Santuari de Montgrony (Gombrèn)

29 d’Abril del 2009

Recorregut:
Gombrèn – Oratori St. Francesc – Coll de Jou – Santuari de Montgrony – Pla de St. Pere – Coll de Pardinella – Coll de la Cirera – Coll Jubilars – Gombrèn

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8, en direcció Puigcerdà per la C-17 fins a Campdevànol. Trenquem a l’esquerra en direcció a la Pobla de Lillet per la crta.GI-401 fins a Gombrèn.
Total 48 kms

Introducció:
El Santuari de Montgrony o Mogrony és especialment singular, no solament per la seva situació sinó pel bonic temple. Montgrony és també un niu de llegendes lligades als inicis de la reconquesta, fins al punt d’esser anomenat “la Covadonga catalana” i sobretot per la seva vinculació al mític comte Arnau.

Itinerari:
Des de la plaça del poble podem copsar, en una sola ullada, tot l’àmbit geogràfic que constitueix Montgrony: el poble de Gombrèn; les cingleres amb el Santuari de Montgrony i al damunt l’església de Sant Pere de Montgrony. Culmina el paisatge amb el Puig de Montgrony a 1996 m. d’alçada.

Gombrèn i al fons Montgrony

Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia és magnífic; amb un sol esplèndid.
El poble de Gombrèn (910 m) encara avui té una fisonomia medieval amb els seus carrers estrets. Passem per el costat de l’església parroquial dedicada a sant Pere. El camí surt del carrer que hi ha al costat dret de l’església; hi ha un pal indicador.

Deixem el poble enrera i anem guanyant alçada ràpidament pel camí empedrat que antigament utilitzaven els peregrins que pujaven a venerar la Verge de Montgrony.

El camí està senyalitzat amb marques grogues i senyalitzat amb cartells.
Passem per can Xicot. Al cap de poc hem de creuar el torrent de Barruell.

Arribem a l’Oratori Sant Francesc, és una petita capella que hi ha al costat del camí.

Oratori de S. Francesc

A partir d’aquí el camí s’enfila decididament cap a l’esquerra;

més endavant deixem un trencall a l’esquerra que ens portaria a la casa del Pomanell. Anem seguim el camí i ben aviat trobem en un roure una petita capella (Roure de la Salve)

Roure de la Salve

El camí és força ombrívol i amb un bosc variat. Conserva encara força trams empedrats.

Arribem al Coll de la Creueta. La pujada es fa una mica més dreta. Anem pujant per unes llargues crestes de roques i arribem al Coll de Jou.

Grans vistes panoràmiques amb el Pedraforca al fons.


Poc a poc veiem apropar-se la gran penya on es troba adossat el Santuari de Montgrony.

Finalment pugem un tram d’escales i trobem la pista asfaltada d'accés al santuari. Seguim cap a la dreta fins arribar a la placeta i després de passar una portalada, el primer que trobem en arribar al santuari és l’hostatgeria de Montgrony, un restaurant amb unes quantes habitacions.


Fins aquí hem tardat 1h 30’ Ens trobem a 1.355 m d’alçada.

El Santuari de Montgrony està format per nombroses edificacions relacionades entre elles:
l‘hostatgeria, les famoses escales, la cova de la Verge, Sant Pere de Montgrony i la font de la Mare de Déu.

Situats a la placeta del Santuari i mitjançant un primer tram de 63 esglaons tallats a la roca viva arribem a la Cova de la Verge. Edificada en part dins una balma de la cinglera.


La capella és de petites dimensions. L’altar és presidit per la Mare de Déu de Montgrony. La imatge actual és una reproducció de l’original malmesa accidentalment per un incendi l’any 1892. Segurament del principi del segle XIII, que es devia venerar a l'església de Sant Pere. Però les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Montgrony són del 1400, època en què ja tenia un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit en 1650-52
La Mare de Déu pertany a les anomenades "verges trobades"

Interior de la capella

Mare de Déu de Montgrony

Continuem pujant i amb 77 esglaons més, arribem al pla de Sant Pere, presidit per l’esgésia romànica de Sant Pere de Montgrony, situada en un vessant de muntanya, de cara migdia, en un indret que permet dominar un gran panorama.

La construcció d’aquesta escala forma part de la llegenda del Comte Arnau; la cançó parla de “mesures mal rasades” i “soldades mal pagades”. El comte no va complir la promesa de pagar els seus vassalls, que treballaven fent l‘escala, una mesura de blat per cada graó.

Darrer tram de les escales

Avui podem gaudir d’un dia magnífic. Esmorzem a dalt el pla i disfrutem de molt bones vistes. Rasos de Tubau, Pedraforca, etc.


L'església de Sant Pere de Montgrony, a 1407 m d’alçada, és documentada des del 899; va ser totalment renovada durant el segle XI i principis del XII. La consagració es va realitzar l'any 1138.

Sant Pere de Montgrony

Té una gran nau amb absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada; a migdia té un pòrtic amb tres arcs que precedeix el portal i el campanar d'espadanya. Els absis són ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard. La porta d'entrada, encara conserva gran part de la forja romànica amb que es va reforçar la porta, a base de tiges i volutes.

Fou restaurada entre el 1880 i el 1915 gràcies a l'interès dels bisbes de Vic Morgades i Torras i Bages. Amb motiu de la restauració, i en altres ocasions, s'hi celebraren festes de tipus patriòtic romàntic que exaltaven Montgrony com a Covadonga catalana. Una última restauració fou realitzada a l'inici dels anys seixanta.

Al Museu Episcopal de Vic es conserven dues pintures romàniques del frontal de l’altar i al Yale University Museum de New Haven una talla de la Majestat del segle XIII.

Frontals de l'altar: Sant Pau i Sant Pere


Aquest santuari està relacionat també amb la llegenda d’Otger Cataló, ja que aquí a Montgrony se situa el jurament dels Nou Barons de la Fama.
Aquests indrets han donat peu a tot un seguit de llegendes.

La cinglera on s’assenta el santuari és molt concorreguda pels amants de l’escalada. Hi ha una gran quantitat de vies obertes. L’escalada a Montgrony ha creat escola.

Montgrony és també una base molt adequada per a realitzar excursions: L’avenc de Sant Ou, Puig de Sant Pere, Puig de Montgrony, La Cubil, Pedra Picada de 2.055. (cota superior de la serra de Montgrony).

Després de descansar una bona estona a l’ermita de Sant Pere, tot contemplant aquest bonic paisatge, iniciem el descens.

Baixem fins a la plaça del Santuari. Seguim cap a l’esquerra i ens situem sota els cingles de l’hostatgeria. Hi ha un rètol indicatiu. Ruta totalment senyalitzada. Nosaltres li diem la ruta de les “fustetes”.

Senyalització de la ruta de les "fustetes"

El camí voreja els cingles, famosos per les seves vies d'escalada esportiva, per endinsar-se poc després en un bosc espès. Desprès de baixar uns 140 m per un camí sinuós arribem a la font de la Mare de Déu. Està situada a 1250 m.
En aquest lloc, segons la tradició, l’any 804, hi fou trobada la primitiva imatge de la Mare de Déu. L’any 1627 es cobrí la font amb una capelleta. S’hi pot veure una inscripció recordatori i una imatge esculpida en pedra de la Verge. D’un dels pits de la qual brolla l’aigua de la font. Anomenda també com a font de la Mare de Déu de la Llet.

Interior font de la M. de D.

El camí baixa ràpid pel mig del bosc i arribem al Coll de Pardinella a 1.229m. Al mig del coll s’hi troba un dolmen força malmès, (2300 a de C.). Per aquest coll i creuen molts camins per accedir al Santuari.

Dolmen de la Pardinella

El camí segueix per la dreta en forta pendent i va seguint la riera del Forat per un bosc molt espès. Passem per el Coll de la Cirera

Deixem la riera i sortim del bosc. Podem veure a la dreta el camí que hem fet durant la pujada. Contemplem el mas Pomenell i poc desprès arribem al Coll Jubilars.


Només ens cal seguir l’antic camí ramader i arribem al poble de Gombrèn.


Finalment contemplem el Santuari enfilat al fons sota la cinglera i reprenem el camí de tornada cap a casa.

Marxem de Gombrèn a ¼ de 2 i arribem a Vic a les 2 tocades.

Desnivell: 504 m
Recorregut:9’5 km

L’art, la història, la llegenda, l’excursionisme, la gastronomia i unes vistes panoràmiques espectaculars, són els elements que Montgrony ofereix als seus visitants.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,

Dissabte vam fer la ruta, tot i que el temps no ens va acompanyar gaire vam disfrutar molt i la veritat és que la panoràmica des de Sant Pere és un regal!
El descens fins el Dolmen va anar molt bé tot i la pluja, la densitat del bosc ens va ajudar a no mullar-nos gaire. Al Dolmen vam veure indicadors de camins a peu i en btt, vam girar cap a la dreta seguint les indicacions i per una pista marcada en vermell i a vam arribar al Coll de la Cirera.
Després sol hi havia marques vermelles i precisament no anaven encaminades cap a fora del bosc. La pluja intensa ens va ser determinant per seguir el camí marcat amb l'esperança de trobar el camí ramader i poder reposar les cames, però no va ser així, la baixada era forta pendent i amb la pluja va ser una mica feixuga, finalment vam arribar al poble per un corriol, suposem, poc transitat.
En arribar a casa vam repassar la ruta i suposem que vam seguir la pista paral·lela.
Potser la pluja i la tensió d'arribar aviat al cotxe ens va fer perdre la pista en aquell moment.
Tot i això la ruta es molt recomanable.
Fins la propera!

Anònim ha dit...

Hola,

Volíem pujar al santuari i vam trobar aquesta ruta circular, la pujada va ser ràpida, però de baixada, després de la font de la Mare de Déu, no teníem clar si anar pel cartell que indicava la Pardinella, però com que semblava que havíem d'anar cap a l'esquerra, així ho vam fer, vam caminar i caminar... no vam trobar el dolmen ni cap indicació que ens ajudés (no vam trobar ningú, tampoc hi havia cobertura), així que vam desfer el camí fins la font i vam anar cap a la dreta fins trobar el camí pel que havíem pujat. Però ens ho vam passar molt bé i vam gaudir d'unes espectaculars vistes amb el Pedraforca nevat.

Un indret a visitar!

quercus ha dit...

Hola,
Avui hem fet l excursio, ens ha agradat molt!!
Ens ha anat molt be les ressenyes q descrius al blog. Hi ha hagut un moment de dubte en un trencall a ma esquerra ab senyal vermella q portava a un bosc espes pero de seguida hem trobat un pas de fil sense porta i un tronc entrevessat al mig del cami. No se on portava....baixava cap a un riu...
Quan hem arribat a dalt hem dinat a la fonda q esta molt be qualitat preu.
Gracies!!
Marga