Baumes dels Ferrers (Els Ferrers)

6 de Desembre del 2008

Recorregut:
Masia dels Ferrers – Pista forestal de Milany – Baumes dels Ferrers – Pla de Marenyol – El Barretó – Morro del Quer – Pista forestal – Els Ferrers

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Aproximació:
Avui sortim a 3/4 de 8 de Vic, en direcció a S. Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí continuem per la BV-5227 en direcció a Vidrà. Poc després de passar per el poble de Santa Maria de Besora agafem el desviament a la l’esquerra on hi ha un rètol que indica “a Ripoll per Llaers”; seguir la crta. de Llaers durant 1’5 kms i desviació a la dreta fins arribar a la tanca de la casa dels Ferrers on hi ha un rètol indicatiu que diu: Baumes dels Ferrers. A partir d’aquí la ruta està senyalitzada amb marques blanques i verdes.
Total 35 kms.

Itinerari:
El temps és força bo encara que de moment fa un sol espantadís. La sortida que fem avui forma part del “Sender dels Tres Castells”, que amb sortida del Castell de Montesquiu i arribada al Castell de Milany té un recorregut total de 16 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Estem a 888 m. d’alçada. Passem per la casa dels masovers dels Ferrers i anem seguint per aquesta pista, molt marcada, que és l’antiga crta. que des de Santa Maria de Besora puja cap a Milany.

Iniciem l'excursió

Amb molta vegetació i força giravolts anem guanyant alçada.

Desprès de caminar uns 45’ i al arribar en un revolt força obert i en pendent cal estar atent a les marques verdes i blanques que hi ha en un pi situat a l’esquerra.

Aquí ens cal deixar la pista i trencar per un camí que planeja cap a la dreta. Anem seguint per sota de la cinglera i poc després trobem un camí molt fresat que ens porta a les Baumes dels Ferrers. Hi ha marques en tot aquest tram.

Una balma o bauma (com es pronuncia a la comarca) és essencialment una cavitat natural a la roca derivada de l’erosió, que pot tenir una boca de desenes de metres, tant d’alt com d’ample però amb menys profunditat que una cova.

Aquestes baumes, molt àmplies, segueixen tota la lleixa de la cinglera. Sovint eren habitades per pagesos que tenien pocs recursos i, per això, feien a la bauma la seva llar; aprofitant-ne el sostre i les parets, només havien de procurar-se la paret que feia de tancament i les divisòries interiors. Solien ser camperols que conreaven les terres de les cases veïnes: Els Ferrers, el Teixidor, la Vila, la Serra, etc. Al costat dels habitatges i dins mateix de la bauma, els pagesos hi tenien la cort del bestiar. Al davant, hi solia haver les feixes de conreu.

Hi veiem moltes restes de paret i vàries divisions on demostra clarament que havien estat habitades.

Baumes dels Ferrers

Després de visitar les baumes seguim un corriol que creuant un rec s’enfila cap a dalt el Cingle de les Baumes. Fem un tomb fins al capdamunt del pla per observar la vista sobre Santa Maria de Besora i el castell de Besora.

Dalt la cinglera; al fons Santa Maria de Besora

Seguim per aquest pla a dalt a la cinglera i anem a desembocar a la pista per on pujàvem. Estem dins una roureda amb un gran exemplar isolat que destaca al costat mateix de la pista.

Continuem per la pista i poc desprès entrem al Pla de Marenyol, a 1.180 m. és una extensa zona de pastures i amb grans vistes panoràmiques. Veiem la Serra d’Encija, el Pedraforca, El Cadí, Puigllançada. Passem pel costat d’una cabana enmig dels prats.

Pla de Marenyol, amb el Morro del Quer al fons

Panorama Pla de Marenyol

El camí segueix ara per dins una bella fageda amb uns exemplars grandiosos i sortim al Coll del Barretó a 1.215 m.. En aquest coll hi ha senyals indicadors per anar a diversos llocs.

Magnífica fageda

Al costat mateix hi ha la casa del Barretó situada a 1.208 m. d’altitud. Té adjunta l’ermita romànica de S. Jaume, amb campanar d’espadanya.
Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà. S'aixecà el s. XII; les notícies comencen l'any 1317. Abans s'en deia Sant Jaume de Mont-bac (o de Bonbac). Actuà com a sufragània de Llaés els s. XVI i XVII. És un interessant edifici romànic (s. XII). Ha estat restaurada modernament (1975).

Ermita de S. Jaume del Barretó

Desprès de visitar l’ermita, esmorzem al Coll del Barretó.

Fins aquí hi ha 5,4 kms. i 2 hores de camí.

Seguim la pista cap a l’esquerra, ara no tan definida, passant per al costat d’uns prats, resseguint la cinglera d’en Cortada, i que ens portarà tot planejant fins a la punta del Morro del Quer a 1.241 m.

Morro del Quer

En aquest punt es parada obligada, i podem gaudir d’una balconada excepcional.
Ens trobem dalt d’un pla vorejat d’una espectacular cinglera i amb unes grans vistes panoràmiques. Pla de Marenyol, Montserrat, El Pedraforca, El Pirineu, Milany, Llaers a baix a la cinglera i a la dreta la raconada de la Bauma dels Fleus.

Vista des del Morro del Quer; Bauma dels Fleus i Milany

Desprès de contemplar tot aquest bonic paisatge iniciem el camí de tornada gaudint d’un sol esplèndid. Només ens cal anar baixant per aquesta crta. que és tot un seguit de corbes, inevitable per anar guanyant el fort pendent. Aquesta baixada es força llarga i monòtona. Passem pel davant del trencall que hem fet en la pujada per anar a les Baumes.

Camí de retorn

Bonics racons


Poc abans d’arribar a la masoveria de la casa dels Ferrers, en una desviació a l’esquerra, fem una parada a la Font dels Ferrers per observar tot l’entorn. En la façana feta bàsicament de pedra, hi ha un quadre on, de ben segur, hi havia una inscripció, que resulta actualment il·legible. Aquesta font fa molt de temps que no hi raja aigua.

Font del Ferrers

Arribem a la casa dels masovers dels Ferrers i veiem la bauma que es veu des d’aquí, al fons sota la cinglera; s’anomena Bauma de Can Burra.

Arribem al final de la ruta

Fem una última parada per contemplar els Ferrers, casa de senyorial presència, en un lloc engorjat; final de la ruta d’avui.

Els Ferrers

Recorregut total: 13’4 kms.
Desnivell acumulat: 343 m.

Arribem a Vic a les 2 tocades.

Avui tornem a visitar El Bisaura, un territori rural i tranquil, del qual destaca el seu entorn natural de gran bellesa paisatgística i important qualitat ambiental; d’indrets feréstecs i paratges sensacionals; amb conreus i prats de pastura; amb cims panoràmics; amb boscos de pi i roure a les vessants assolellades i amb denses fagedes a les bagues més altes; amb rieres rocalloses i salts d’aigua amagats. Es bo dedicar-li una bona estona.

Cap comentari: