Pla de la Calma - Sant Cebrià de la Mora - La Figuera

Recorregut:
Pla de Bassau – Sant Cebrià de la Mora – Carena Xica – Ermita de Sant Isidre – La Figuera – Bauma de Can Pere Coix – Corral d’en Perera – Pla del Cafè – Pla de Bassau

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8 en direcció cap a Taradell per la Crta. B-520, continuem cap a Seva per la Crta. BV-5305. A l’entrada d’aquesta població girem a la dreta per continuar per la Crta. BV-5301, passant per El Brull i arribem a dalt a Collformic a 1.145 m. d’alçada.
A partir d’aquí seguim la pista en direcció al Pla de la Calma durant 3’7 km. fins al Pla de Bassau. Total 29 km.

Introducció:

La sortida d’avui ens permet accedir a l’ermita romànica (del s.XI) de Sant Cebrià de Mora seguint una ruta circular molt variada. Aquesta fou l’antiga parròquia del poblet de masies (avui dia quasi totes en runes) de la Mora. Pertany al municipi de Tagamanent i està situada a 975 metres d’altitud, des d’aquí es pot veure una bonica panoràmica.

Itinerari:
Comencem la ruta d’avui a ¼ de 9 sortint del Pla de Bassau. Deixem seguidament el Camí del Pla de la Calma (GR 5.2) i trenquem a la dreta.

Inici excursió

Seguim per una pista que va fent giragonses i podem retallar el camí fent drecera fins arribar a la masia de la Caseta.

La Caseta

Passem pel costat de la casa i continuem baixant per la pista. Arribem a un collet i veiem l’ermita de Sant Cebrià.

Ermita de St. Cebrià dalt el turó

Deixem la pista i anem baixant seguint pels corriols marcats pels ramats de les ovelles.

Ens trobem davant de l’ermita de Sant Cebrià de la Mora.

L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra està situada sota el pla de la Calma a 975 m d’altitud, al vessant que mira el N i que aboca les seves aigües a l'antiga Vallmanya, solcada per la riera de Picamena o de l'Avençó. El lloc ofereix una extens panorama sobre els Pirineus i les muntanyes de Montserrat.

Sant Cebrià de la Mora

La vila rural de la Móra és esmentada per primera vegada entre els anys 898 i 917 i l'església de Sant Cebrià el 1099. L'edificació actual és romànica del segle XII, d'una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina. El 1722 es va construir la nova portalada de ponent i vers el 1799 se li va aixecar un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies. Actualment es troba en un estat lamentable de conservació. El 1515 tenia cinc famílies, 10 el 1686 i arribà a un màxim de 12 famílies el 1782.

Interior de l'ermita

Una mica més enllà de l’ermita veiem el Clot, un mas habitat, pertanyent a l’antic poblet de masies de la Mora.

El Clot

Continuem la ruta, en fort descens, passant per la casa del Clot i poc desprès de passar una riera,

Passant per la riera

entrem dins el bosc i anem seguint per la Carena Xica fins a sortir en una clariana on veiem la masia de la Figuera.

Dins la Carena Xica

Aquesta gran masia encara és aprofitada per a corral de bestiar. Al davant hi ha una vella capella de Sant Isidre, erigida el 1772.

La Figuera

La Figuera a estat un lloc emblemàtic pel nostre país, ja que hi varen fer llargues estades diferents personatges de la cultura catalana, com el poeta, Joan Maragall, el mestre Lluís Millet, l'Amadeu Vives, fundador de l'Orfeó Català, l'arquitecte i pintor Josep Pijoan, i altres personalitats.

En Joan Maragall, va escriure aquest poema, dedicat a la Lola de la Figuera.
Ara les flors ja han passat.
més el record ha restat
entorn meu com una flaire.
I tu de goig que m'has dat
te n' has enrrecordat gaire

Veure més informació sobre l’estada de Joan Maragall a la masia de la Figuera:

http://paper.avui.cat/sup_cultura/detail.php?id=85425

http://alexfigueras.blogspot.com/2008/04/el-pla-de-la-calma-reps-de-poetes.html

La Figuera el 1902, amb Rusiñol davant i Casas (darrere, també amb un bastó). (Diari Avui)

Esmorzem al costat de l’ermita de Sant Isidre, tot contemplant la gran masia de La Figuera.

