Recorregut:Collformic – GR2 - Pla de la Barraca – Turó Gros – Creu de Matagalls – Font de Matagalls – Pla dels Ginebres – Coll Saprunera – S. Segimon – Torrent Rentadors – GR-2 – Collformic
Recorregut i mapa
Descarregar
Track de la rutaLa ruta al
WikilocAproximació:Sortim de Vic a 2/4 de 8 en direcció cap a Taradell per la Crta. B-520, continuem cap a Seva per la Crta. BV-5305. A l’entrada d’aquesta població girem a la dreta per continuar per la Crta. BV-5301, passant per El Brull i finalment arribar a dalt a Collformic a 1.145 m. d’alçada.
Total 28 kms.
Introducció:Aquesta excursió a la Creu del Matagalls des de Collformic, punt de sortida de múltiples excursions, és la via més curta i senzilla per fer el Matagalls, el tercer cim més alt del Montseny (1.697 m.). És per això que aquesta és una de les rutes més clàssiques i, també més concorregudes, ja que en poc més d'una hora (1h 30’) i, sense gaire dificultat, porta a l'excursionista fins a un dels cims més populars de Catalunya, des del qual es tenen una fabuloses vistes tant de tot el massís com de bona part de Catalunya, des del mar fins els Pirineus.
L’itinerari retorna a Collformic, seguint un llarg descens pel llom de la carena, tot passant per el santuari de S. Segimon. Aquest gran santuari penja del cingle en un dels contraforts septentrionals del Matagalls. Lloc de visita imprescindible
Itinerari:L'ascensió al Matagalls comença a l'aparcament del restaurant Collformic, dins el terme municipal del Brull (Osona). Abans de començar a caminar, per fer-nos una idea del recorregut que hem de seguir, podem fer un cop d'ull al panell informatiu que hi ha al costat mateix de l'aparcament.
Collformic
Avui el dia es presenta magnífic, amb un sol radiant. Comencem l’excursió a 2/4 de 9.
Situats a Collformic (1.145 m), d'esquena al restaurant, pugem per unes escales de pedra que s’han construït recentment per a superar el marge que porten a un corriol pedregós que s'enfila per l'aresta de la muntanya.
Inici excursió
El camí, de 3 quilòmetres i mig, està senyalitzat com a GR-2 (també E-5) i passa bona part del recorregut per carenes.
Collformic tot i la bellesa de l’indret amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort de 107 liberals de Vic a mans dels carlins (10 de gener del 1874). Una creu ens recorda la tragèdia.
La creu de Collformic
En aquest primer tram, nomenat Carena dels Roures, on el corriol és pedregós, erosionat i va guanyant alçada ràpidament, ens cal anar amb molt de compte, doncs és molt relliscós.
Pla de la Barraca
Un cop hem deixat enrere la pujada inicial, arribem al Pla de la Barraca on hi veiem un antic pou de gel. Estem davant el Turó Gros.
El Turó Gros al davant
Anem seguint el camí que remunta l'ampli llom que ens portarà fins al Turó Gros de Santandreu (1.542 m.). La pujada és dura i el terreny molt pedregós i descompost fins al cim d'aquest turó.
Vista des del Turó Gros
Tornem a enfilar-nos, ara més decididament, altre cop per rocam, fins al Collet de l’Estanyol. És des d'aquest punt que es comença a veure la magnífica creu que corona el cim del Matagalls. Hem fet, aproximadament, la meitat del camí, i encara ens queda la part més feixuga
Un altre tros herbat i planer fins al Collet dels Llops. En aquest tram, a baix, a la nostra esquerra, es fa evident un corriol que puja pel costat de la torrentera. Podem desviar-nos-hi per anar a alguna de les fonts com la de font Freda i la de la Rosa.
Al fons, La Creu de Matagalls
Un cop superat el Collet dels Llops, el camí s’enfila decididament, ens queda l’última pujada forta fins a la creu que corona el cim del Matagalls (1.697 m).
Darrer tram
Tardem 1h. 30’ en fer la pujada.
El Matagalls, el tercer cim més alt del Montseny i està coronat per la famosa creu claretiana erigida en record a Mossèn Cinto Verdaguer. Hi ha constància documentada que l’any 1.614 ja n’hi havia una.
Creu de Matagalls
Darrera la CreuGràcies a la seva situació de muntanya central, és vèrtex d’unió de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. A banda d’oferir la millor panoràmica del massís, ja que permet veure a la perfecció els altres dos cims més alts, el Turó de l’Home i Les Agudes, és un dels millors miradors de Catalunya ja que, en els dies clars, es tenen unes fabuloses vistes des del mar fins al Pirineu.
Al fons, Montserrat
Les Agudes i el Turó de l'Home
El panorama que avui es domina és excepcional, les esplèndides vistes conviden a quedar-se una bona estona.
Bufa un vent molt fort i amb força fred. Compartim el cim amb excursionistes de Navarcles i Calders.
Per tornar a Collformic, tenim vàries rutes o combinacions. En aquesta ocasió ho farem a través del Santuari de Sant Segimon.
Fem la baixada en direcció N-O pel Pla de les Saleres pel mig de la carena visitant les fonts que es van succeint al llarg de l’itinerari.
Font dels Cims
Primer trobem la font dels Cims, dedicada a Folch i Torres i que és la més alta del massís; a partir d’aquí deixem el sot per on venim i girem a l’esquerra i en forta baixada arribem a la font de Matagalls (1.620 m.). Aquest font que gaudeix d’un aixopluc en cas de mal temps, està situada en un lloc herbat i voltada d’una esplèndida fageda. Esmorzem en aquest lloc arrecerats del vent.
Font de Matagalls
Continuem la ruta passant pel Collet de Matagalls i anem seguint per una collada àmplia i herbada. En aquest descens tenim al davant nostre una gran panoràmica del Pirineu i tota la Plana de Vic.
No hi trobem cap senyal però el camí és molt evident. Arribem al Pla dels Ginebres. Cal seguir tot aquest pla i anar baixant per el llom de la carena fins arribar al Coll Saprunera.
Estem davant d’una cruïlla de camins. Ignorem tots els camins i continuem seguint avall.
Deixem el Matagalls al darrera
Voltem per l’esquerra el petit turó de Sant Miquel i veiem més endavant i a la nostra dreta el poble de Viladrau i a sota, les masies de Can Gat i La Sala.
Anem baixant per la carena
Més endavant apareix la capella de Sant Miquel dels Barretons (1.305 m), enlairada al damunt d’unes roques; i a més fondària el gran santuari de S. Segimon.
S. Miquel dels Barretons
Sant Miquel dels Barretons el trobem situat en el cim rocós, dalt d'una agulla de la cinglera, uns pocs metres més amunt, just a sobre el santuari. Aquesta petita capella, aixecada per l'ermità, Miquel de Sant Segimon, procedent també del regne de Borgonya, per allà l'any 1550.
El nom de Barretons prové d'uns barrets de palla que es guardaven a la capella i que es deia que aquell que se'ls posava deixava de tenir mal de cap i mai més en tornaria a patir. Altres asseguren que per deixar de tenir mal de cap només cal donar una volta completa a la capella per fora, però vigileu, no sigui cas que aneu daltabaix del penya-segat i deixeu de tenir mal de cap per sempre.
Des de dalt d'aquest mirador, al final de la carena, es divisa al fons el Pirineu i més a prop, en primer terme, una vista d'ocell del santuari. Podem contemplar les obres de restauració que s’hi estan fent
S. Segimon
Actualment el santuari de S. Segimon està en obres i tot el recinte es troba vallat sense poder-hi accedir. Hi ha un rètol indicant el camí a seguir. Es tracta d’un camí que desemboca a la crta. forestal que va al santuari.
Nosaltres, però, baixem per el corriol molt atrevit i amb forta pendent i arribem al santuari. Passem per davant de la cova, plena d’humitats. A partir d’aquí, per poder continuar hem de passar per darrera del santuari i amb molta dificultat sortir a l’entrada del santuari. A fora ja ens espera la vigilant del recinte per dir-nos que per aquí no hi podiem passar.
Santuari de S. Segimon
El corriol que ens porta fins al recinte de Sant Segimon, és el camí de baixada per arribar al santuari (previ a les obres de restauració). Desconeixem si hi ha cap prohibició explícita o motiu per no fer aquest camí. Parlem una bona estona, amb la vigilant, sobre les obres de rehabilitació que si estan duen a terme. La durada prevista es de tres anys.
Sant Segimon del Montseny es troba a 1 230 m d'altitud, en un contrafort de Matagalls, entre els torrents de Rentadors i de l'Oratori. Gaudeix d’un extens panorama, que comprèn des de la vall de Viladrau fins al Pirineu. Fou un dels santuaris més importants de Catalunya entre els dedicats a un sant, però el culte se suprimí el 1936 i, encara que conegut i visitat pels excursionistes, ha perdut el caràcter de centre devocional. És documentat des del 1290, que sembla que es construí la primera capella sota una gran balma on, segons tradició, recollida literàriament al segle XV, havia fet penitència sant Segimon, rei de Borgonya, que fou mort el 523 pel rei franc Clodoveu. Des del segle XIV la capella esdevingué molt popular, i des del segle XV fins al XVIII l'església fou regida per deodonats o ermitans que vivien sota un estatut canònic, controlat pels rectors de Viladrau, i que recaptaven per al santuari per les diòcesis de Vic, Girona i Barcelona. A mitjan segle XVIII s'inicià la construcció d'un nou santuari a l'extrem de la costa, dit l'Obra Nova, ampliat successivament el 1647, el 1663, el 1681 i el 1732 fins a formar un important casal amb cel·les per als pelegrins i altres dependències, obres que culminaren amb la construcció d'una nova església el 1775, pertangué a la parròquia de Viladrau fins el 1837. Arran de la desamortització de Mendizábal, el santuari va ser comprat per els amos del veí mas de Can Gat i en tingueren cura fins el 1936. Entre el 1959 i el 1961 aquests propietaris emprengueren grans obres de reconstrucció i reformes, sota la direcció de l’arquitecte Josep M Pericas, però que dissortadament no es continuaren.
S. Segimon
Esperem que l’actual restauració sigui la definitiva i que la imatge del santuari surti del seu abandonament i retorni al seu esplendor; el que oferia en temps passats. L’excursionista i escriptor Arthur Osona visità el santuari a finals del segle XIX i deixà escrit en la Guia general de les muntanyes del Montseny, 1889. “
En aquest grandiós santuari, hi trobarà l’excursionista del 15 de juny al 15 d’octubre, que sol estar obert, bones cambres amb bons llits i alguna relativa comoditat, així com el devot pelegrí bona església per pregar. Pertany al senyor Francesc de Puig i de Bòria i és administrat per l’amable sacerdot D.Jaume Montanya, que es desviu per fer agradable l’estada del turista i del devot. Malgrat eixes bones disposicions és recomanable de portar algunes provisions, puix que els dies que hi van moltes persones solen acabar-se les que ven l’hostaler-sagristà, en Sever Soler”.
Deixem S. Segimon i ara ja només ens cal anar seguint la pista forestal. Passem pel costat del Collet de les Tres Creus, on hi ha una curiosa creu, i poc desprès per la font de S. Miquel dels Sants.
Les Tres Creus
Abans de creuar el rierol s’uneix per l’esquerra un camí que baixa de Coll Saprunera.
Arribem al torrent de Rentadors i ens endinsem per una fageda. L’indret, idoni per descansar, és presidit per l’anomenat faig Gros.
Voltants torrent de Rentadors
La pista travessa el rierol i s’enfila per l’obaga i desprès d’un revolt ja va de baixada per enllaçar finalment amb el GR-2, en el punt on havíem passat en la pujada.
Aquí enllacem amb el GR-2Descendim per la carena dels Roures i finalitzem la ruta arribant a Collformic.
Recorregut:12’78 km
Ascensió Acumulada: 743 m
Marxem de Collformic a la una i arribem a Vic a ¾ de 2.
Recorregut i mapa
Inici excursió
Aquest pista va seguint per la part obaga i va guanyant alçada progressivament. Cal seguir sempre la pista principal.
Collet del Bosc
El Puigsacalm
Aquesta modesta ermita d’origen romànic està documentada des de l’any 1326. L’església es troba situada a 1.544 m d’altitud; situada a la serra de Santa Magdalena i al bell mig de les valls de Vallfogona i de Collfred. Pertany al municipi de Vallfogona
Ermita de Sta. Magdalena de Cambrils
Anem baixant per la carena tot seguint els senyals del PR.
Coll de la Creu de l'Espinau
El camí baixa fent giragonses. El descens es bastant llarg; això si, passa pel bell mig de bosc de faigs.
Ermita de Sta. Margarida de Cabagès
L'antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès és situada a 1.275 m d’altitud, una mica alçada prop del mas el Pujol, al sector N del terme, prop del naixement del Ges, al faldar de migjorn de la serra de Sta. Magdalena, des d’on es domina el territori que li havia pertanyut quan era antiga parròquia.
El Pujol i l'ermita al damunt
Abans d’arribar a la masia de Fontcoberta, deixem la pista. Entrem al prat del Pla del Faig Gros i passem pel costat del monumental faig de Fontcoberta.
Faig de Fontcoberta
