Puigsacalm (Collada de Bracons)

13 de Maig del 2009

Recorregut:
Collada de Bracons – Collada de Sant Bartomeu – Font Tornadissa – Rasos de Manter- Puigsacalm

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció Puigcerdà per la C-17. Entrem a l’eix Vic-Olot per la C-37 fins a la sortida de Sant Andreu de la Vola. Al arribar al Veïnat de Dalt de la Vola trenquem cap a la dreta per la crta. BV-5224 fins a la Collada de Bracons. Deixem el cotxe a la collada de Bracons; on hi ha , a banda i banda , un espai prou ample per estacionar el cotxe. Punt fronterer de les comarques d’Osona i la Garrotxa.
Total 30 km.

Introducció:
El Puigsacalm és un dels cims més coneguts de Catalunya, i la seva estratègica ubicació, a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa, fa que la seva ascensió sigui quasibé imprescindible per a qualsevol excursionista.

La pujada al cim del Puigsacalm des de la Collada de Bracons (1.132 m) pot considerar-se com el camí més freqüent per accedir a la cota més alta d’aquesta emblemàtica muntanya, tant pels garrotxins, com pels osonencs, ja que s’hi puja des de les dues comarques.

Des dels seus 1.515 m d'altitud, permet gaudir d’unes magnífiques vistes en totes direccions. En un dia clar, tindrem al nostre abast, en una panoràmica de 360º, bona part de la geografia nord-oriental catalana, des de la Badia de Roses a l’est, al Pedraforca i la Serra del Cadí a l’Oest, i des del Canigó i el Puigmal al Nord, al Montseny i Montserrat al Sud.
És una excursió de mitjana dificultat. El desnivell a guanyar és de 383 m.

Al fons, el cim del Puigsacalm

Itinerari:
Ens posem a caminar a 1/4 de 9. Avui en el moment de sortir tenim un bon dia.

Enfilem el rocam que hi ha en el marge nord de la crta. fins a trobar una fita amb un pal indicador que ens mena al nostre destí. La ruta està senyalitzada amb traces de pintura blava i vermella.

Inici excursió

Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc enmig de d’extenses fagedes.


Al cap d’uns 40 minuts, ens trobem amb el tram més costerut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades, que acaben en una cruïlla de camins, a la Collada de Sant Bartomeu (a 1.242 mts.), a la que cal parar atenció, tota vegada que ens hem de desviar a la dreta i amunt, passada una tanca.


Seguint el sender, pel mig d’un bosc magnífic, arribem a la Font Tornadissa (en poc menys d’una hora), situada sota d’un gran faig. Bonic paratge a 1.280 mts. d’alçada, voltat d’una fageda esplèndida.
Avui l’aigua de la font és molt abundant, degut a les pluges d’aquests últims dies.

Font Tornadissa

Voltants de la font Tornadissa

Deixem la font per començar a pujar pels prats que tenim davant nostre seguint el camí fins arribar a la carena, adonant-nos de que les vistes comencen a ser magnífiques, esplèndida visió del Pirineu, Vidrà i Osona.

Rasos de Manter i masia de Pla Traver

Arribem als Rasos de Manter, amples prats situats a 1.352 m. I envoltats de bosc amb un pal indicador. Cruïlla de camins. Cap a l’esquerra va a la masia de Pla Traver. Girem cap a la dreta, continuant la pujada tot seguint un filat pel bestiar fins a trobar una tanca de fusta que ens permetrà internar-nos de nou al bosc, en la part obaga, on trobarem el camí ben fressat.

Rasos de Clivillers amb Vidrà al fons

Som als Rasos de Clivillers. El camí puja més fort fins arribar a un petit coll on cal passar per canviar el vessant de la muntanya. Uns metres més endavant hi ha una rústica farmaciola, en el camí que porta a santa Magdalena, ja al peu mateix del cim.

Poc abans d'arribar al Puigsacalm

Desviació a la dreta. Ara només cal l’esforç final, per, després d’enfilar-nos per la forta pujada (pendent de més del 35 %), arribar en uns 15 minuts a la nostra fita, el cim del Puigsacalm a 1.515 m.

Cim del Puigsacalm

Fins aquí hem tardat 1h i 30’ i hem fet 3’98 km

El cim és molt ample i té un enorme vèrtex geodèsic al mig, el vessant contrari és molt encimbellada sobre la Vall de Joanetes i la vegetació arriba molt a prop del cim.

La vista és molt extensa. Al Nord observem els Pirineus Orientals; a l’Oest, la serralada del Cadí i el Pedraforca; A l’Est, la Garrotxa i la seva extensa quantitat de cims volcànics, i finalment, al Sud, el Montseny i la plana de Vic.

Serra de Llancers, Serra de Cabrera i el Montseny

El Pirineu es veu força tapat

Veiem també la Collada de Bracons, punt d’inici de la sortida.

Al fons, la Collada de Bracons

Esmorzem al costat de la base del vèrtex geodèsic ben arrecerats del vent. Comencen de sortir núvols i s’amaga el sol.

La tornada la fem passant per el mateix camí de l’anada.

Just en el moment de marxar comencen de caure gotes i es tapa per moments. Decidim de treure el paraigües i fer la baixada força ràpida. Només cal tenir atenció al deixar els Rasos de Manter en el punt del descens en cas de poca visibilitat, per arribar a la font Tornadissa.

Fem la baixada en 1h i 15’.
Recorregut total: 8’025 km
Desnivell: 383 m

Marxem a les 12 i a 2/4 d’una ja som a Vic.

El Puigsacalm és un cim encisador, en el qual hi trobem tres elements característics i que sens dubte seran presents en qualssevol dels itineraris que realitzem per aquesta muntanya. El primer són els grans boscos, gairebé sempre de faig, el segon els prats d’herba, que encatifen de color verd l’espai obert entre bosc i bosc, i el tercer les desafiants cingleres que es desplomen sobre la Vall d’En Bas. Prenc les paraules de Joan Mª Vives i Teixidó en un escrit titulat "Els camins del Puigsacalm", ( accèssit al Premi Sant Bernat 1985 ), mitjançant les quals descriu perfectament el paisatge que hi trobem, la combinació harmònica dels tres elements esmentats –bosc, prats i cinglera- ens dóna un paisatge equilibrat que hi fa agradable l’estada.