Sant Isidre

Continuem la ruta seguint en direcció cap a la Carena de la Perera. Passem per davant de la petita masia de la Perera situada en un pla amb grans vistes.

La Parera

Seguim la pista forestal que tenim a l’esquerra. Poc desprès i sota unes roques situades a la dreta de la pista accedim a la Bauma o Balma de Pere Coix.

Sota aquesta roca hi ha la bauma de Pere Coix

Aquesta balma, actualment en un estat molt precari, és una construcció del segle XVII.
L’accès per arribar-hi està molt tapat per la vegetació.

Bauma de Pere Coix

Desprès de visitar aquesta casa troglodita només ens cal d’anar seguint la llarga pista forestal tot passant per davant del Corral d’en Perera i finalment arribar al Pla del Cafè.

Pla del Cafè

Aquest bonic pla està rodejat de prats i amb les runes d’una casa que era una antic hostal, ofereix grans vistes sobre el Matagalls i el massís del Turó de l’Home.

En aquest punt enllacem de nou a la pista principal del Pla de la Calma (GR 5.2) . Seguim la pista en lleuger descens enmig de grans vistes panoràmiques fins arribar al Pla de Bassau. Punt final de l’excursió d’avui.

Pla de Bassau

Recorregut:10’13 km
Ascensió Acumulada: 400 m
Arribem a Vic a 2/4 de 2.

Sortida realitzada el dia 21 d’Abril de 2010

Puig de la Força - Domus del Pi

14 d’Abril de 2010

Recorregut:
La Riba – Pal indicador (Solell del Masnou) – Canal del Castell – Sota les Baumes – Puig de la Força – Perallonga – Domus del Pi – Solell del Masnou

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Eix Transversal(C-25) fins a la sortida de Sant Julià de Vilatorta. Agafem la N-141 en direcció a Vilanova de Sau, per dirigir-nos a la pressa i després de travessar-la remuntem fins a la Riba (Hotel-Restaurant). Seguim uns 200 m en direcció al Club Nàutic fins a trobar un pal indicador a la dreta amb els senyals del GR. Total : 27 km

Introducció:
El Puig de la Força és una balconada magnífica a l'embassament de Sau. Es troba situat en una punta del cingle de Tavertet i s'hi pot accedir per diversos punts. Ofereix unes vistes excel·lents a l'embassament, a la zona de les Guilleries i també a alguns dels cingles més propers de la banda de Collsacabra.
No és un itinerari llarg, però si que presenta un fort desnivell. A dalt podrem gaudir d’unes bones vistes.

Itinerari:
La ruta que fem és l'accés més ràpid al Pla del Castell i dóna la possibilitat d'anar encadenant diversos graus (camins de ferradura) molt ben treballats fa uns quants segles i força ben mantinguts a l'actualitat.

Inici excursió

De moment el dia es presenta força tapat i amb clarianes. Comencem l’excursió a ¼ de 9 seguint els senyals del GR situats en un pal indicador en el lloc nomenat Solell del Masnou. Anem seguint la pista en lleugera pujada fins arribar a una bifurcació poc desprès de recórrer uns 600 m. al peu de la cinglera, on hi ha un altre pal indicador: el camí de la dreta és el GR- 2 que va cap a Tavertet i el de l’esquerra és el Grau o Canal del Castell.

Prenem el camí de l’esquerra. Aquest camí comunicava la masia del Castell amb les valls de Sau. És un grau sobtat, empresonat en la canal, enmig de la qual s’hi veuen algunes roques de forma capriciosa. A partir d’aquí la pujada es fa forta. En alguns trams es conserven l’antic empedrat.

Grau del Castell

Fent ziga-zaga anirem pujant sense parar fins a la part alta del cingle, el Pla del Castell, al costat de la masia, i a l’ample pista que uneix el poble de Tavertet amb la punta del cingle de Tavertet.

Vista des del Pla del Castell

Fins aquí tardem una hora. Ens trobem a 825 m.

Ens trobem al Pla del Castell, a la dreta aniríem a Tavertet, nosaltres girem a l’esquerra tot seguint el caire del cingle per una pista; sempre descendint i de front passarem pel costat del turó del Castell, petita formació natural molt erosionada de roca grisa que presideix el pla.

Més endavant trobem el mirador del Castell. En aquest punt hi ha un panell metàl·lic d’orientació amb el perfil que s’obre davant nostre. Preciosa balconada sobre les cingleres. El panorama és impressionant. A sota i veiem el campanar de Sant Romà de Sau que emergeix de les aigües del pantà.

El Pantà de Sau vist des del mirador

Anem vorejant el cingle amb la mateixa direcció pel Pla del Castell fins arribar a un pal indicador a l’esquerra. Aquí deixem el camí principal i seguim el corriol que ens portarà al Puig de la Força. El camí baixa pel cingle i més endavant davalla per una típica graonada d’obra i transcorre bona estona sota d’unes grans penyes balmades, amb el constant panorama del pantà de Sau.

Baixant per la graonada

Seguim a tocar el cingle i arribem al coll que separa el cingle de Tavertet del Puig de la Força. En aquest tram cal anar amb molt de compte si el terra és humit, doncs, la perpendicularitat sobre el precipici és total.

El camí passa per sota d'unes grans baumes

Entre la vegetació, prop del collet, es poden veure llenços de parets del que se suposa que era el castell de Cornil, dels senyors de Tavertet. El camí passa per una graonada encaixada en una esquerda d’una roca i arribem al collet de la Força. Hi ha un pal indicador del lloc.

Vista des del collet del Puig de la Força amb el salt de Tirabous al fons

Des del mateix punt es pot pujar cap al Puig de la Força, podent arribar fins el cim de la penya, o també prendre una petita senda que li dóna la volta, sobre els enormes tallats. Camí equipat amb cadenes per a poder passar amb seguretat; adequat per als amants del vertigen i les emocions fortes.

Nosaltres prenem el camí que porta directament cap el cim. Pugem per un costerut camí que entre els arbres va guanyant alçada de forma decidida, fins que ens deixa a la plataforma superior, on la panoràmica és molt extensa. Una sèrie de corriols porten a diferents punts dels voltants del puig, des d’on es contempla perfectament l’imponent verticalitat d’aquestes parets i les seves típiques i diferents composicions geològiques (els estrats de color gris i rogenc queden perfectament delimitats).

Fem la pujada en poc més de 10’.

El Puig de la Força o Roca de Sau (741 m), és el grandiós monòlit que domina el pantà de Sau, i constitueix el símbol d’aquest embassament. Les vistes són sensacionals, tant pel cantó del pantà com per la raconada de Balà.

És un mirador immillorable sobre l’embassament de Sau, les Guilleries, la Plana de Vic, els cingles de Sta. Cília i la Sarment, la petita vall del Noguer i el salt del Tirabous, el Morro de l'Abeia, etc.

Situat a l'extrem meridional dels Cingles de Tavertet, el Puig de la Força és un impressionant penyal desprès de la resta de la muntanya, al que l'uneix un petit collet.

A sobre mateix hi ha les ruïnes del castell de Tavertet o de la Força, sense excloure que en el mateix assentament hi hagués el castell de Cornil. Queden algunes restes de parets ben identificables. Aquestes ruïnes posen de relleu el paper estratègic donat segles enrere a aquest gran penyal.

També consta que hi ha una cavitat subterrània a la qual s’hi entra per un petit forat. Diuen si era la presó. Val a dir que nosaltres encara no hem descobert aquest lloc.
Aquest castell se’l situa als voltants del segle XI-XII.

Antigues llegendes s’hi refereixen com un indret on se celebraven trobades de bruixes..

