Puig de la Força (La Riba)

4 de Febrer del 2009

Recorregut:
La Riba – Pal indicador (Solell del Masnou) – Canal del Castell – Sota les Baumes – Puig de la Força – Mirador del Castell – Pla del Castell – La Miradora – GR 2.2 – Solell del Masnou

Rcorregut i mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Eix Transversal(C-25) fins a la sortida de Sant Julià de Vilatorta. Agafem la N-141 en direcció a Vilanova de Sau, per dirigir-nos a la pressa i després de travessar-la remuntem fins a la Riba (Hotel-Restaurant). Seguim uns 200 m en direcció al Club Nàutic fins a trobar un pal indicador a la dreta amb els senyals del GR. Total : 27 km

Itinerari:
El Puig de la Força és una balconada magnífica sobre l’embassament de Sau. Es troba situat en una punta del cingle de Tavertet i s’hi pot accedir per diversos punts. Ofereix unes vistes excel·lents de l’embassament, El Montseny, zona de les Guilleries i també a alguns dels cingles més propers del Collsacabra.

Vista panoràmica des del Puig d'Alfar

La ruta que fem és l'accés més ràpid al Pla del Castell i dóna la possibilitat d'anar encadenant diversos graus (camins de ferradura) molt ben treballats fa uns quants segles i força ben mantinguts a l'actualitat.

De moment el dia es presenta força núvol i amb força vent. Comencem l’excursió a ¼ de 9 seguint els senyals del GR situats en un pal indicador en el lloc nomenat Solell del Masnou.

Punt de sortida i arribada de l'excursió.

Anem seguint la pista en lleugera pujada fins arribar a una bifurcació poc desprès de recórrer uns 600 m. al peu de la cinglera, on hi ha un altre pal indicador: el camí de la dreta és el GR- 2 que va cap a Tavertet (lloc per on baixarem) i el de l’esquerra és el Grau o Canal del Castell.

Prenem el camí de l’esquerra. Aquest camí comunicava la masia del Castell amb les valls de Sau. És un grau sobtat, empresonat en la canal, enmig de la qual s’hi veuen algunes roques de forma capriciosa. A partir d’aquí la pujada es fa forta.

Grau del Castell

En alguns trams es conserven l’antic empedrat. Fent ziga-zaga anirem pujant sense parar fins a la part alta del cingle, el Pla del Castell, al costat de la masia, i a l’ample pista que uneix el poble de Tavertet amb la punta del cingle de Tavertet.

Fins aquí tardem una hora. Ens trobem a 825 m.

Dalt el cingle

Ens trobem al Pla del Castell, a la dreta aniríem a Tavertet, nosaltres girem a l’esquerra tot seguint el caire del cingle per una pista; sempre descendint i de front passarem pel costat del turó del Castell, petita formació natural molt erosionada de roca grisa que presideix el pla.

Més endavant trobem el mirador del Castell. En aquest punt hi ha un panell metàl·lic d’orientació amb el perfil que s’obre davant nostre. Preciosa balconada sobre les cingleres. El panorama és impressionant. A sota i veiem el campanar de Sant Romà de Sau que emergeix de les aigües del pantà.

Mirador del Castell amb el El Montseny al fons

Anem vorejant el cingle amb la mateixa direcció pel Pla del Castell fins arribar a un pal indicador a l’esquerra.

Puig de la Força

Aquí deixem el camí principal i seguim el corriol que ens portarà al Puig de la Força.

El camí baixa pel cingle i més endavant davalla per una típica graonada d’obra i transcorre bona estona sota d’unes grans penyes balmades, amb el constant panorama del pantà de Sau.


Seguim a tocar el cingle i arribem al coll que separa el cingle de Tavertet del Puig de la Força. En aquest tram cal anar amb molt de compte si el terra és humit, doncs, la perpendicularitat sobre el precipici és total.

Davant el Puig de la Força. Un corriol dona la volta al cingle.

Entre la vegetació, prop del collet, es poden veure llenços de parets del que se suposa que era el castell de Cornil, dels senyors de Tavertet. El camí passa per una graonada encaixada en una esquerda d’una roca i arribem al collet de la Força. Hi ha un pal indicador del lloc.

Des del mateix collet es pot baixar fins l’embassament de Sau, pel camí de Perallonga, que surt pel vessant de Balà. Es tracta d'un camí molt bonic que voreja tot el cingle del Puig de la Força.

Vista des del collet. Al fons el Salt de Tirabous

Des del mateix punt es pot pujar cap al Puig de la Força, podent arribar fins el cim de la penya, o també prendre una petita senda que li dóna la volta, sobre els enormes tallats. Camí equipat amb cadenes per a poder passar amb seguretat; adequat per als amants del vertigen i les emocions fortes.

Nosaltres prenem el camí que porta directament cap el cim. Pugem per un costerut camí que entre els arbres va guanyant alçada de forma decidida, fins que ens deixa a la plataforma superior, on la panoràmica és molt extensa. Una sèrie de corriols porten a diferents punts dels voltants del puig, des d’on es contempla perfectament l’imponent verticalitat d’aquestes parets i les seves típiques i diferents composicions geològiques (els estrats de color gris i rojenc queden perfectament delimitats).

Damunt el Puig de la Força

Fem la pujada en poc més de 10’.

El Puig de la Força o Roca de Sau (741 m), és el grandiós monòlit que domina el pantà de Sau, i constitueix el símbol d’aquest embassament. Les vistes són sensacionals, tant pel cantó del pantà com per la raconada de Balà.

Cingle del pla del Castell i el Puig de la Força

És un mirador immillorable sobre l’embassament de Sau, les Guilleries, la Plana de Vic, els cingles de Sta. Cília i la Sarment, la petita vall del Noguer i el salt del Tirabous, el Morro de l'Abeia, etc.

Salt del Noguer o de Tirabous i el Morro de l'Abeia

Situat a l'extrem meridional dels Cingles de Tavertet, el Puig de la Força és un impressionant penyal desprès de la resta de la muntanya, al que l'uneix un petit collet.

A sobre mateix hi ha les ruïnes del castell de Tavertet o de la Força, sense excloure que en el mateix assentament hi hagués el castell de Cornil. Queden algunes restes de parets ben identificables. Aquestes ruïnes posen de relleu el paper estratègic donat segles enrere a aquest gran penyal.

També consta que hi ha una cavitat subterrània a la qual s’hi entra per un petit forat. Diuen si era la presó. Val a dir que nosaltres encara no hem descobert aquest lloc.
Aquest castell se’l situa als voltants del segle XI-XII.

Antigues llegendes s’hi refereixen com un indret on se celebraven trobades de bruixes..

Aquí dalt hi fa molt de vent. Desfem el mateix camí que hem fet en l’anada i esmorzem sota una gran bauma amb unes impressionants vistes del pantà i al fons el Montseny i les Guilleries.

Continuem tot passant per sota la cinglera i pujant per les escales arribem de nou al Pla del Castell. El vent bufa de valent, però tenim un sol esplèndid.

Seguim a l’esquerra, ara per un camí ample i fressat que va davallant pel pla del Castell fins arribar al final de la llarga plataforma tot rodejant el turó del Castell.

Donant la volta al pla i caminant ara vora amunt, veiem davant nostra els cingles de Santa Cília i la Serment. Les Baumes o Coves de Balà o de les Pixarelles, el Morro de l’Abeia, la Parereda i al damunt el Barret de la Perereda.

La Parareda i les Coves de Balà

A la dreta del camí, al Pla del Castell, s’inicia als anys 60 una gran urbanització; més tard es va paralitzar perquè atemptava contra la bellesa del paisatge. Actualment encara hi podem veure les traces dels carrers (perfectament visible amb el Google Maps http://maps.google.es/maps?t=h&hl=es&ie=UTF8&ll=41.986163,2.402143&spn=0.015056,0.03828&z=15).

Anem seguint el camí en forta i llarga pujada i desprès de creuar les restes de la muralla ibèrica arribem a un trencall a l’esquerra on hi ha un pal indicador per anar a La Miradora.

Deixem el camí principal i que a uns 300 m, en un revolt molt pronunciat, té una desviació a l’esquerra que duu a la punta del cingle de La Miradora.

Sot de Balà

Aquí podem contemplar una magnifica vista del sot de Balà i el Salt del Molí Bernat. Degut a les nevades dels passats dies, podem gaudir d’un impressionant salt d’aigua.

Salt del Molí Bernat

Desfem aquest tros de camí i tornem al principal. Abans d’arribar al poble de Tavertet,
trobem de nou el GR que hem agafat de bon principi i que hem abandonat a mig camí.


Deixem la pista i seguim per la dreta el GR-2

Aquest camí de tornada, és l’antic camí nomenat de Les Gotes o Goteres. Camí antic per anar a Sant Romà de Sau. Tot i que haurem d’anar en compte en el primer tram del camí, sobretot si hi ha fang.

Sota el cingle Moltorer

Seguim una bona estona pel costat del cingle Moltorer; tot ell de pedra rogenca i que es despenja literalment. Més avall passem per sota unes baumes dites de les Gotes i finalment enllacem en la cruïlla de camins punt per on hem agafat el camí de pujada. Desprès de recórrer uns 300m arribem al punt de sortida, punt final de l’excursió d’avui.

Aquest camí de baixada és molt agraït per acabar l’excursió ja que ens ofereix unes vistes i paisatges espectaculars.

Marxem a ¾ d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2

Desnivell: 363 m
Recorregut: 10’43 kms

Aquesta és una excursió amb vistes. Les de les espectaculars cingleres de Tavertet, que tenim quan anem de pujada, i les que es tenen de la vall de Sau-Collsacabra, quan arribem al cim dels cingles. A més a més, no només veurem paisatge i natura en aquesta ruta. El camí també ens acosta fins a un dels pobles més encantadors de la comarca d'Osona, Tavertet, declarat Bé d’interès Cultural l’any 2003.

L'Hort de Getsemaní (Vidrà)

28 de Gener del 2009

Recorregut:
Font de Torrents – GR – la Vila Vella – Els Crestaions – Bauma de la Vila – Els Rònecs – L’Hort de Getsemaní.

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí ens desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Siuret per la GIP-5227 i en poc més d’1 km ens desviem a la dreta on un rètol ens indica: Vila Vella. Seguim per aquesta pista fins arribar a un pont sobre el riu Ges, amb la font de Torrents a l’esquerra. Aquí deixem el cotxe. Total: 38 km.


Introducció:
Hi ha llocs desconeguts gairebé per tothom, que amb prou feines surten als mapes. Un d’aquests llocs és l’Hort de Getsemaní. Nom insòlit per un lloc ben a prop de casa nostra.

Aquesta referència la vaig tenir al llegir una descripció en el llibre “Puigsacalm” de l’editorial Alpina editat l’any 1951 del prolífic autor de guies excursionistes, Ramon Vinyeta. (Una de les primeres guies publicades per l’autor)

Diu textualment: “S’ha donat aquest nom (Hort de Getsemaní) a un recinte o clos natural regularment pla i envoltat de timberes i monòlits de considerable elevació i rara figura, plens d’esvorancs i separats entre si per estrets passadissos.. En cas d’escaure-s’hi cap al tard, quan els raigs de sol il.luminen de tonalitats rogenques les parets de les timberes, hom s’encomana el rar ambient que allí predomina, i una estranya basarda envaeix l’ànim i l’esperona a allunyar-se...”

Itinerari:
Dia molt fred amb una temperatura de -2 ºC però totalment serè. Comencem la ruta a ¾ de 9 creuant el riu Ges (850 m) i seguim per aquesta pista fins al primer trencall a l’esquerra.

Inici excursió

Enfilem ara una pista forestal per la part obaga on encara hi trobem força neu fins a desembocar en una cruïlla de camins. Aquí hi veiem diversos rètols amb el nom de Bac dels Rònecs i Vila Vella.

Seguim els rètols i entrem al bosc per un camí força estret que va vorejant la riera dels Rònecs. Desprès de recórrer uns 200 m. és totalment impossible poder seguir endavant. Quantitat d’arbres tapant el camí. En tota aquesta zona, la nevada ha fet grans destrosses. Es tardarà molt de temps per poder-hi passar.

Els arbres caiguts impedeixen poder continuar.

Decidim desfer aquest tram i seguir per una pista marcada amb senyals de GR a partir de la cruïlla de camins.

Aquesta pista força ampla ens permet poder-hi transitar tranquil·lament tot i que també hi trobem branques al terra.

Anem seguint en suau pujada i amb vistes al nostre darrera de la població de Vidrà. Al fons a la dreta i sota la part obaga hi veiem la pista que va a Sant Bartomeu de Covildases que està totalment glaçada i amb força neu.

Al fons, Vidrà

El sol ja ha fet acte de presència i el dia es presenta magnífic.
Anem seguint els senyals del GR fins arribar a la gran masia de la VilaVella o la Vila de Bosquerons. Aquesta casa està situada en un lloc alterós i molt visible, a 1.010 m

Masia de La Vila Vella

Val la pena fer-hi una parada i contemplar la gran vista panoràmica que s’observa.

Fins aquí hem tardat ¾ d’hora.

Deixem el GR i la casa de la Vila Vella i marxem per un corriol cap a l’esquerra per arribar en suau pujada a la carena dels Crestaions, a ponent de VilaVella.

Collet dels Crestaions

Esmorzem dalt la carena en un petit collet. Al fons veiem l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases.

Vista des de la carena dels Crestaions

Deixem el collet i seguim cap a la dreta per la cara Nord i anem davallant fins a trobar un rètol metàl·lic on diu: Bauma de la Vila (esquerra) o bé L’Hort de Getsemaní i Rònecs (dreta). Seguim cap a l’esquerra fins arribar a la riera i al costat mateix i veiem la Bauma de la Vila.

Aquestes baumes estan situades en un lloc molt humit i feréstec. Formen varies cavitats i conserven encara parets i pilars. Es diu que al primer terç del segle XIX encara hi vivia gent. Hi ha qui diu que l’autèntic “Rònecs” eren aquestes tres baumes i quan es va fer la casa, aquesta li va manllevar el nom.

Baumes de la Vila

Per anar a l’Hort de Getsemaní, cal tornar a recular fins a l’última bifurcació i agafar el corriol que havíem deixat a la dreta.

Per no desfer el camí i haver de recular, nosaltres continuem a partir de les baumes. Travessem un torrent i tot seguit un filat i per un terreny assolellat en forta pujada arribem a unes antigues feixes on al damunt i situada en un terreny pla hi ha la casa dels Rònecs.

Aquest últim tram ha estat dur de veritat; no és aconsellable fer-ho tal com està el bosc actualment.

Tardem uns 30’ des de la casa de La VilaVella als Rònecs.

Aquesta casa està enrunada però es conserven les parets i l’obertura de les portes. Els Rònecs va ser construïda en aquest lloc potser per aprofitar alguna de les grans roques com a paret d’algun corral o de la mateixa casa.

Els Rònecs


El nom “rònecs” ja ho diu clarament l’Enciclopèdia Catalana: “Dit d'una casa abandonada, d'un camp erm, d'un indret o paratge inhospitalari, de mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d'abandó, ruïnós, malsà, etc.”

Al costat mateix de la casa hi ha un pla i el lloc s’anomena: l’Hort de Getsemaní.

L'Hort de Getsemaní

El lloc és totalment feréstec i molt enfonyat. Encara hi ha força neu.

L’indret el trobem totalment tapat per la gran quantitat de branques caigudes degut a la forta nevada del passat desembre i també per el fet d’esser un lloc poc freqüentat. Fa justament set anys (24-1-2002) varem estar en aquest lloc per primera vegada.

Desprès d’observar tots el voltants, fem la tornada seguint un camí força marcat que seguint per el costat solell va a parar a la riera i passant per l’obertura d’una tanca sortirem altre vegada a les baumes.

Fem la tornada seguint el mateix que hem fet a l’anada.

Avui tenim un sol esplèndid i als racons on encara hi ha neu s’està desglaçant ràpidament.

Terra totalment fet un poti-poti

Arribem a la casa de La Vila Vella i a partir d’aquí només ens cal anar seguint aquesta pista forestal marcada amb senyals de GR. Durant la baixada podem gaudir d’una bona vista del vessant nord de la serra de Curull. Continuem en lleuger descens fins a l’encreuament de la pista que va a Sant Bartomeu.

Seguim cap a la dreta i finalment arribem al pont sobre el riu Ges. Punt final de la sortida d’avui.

Marxem a ¼ de 2 i a les 2 arribem a Vic.

Desnivell: 239 m
Recorregut: 8’83 kms

Hem tingut avui l’al·licient de redescobrir un lloc mig perdut i oblidat; però tot i així, l’encant de l’Hort de Getsemaní està intacte i val la pena arribar-s’hi aprofitant alguna sortida per aquesta bonica zona del Bisaura.