Roques Encantades

27 de Febrer del 2008

Roques Encantades

Com de costum sortim de Vic a 2/4 de 8 del matí. De moment el dia es presenta amb molta boira baixa. Anem direcció Cantoni passat l’hostal de la Devesa, just abans de creuar el pont del Papalló trenquem per una carretera a l’esquerra. Deixem el cotxe just a l’entrada, al costat mateix de la Riera de l’Om. La boira ens ha acompanyat fins a la sortida de l’Esquirol. Ara tenim un sol esplèndid. Fins aquí hem fet 38 kms.

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Molt a prop nostra i tenim un pal indicador de la ruta a seguir. Anem seguint per la part obaga de la riera i en poca estona arribem a dalt el Pla d’Armadans. La vista és molt extensa. Tota aquesta zona està plena de bedolls.

Aquí el bedoll li dona un caire eminentment centreeuropeu

Al arribar al final de l’extens pla, un pal indicador, senyala cap a la dreta per anar a les Roques Encantades. Anem seguint el camí enmig de prats verds que serveixen de pastura. Després de 20 minuts, la zona de prats desapareix i entrem dins el bosc. Trencarem per un altre camí que surt de l’esquerra i s’enfila per un bosc ple de faigs. Tot continuant fins al final, trobarem un seguit de roques que donen nom al bosc de “Les Roques Encantades”.

És un lloc realment curiós que convida a descobrir la fesomia de cada roca. Total fins aquí 5’5 kms.

De tornada seguim el camí de l’anada fins a un indicador on diu: Santuari de la Salut. En qüestió d’uns 20 minuts arribem a la Salut. El dia es va tapant i esmorzem dins la font de la M. de D. Protegits de l’aire que hi fa. El restaurant està tancat per vacances.

Desfem tot el camí de l’anada i a les 12 h. arribem al cotxe.

La meravella del Collsacabra és la seva vegetació i les seves muntanyes, que, lluny de ser monstruoses, són sedants i estan admirablement posades sobre la terra.

L’escriptor Josep Pla, que coneixia molt be aquestes contrades, ho compara a un magnífic espaiós i finíssim parc anglès. La naturalitat del paisatge és constant i constitueix un dels encants del país.

Total recorregut: 9’76 kms. (Els podòmetres ja coincideixen)

Arribem a Vic a ¾ d’una.


Panoràmica de les Roques Encantades

Santuari de Montdois

20 de Febrer del 2008 (LR)

Santuari de Montdois i els seus voltants.

Sortida de Vic a 2/4 de 8 del matí. Avui el dia de moment no es presenta gens bo. Força tapat però de moment no plou. Direcció cap el Pantà de Sau per continuar cap a l’Hostal de la Riba i seguir la crta. encimentada que passant per sota els cingles de Tavertet arriba a Sant Joan de Fàbregues i Rupit. Seguim aquesta crta. fins a un revolt on hi ha una alzina al mig i amb un indicador. Cal seguir a la dreta en direcció a Montdois. Abans d’arribar a Montdois i davant un altre senyal indicador seguim a la dreta per una pista en molt mal estat. Travessem una pineda molt espessa i arribem finalment a la casa del Vilar de Queròs. Casa en ruïnes però això si té llum. Fins aquí hem fet aproximadament uns 40 kms.

A partir d’aquí i anar seguint aquest camí ens portarà a Sant Martí de Queròs. Degut al mal temps (boira molt pixanera i molta humitat), desistim anar-hi.

De tornada visitem el Santuari de Montdois tapat per l’espesa boira.

Aquest santuari marià, molt famós en altre temps, es troba situat entre les serralades de les Guilleries i del Cabrerès , a 932 m. d’altitud i al capdamunt d’un altiplà, inclinat vers la banda de les cingleres de Fàbregues i Rupit.

El principal testimoni de la devoció i importància del seu passat és la grandiositat del seu edifici, semblant a una gran masia, disfressada només d’església per la triple portada que emmarca el seu petit atri.

L’església actual es començà el 1759 i s’hi treballava encara el 1790. És un edifici d’enormes dimensions, format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor, sota del qual hi ha l’atri. Complementen encara l’obra un cambril, una sagristia i altres dependències. Tot ell és testimoni de la gran devoció de la comarca a Montdois, però l’obra era tan ambiciosa, que no es va acabar mai del tot.

Esperem que no s’hagi de completar la inscripció de la seva llinda que diu: LA CARITAT ME A FETA amb unes altres que diguin: I L’ABANDÓ M’HA DEIXAT CAURE.

Passem per davant de la masia del Casal, molt a prop de Montdois. És una gran casa refeta el 2003 i transformada actualment en una magnífica masia.

Abans d’arribar a Vic fem una detallada visita al Pantà de Sau. Anem fins al campanar de S. Romà de Sau. Podem veure el nivell de l’aigua que està molt baix i l’aigua molt tèrbola.

Aquest airós campanar romànic que avui encara resta en peu, emergint de les aigües quan el nivell és baix, dona encara testimoni del seu passat històric.

Arribem a Vic a ¾ de 12. Avui pràcticament no caminem gens. Ho aprofitem per fer una “ruta turística”.