Aquí dalt hi fa molt de vent. Desfem el mateix camí que hem fet en l’anada i esmorzem sota una gran bauma amb unes impressionants vistes del pantà i al fons el Montseny i les Guilleries.

Camí del Puig de la Força

De tornada ens situem en el collet del Puig de la Força i baixem fins l’embassament de Sau, pel camí de Perallonga. Seguim per la part obaga, pel vessant de Balà, sempre en fort descens. Anem vorejant tot el cingle del Puig de l Força per un camí molt bonic i anem baixant fins l’embassament de Sau.

Baixant pel camí de Perellonga

Arribem a una pista forestal i continuem cap a l’esquerra. Des d’aquesta pista podem contemplar amb tota la seva magnitud el Puig de la Força.

Penyal del Puig de la Força

Més endavant ens desviem cap a l’esquerra seguint una pista oberta recentment i arribem a la Domus del Pi o Casal del Pi.

Excavacions de la Domus del Pi

La Domus o Casal del Pi és un antic edifici ubicat al municipi de Vilanova de Sau. És pràcticament al cim del Puig d'en Riba (505 msnm), cim a les estribacions sud-oest dels Cingles de Tavertet i a pocs centenars de metres del Puig de la Força. Es tracta d'un edifici fortificat de dues plantes que conserva el sostre. Aquest fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1949.

L'entrada a la Casa del Pi

Interior

La menció documental més antiga d'aquesta construcció podria ser en un contracte de compravenda dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona del 994 en que es parla del maso de Pinus a l'Osona. El 1181 està documentat que passà a mans dels Hospitalers i el 1247 era possessió de Berenguer de Cabrera que l'esmenta en el seu testament com un bé a transmetre al seu fill Arnau de Cabrera. El 1334 era propietat d'Elisenda de Vilanova muller del senyor de Sau i el 1435, de Bernat Guillem de Vilafreser. Sembla que la seva ocupació fou ininterrompuda entre els segles X i XIX. Tot i que hi ha certes hipòtesis sobre la ocupació del paratge abans del segle XI incloent l'etapa ibera no hi ha evidències concloents ni documentals ni arqueològiques que l'avalin. La datació basada en el carboni-14 en la campanya d'excavacions de 2009 situa els fonaments de l'edifici principal a finals del s. XII.

A principis de segle XX Josep Maria Pericas va visitar i dibuixar en alçada l'estructura del jaciment determinant que era un edifici d'una sola planta amb un terrat al capdamunt adossat a un espai clos per una muralla. No obstant la gran quantitat de teules abandonades als voltants fan pensar que l'edifici hauria estat coronat per una teulada. El pis i la teulada ja serien derruïts en la visita de Pericas. L'edifici és format per una nau única coberta amb volta de canó. L'edifici de planta rectangular, té la porta orientada al sud i una finestra a l'est.

Situació. Puig de la Força al fons

Pel que fa al clos exterior es tracta d'un pati emmurallat que, com demostraren les excavacions del 2009, contenia dependències annexes i es trobava envoltat d'un fossat d'uns 7 m de fondària màxima i unes muralles de 4 m. La muralla fou construïda en dues fases.

Muralla de l'edificació

Informació: http://ca.wikipedia.org

Recentment, l'excavació de la Domus del Pi de Vilanova de Sau, s’ha emès al programa 'Sota terra' de TV3.
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=3205

Aquesta edificació es visible des del cim del Puig de la Força.

Desprès de visitar tot aquest indret seguim la pista en direcció al Club Nàutic i arribem a la crta. asfaltada. Seguim per aquesta crta. poc més d’un km i arribem finalment al punt de sortida. Final de l’excursió d’avui.

Pantà de Sau

Des d’aquest punt podem contemplar una bonica panoràmica del Puig de la Força i els cingles de Tavertet.

El Puig de la Força i el cingles de Tavertet

Marxem a 2/4 d’una i arribem a Vic a la una del migdia.

Recorregut: 7’75 km
Ascensió Acumulada: 451 m