Recorregut:
Collet de cal Vidrier – Coll de la Freixeneda – Baga de la Faja – Collet de Cabrera – Santuari de Cabrera.
Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C- 153 i aproximadament en el km. 22 deixem aquesta crta. a l’alçada del pont de les Perxes. Agafem la pista forestal encimentada (hi ha senyal indicador per anar al Santuari de Cabrera) i seguim uns 4 kms. fins al Collet del Vidrier a 979 m. d’alçada. Total 28 kms.
Itinerari:
Avui ens proposem de fer un tomb per Cabrera. Un dels llocs privilegiats i típics de la comarca d’Osona per a gaudir d’unes impressionants vistes de la comarca, de les veïnes i de totes les serralades que ens envolten. A Cabrera s’hi pot accedir per molts llocs.
Comencem l’excursió a 2/4 de 9 amb una temperatura de -2 ºC. Degut a les intenses nevades d’aquests últims dies, iniciem l’itinerari sortint del Collet de Cal Vidrier.
Seguim la carretera encimentada, que arriba fins al Collet de Cabrera. Aquesta pista està completament glaçada i cal anar amb molt de compte de no caure.
Primerament passem per uns boscos de la part obaga i anem seguint la pista que dona tota la volta a la Serra de Cabrera. Poc a poc anem guanyant alçada i trobem més neu.
La neu caiguda fa uns dies ha deixat la pista amb un bon gruix; gaudim molt més la caminada. El sol comença a fer-se veure i el dia es presenta magnífic.
Indret estratègic i important cruïlla de camins. Fins aquí arriba la crta. forestal que amb un recorregut de 8’5 kms. procedeix del Pont de les Perxes.
Aquest coll marca un profund entall entre la muntanya d’Aiats i la de Cabrera, detall orogràfic que es destaca des de molt lluny.
Des d’aquí tenim opció a seguir dos camins: el de les Marrades, que segueix per la part obaga, i el del Grau Nou de Cabrera o de les escales.
La neu encara és força abundant i decidim fer la pujada per les escales que queda més assolellat.
Aquest dreturer camí fou obert l’any 1952 a cops de pic i barrinades. Fou una obra de certa importància i escomesa per tal d’evitar les dificultats per arribar a Cabrera en períodes de grans nevades.
Des de baix el Coll sembla impossible que el camí pugui franquejar tan atrevits espadats. I ho fa aprofitant els relleus més favorables
Arribant a dalt de tot, podem veure ja el Santuari de Cabrera per la part de darrera.
Finalment s’aconsegueix el Pla de Cabrera enfront dels murs de llevant del Santuari. Estem a 1.299 m.
Un cop a dalt, quedem bocabadats davant l’espectacle que se’ns ofereix.
Disfrutem d’un dia molt clar, molta neu i unes grans vistes panoràmiques.
Tardem 1h 30’ en fer la pujada.
Les fortes nevades que van caure el dia de Sant Esteve amb un metre de neu a Cabrera, va provocar que les quatre persones que porten el santuari de Cabrera quedessin aïllades durant cinc dies.
El santuari i l’hostatgeria està situades dalt del pla de Cabrera, un replà d’uns 300 m de llargària, estret i allargassat, rodejat de cingleres per ambdues bandes.
El santuari de Santa Maria de Cabrera correspon a l’església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41 i l’ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783.
L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció.
La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història.
Iniciem la baixada també per el camí de les escales.
Degut a la gran quantitat de neu, encara acumulada, ens cal anar amb molt de compte i agafar-nos a la barana. No podem badar.
La neu està molt més humida i podem avançar més ràpidament.
Les conseqüències de la nevada han provocat una gran trencadissa de branques i arbres joves al llarg de tota la pista.
Recorregut total: 12’55 kms.
Desnivell: 327 m.
Arribem a Vic a 2/4 de 2.
Ha estat una anada a Cabrera “inoblidable”.
1 comentari:
Felicitats pel reportatge, l'últim cop que vaig estar al Santuari de Cabrera fou l'any 1.965 i m'ha portat molts bons records.
Joan Escoda i Prats.
Publica un comentari a l'entrada