Puigsacalm

2 d’Abril del 2008

Puigsacalm des de la Collada de Bracons

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Torelló i a Sant Pere de Torelló anem cap a la crta. de la Vola. Aquesta crta. va de Torelló a Olot. Deixem el cotxe a la Collada de Bracons; on hi ha , a banda i banda , un espai prou ample per estacionar el cotxe. Punt fronterer de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Estem a una alçada de 1.132 m. Total 35 kms.

La pujada al cim del Puigsacalm des de la Collada de Bracons pot considerar-se com el camí més freqüent per accedir a la cota més alta d’aquesta emblemàtica muntanya, tant pels garrotxins, com pels osonencs, ja que s’hi puja des de les dues comarques, que ofereix, des dels seus 1.515 mts. d'altitud, unes vistes extraordinàries, ja que, en un dia clar, tindrem al nostre abast, en una panoràmica de 360º, bona part de la geografia nord-oriental catalana, des de la Badia de Roses a l’est, al Pedraforca i la Serra del Cadí a l’Oest, i des del Canigó i el Puigmal al Nord, al Montseny i Montserrat al Sud.

És una excursió de mitjana dificultat. El desnivell a guanyar és de 383 m.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9. Avui tenim un bon dia.

Enfilem el rocam que hi ha en el marge nord de la crta. fins a trobar una fita que ens mena al nostre destí. La ruta està senyalitzada amb traces de pintura blava i vermella.

Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc.

Al cap d’uns 40 minuts, ens trobem amb el tram més costerut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades, que acaben en una cruïlla de camins, a la Collada de Sant Bartomeu (a 1.242 mts.), a la que cal parar atenció, tota vegada que ens hem de desviar a la dreta i amunt, passada una tanca.

Seguint el sender, pel mig d’un bosc magnífic, arribem a la Font Tornadissa (en poc menys d’una hora), bell paratge a 1.280 mts. d’alçada, voltat d’una fageda esplèndida. En aquesta ocasió l’aigua de la font és molt abundant, degut a les pluges d’aquests últims dies.

Ara seguim uns metres davant de la font i en una zona lleugerament elevada seguim el camí per prats fins arribar a la carena, adonant-nos de que les vistes comencen a ser magnífiques, fins arribar als Rasos de Manter, amples prats situats a 1.389 m.

Aquí travessem una tanca per el bestiar. És justament en aquest lloc on hi trobem força quantitat de neu; doncs estem a la part obaga de la pujada.

Anem seguint fins arribar a un petit coll on cal passar per canviar el vessant de la muntanya. Uns metres més endavant hi ha una rústica farmaciola, en el camí que porta a santa Magdalena, ja al peu mateix del cim.

Ara només cal l’esforç final, per, després d’enfilar-nos per la forta pujada (pendent de més del 35 %), arribar en uns 15 minuts a la nostra fita, el cim del Puigsacalm a 1.515 m. Fins aquí hem tardat 1h i 30’ i hem fet 4’98 kms.

A dalt disfrutem d’unes grans vistes panoràmiques, però, ara el dia està força entelat i gairebé no fa gens de sol. Esmorzem al costat de la base del vèrtex geodèsic ben arrecerats del vent.

Panoràmica Puigsacalm

La tornada la fem pel mateix camí, però, abans de baixar ens apropem, seguint la carena en direcció Nord, fins al Puig dels Llops a 1.486 m. d’alçada. Aquest pic ofereix una visió extraordinària del Puigsacalm. Tenim també una visió de Santa Magdalena i la Plana d’Olot. És molt recomanable anar-hi; només tardem 15’.

Fem la baixada sense cap incidència. Només cal tenir atenció al deixar els Rasos de Manter en el punt del descens en cas de poca visibilitat, per arribar a la font Tronadissa.

Fem la baixada en 1h i 15’. Avui ha estat una bona excursió.

Recorregut total: 11’87 km.

Arribem a Vic a ¾ de 2.