Fer muntanya

Coll de Vidrà - Font Viva - El Bosquetell

2011-12-12T18:48:00.005+01:00

Recorregut:

Coll de Vidrà – PR C-45 – Coll d’hi Era de Massa – Bosc de Les Fages – Font Viva – El Bosquetell – GR-3 – Carena del Bosquetell - Coll de Vidrà.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Anem en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BV-5227 en direcció a Vidrà. Deixem el cotxe al Coll de Vidrà; al davant mateix de la casa del Coll de Vidrà.
Total: 36 km

Introducció:

Bonic itinerari circular pels voltants de la Serra de Bellmunt. Travessem sorprenents fagedes per la cara nord, tot passant per la coneguda Font Viva.

Itinerari:

Iniciem l'excursió d'avui a 2/4 de 9. El dia es presenta totalment net i assolellat.

Coll de Vidrà

Situats al Coll de Vidrà, al costat mateix de la masia del Coll de Vidrà prenem un marcat camí de ferradura

que s'enlaira ràpidament. El panorama es dilata progressivamnet.

Seguidament apareix el Santuari de Bellmunt edificat en el punt culminant de la Serra de Bellmunt.

Santuari de Bellmunt

A mesura que anem avançant es presenten noves panoràmiques sobre la vall del Ter, Osona i el Montseny al fons.

Tot un mar de núvols

Els singulars perfils de la Serra de Cabrera, emergeixen damunt d'un mar de núvols que embolcalla la Plana de Vic.

Al fons, la Serra de Cabrera

Arribem al Coll d’Hi Era de Massa a 1.098 m. Important confluència de camins procedents de St. Quirze de Besora, Sta. Maria de Besora, Torelló per les Gargantes i Vidrà. Es diu que el nom prové de quan els habitants de Besora van matar en aquest indret el dèspota senyor feudal que els feia passar diàriament mals tràngols, perquè “hi era de massa”. D’ençà d’aquells fets ha quedat per sempre aquest curiòs topònim a la serra de Bellmunt.

Coll hi era de Massa

Seguim ara el PR C-45 i ens introduïm a la baga anomenada Bosc de les Fages. Aquí la natura es llueix i el faig és el principal protagonista. Els faigs s’hi troben molt desenvolupats i dificulten el creixement d’altres espècies. La fageda és un bosc atractiu durant tot l’any, però és ara a la tardor, quan les fulles dels faigs s’assequen i, abans de caure, prenen colors ocres espectaculars. Val la pena avançar sense presses per aquesta contrada tan ombrívola.

Entrada Bosc de Les Fages

Bosc de Les Fages

Anem seguint les marques d’aquest sender que va davallant cap al torrent de la Font Viva. Un rètol a la dreta ens indica: “Font Viva 5’ “. Davallem per un petit corriol i trobem la popular font, situada a l’espona esquerra del torrent del seu nom. La font raja abundosament arran de la riera.

Font Viva

El cabal abundós i constant d'aquesta font, li ha proporcionat el qualificatiu de Font Viva.

Retornem al camí principal i l’anem seguint fins arribar al lloc on s’estreny i baixem per un corriol.

Seguim el corriol cap a la dreta

Deixem ara el sender; girem cap a la dreta i anem baixant fins a creuar la Riera i enfilar-nos per un corriol que ens portarà a la casa del Bosquetell situada a 970 m.

Creuem la Riera

Camí del Bosquetell

El Bosquetell és una pintoresca i isolada masia bellament situada en un cap de serrat entre dues fondalades

El Bosquetell (anys 1960)

Restes deshabitades del que fou una important masia.

El Bosquetell en l'actualitat

Fins aquí hem fet 6,38 kms i tardem 2h.

Esmorzem enfront de la casa, enfilats sobre unes roques i contemplant un ramat de vaques que pasturen.

Voltants del Bosquetell

Abeurador

A la tornada només ens cal seguir la crta. forestal que segueix el GR-3 i va vorejant la carena de Bosquetell. Ara la vegetació és força mediterrània i el sol que hi fa, escalfa amb força duresa.

Camí de tornada

Bonics racons

Anem pujant i contemplem els prats que anem trobant a la dreta del camí; i més endavant enllacem amb un tros del camí d’anada que ens porta finalment al Coll de Vidrà.

Magnífiques vistes abans d'arribar al Coll de Vidrà.

El Puigmal al fons

Castell de Milany i el Barretó

Sant Bartomeu de Covildases

Vidrà

Panoràmica des del Coll de Vidrà

Recorregut: 10'38 km
Alçada mínima: 932 m

Alçada máxima: 1127 m
Ascensió Acumulada: 291 m

Marxem a 3/4 d'una . Magnífic dia per disfrutar de la fotografia.

Sortida realitzada el 9 de Novembre de 2011.

La Berruga - Serra de Montgrony

2011-11-30T22:00:00.002+01:00

Recorregut:
Trencall santuari – Refugi de les Planelles – Coll Roig – Plans de Monegals – Pla de Feners – La Berruga- Coll de Pal – Prat de L’Amorriador – Trencall santuari.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:

Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció Puigcerdà per la C-17 fins a Campdevànol. Seguim a l’esquerra en direcció a la Pobla de Lillet per la crta.GI-401. A 3 km passat Gombrèn trobem un trencall a la dreta amb un indicador que seguint una crta. emporlanada arriba fins al Santuari de Montgrony.

Deixem el cotxe en el trencall d’anar al refugi a 500 m abans d’arribar al santuari.
Total: 54 km

Introducció:
El pic de La Berruga és el més oriental de la Serra de Montgrony. L’itinerari és força atractiu, ja que trobarem fagedes, pinedes abans d’arribar al cim i extensos prats a la carena.

Aquesta serralada d’uns 10 km. de llargada, està perfectament definida entre el cim de L’Emperadora (1.962 m) i el cim de La Berruga (1.785). Entremig dels quals s’aixequen els cims culminants del massís que són el Roc dels Llamps (2.046 m), Pedra Picada o Coma Ermada (2.055 m) i el Puig de Montgrony (1.996 m). Orientada de llevant a ponent; neix entre Ribes de Fresser i Campdevànol i acaba al coll de la Creueta, port entre les viles de Tosses i Castellar de n’Hug.

Al llarg del recorregut podrem gaudir d’àmplies vistes cap el Berguedà amb el Pedraforca en primer pla, al fons la muntanya de Montserrat. Rasos de Tubau. Per l'altra banda de la carena la Vall de Ribes amb els seus bonics pobles com Dòrria, Nevà, Toses, etc. El Puigmal i els cims que envolten Núria.  

Itinerari:
Iniciem l’excursió d’avui a ¾ de 9. El dia és presenta totalment net i assolellat.

Inici Excursió

Ens desviem per el camí senyalitzat cap el refugi de Planelles. És un edifici de pedra envoltat de vegetació. Consta d’un sol habitacle i amb una llar de foc. Al costat hi ha una font.

Travessem el torrent i seguim la pista forestal en lleuger ascens en direcció a coll Roig.

Desprès de caminar uns 30’ arribem al final de la pista forestal. Ens trobem a coll Roig a 1.520 m d’alçada

Coll Roig

Seguim cap a l’esquerra on hi ha una fita quadrada de terme. Aquí s’inicia el camí. Més endavant trobem un rètol de color vermell en una pedra on diu: Monegals.

Camí de Monegals

Entrem dins el bosc i anem seguint els senyals de color vermell tot contemplant la diversa vegetació d’aquesta zona.

Poc desprès arribem a les ruïnes de Monegals. Hi podem veure unes restes de grans parets d’un metre d’amplada. L’indret, però, està rodejat de bardisses i no es pot apreciar tota la seva magnitud.

Restes de Monegals

Es diu si podria ser un antic mas que la llegenda considera lloc de refugi dels monjos de Ripoll sota la invasió àrab i que va rebre el nom de monacalis.

Continuem el camí per un tram de bosc molt espès.

Camí de Monegals

Arriem arribem als plans de Monegals, són unes antigues feixes que havien estat conreades. El lloc realment és molt bonic. Grans clarianes amb vistes sobre la serra de Mongrony.

Boletaires arribant al Pla de Monegals

Enmig d’aquests prats hi trobem un ramat de cavalls que hi pastura tranquil•lament.

Ramats de cavalls

Travessem els prats i seguim per una pista fins arribar al Pla de Feners.

Pla de Feners

A partir del pla seguim per una pista que va pujant suaument fins arribar a un altre pla.

Pista per arribar al pla

El lloc està situat a dalt d’un cingle. Ofereix unes grans vistes. Aprofitem aquest bonic indret per fer-hi una parada per esmorzar.

Grans vistes

Ens trobem ara en la part més oriental de la Serra de Montgrony. Ens cal deixar la pista i seguir cap a l’esquerra. Podem observar una pintada en un roc.

Rasos de Tubau, al fons

Comencem a enfilar-nos decididament en direcció cap a la carena. Anem trobant alguna senyal de color vermell.

El camí sembla que es perdi; però ens cal seguir en direcció cap a la carena.

Sota La Berruga

Passem finalment per un “corredor” enmig de les roques i arribem al cim de La Berruga.

Aquest no està gens definit donat que forma part de la carena i pràcticament no sobresurt gens.

La Berruga

Si ens acostem a la carena veurem entre els arbres la silueta del Puigmal.

Anem seguint per la carena i arribem en un tallafocs (d’un impacte realment llastimós) que segueix per la carena cap el coll de Pan.

Tallafocs al coll de Pan

Ara podem anar avançant sense cap dificultat.

Arribem al Coll de Pan a 1.764 m. Grans vistes panoràmiques: El Puigmal i tota la zona de Núria, El Balandrau, el Taga i S. Amand.

El Puigmal des de coll de Pan

Vall de Ribes

El Taga

Passem el coll i continuem en direcció cap a Costa Pubilla. Anem seguint per aquests plans fins arribar a un torrent que baixa sec. En aquest lloc si concentra molt bestiar.

Lloc per abeurar el bestiar

Busquem el camí que baixa de Costa Pubilla i seguint sovint unes roderes continuem en fort pendent enmig de prats d’herba.

Seguint el camí

Durant la baixada podem gaudir al davant nostre de grans vistes sobre la Serra d’Encija El Pedraforca, Els Rasos de Tubau, Serra del Catllaràs.

Boniques vistes en la baixada

També podem veure Gombrèn al fons i St. Pere de Montgrony.

Passem per el Prat Amorriador i al arribar al final del prat seguim cap a l’esquerra. Ara el camí entra dins el bosc.

Després de baixar una mica deixem un camí a la dreta.

Darrer tram de l'excursió

El de l’esquerra ens portarà, seguint el torrent, a la pista on hem començat, prop del refugi de les Planelles. Seguim un tros de pista i arribem finalment al trencall on hem deixat el cotxe.

Marxem a les 2.

Recorregut: 13’31 km
Alçada mínima: 1.360 m
Alçada màxima: 1.827 m
Ascensió Acumulada: 611 m

Sortida realitzada el dia 21 de Setembre de 2011

L’excursió d’avui ha estat força variada. Hem recorregut La Serra de Montgrony per la part més oriental arribant al cim de La Berruga. Molt bones vistes en totes direccions.

És una bona ruta per gaudir del paisatge.

Coll de Jou-Sant Julià de Saltor-Sant Amand

2011-11-08T12:27:00.002+01:00

Recorregut:

Coll de Jou – Pista de Ribamala – Collet del Vent – S. Julià de Saltor – Sant Amand o Amanç – Coll de Jou

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:

Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Puigcerdà per la C-17. Passem per Ripoll. Continuem ara per la N-260 fins a Ribes de Freser. A l'entrada de Ribes, en el primer pont del poble, a la dreta creuem el riu, i trobarem l’indicador de Bruguera. Seguim per la crta. uns 5 km fins al poble de Bruguera. Passem per dins el nucli urbà i seguint recte (hi ha un rètol a l’entrada) continuem cap amunt ara per una pista encimentada fins al Coll de Jou. En aquest lloc deixem el cotxe.

Total: 61 km

Introducció:

La Serra de Sant Amand és una muntanya de característiques ben diferents a les del Taga i Serra Cavallera. És com una fantàstica columna de pedra suspesa entre l’obaga atapeïda de vegetació i la blavor del cel.

Les robustes cingleres que n’emergeixen i que alternen amb les prades vellutades de verdor i els boscos espessos, fan de Sant Amand una mola singular, de visió fascinant, sobretot per la variada policromia i la sorprenent gama de tons i matisos colorístics.

Serra de S. Amand (Coll de Corones)

Itinerari:

Ens trobem al Coll de Jou (1.637 m.) Aquest coll situat entre la Serra de S. Amand i la muntanya del Taga (Serra de Conivella), separa els cursos dels rius Ter i Freser.

Coll de Jou. Inici Excursió

Iniciem l’excursió a 2/4 de 9. Dia esplèndid i sense cap núvol. Des del coll continuem per la pista en direcció a Ogassa. Durant la baixada contemplem una magnífica visió del Taga i més endavant la Serra Cavallera, amb el cim del Puig Estela al fons.

El Taga

La Garrotxa, al fons

Refugi St. Jordi

Desprès de recórrer uns 2 km per aquesta pista, prenem un trencall a la dreta i seguim per la pista que va a Ribamala (entre Ripoll i S. Joan de les Abadesses) durant uns 100 m.

Trencall

Lloc on deixem la pista

En un revolt abandonem la pista i enfilem cap a la dreta per dins el bosc. Poc desprès sortim en una clariana. Comencem de veure monjoies indicant-nos el camí. Cal estar atents, doncs el començament és un xic confús.

Per a on continuem ?

Tornem a entrar dins el bosc i seguim els senyals de color vermell que anem trobant al llarg del camí. Aquest tram passa per sota els Cingles de Comalenya; uns llocs molt ombrívols i molt bonics. A mesura que anem avançant es van ajuntant nous camins. De fet estem seguint l’antic camí per anar d’Ogassa a Saltor. Anem trobant senyals de tots colors.

Bonic camí d'Ogassa a Saltor

Sortim del bosc i arribem seguidament al Collet del Vent (1.389 m). Aquest coll situat en una clariana uneix la Serra de Vidabona amb la Serra de S. Amand. Cruïlla de camins important. Senyals del GR i d’Itinerària (grogs).

Collet del Vent

Des del coll anem seguim els senyals grocs. Mentre passem per uns prats observem al damunt nostre la creu del cim de S. Amand.

Serra de S. Amand amb la creu al cim

Entrem de nou dins el bosc passant per una bonica fageda i seguidament arribem al Coll de Canyamars ja a les envistes de Sant Julià de Saltor.

Grans exemplar de faigs

Vista des del Coll de Canyamars

Sant Julià de Saltor (1.393 m), és una antiga parròquia romànica del segle XI. Situada en uns planells molt agradables i al peu de S. Amand.

S. Julià de Saltor

El lloc havia estat força poblat. L’any 1900, la parròquia encara tenia una població de setanta habitants. Hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis de segle XX.

Les quatre edificacions que hi queden estan situades enmig d’una gran clariana sense massa forestal. Al oest, hi tenim el turó de Corones, al nord, la serra de Sant Amand i a l’est, la serra de Vidabona.

Tardem 2h. en arribar a Saltor.

Més informació:

http://fermuntanya.blogspot.com/2009/11/sant-jula-de-saltor-campdevanol.html

Esmorzem a Saltor tot contemplant la bonica vall.

Vall de Saltor

Continuem la ruta i ens dirigim cap el darrera de les cases, al peu de la muntanya, on trobarem un camí que amb marques vermelles s’enfila cap a S. Amand.

Camí cap a S. Amand

El camí s’enfila amb força pendent fins arribar a un collet, on hi ha un abeurador sota unes roques. Seguim el camí cap a l’esquerra.

Poc desprès i en un petit pla hi trobem un faig centenari de mesures considerables (faig monumental).

Faig monumental

Aquest faig l'any 1926 va ser catalogat com el més monumental de la seva espècie a Catalunya. 30 m. d'alçada i un diàmetre de 1,40m i 23 Tm. Actualment la seva estructura està força malmesa degut a les fortes ventades de l’any 2002.

Seguim el camí fins a trobar una tartera encastada entre roques,es el pas anomenat de la Xemeneia on al capdamunt tenim la font del Pi o de Pena.

Indret de la xemeneia

Font de Pena

Enfilem un petit tram entre roques i arribem al Pla de Pena. Pla al cim de la muntanya on possiblement hi havia el castell de Pena.

Pla de Pena

Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d'Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. Fou abandonat al s XIV

Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l'església.

Grans vistes abans d'arribar al cim

Al cap d'uns 15 minuts arribem al pla de S. Amand on hi ha un altar. I al pic del cim (1854 m) una creu del C.E.R. amb llibre de registres.

Creu de S. Amand

El cim de S. Amand és conegut com la “balconada del Ripollès”

Vista extraordinària. Des d'aquesta talaia podrem gaudir d'unes vistes de mitja Catalunya. Per l'est fins al Montgrí i la costa, pel sud la plana de Vic amb el Montseny i Montserrat al fons i per Ponent tota la serralada del Port del Comte, la Serra del Cadí i el Pedraforca.

Desprès de contemplar aquesta magnífica panoràmica deixem el cim de Sant Amand seguint en direcció nord fins al pla de Pena.

Vistes des de la carena

Anem seguint per el pla de la carena. Al arribar en una bifurcació de camins seguim cap a la dreta. Hi han marques vermelles i blaves al llarg del recorregut.

Bonics racons

Baixem per uns graus de pedra i entrem dins la fageda. Anem baixant pel corriol fins a sortir finalment al Coll de Jou (1.634m).

Dins la fageda

El Taga i el Coll de Jou

A ¼ de 2 marxem del Coll de Jou.

Recorregut: 9’6 km

Alçada mínima: 1.348 m

Alçada màxima: 1.852 m

Ascensió Acumulada: 529 m

Sortida realitzada el dia 5 d’Octubre de 2011

Sant Amand tot i no ser un gran cim és un lloc molt bonic i acollidor. Juntament amb el Taga i La Serra Cavallera formen un conjunt paisatgístic envejable, la visita al qual recomanem decididament.

Informació:

Ruta guiada (Palau Robert)

Guia del Ripollès (J. Sala Sivillà)

L'Emperadora - Serra de Montgrony

2011-10-20T21:59:00.010+02:00

Recorregut:
Trencall GR3 – Collet de Meians – Coll de la Bona – L’Emperadora – Costa Pubilla – Prat Amorriador- Collet de les Eres – Trencall GR3

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:

Sortida de Vic a les 7 en direcció Puigcerdà per la C-17 fins a Campdevànol. Seguim a l’esquerra en direcció a la Pobla de Lillet per la crta.GI-401. A 3 km passat Gombrèn trobem un trencall a la dreta amb un indicador que seguint una crta. emporlanada arriba fins al Santuari de Montgrony.

Deixem el cotxe en un trencall a 500 m abans d’arribar al santuari.

Total: 56 km

Introducció:

L’Emperadora és un dels cims menys destacats de la Serra de Montgrony i potser

per això és el que té un nom més solemne.

Aquesta serralada d’uns 10 km. de llargada, està perfectament definida entre el cim de L’Emperadora (1.962 m) i el cim de La Berruga (1.785). Entremig dels quals s’aixequen els cims culminants del massís que són el Roc dels Llamps (2.046 m), Pedra Picada o Coma Ermada (2.055 m) i el Puig de Montgrony (1.996 m). Orientada de llevant a ponent; neix entre Ribes de Fresser i Campdevànol i acaba al coll de la Creueta, port entre les viles de Tosses i Castellar de n’Hug.

Al llarg del recorregut podrem gaudir d’àmplies vistes.

Itinerari:

Ens trobem a tocar al santuari de Montgrony, en un trencall on surt una pista marcada com a GR-3. Comencem l’excursió d’avui a 1/4 de 9 amb un dia totalment assolellat.

Inici excursió

El camí és una pista molt planera i en força bon estat. Passem primerament per la masia de Les Viles Xiques i més endavant per la masia de Les Viles Grosses. Anem seguint el GR.

Viles Xiques

Viles Grosses

Desprès de caminar uns 45’ arribem al collet de Maians. Al costat esquerra i sobre un petit turó hi ha la gran masia de Maians. Per aquest coll hi passa un dels camins ramaders que portaven els ramats a les pastures d’aquestes muntanyes a l’època de la transhumància. El lloc ofereix una vista molt àmplia

Deixem el GR i seguim cap a la dreta.

Masia de Maians

Collet de Maians

Ara comença la pujada. Cal pujar en direcció Nord-est per una pista força desdibuixada pel bestiar que fent ziga-zagues se situa a la vora del torrent de les Fontetes. És molt important no creuar mai el torrent i sempre tenir-lo a la nostra esquerra i a poca distància. Poc a poc la pista es va desdibuixant i convertint en un corriol cada cop més costerut que en uns 40 minuts ens du fins a una petita coma anomenada Fontetes de Meians.

Indret de Fontetes de Meians

Hi ha un abeurador per el bestiar. És un raconet molt bonic, ideal per fer un descans.

Les Fontetes

Ens trobem a 1750 metres i ara el camí gairebé ha desaparegut, però si pugem una mica seguint una torrentera que baixa pel nord veurem unes marques grogues que si les seguim, ens duen en uns 20’ fins al coll de la Bona.

Prop del Coll de la Bona

De fet només cal caminar en direcció nord per acostar-nos cap el coll.

Arribem al coll de la Bona; és un important coll ramader. Separa l’Emperadora del Costa Pubilla i es troba a 1890 metres. Des d’allà veiem en direcció oest l’Emperadora, un pic amb tres puntes, la més alta de les quals és la més occidental.

Del coll girem a l'esquerra i pugem per la carena fins al cim de l' Emperadora (1975 m), que s'assoleix sense cap dificultat.

Cim de L'Emperadora

Les vistes són esplèndides, si bé per damunt de tot destaca al nord un enorme Puigmal. En direcció a la Cerdanya es veu el Puigpedrós i cap l’oest veiem la piràmide del Puigllançada i a la seva esquerra el Comabona (Cadí), el Pedraforca i la Gallina Pelada (Ensija).

Esplèndides vistes des del cim

A l’est el Costa Pubilla tapa bona part de la vista però en direcció nord–est sí que podem veure des dels Torreneules fins al Balandrau, passant pels pics de Gra de Fajol Gran, Pastuira i Fontlletera.

Esmorzem en aquest cim tot gaudint d’àmplies vistes panoràmiques.

Continuem avançant pel bell mig d’aquesta carena herbada en direcció al proper coll de la Bona i tot seguit remuntem la carena en fort pendent cap a un cim d’aspecte molt escarpat i que s’anomena Roc dels Llamps (2.049 m.)

Roc dels Llamps

Anem carenajant

Grans vistes a banda i banda de la carena. Des d’aquí ja veiem el Costa Pubilla, darrera d’un cim, que seguint la carena, també hem de passar.

Al fons, Costa Pubilla

Anem seguint la carena, ara en fort descens i arribem finalment al cim de Costa Pubilla; punt culminant de la serra de Montgrony. (2.055 m)

Cim amb un vèrtex geodèsic i una creu de ferro. El cim és allargat amb pedres i herba de prat. Algun pessebre i llibre de firmes.

Cim de Costa Pubilla

Un dels punts de més interès està en les vistes que tenim des del Costa Pubilla.

Panorama Costa Pubilla

Per llevant i passant pel nord fins completar la volta podem distingir: el Puigsacalm, Milany, Taga , Serra Cavallera. El Cerverí o el Balandrau son altres cims que es distingueixen ja més cap el nord. Mirant avall, Campelles, La Cuvil i a l’altre banda de la vall del Fresser, Pardines.

Tot el Nord, l’ocupa la serralada Pirinenca. Destaquen cims com el Gra de Fajol, el Torreneules i sobre tot el Puigmal. Sota nostre, tota la vall de Ribes, pobles com Tosses, Dorria o Ventolà es distingeixen perfectament.

Ja més a ponent, destaquen cims com el Puigllançada, molt a prop. Més cap el fons muntanyes de la Cerdanya i Andorra com la Tossa Plana de Lles. Més avall, el Cadí, el Pedraforca o la serra del Verd, la d’Ensija i el Port del Compte.

Acabem la volta al sud, on veurem les serralades centrals, com la de Peguera i prelitorals com Montserrat, Sant Llorenç del Munt o el Montseny.

Enrere deixem tota la carena que hem anat seguint, i que distingim fàcilment, gràcies al Puigllançada i la Tosa que en marquen l'extrem.

Des del cim comencem a baixar cap al coll de Coma Ermada, per les pastures fortament inclinades fins a trobar el torrent de la Font Flequer, que baixa directament del coll esmentat.

Baixant cap el coll de Coma Armada

Anem baixant sense camí evident pel mig d'una exuberant vegetació, i aviat deixarem el torrent per seguir cap a la dreta.

Una esplèndida vegetació

Bonic exemplar. Ignorem la classe de bolet

En aquest punt cal parar atenció, ja que el camí no està ben definit, i cal tendir cap a la dreta tot buscant algun senyal de pintura blanca o alguna fita.

Més avall el camí és una mica més evident i ja es pot anar seguint fàcilment.

Sant Pere de Montgrony al fons

Perdem alçada ràpidament baixant per la serra de Montgrony. Deixem una pista precària a la nostra dreta. Seguim baixant direcció sud. Passem per una zona de pastures, primer al prat Amorriador i després al Camp de l'Ordi. Durant el descens anem trobant monjoies.

Boniques vistes

Entrem seguidament dins el bosc i anem seguint les marques que anem trobant. En una cruïlla seguim cap a la dreta per un camí ben fressat.

Arribant al final de la ruta

Sortim finalment a la crta. que arriba al santuari de Montgrony i situats a pocs metres de l’inici de l’excursió d’avui.

Punt d'arribada a la crta. La pedra indica "Coma Armada"

Marxem a 2/4 de 2 de Montgrony.

Recorregut: 10’92 km

Alçada mínima: 1.359 m

Alçada màxima: 2.058 m

Ascensió Acumulada: 773 m

Sortida realitzada el dia 22 de Juny de 2011

L’excursió d’avui ha estat, bastant còmoda i sense pèrdua, llevat que hi hagi boira. Hem recorregut La Serra de Montgrony per la seva cara sud, travessant grans prats i enfilant-se a tres cims. Primer al cim de L’Emperadora, situat a l’extrem de la Serra i desprès a dos cims que es troben pràcticament junts, el Roc dels Llamps i el Costa Pubilla o pic del Pla de Pujalts, el més alt de tota la serralada y amb molt bones vistes en totes direccions, sobre tot dels Pirineus Orientals i la Catalunya Central.

És una bona ruta per caminar còmodament gaudint del paisatge.

Informació:

Cims dels Països Catalans

Fent camí (Paco Navarro)

Collada de Toses - Pla de Salines

2011-09-30T22:05:00.006+02:00

Recorregut:

Collada de Toses – Pla de La Bassa – Coll de la Creu de Meians – Cim de Coma Morera – Pla de Salines

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Recorregut i mapa

Aproximació:
Sortida de Vic a les 7. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. Passem per Ripoll i a partir de Ribes de Freser continuem per la N-260 fins a la Collada de Toses. Deixem el cotxe al davant mateix de l’hotel de la Collada.
Total: 74 km

Introducció:
L’excursió d’avui transcorre per extenses zones de pastura amb ramats de vaques i cavalls. Carenes força suaus i amb àmplies vistes panoràmiques sobre la Cerdanya. Aquest recorregut amb boira és molt perdedor.

Itinerari:
Ens trobem situats a La Collada de Toses a 1.790 m entre la Vall de Ribes i La Cerdanya. Cal dir que el nom vertader és “Les Colladetes”

Vista des de La Collada. Al fons La Molina i les pistes d'esquí

Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9 amb un dia magnífic. Passem pel costat mateix de l’hotel i pel darrera trobem un pista que s’enfila. Seguim els senyals de color blanc . Entrem dins el bosc i continuem pujant fent llaçades.

Dins el bosc

Poc desprès sortim del bosc i passem per una zona on hi brolla l’aigua amb un abeurador al costat.

Continuem el camí en lleugera pujada fins arribar a unes fortificacions “bunquers” de l’època dels maquis. En aquest punt ja podem començar a gaudir de grans vistes.

Bunquer al costat del camí

Anem pujant suaument per la carena per uns prats d’herba i seguint el filat que tenim al costat.

Anem seguint el filat

El Puigllançada i La Tossa d'Alp

Poc desprès arribem al Pla de La Bassa. Ens trobem a 2.026 m. Indret amb una gran vista: La Cerdanya, La Serra de Montgrony i al fons les muntanyes d’Andorra.

Grans extensions de prats de pastures

Més endavant passem pel costat d’un altre bunquer. Com a curiositat hi veiem unes quantes marmotes que el fan servir de cau.

Continuem per l’amplia carena, ara en lleuger descens, i arribem al Pla de l’Orri. Al fons del pla hi ha el Coll de La Creu de Meians.

Coll de la Creu de Meians

Fins aquí portem 1h. de camí.

El Coll de La Creu de Meians, situat a 2.025 m. Lloc estratègic i punt fronterer.
(fita nº 502). Hi passa el GR-11 que ve de Planoles puja cap a Dòrria i va cap a Puigcerdà.

Creu de Meians

L’actual GR11 discorre, per l’antic camí reial que unia les valls del Ter amb la Cerdanya, anomenat també Camí dels Carlins pel fet històric d’haver estat la via de fugida cap a l’exili dels militars carlins derrotats pel General Prim.

Passem el filat i ens arribem al padró de la creu de ferro. Creu en memòria de l'excursionista i esquiador Jordi Prats que morí l'any 1955 durant la IX travessia Núria-La Molina organitzada pel Club Muntanyenc Barcelonès.

En aquest lloc hi fem un petit descans tot contemplant un paisatge esplèndid i el perfil dels prats per on acabem de passar.

Aquí deixem el GR11 i agafem un camí de carro cap a l’est que puja força. Al cap de 10 minuts arribem a un búnquer, on es perd la pista, i fem camí de dret cap a la carena.

Poc desprès arribem al Collet de Sant Salvador. En un pi situat a la dreta del camí hi ha una rètol que informa del lloc i també d’una font que es troba a 2’.

A partir d’aquí continuem en forta pujada per l’ample llom de la muntanya. Fent unes quantes ziga-zagues arribem al cim de Coma Morera a 2.213 m.

Des del cim podem gaudir d’una magnífica i àmplia panoràmica de la Cerdanya. Contemplem el Puigmal, el Carlit, la Tosa d’Alp i la Serra del Cadí.

Aquest cim és accessible amb cotxe des d’Oceja. Hi passa una pista forestal que va cap el Pas dels Lladres i arriba fins a sota el Puigmal.

Continuem seguint per aquests suaus i extensos prats. Passem una tanca de filferro i pel costat d’una fita (nº 504).

Poc desprès travessem una petita mollera amb uns bonys a dins i formant un petit rierol. És el naixement del torrent del Palós.

Mollera del torrent de Palós

Al davant tenim la magnífica visió del Pla de Salines. És un extensíssim altiplà de prats ondulats i esglaonats amb una alçada mitjana de 2.200 m. Aquestes ondulacions esglaonades s’estenen 10 km de llarg per un d’ample. Aquesta zona exemplifica a la perfecció una de les etapes geològiques més característiques d’aquesta part del Pirineu.

Prats molt extensos

L'indret constitueix un magnífic punt de partida de nombroses excursions. Es pot continuar seguint la carena cap el Pas dels Lladres i pujar al Puigmal o bé baixar cap a Dòrria.

Pla de Salines

Extens altiplà amb el Puigmal al fons

Hem fet la pujada en 2 h.

Esmorzem en un extrem d’aquest extens pla. La vista que s’observa és molt àmplia. Hi podem contemplar el Puigmal, El Carlit, Serra del Cadí, Puigllançada, Tossa d’Alp i també Montserrat entre d’altres. Avui gaudim d’un dia esplèndid.

Montserrat al fons

Desprès del merescut descans i d’haver contemplat aquest bonic panorama iniciem el camí de baixada desfent el que hem fet en l’anada.

Anem seguint tranquil•lament pel llom de la carena i més endavant per una pista que transcorre pel costat del filat.

El Taga i la Serra Cavallera

Al arribar al Collet de Sant Salvador i seguint el rètol que hi ha en un pi ( col•locat per l’amic Joan Benet), deixem el camí, passem el filat i continuem cap a la dreta. Entrem dins el bosc i pocs metres desprès arribem a la font del Picassó.

Font del Picassó

Més que una font, és un indret on hi brolla l’aigua formant un rierol.

Durant la baixada tenim al davant nostre La Serra de Montgrony, El Puigllançada i la Tossa d’Alp.

Serra de Montgrony

Sovint cal aturar-nos per contemplar el paisatge.

Prop de la Creu de Meians

Ramats d'eugues pasturant tranquil.lament

Típica vegetació d'alta muntanya

Finalment entrem dins el bosc i seguim la pista marcada amb senyals blancs que molt sobtadament baixa fins arribar al peu de La Collada.

Hotel de La Collada

Passem per la dreta de l’hotel i arribem de nou al cotxe.

Fem la baixada en 1h 30’

Recorregut: 10’08 km
Alçada mínima: 1818 m
Alçada màxima: 2224 m
Ascensió Acumulada: 515 m

Excursió d’alta muntanya molt interessant ascendint per la carena fronterera i conèixer desprès els amplis i alts plans del Pla de Salines.

Sortida realitzada el dia 7 de Setembre de 2011

Montardo (Presa de Cavallers)

2011-08-22T18:42:00.002+02:00

Recorregut:

Presa de Cavallers – Planell de Riumalo – Estany Negre – Refugi Ventosa i Calvell – Estany de Travessani - Estany Monges – Coll de Collcrestada – Montardo

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Viatge:
Sortida de Vic. Prenem la C-25 fins a Tàrrega, C-53 fins a Balaguer, C-26 fins a Alfarràs. N-230 fins a Pont de Suert. L-500 fins a Boí.
Total: 282 km.

Aproximació amb cotxe:
Des de Boí enllacem a la crta. L-500 en direcció al balneari de Caldes de Boí. Passem pel costat del balneari i continuem per la crta. Ara es converteix en una estreta i sinuosa, però ben asfaltada, pista de muntanya, que finalitza a la part inferior de la presa de Cavallers, a 1.783 mts. d’alçada, sota mateix de la presa de Cavallers. Hi ha des zones d’aparcament.
Total 8 km.

Introducció:
Entretinguda i molt agraïda excursió a un dels cims emblemàtics de la Vall d’Aran, i l’Alta Ribagorça. Aquest cim, amb els seus 2.833 m d’alçada, es converteix en un extraordinari mirador, amb una àmplia panoràmica de 360º sobre els cims i les valls que l’envolten. Montardo ve de l'aranès Mont Arto, que significa parets esquerdades.

Ascensió clàssica en un magnífic entorn massís granític per un recorregut agrest vorejant diversos llacs. L’opció de pujar-hi per la Vall de Boí, ens permetrà gaudir del conjunt lacustre que hi ha a la seva capçalera, a l’entorn del Refugi Ventosa i Calvell, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes. Aquest itinerari és un dels més agraïts del Pirineu català a causa de l'excepcional bellesa del paisatge. Cim molt freqüentat.

Cal dir que la ruta és una caminada llarga, que supera els 19 km. entre anar i tornar, amb un desnivell aproximat als 1.050 metres, però que no es fan feixucs, ja que, fins que no s’ha d’assolir el cim, no hi ha trams de pendents molt pronunciats

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 3/4 de 7. El dia es presenta força ventós.

Inici excursió

Situats a l’aparcament seguim el camí indicat pe situar-nos a l’alçada de la presa que no cal travessar, ja que el camí voreja en la seva totalitat aquesta riba de l’estany.

Vorejant l'estany de Cavallers

És una senda planera, però que en algun punt es presenta pedregosa, per tant cal parar compte. La vista, a l’altra banda del llac, sobre el Comaloformo i els Besiberris és cada vegada més encisadora.

Perspectiva presa de Cavallers

A l’arribar al lloc on el Riuet d’Estany Negre aboca les seves aigües al pantà, entrem de fet dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per tant, a partir d’aquest instant seguirem unes fites de fusta pintades de groc que anem trobant pel camí.

Anem seguint les fites

Un graonet més amunt ens sorprèn el Pletiu de Riumalo, extensa planúria herbada solcada per les aigües del riu, que es travessa per un pontet si el nostre objectiu fos el Besiberri Nord, però que en aquest cas obviarem, ja que seguirem per la seva riba esquerra.

Pontet de desviació per anar als Besiberris

Més endavant, el camí s’enfila i es passa el riu per un pont de ciment, on comença un llarg tram de giragonses que ens fan guanyar alçada ràpidament. La senda és molt evident, però ens segueixen acompanyant les fites de pedra i fusta.

Casacada del riu Malo

Al cap d’una estona de ziga-zagues, el camí s’endinsa en direcció est, passat el Barranc de les Llastres de la Morta, per acabar en un grau superior del terreny, dominat per les roques de granit.

Imponents roques de granit

És un tram més planer, on el riu sembla perdre força i va dibuixant petits meandres.

Barranc de les Llastres de la Morta

Saltant a estones entre el rocam i altres caminant pel sender, tenim a la nostra dreta un collet, al que no hem d’arribar, ja que ens duria a l’Estany Negre, sinó que ens anirem decantant cap a l’esquerra, guanyant alçada, fins que a l’horitzó veiem la teulada del refugi.

Petit estany

Ara el camí planeja, en un indret conegut com Pas de l’Osso, i poc abans d’iniciar-se el darrer tram de pujada que ens duria al Ventosa i Calvell, situat a 2.215 m. d’alçada, sobre mateix les fosques aigües del llac, que queda enclotat a la dreta, veiem a mà esquerra un rètol que ens indica la direcció a l’Estany de Travessani i al Port de Caldes.

Arribats en aquest indret, fem una parada per descansar i esmorzar. Portem de camí 2h 30’

Una parada per esmorzar

Desprès de recuperar forces, continuem la ruta i seguint de nou les fites, pugem de forma plaent per un terreny herbat, portal d’entrada a un bonic conjunt lacustre que ens acompanyarà fins els peus del Montardo. Un petit estanyol que deixem a l’esquerra dóna pas a l’Estany de Travessani, als peus del pic i les agulles de Travessani.

Llac de Travessani, Besiberris i Pa de Sucre

Més endavant i encara més enganxat al rocam de les agulles, trobem l’Estany Clot. Cal dir, que entre aquests llacs principals, anem trobant altres estanyols que fan que el nostre caminar sigui plaent, ja que el lleu desnivell pràcticament ni es nota.

Petits estanys

Així arribem a un collet on cal parar compte, ja que és una cruïlla de camins, ambdós fitats amb les estaques grogues de fusta. El sender que surt a la dreta va a parar al Port de Caldes, mentre que el de l’esquerra, que hem de seguir, porta al Coll de Crestada o coll d'Oelhacrestada en aranès. Un cop dins d’aquesta senda ja veiem al davant nostre, però encara força allunyada, la silueta del Montardo.

Agulles de Travessani

Salvat de nou un petit coll arribem a l’estany més rellevant de la zona, el de les Monges, al peu mateix del Tuc del seu nom, bonica cubeta d’aigües blaves i tranquil•les, que formen una magnífica estampa visual.

Estany de Monges

L’anem seguint en la seva totalitat per aquesta riba, de forma planera i evident, seguint les fites, encarant-nos finalment per un prat inclinat en direcció al Coll de Crestada (2.475 m), per al que no cal arribar-hi, ja que uns metres per sota seu, ens trobem amb la traça del G.R. 11-18, que hem de seguir, però a mà dreta, en direcció al Port de Caldes, encara que tan sols durant uns metres, ja que quan el sender comença a guanyar alçada, a la nostra esquerra s’inicia un camí, amb evidents fites de pedra, que és el que ens ha de dur fins al cim.

Al fons, l'estany de Monges

Tot i que no hi ha cap rètol que ho indiqui, és un sender tant trepitjat (aquí ja coincideix amb la ruta clàssica de la Restanca) que no té pèrdua, més si tenim en compte la gran quantitat de fites de pedra (les de fusta ja no hi són) que trobem.

Port de Collcrestada

És el tram més dur de l’excursió, ja que el grau d’inclinació s’incrementa, anem pujant en continuades ziga-zagues i guanyem alçada ràpidament. Cal dir, que encara no hem tingut a la vista el pic del Montardo pròpiament dit, sinó que és el pedregós Montardo Petit qui ens acompanya en l’ascensió.

