Vall de Fornils

13 de Febrer del 2008 (Opel)

Molí del Roure (Vall de Fornils)

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem direcció a Rupit fins al km. 38’7. Poc abans d’arribar al Coll de Condreu, agafem una pista que surt a mà dreta de la crta. Aquesta pista està encimentada i davalla cap a la casa de l’Om. Deixem el cotxe poc abans d’arribar a la casa. Fins aquí hem fet 40 kms.

Avui fem part de l’itinerari nº 32 del llibre “Itineraris per fer en família” de l’autor Rafael Sevilla. En una altre ocasió (Abril del 2004) ja varem fer aquest itinerari.

La vall de Fornils és un petit racó de les Guilleries, oblidat i allunyat del món, d’una bellesa agresta i salvatge. Es troba situada sota dels verticals cingles de Casadevall i del Far i és solcada de nord a sud per la riera de l’Om. Pertany al municipi de Susqueda, de la comarca de la Selva.

Comencem a caminar a 2/4 de 9 amb una temperatura de -2’5ºC. El dia és fred de moment però amb sol. Seguim per la mateixa pista; passem per davant de la casa i continuem per la mateixa fins a una porta de bestiar. Ara continuem el camí per la vora del cingle, bastant planer i amb unes panoràmiques immenses fins arribar a la cruilla de Casadevall. Deixem el camí principal i per l’esquerra davallem per el Grau de Casadevall. Es tracta d’una baixada vertiginosa, per un camí empedrat i amb unes bones marrades, testimoni mut d’unes formes de vida ja oblidades. Un cop davallat el grau, cal estar atent i seguir les monjoies que senyalen el camí fins arribar a les construccions de la masia abandonada de Les Gleies.

Aquestes restes d’habitatges ens parlen per si mateixos d’un antic poblament, ple d’activitat i vida i molt allunyades del nostre món modern. També veiem les ruines de l’ermita de Sant Pere de les Gleies, una mica separades de la masia.

Ara el nostre objectiu és anar al Molí del Roure. Guiats per l’orientació del mapa, seguim per dins del bosc i amb no gaires dificultats arribem a la crta. que ens porta al molí. És un lloc molt feréstec i molt enfonyat, però val la pena arribar fins a la riera de l’Om per veure el molí. Llàstima de la sequera que hi ha; gairebé no hi passa aigua. Entrem a dins la casa i fem les fotos de rigor.

Esmorzem al costat de la casa en un lloc assolellat.

A les 11 hores emprenem la marxa de tornada. Ho fem passant per el Grau del Goleró.

Ens enfilem per camps a través i anem guanyant alçada fins a trobar el camí que ens portarà al grau. El camí s’endinsa en un alzinar misteriós. Està ben marcat amb senyals de color groc i es dirigeix decidit cap el fons mateix de la vall de Fornils. Passem per el costat de moltes carboneres antigues. La pujada final del grau, el camí està empedrat. Un cop pujat el grau arribem al Pla de l’Om.

Seguim ara en direcció a la riera i la travessem i tornem arribar al punt de partida de l’anada. Finalment anem seguint la pista, en direcció a la casa, que ens conduirà al cotxe.

Marxem a 2/4 d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2.

Recorregut: 11’7 kms.

Desnivell: 510 m.

Temps: 4 hores

Recorrent aquests camins un no pot deixar de pensar en els que els van bastir, amb quins mitjans ho van fer, durant quants anys van ser importants i es van mantenir amb cura i... en l’oblit en què han caigut a partir de segle XX.

Cap comentari: