Recorregut:
Coll del Barretó – Coll del Forn – Fageda de Cadernelles – Pista de Milany – Coll de Milany – Castell de Milany – GR-3 – Puig Obiol – Serralada Faig Ramader – Coll del Forn – Coll del Barretó
Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)Descarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
Aproximació:
Avui sortim a 2/4 de 8 de Vic, en direcció a S. Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí continuem per la BV-5227 en direcció a Vidrà. Passem per el poble de Santa Maria de Besora i en el km. 9, abans del pont de la Riera de Clarella, agafem el desviament a l’esquerra on hi ha un rètol que indica “Milany”; enfilem una pista ben marcada que puja en forta pendent i passem un coll. Després de passar una tanca metàl·lica arribem finalment al Coll del Barretó a 1.214 m.
Aquesta pista, en força bon estat, té un recorregut de 5 kms.
Total 36 kms.
Itinerari:
El Castell de Milany situat a la serra de Milany, que separa els termes municipals de Vallfogona i Vidrà, a 1533 m. d'altitud, és un punt dominant i estratègic amb una vista amplíssima; el Pirineu des de la serra del Cadí fins el Canigó, la plana de Vic les valls del baix Ripollès i la vall de Ribes, el Lluçanès, a la Garrotxa les cingleres de Sant Aniol, Guitarriu i Bassegoda, la serra del Collsacabra, el Montseny i el Far, el Puigsacalm i la serra de Bellmunt.
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Avui el dia és immillorable. Hem sortit de Vic amb una temperatura de -3ºC i ara estem a 6ºC. Hi ha una gran inversió tèrmica.
Iniciem l'excursióDeixem a la dreta la masia del Barretó i l’ermita de Sant Jaume. Ignorem dues pistes a l’esquerra i seguim cap el Coll del Forn.
Continuem la pista i en forta pujada arribem al coll del Forn a 1.300 m. d'alçada; a la dreta trobem una bassa que està completament glaçada,
la voregem i ens enfilem bosc endins seguint un camí per la part obaga de la fageda.
Contemplem a la nostra esquerra el castell enfilat dalt d’un turó.
El Castell de Milany
Riera de Milany
Coll de Milany amb el castell al fons
Tardem 1h. i 30’ fins arribar a Milany.
Castell de Milany, amb el Puigmal al fons
Diferents vistes des del castell de Milany
Al fons, El CanigóEsmorzem aquí dalt arrecerats del vent. Hi ha un plafó amb les diferents vistes que s’observen; cap el Pirineus i cap Osona.
Un altre plafó fa un petit esbós històric del Castell de Milany:
Aquest Castell té una importància cabdal en la història de Vidrà: la seva protecció és la garantia, al terme, de la pau i la justícia. Les viles vidraneses, abans de tenir l’aglutinant de la parròquia, naixeren i vivien sota la seva salvaguarda. Situat a la serra del seu nom, que divideix els termes de Vidrà i Vallfogona.
L'indret de Milany, ja ve citat en l'acta de consagració de l'església de Sant Hilari de Vidrà, datada l'any 960
Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà, amb totes les seves parròquies. La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses, és abundant. En 918 es parla de la serra de Melanno, i en 962 del castro Melango. Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú.
El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la funció defensiva i la familia va anar a Vallfogona, a la recerca d’una manera de viure més còmoda i pràctica.
Les poques restes que en queden responen a la reconstrucció del segle XIII.
El Castell de Milany, a una altitud de 1.533 m., havia estat la fortalesa roquera situada a major altitud de l’interior de Catalunya. El curiós penyal, integrat principalment per conglomerats, forma un mugró rocós arrodonit d’uns 10 metre d’alçària, vorejat de cinglera i només accessible per la part de llevant mitjançant tortuosa i desfeta graonada. Actualment es troba gairebé esmicolat. No obstant això, encara és ben visible des de la llunyania.
Fem la tornada seguint els senyals del GR-3.
Última vista del castell
Pla de la Bronza
Puig de l'Obiol, amb un pessebre al costat
Dalt la Serra del Faig Ramader
El Barretó
Seguim a la dreta unes cintes col·locades en les branques dels arbres i amb una baixada molt
pronunciada i ràpida anem a desembocar en el camí de l’anada molt a prop del Coll del Forn.
Coll del FornLa tornada encara que pot ser més llarga passa per uns llocs molt bonics i amb grans vistes panoràmiques.
Marxem a ¾ d’una i a ¾ de 2 ja som a Vic.
Desnivell: 319 m.
Recorregut: 10’3 km.
La visita al Castell de Milany, val la pena per la seva ubicació, pel paisatge del camí (els camins que hem fet no deixen mai de passar entre boscos, sobretot de faigs) i per les magnífiques vistes que l’indret ofereix; però poca cosa queda d’aquell castell que dominava les terres del Vidranès.
Llegenda del Cavaller de Milany:
S'explica que fa molts anys l'amo del castell, situat a dalt de l'actual serra de Milany, de tant atret com se sentia pel poder i el territori que abassegava, es resistia a abandonar aquesta vida. Per aquest motiu, demanà als poders ocults que li fos conservada la vida tants anys com ell volgués.
L'estrany pacte fou concedit, però ell podria desfer-lo el dia que volgués cremant una soca de roure, tal i com se li havia dit que fes (i que es preocupà d'amagar molt bé), i que era la representació d'ell mateix.
Els anys anaren passat. Els seus contemporanis anaren morint menys ell, el poderós amo del Castell que, si bé no veia arribar l'hora de la mort, si que anava envellint amb els anys i es trobava fatigat i decrèpit. Amb tot, s'aferrava a la vida amb totes les seves forces i es resistia a cremar la tan ben guardada soca.
Amb el temps, les idees, les formes de vida, els costums i la llengua va anar canviant i ell no. Es notava desplaçat davant d'una societat que evolucionava; veia com els seus antics vassalls ara es convertien en persones lliures.
Finalment, cansat pel pes dels anys i de la seva incapacitat per adaptar-se als nous temps, va fer dur davant seu la soca de l'amagatall que ningú no havia descobert i la ve fer cremar. I mentre la soca de roure es consumia, també ho feia la vida d'aquell home ambiciós que, per voler viure més anys que ningú, va passar la majoria d'aquests vivint en solitud i amargor.
Es diu que després de la seva mort la fortalesa fou batejada amb el nom de "Milany", ja que segons es creu, foren prop de mil anys els que visqué el senyor del castell.
