Roca Llarga (Tavertet)

23 d’Abril del 2008

Rajols – Collet de Rajols – Puig de Cortils – Roca Llarga – L’Avenc – GR-2 – Pla Boixer – Rajols.

La sortida d’avui és com de costum a 2/4 de 8. Anem en direcció a Rupit i després de passar per la casa de les Viles, (entre els kms. 28 i 29), agafem un trencall a la dreta amb un pal indicador on diu: GR-2, Tavertet... Aquesta pista està encimentada. Fem un parell de kms. i arribem a la casa de Rajols on aparquem el cotxe. Fins aquí hem fet 32 kms.

Durant el trajecte i fins després d’haver passat per L’Esquirol tenim una boira molt espessa. Al arribar a Cantoni el dia es presenta net i assolellat. És un matí força fred.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Podem observar que el camí està tot amarat d’aigua i cal vigilar per on trepitgem. Passem per la tanca de Rajols, que per cert avui la trobem oberta, i comencem a pujar en forta arrancada cap el Collet de Rajols. A dalt al Coll trobem una cruïlla de camins i cal seguir per l’esquerra en direcció al Puig de Cortils. En aquest pla ens cal passar pel mig d’un gran ramat de vaques que pasturen tranquil·lament per aquests prats.

Anem pujant suaument per la carena entre pastures i arribem al Puig de Cortils; cim modest, malgrat ser el put més elevat del terme de Tavertet a 1.193. Passem per la Bauma de Cortils.

Aquesta Balma està sota una enorme penya, de forma plana, i l’espai que queda sota és molt gran. Al costat de la seva entrada es troba un faig enorme que destaca des de lluny sobre el altres arbres per la seva corpulència: és el faig de Cortils. Anem seguint per tot aquest pla fins a trobar el senyal indicador de la Roca Llarga.

La Rocallarga es una roca allargassada que sobresurt uns 20 metres de la carena de forma descarada sobre l’abisme.

Estem a 1.186 mts. d’alçada, en el segon punt més alt de Tavertet. En el centre de la roca hi ha una fita geodèsica, obrint-se una panoràmica circular molt amplia. Es el lloc on les vistes són més immenses, on, efectivament la vista es perd en l’horitzó infinit. El cim d’aquesta roca és emocionant ja que la roca està penjada del buit sobre els prats del Pla Boixer.

Panoràmica Roca Llarga

Continuem seguint per la carena i després de poca estona i seguint els senyals grocs comencem a baixar cap a la masia de L’Avenc.

Al arribar-hi veiem que les obres de restauració encara van continuant. Aquest gran casalot datat del segle XIII, d’estil gòtic, està sotmès a un important procés de restauració i rehabilitació. Cal pensar que una vegada acabada l’obra, es restableixi l’equilibri adequat.

Després de contemplar aquesta masia sortim al GR-2 que segueix la crta. en direcció a Rupit. Des d’aquí observem la Roca Llarga que sobresurt de la cornisa acinglerada. Passem pel Pla Boixer i anem fins a la punta. La visió de la panoràmica que s’abasta és realment impressionant. Avui podem disfrutar d’unes bones vistes. Ara el sol és esplèndid.

Finalment arribem a la casa de Rajols, punt final de l’excursió d’avui.

La situació d’aquesta casa, en un petit promontori, és molt escaient i amb grans vistes. Llàstima de tenir enganxats corrals a la planta baixa i als costats.

Recorregut: 7’28 kms.

Arribem a Vic a ¾ d’una.

Per més informació d’aquest indret: http://tavertet.iespana.es/

Pels voltants de Sant Pere de Falgars d'en Bas

16 d’Abril del 2008

Torrent de la Faja - La Codina – Molí de la Faja – Font de la Faja – Coll d’Uran – Sant Miquel de Castellò – Pibernat - Pla de Falgars – Falgars d’en Bas – Torrent de la Faja.

Marxem de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Olot passant per Cantoni i Rupit; just abans d’arribar a l’Hostal de la Devesa, al final d’una llarga recta amb un senyal indicador, trenquem a l’esquerra en direcció a Falgars. Aquesta carretera és bastant estreta i cal anar molt en compte. Deixem el cotxe just abans de creuar el Torrent de la Faja en una trencall a l’esquerra. Estem molt a prop de Falgars. Fem un total de 42 kms.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9. De moment el dia es presenta força be. No i ha por de pluja.

En l’excursió d’avui hi ha la novetat de poder comptar amb l’ajuda d’un GPS que porta en Lluís. Tenim tota la ruta carregada en el GPS i podrem comprovar com funciona sobre el terreny.

Comencem a caminar en direcció a la casa de la Codina. Al arribar-hi trobem moltes tanques i portes per creuar la casa. Passem per una palanca i podem deixar la casa enrere.

Seguim en tot moment la ruta del GPS que és el camí que fem. Veiem que està senyalitzat amb monjoies i marques vermelles però molt esborrades. Anem seguint el camí i després de ¾ d’hora arribem al molí de la Faja. La casa del molí és força gran; el seu estat està molt deteriorat. Si no fos per l’encintat de bigues de ferro que hi ha a tot el voltant, l’edifici estaria en ruïnes.

Poc després, a les rodalies del molí de la Faja, veiem uns petits tolls d’aigua. Es tracta del naixement del Fluvià. Just al costat mateix hi ha un pou per aprofitar l’aigua i una font. Degut a les pluges d’aquestes últims dies el terra torna estar amarat d’aigua i per les rieres i torrents hi baixa aigua.

Seguim el camí en forta pendent i arribem al port de la Faja, la panoràmica se’ns obre amb les cingleres d’Aiats i Cabrera i amb l’espectacular Puigsacalm en primer terme.

Aquí comença a l’esquerra, una curta però molt exigent pujada que ens situa al pas de l’Osca de Cabrera. Aquest era l’antic camí al castell de Cabrera, suposadament la seva única comunicació al segle XV.

Nosaltres seguim el camí principal i arribem al Coll d’Uran a 1.196 m. Fins aquí tot el recorregut ha anat molt bé. El mapa i el GPS han coincidit correctament. Es a partir d’aquest coll quan veiem que la ruta que tenim entrada al GPS no coincideix amb la realitat... Conclusió: la ruta extreta del mapa de l’Alpina no és correcta. No existeix aquest camí. Tenim uns moments de dubtes i finalment optem per seguir el camí que amb senyals de color groc ens portarà fins a Sant Miquel de Castellò.

Avui ens cal esmorzar força ràpid, doncs hem perdut molt el temps entre mirar el mapa i el GPS.

Fem l’últim tram de camí que passa per boscos d’extenses fagedes i desemboca al camí que prové de Falgars cap a Sant Miquel.

Finalment arribem a Sant Miquel de Falgars o de Castellò. Magnífic mirador abocat a llevant, a 953 m d’altitud. S’hi troben les restes d’un castell medieval. Antiga fortificació dels vescomtes de Bas i avui refugi del GEIEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí).

Aquest castell ja és documentat al 1.066 i només es conserva un tros de muralla, la cisterna i la capella. Aquesta edificació també està molt lligada a les guerres remences i concretament amb l’històric capitost Francesc d Verntallat (1444-1488). La visió en aquest punt de tota la vall, Pirineus i serralades properes és senzillament superba.

Situats novament al camí d'accés a l'ermita cal marxar per l'esquerra ja en direcció a Falgars. Seguim el GR-2. Es passa una tanca metàl·lica i se segueix avall deixant un camí que ascendeix per la dreta. El paisatge s'obre entre algunes arrodonides i grans alzines. Font de Pibernat, situada abans d'arribar al mas homònim, que és una bonica construcció amb els corrals i paises separats a l'altra banda de l'edifici principal. Actualment està deshabitat i en precari estat de conservació.

Travessem el torrent conegut com el Clot de Pibernat. Passem per una ampla tanca metàl·lica i més endavant deixem a l’esquerra el mas de la Freixadella, ja amb les cases de Falgars ben properes i finalment arribem al Pla de Falgars i al nucli de Sant Pere de Falgars.

A Falgars es té una bona panoràmica de tot l’entorn, destacant-ne els Pirineus, però també de la propera serra de Cabrera. Al costat de l’església de Sant Pere surt un camí que hi mena. L’altiplà de Falgars esta situat a 954 m. d’alçada i constitueix una magnífica balconada, des de on es domina una panoràmica espectacular. Actualment el veïnat està ocupat per la finca de La Coromina.

L’església de Sant Pere amb àbsis semicircular i les lesenes llombardes típicament romàniques dels segles XI XII. Al costat mateix s’hi troba l’edifici de les antigues escoles restaurat com a refugi de muntanya.

Seguim finalment per la forta baixada, després d’observar el salt de La Coromina, que ens porta al punt de l’inici de la ruta.

Total recorregut: 12’25 kms.

Arribem a Vic a 3 /4 de 2.

Puigsacalm

2 d’Abril del 2008

Puigsacalm des de la Collada de Bracons

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Torelló i a Sant Pere de Torelló anem cap a la crta. de la Vola. Aquesta crta. va de Torelló a Olot. Deixem el cotxe a la Collada de Bracons; on hi ha , a banda i banda , un espai prou ample per estacionar el cotxe. Punt fronterer de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Estem a una alçada de 1.132 m. Total 35 kms.

La pujada al cim del Puigsacalm des de la Collada de Bracons pot considerar-se com el camí més freqüent per accedir a la cota més alta d’aquesta emblemàtica muntanya, tant pels garrotxins, com pels osonencs, ja que s’hi puja des de les dues comarques, que ofereix, des dels seus 1.515 mts. d'altitud, unes vistes extraordinàries, ja que, en un dia clar, tindrem al nostre abast, en una panoràmica de 360º, bona part de la geografia nord-oriental catalana, des de la Badia de Roses a l’est, al Pedraforca i la Serra del Cadí a l’Oest, i des del Canigó i el Puigmal al Nord, al Montseny i Montserrat al Sud.

És una excursió de mitjana dificultat. El desnivell a guanyar és de 383 m.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9. Avui tenim un bon dia.

Enfilem el rocam que hi ha en el marge nord de la crta. fins a trobar una fita que ens mena al nostre destí. La ruta està senyalitzada amb traces de pintura blava i vermella.

Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc.

Al cap d’uns 40 minuts, ens trobem amb el tram més costerut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades, que acaben en una cruïlla de camins, a la Collada de Sant Bartomeu (a 1.242 mts.), a la que cal parar atenció, tota vegada que ens hem de desviar a la dreta i amunt, passada una tanca.

Seguint el sender, pel mig d’un bosc magnífic, arribem a la Font Tornadissa (en poc menys d’una hora), bell paratge a 1.280 mts. d’alçada, voltat d’una fageda esplèndida. En aquesta ocasió l’aigua de la font és molt abundant, degut a les pluges d’aquests últims dies.

Ara seguim uns metres davant de la font i en una zona lleugerament elevada seguim el camí per prats fins arribar a la carena, adonant-nos de que les vistes comencen a ser magnífiques, fins arribar als Rasos de Manter, amples prats situats a 1.389 m.

Aquí travessem una tanca per el bestiar. És justament en aquest lloc on hi trobem força quantitat de neu; doncs estem a la part obaga de la pujada.

Anem seguint fins arribar a un petit coll on cal passar per canviar el vessant de la muntanya. Uns metres més endavant hi ha una rústica farmaciola, en el camí que porta a santa Magdalena, ja al peu mateix del cim.

Ara només cal l’esforç final, per, després d’enfilar-nos per la forta pujada (pendent de més del 35 %), arribar en uns 15 minuts a la nostra fita, el cim del Puigsacalm a 1.515 m. Fins aquí hem tardat 1h i 30’ i hem fet 4’98 kms.

A dalt disfrutem d’unes grans vistes panoràmiques, però, ara el dia està força entelat i gairebé no fa gens de sol. Esmorzem al costat de la base del vèrtex geodèsic ben arrecerats del vent.

Panoràmica Puigsacalm

La tornada la fem pel mateix camí, però, abans de baixar ens apropem, seguint la carena en direcció Nord, fins al Puig dels Llops a 1.486 m. d’alçada. Aquest pic ofereix una visió extraordinària del Puigsacalm. Tenim també una visió de Santa Magdalena i la Plana d’Olot. És molt recomanable anar-hi; només tardem 15’.

Fem la baixada sense cap incidència. Només cal tenir atenció al deixar els Rasos de Manter en el punt del descens en cas de poca visibilitat, per arribar a la font Tronadissa.

Fem la baixada en 1h i 15’. Avui ha estat una bona excursió.

Recorregut total: 11’87 km.

Arribem a Vic a ¾ de 2.