una gran vista panoràmica. Potser és la vegada que hi trobem més gent.

Després de l’esmorzar reglamentari iniciem ja la baixada tot contemplant el paisatge que se’ns ofereix.

Tardem 1h 15’ en baixar.

Desnivell: 835 m.

Recorregut: 11,35 kms.

Fem l’ultima parada a la Font dels Pastors i cap a casa. Arribem a 2/4 de dues.

Una matinal molt ben aprofitada al cim més emblemàtic del Pirineu Oriental.

Taga (Bruguera)

4 de Juliol del 2007 (206)

Ascensió al Taga des de Coll de Jou.

Surto de Sant Julià de Vilatorta a ¼ de 8 i a Vic recullo els companys i cap el Coll de Jou passant per Ribes de Freser i Bruguera. Arribem a ¾ de 9. Total 71 km.

Avui el dia es presenta amb boira. A les 9 iniciem la pujada al Taga (2.045 m.) confiats en que el temps vagui millorant, però a mesura que anem pujant i guanyant alçada la boira es converteix amb boira pixanera, de manera que arribem a dalt al cim completament molls, tant de peus com de tot el cos. Ara aquí dalt la visibilitat és nul·la.

Hi deixem constància firmant en el llibre que hi ha al peu de la creu. I fem la foto de rigor i cap a baix una altra vegada.

Tardem 45’ en pujar i 34’ en la baixada.

A 2/4 11 ja ens trobem al Coll de Jou. El temps ha anat empitjorant. Esmorzem a peu dret i marxem cap a Vic.

Avui arribem a les 12.

Desnivell: 500 m.

Recorregut: 5,06 km.

La sortida d’avui no ha estat gaire “afavorida” en quant al temps. Esperem tornar- hi en una propera ocasió i poder disfrutar de la gran vista panoràmica que es contempla des del cim.