Castell de Milany

27 de Juny del 2007 (Opel)

El Barretó-Coll del Forn-Castell de Milany-GR-3-Coll de Cristòfol-El Barretó

Sortim a 2/4 de 8 i arribem al Barretó a 2/4 de 9. Total 35 km. dels quals gairebé 5 per pista en força mal estat. Ens posem a caminar a ¾ de 9.

Sortim del Barretó, casa, situada a 1.208 m. d’altitud. Té adjunta l’ermita romànica de S. Jaume de Mont-bac o del Bon-bac, amb campanar d’espadanya. Seguim la pista i arribem al coll del Forn a 1.300 m. a la dreta trobem una bassa, la voregem i ens enfilem bosc endins seguint un camí per la part obaga. Seguim per aquest indret durant gairebé ¾ d’hora fins anar a desembocar a una pista que serà la que en conduirà fins al Coll del Castell de Milany. Només ens queda desviar-nos cap a l’esquerra i pujar fins a dalt el Castell .

Tardem 1h. i 30’ fins arribar a Milany.

Esmorzem aquí dalt arrecerats del vent. Com a novetat i veiem dos plafons amb les diferents vistes que s’observen; cap el Pirineus i cap Osona.

Un altre plafó fa un petit esbós històric del Castell de Milany.

Aquest Castell té una importància cabdal en la història de Vidrà: la seva protecció és la garantia, al terme, de la pau i la justícia. Les viles vidraneses, abans de tenir l’aglutinant de la parròquia, naixeren i vivien sota la seva salvaguarda. Situat a la serra del seu nom, que divideix els termes de Vidrà i Vallfogona.

Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà, amb totes les seves parròquies. La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses, és abundant. En 918 es parla de la serra de Melanno, i en 962 del castro Melango. Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú.

El Castell de Milany, a una altitud de 1.533 m., havia estat la fortalesa roquera situada a major altitud de l’interior de Catalunya. El curiós penyal, integrat principalment per conglomerats, forma un mugró rocós arrodonit d’uns 10 metre d’alçària, vorejat de cinglera i només accessible per la part de llevant mitjançant tortuosa i desfeta graonada. Actualment es troba gairebé esmicolat. No obstant això, encara és ben visible des de la llunyania.

Aquesta vegada la tornada la fem seguint el GR-3. Passem per uns llocs molt bonics encara que potser és més llarg que l’anada. Pugem al Puig de l’Obiol de 1.552 m. Màxima alçària de la Serra de Milany. Aquest pic no destaca gens. Arribem fins el Coll de Cristòfol per poder admirar el monumental faig que hi ha. Deixem el GR-3 i és a partir d’aquí que després de seguir el camí, de sobte s’acaba i tenim “d’improvisar” la ruta que ens portarà cap el Barretó. Finalment aconseguim arribar al Barretó i cap el cotxe.

Per fer la tornada tardem unes dues hores.

Avui arribem a Vic a 2/4 de 3

Desnivell: 325 m.

Recorregut: 5,5+7,5=13 km.

Temps: 4h 15’

Els camins que em fet avui no deixen mai de passar entre boscos, sobretot de faigs. El faig (Fagus selvàtica), arbre de fulla tendra i caduca, que neix i prospera en indrets humits, indica ben clarament que aquests itineraris discorren per terres verdes. El verd d’aquestes contrades, viu, tendre, esponjós, assoleix tots els tons i tots els matisos. Constitueix una veritable opulència de frescor, que cobreix del cim de les carenes fins a les fondalades i és en definitiva, un espectacle d’una esplèndida visualitat.


Cap comentari: