Estany de Lanós (Portè)

6 d’Agost de 2008

Parking del Passet – GR-7 – Estany de Lanós – Ruta dels Enginyers – Estany de Font Viva – Parking del Passet.

Recorregut

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Sortim de Vic a 2/4 de 8. L’itinerari que fem és el següent: C-17 fins a Ripoll per continuar per la N-260 fins a Puigcerdà. A partir d’aquí direcció a França passant per Burgmadame i seguir per la N-20 fins al poble de Porté.

Portè (1.623 m). Antigament era un poble de pastors protegit pel castell de la Torre Cerdana, del qual encara queden les ruïnes. Església parroquial, romànica, dedicada a santa Maria. Del poble mateix surten alguns dels remuntadors de l’estació d’esquí de Portè-Pimorent.

Hem d’entrar al poble de Portè i seguir una pista asfaltada perfectament senyalitzada (“des lacs”), que en 4 kms. ens duu a una zona d’aparcament vigilat (s’ha de pagar un peatge de 1’5 €) poc desprès de passar l’Estany del Passet, en un entorn natural molt bonic, en ple Bosc Comunal de Portè, sota la Serra de la Portella de Bac d’Ortella.
Deixem el cotxe al costat mateix de les primeres instal.lacions de l’antic telefèric industrial. Ens trobem a 1.700 m. d’alçada.

Total 129 kms.

Comencem l’excursió a ¼ 11. Un rètol de color grog situat a la nostra dreta i prop del torrent indica el següent: estany de Lanós anar i tornar 4 h. Per la ruta dels enginyers. Aquest camí és el que farem de baixada.

Nosaltres sortim per un camí de l’esquerra i que fent ziga-zagues s’enfila muntanya amunt, per anar a trobar el G.R-7 o Ruta del Carlit. Cal dir que aquest tram de camí fins enllaçar amb el GR no està senyalitzat, però és molt fresat i evident. És precisament aquest tram el més dur de tot el trajecte, perquè hem de guanyar alçada ràpidament, però tampoc cal córrer, per la qual cosa s’ha de prendre amb calma, ja que tot just comencem a caminar. Abans d’arribar-hi ja veiem molts excursionistes que hi passen. Tardem ¾ d’hora fins enllaçar amb el GR-7.

Ja situats a la vessant de la Serra de Fontviva, i seguint en moderada pujada, el camí es converteix en un balcó sobre la Vall de Lanós, quedant-nos als nostres peus l’estany de Fontviva.

Al fons l'estany de Fontviva

A partir d’aquí el camí es fa planer i amb força amplada. Trobem varies mines abandonades.

Al llarg del camí hem parat atenció a la presència d’un abundant arbust lleguminós, d’uns 50-80 cm. d’alçària, que forma extensos matollars, semblant a la ginesta. Es tracta del bàlec. (Sarothamnus purgans), que als Pirineus viu en terrenys silicis. Antany, amb bàlec es feien escombres de graner i cobertes de cases.

Gran abundància de bàlec

Seguint el sender veiem al davant nostre, però encara a la llunyania, la presa que tanca l’estany que és el nostre objectiu, pel que és molt millor dirigir la nostra vista a llevant, on tenim una bona vista del Massís del Carlit, amb els pics de Collroig i els de la Serra de Xemeneies.

A dalt, al fons, es pot veure la presa.

Continuem el traçat del GR i finalment desprès de travessar un rierol per un pont de fusta arribem als voltants del llac. Deixem els senyals del GR, fins arribar a un prat, per trobar una petita cabana enlairada, dita Refugi de la Guimbarda. Formidable ambient d’alta muntanya.

Antic refugi de la Gimbarda

Vista de la presa amb el Carlit al fons

Tardem 2 h. i 10’ en fer el trajecte d’anada.

Ara només ens cal contemplar el formidable paisatge que es domina aquí dalt.

A la dreta veiem el cim del Carlit amb 2.921 m.; des d’aquí presenta un aspecte desafiador. A l’esquerra el pic de Puig Pedròs de 2.842 m. i el Coma d’Or. Al fons de la pressa podem apreciar la immensitat de la capçalera de la vall de Fontviva amb les seves muntanyes.

Vista del Carlit

Puigpedròs

L’Estany de Lanós és una gran cubeta d’aigua, situada a 2.200 mts. que, de punta a punta i en línia recta, fa tres quilòmetres, amb una amplada màxima d’uns 800 mts., una capacitat de 70 milions de m3. i una superficie total d’unes 178 ha., formant part de la vessant oest del Massís del Carlit, al redós d’aquesta muntanya, que l’esguarda amb els seus 2.921 mts. d’alçada

L’estany de Lanós és el més gran de la Cerdanya, si bé, com el de les Bulloses, les seves dimensions han estat engrandides per la resclosa. Als voltants hi ha diverses instal.lacions (barracons, telefèric industrial, altres rescloses), moltes en estat ruïnós.

De tornada seguim el camí de les obres industrials és l’anoment “camí dels enginyers”.

Agafem el camí que baixa cap a l’estació del telefèric (en complert desús). Passem per sota la pressa i ens situem a la dreta. Ara només cal anar seguint el camí senyalitzat amb senyals grogues.

En alguns trams està protegit amb marges de pedra i això ens recorda que fou construït fa molts anys per traginers, pastors i caçadors. Excel.lents boscos (bedollars i pinedes de pi negre) i paratges feréstecs al llarg de les marrades del corriol, en tot moment marcat i senyalitzat.

Passem per un refugi que abans havia estat una barraca dels enginyers.

Més endavant trobem les ruïnes d’una cabana. Indret molt acollidor, digne per fer-hi un descans. El camí s’inclina per superar un ressalt i després transcorre planer. A la l’esquerra s’aixequen els penyals de la serra de les Xemeneies, de difícil accés.

Vista del traçat del GR des de la baixada.

Ara de baixada volem passar per l’estany de Fontviva. Cal estar molt atents a una desviació a la dreta que està escrit en una pedra. Un corriol també marcat prové de l’estany de Fontviva, que veiem a l’altra banda del torrent. Si no decidim baixar pel camí de les obres industrials, fer-ho per aquest altre esdevé una bona opció. Tornem a fer llaçades a la dreta entre bosc i zones esclarissades. Trams de gran bellesa.

Arribem a una clariana i al davant mateix ja tenim l’estany de Fontviva.

Estany de Fontviva

Aprofitem aquest magnífic lloc per dinar i també per descansar una bona estona.

Desprès de dinar el que ens queda és una agradable passejada entre colls i terrasses que forma la muntanya amb uns panorames inigualables de la vall, tancada aquí pels pics de Collroig i la serra de les Xemeneies amb les seves punxegudes agulles.

Anem baixant en forta pendent i enllacem amb el camí de pujada. Seguim el torrent envoltats per un magnífic bosc de ribera i finalment arribem al lloc on hem estacionat el cotxe.

Bonics racons

Recorregut: 15’5 kms.
Desnivell acumulat: 800 m.
Marxem a ¾ de 5 de la tarda.
Arribem a Vic als voltants de les 7.

Avui hem conegut un nou indret de l’anomenada “Ruta del Carlit” , regió de L’Ariège. El dia ha estat esplèndid.

Cap comentari: