Puig Cornedor (Alpens)

6 de Juny del 2007 (206)

Alpens- Cal Torrats-El Soler-Collet de les Bruixes-Puig Cornedor-GR-Alpens

Ruta circular. Publicada al setmanari EL 9 Nou el dia 19 de Març del 2007.

Sortim de Vic a 2/4 de 8 del matí. Arribem a Alpens a ¼ de 9. Total 40 km.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9. Avui el dia es presenta força be sense perill de pluja.

Alpens és el punt de sortida i d’arribada. Deixem el cotxe passat el poble, a la darrera casa d’Alpens. A l’altre costat de la carretera neix el GR-1 que seguirem fins a Cal Torrats. Aquest tram coincideix amb un antic camí de transhumància

Quan arribem a la masia, hem d’abandonar el GR i hem de prendre un petit corriol que s’enlaira just per darrere seu (hi ha una creu de GR molt clara a la roca).

El camí a partir d’aquí, entra en un territori absolutament feréstec i deshabitat. Malgrat que no està senyalitzat, el recorregut és molt ben traçat i no presenta gairebé cap equívoc. Entra al frondós boscam, agafa alçada suaument, a voltes amb més decisió, tot i carenejant la muntanya. El pi domina la vegetació, tot i que mentre agafem alçada algun roure treu el cap. Ben amunt, en mitja hora, deixarem la carena i el camí planeja cap a ponent: arribarem al Soler, preciosa masia, mig enrunada i situada en un balcó fantàstic, des d’on es té una primera visió oberta de la vall. Novament cal situar-nos darrera la pallissa posterior de la masia, per agafar un camí ample i pla que torna cap a llevant.

A sota deixarem la magnífica teulada de la pallissa, i a pocs metres, superant el marge esquerre, agafarem el primer corriol que trenca cap amunt. El traça ara és més vertical i feixuc, però no trigarem a arribar al Collet de les Bruixes. A partir d’aquest punt, seguirem els senyals del PR (groga i blanca), i constatarem com el traçat ara és més obert i altiu: som al tram final de la carena que ens condueix cap a llevant, al cim del Puig Cornedor de 1.228 m.

Ara l’ambient és més fresc i humit, i una certa catifa de gespa ens allibera de la calor passada fins ara. A través dels clars del bosc, podrem veure una bona part dels Pirineus, des del Pedraforca fins a la Serra Cavallera, passant pel Puigmal i la Serra de Montgrony. Aviat arribem al cim.

L’indret és molt bucòlic i certament vertiginós, amb un domini contundent sobre Alpens i tot el Lluçanès en general, ja que cal recordar que som en el punt més alt de la comarca. Cap a llevant distingirem la Serra de Milany, i ben a prop l’església de Santa Maria de Vinyoles. Tardem 5 quarts en fer el recorregut d’anada.

La tornada la farem baixant en direcció a llevant fins al Coll Tallat i seguirem el GR fins Alpens. Pel camí trobarem El Roc de la Pena i la font de Matamosses.

Amb 1 h. fem tot el camí de tornada.

A la una del migdia ja som a Vic.

Desnivell acumulat d’uns 400 m.

Recorregut: 8,28 km.

Temps: 3 h.

Cal dir que abans d’arribar al cim hem trobat un pinetell.

Avui hem transcorregut per un ambient de solitud assegurat.




Cap comentari: