Roques del Rei (Sant Hilari Sacalm)

11 de Març del 2009

Recorregut:
Trencall Sta. Margarida de Vallors – Sta. Margarida de Vallors – El Solà – Pedra dels Evangelis – Roques del Rei – Collet dels Republicans – M. de Déu del Pedró – Campdelarit – Collserrador – Trencall Sta. Margarida de Vallors.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Eix Transversal (C-25) en direcció Girona. Sortida 209 Sant Hilari de Sacalm. Agafem la crta. GI-550 i entrem a la població de St. Hilari. Indicador Font del Sastre. Zona industrial girant cap a la dreta. Pista forestal del Subirà i als 4 kms senyal indicador de Santa Margarida de Vallors. Seguim aquesta pista 1 km. Deixem el cotxe en un encreuament.
Total 40 kms.

Itinerari:
En aquesta excursió d’avui podrem contemplar diversos tipus de paisatge. Vegetació de ribera en el tram que ressegueix el curs de la riera de Vallors. Boscos humits de castanyers i d’avets en el sector de les roques del Rei i moltes alzines sureres en les parts solelles. També podrem admirar magnífics i dilatats panorames, principalment a les Roques del Rei.

Comencem la ruta d’avui a 2/4 de 9 amb un temps molt tapat per núvols alts. Estem davant d’una cruïlla amb un rètol que va cap a l'ermita de Santa Margarida de Vallors.

Lloc de sortida

Seguim les marques rectangulars blanques per una pista forestal en suau descens fins a trobar la casa del Montalt. És una gran masia. L'edifici principal és de dues plantes i golfes i vessants a laterals, amb les obertures quadrangulars amb llinda monolítica. Adossades altres construccions. Al costat de la casa hi ha una gran bassa d’aigua.

El Montalt

Anem seguint la pista amb fort descens i arribem a Santa Margarida de Vallors.

Camí de Santa Margarida de Vallors

Fins aquí 3’5 kms.

Santa Margarida de Vallors

Antiga parròquia, esmentada el 939. La vella església romànica es consagrà el 1193, però pràcticament no en queda res, degut a una sèrie de reformes dutes a terme entre el 1680 i el 1743, consistents en la construcció de l'actual façana, l'ampliació de les capelles laterals, la construcció de la sagristia i d'un nou presbiteri i d'un campaneret de torre sobre la façana. Davant hi ha el cementiri.

Actualment té un aspecte d'estil indefinit, amb porta rectangular amb ornaments barrocs, un ull de bou, vessants a laterals a diferent nivell i una torreta-campanar, al capdamunt, amb teulada piramidal de teula vidrada. Fou molt dignament restaurada l’any 1992 i recentment resta en bon estat.

En un pal indicador veiem que l’itinerari que fem segueix en bona part la ruta de les 10 ermites. Fins a l’ermita del Pedró hi ha 7 kms. (1h 30')

Ens tornem a incorporar a la pista forestal i desprès de creuar una riera passem per la casa de Can Solà, en molt mal estat i totalment coberta de vegetació.

Can Solà

Seguim en forta baixada cap el Sot del Solà i arribem a la font d’en Nandu. Al costat mateix a 50 m, hi ha un salt d’aigua en el torrent de Santa Margarida en un racó molt humit i ombrívol. Estem en el punt més baix del recorregut.

Font d'en Nandu

La vegetació canvia contínuament, hi ha trams amb pins i castanyers, castanyers sols, i desprès alzines sureres.

Més endavant i en una corba del camí ens desviem a ma dreta, per poder anar a veure la Pedra dels Evangelis, tornarem enrere per seguir el mateix camí per on anàvem.

Pedra dels Evangelis

La Pedra dels Evangelis és una fita de pedra, d'1'5 metres alt per 0'5 d'ample, amb les inicials ML+MA inscrites a la seva cara plana. Marcava els termes de les parròquies de St. Miquel de Cladells (ara Sta. Coloma de Farners) i de Sta. Margarida de Vallors (ara St. Hilari Sacalm) i, alhora, els límits entre els bisats de Vic i de Girona. La seva cronologia és desconeguda. Situada al costat d’un corriol.

Continuem el camí en forta pendent i ja anem veient les Roques del Rei enlairades damunt d’un turó.

Roques del Rei

Arribem en un collet amb una cruïlla i tot passant per la casa de Cal Rei que per cert està habitada seguim per darrera la casa i voltant el cim arribem a can Cigala.

Cal Rei

Masia en molt mal estat i a més ha de suportar la caiguda recent d’un gros pi al damunt.

Can Cigala

Al costat mateix de la casa hi ha un esplèndid bosc de pins amb un indicador on diu que ens queden 200 metres pel cim de les Roques del Rei.

Enfilem el corriol cap a l’esquerra i passant per dins el bosc arribem al cim de les Roques del Rei. Mirador de primer ordre. És un conjunt de roques granítiques que destaquen per la seva composició i bellesa. Hi ha una creu de ferro plantada el 1901 dedicada al bisbe Salvi Huix. Bonica panoràmica de gran part de les Guilleries i també de la serralada del Montseny. Esmorzem en aquest lloc suportant un vent bastant fort. Avui la vista és bastant apagada i el dia força emboirat.

Dalt les Roques del Rei

Baixem pel mateix camí fins a l'esplanada, i seguint les marques blanques continuem en direcció cap a l’ermita del Pedró.

Un pagès tallant perxes per fer-ne bastons

Passem pel Collet dels Republicans i més endavant per una cruïlla amb un bosc molt atapeït de pins i a la sortida del bosc ja veiem l’ermita del Pedró.

El Pedró (915 m) és el punt més alt de la serra del mateix nom. En aquest turó hi ha l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, centre de devoció comarcal, està situada a la vessant nord del turó de Goteres i pertanyia al terme de Santa Margarida de Vallors (ara a Sant Hilari Sacalm). Antiga església romànica, d’una sola nau, amb sagristia a migdia. L'edifici, ja esmentat l'any 1285, fou ampliat el 1521 i el 1650, esborrant tota traça de l'edifici primitiu.

L'any 1971 s'hi féu l'última reconstrucció que no té res a veure amb l’original. A l’altar s’hi venera una imatge de la Verge del Pedró, de 50 cms, del s. XVII, de tradició gòtica i formes abarrocades. Multitudinari aplec el tercer diumenge de juny.

Ermita M. de D. del Pedró

Fem una aturada en aquest lloc per observar tot l’entorn. Fins aquí està senyalitzat amb marques blanques.

Seguim la pista forestal que va al Pedró. Passem pel costat de la casa de Campdelarit i anem a desembocar a la crta. del Subirà.

Masia de Campdelarit

Seguim un tram per aquesta pista fins a trobar un senyal d’una ruta de BTT a l’esquerra. Entrem dins el bosc i anem seguint per una pista que passa pel costat de la casa de Collserrador.

Masia de Collserrador

El camí segueix en forta baixada per arribar finalment a la cruïlla on hem deixat el cotxe. Final de l’excursió d’avui.

Marxem a ¼ de 2 i arribem a Vic a ¾ de 2.
Desnivell: 324 m
Recorregut: 15’88 kms

Cal dir que durant gran part d’aquest itinerari trobem indicacions dels Amics dels Camins i Corriols Colomencs que són de gran ajuda per a poder seguir el camí adequat, donat que tota aquesta zona està farcida de camins i pistes forestals.

Aquest territori de les Guilleries, és un enorme massís de muntanyes velles i gastades i està cobert d'una diversificada massa forestal que presenta tonalitats úniques en qualsevol estació. Castanyers, alzines, roures, faigs, pollancres i tot tipus de coníferes sembla que es disputin el terreny. Això configura un paisatge atapeït, tranquil i feréstec a la vegada, que, en alguns llocs, es fa intransitable.

No es pot pas dir que les Guilleries hagin estat una zona molt poblada, sinó al contrari. Des de fa algunes dècades la gent de les rodalies s'ha anat concentrant al nucli més important que hi ha a la zona, Sant Hilari Sacalm, símbol i capital de les Guilleries.

La solitud, la grandesa i les boscúries inacabables d’aquests indrets transporten el visitant a un estat de serena tranquil•litat.