Vista del Montardo i el Collcrestada

De totes maneres, després d’un reguitzell de giragonses, davant nostre sobre un coll, albirant-se ja la silueta a la que ens dirigim i una extensa vista de la Vall d’Aran i els cims que la tanquen pel nord.

Estany de Monges al fons

Aquí comença un tram carener de camí planer i fàcil, que es dirigeix al coll que separa els dos pics de la muntanya, el Coth de Montardo.

Coll del Montardo

El sender de l’esquerra duu de forma ràpida al Montardo Petit (2.781 m), mentre que el de la dreta porta al nostre objectiu, al que s’arriba en un darrer esforç, per un sender costerut.

Desprès de 2h i 45’ des del refugi arribem al cim del Montardo de 2.833 m d’alçada,
Temps total des de l’inici: 5h i 15’

Hem fet cim

Cim del Montardo amb la Marta (autora de la foto)

Aquest cim, estratègicament situat, és rocós i de no gaire grans dimensions, però, si el dia acompanya, ofereix una panoràmica immensa. Al nord destaca la Vall d’Arties(veiem la població d’Arties) i al seu fons el Tuc de Maubèrme, a l’oest el Tuc de Molières, l’Aneto, la Maladeta i el Posets, just per sota tenim el Lac deth Cap deth Port i el de Mar, a redós del Refugi de la Restanca i el seu llac, per l’est destaca el Port de la Bonaigua, el Pic d’Amitges, el Tuc de Saboredo, el de Colomèrs o el de Ratera, mentre que pel sud, els cims que ens han acompanyat, Punta Alta, Besiberris, etc., segueixen sent presents.

Estany de Mar

Besiberris, al fons

Tot i que el dia és molt ventós, dediquem una bona estona a gaudir del paisatge i fer les corresponents fotos. Hi trobem molta gent.

En un lloc arrecerat del fort vent fem una altre most per reposar forces per la baixada.

La tornada la fem pel mateix camí, ja que es tracta d’una ruta lineal.

Camí de retorn cap el coll

Fem una aturada al refugi Ventosa i Calvell. Edifici donat al Centre Excursionista de Catalunya pel patrici Joan Ventosa i Calvell l'any 1954.

Refugi Ventosa i Calvell

Gaudim del seu entorn amb una excepcional panoràmica.

A l'oest s'estén la llarga serra de Tumeneia-Besiberri-Comaloforno, eriçada de puntes i agulles granítiques que, algunes, sobrepassen els 3.000 m d'altitud.

Voltants del refugi

En destaquen el vertiginós Pa de Sucre, la Punta Harlé i la magnífica piràmide pètria del Besiberri.

A migdia, s'alcen les parets de la serra de Comalespada, darrere la qual s'aixeca la Punta Alta, de 3.015 m. A l'esquerra, al capdamunt de la vall de Colieto, tanquen el semicercle els cims de Contraix i la Creu de Colomèrs, separats pel coll de Contraix.

Val la pena baixar fins als propers estanys de Colieto. Sense oblidar l’Estany Negre, enfonsat entre les pedres. Les fosques aigües donen nom a l’estany. La foscor és deguda a la profunditat de l’estany; prop des 40 m. Un dels llacs més profunds del Pirineu.

L'indret constitueix un magnífic punt de partida de nombroses excursions.

Gaudim de bonics racons durant la baixada

Sovint cal aturar-nos per contemplar el paisatge

Continuem el darrer tram de la ruta en lleuger descens per un camí molt ben marcat i en alguns trams fins i tot empedrat.

Vista de la presa de Cavallers

Finalment voregem tot l’estany de la presa i arribem a l’aparcament on hem deixat el cotxe.

Vorejant la riba esquerra arribem al final de la presa

Arribem a la presa de Cavallers a ¼ de 6 de la tarda.

Recorregut: 19’25 km
Alçada mínima: 1.783 m
Alçada màxima: 2.829 m
Ascensió Acumulada: 1.116 m

Una esplèndida excursió, molt agraïda, ja que l’esforç ha estat àmpliament compensat per la bellesa de l’entorn. El Montardo té unes vistes magnífiques, de les que costen d’oblidar.

Tingueu present que l'horari és aproximat i no tenim en compte l'estona que dediquem a menjar, fer fotos...o simplement badar en els magnífics espais que aquest recorregut ens ofereix.

Sortida realitzada el dia 2 d’Agost de 2011

Informació:
Palau Robert
madteam.net
Correo Digital

Ermita de La Pertusa - Congost de Mont-Rebei

2011-07-22T13:35:00.004+02:00

Recorregut:
Aparcament Collet de La Pertusa – Mas de La Pardina – Mas de Carlets – Estret de Mont-Rebei – Pont penjat.

Recrregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a les 7. Anem en direcció a Lleida per la C-25. Continuem cap a Tàrrega per la A-2. Seguim en direcció a Balaguer per la C-12. Creuem la ciutat i el pont sobre el riu Segre i a la sortida del pont girem a la dreta i seguim per la C-12, fins que uns 2 km abans d’arribar a la població d’Àger, girem a l’esquerra fins a Agulló, des d’on s’arriba a Corçà.
Arribats al petit poble de Corçà continuem per una crta. molt estreta que ens portarà a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Deixem finalment el cotxe a l’aparcament que hi ha al davant. (676 m)
Total: 186 km

Introducció:
El Montsec és una serralada que s'estén entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, a la província de Lleida, un espai natural on s'hi despleguen, majestuosos, els espectaculars congostos de Mont Rebei i Terradets. Es tracta d'un espai, molt poc transitat, però que amaga alguna de les meravelles naturals més desitjades pels excursionistes i amants dels esports de muntanya.

El congost de Mont-rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular tot aquest indret. Un paisatge que no deixa indiferent al viatger.
La Mancomunitat de Catalunya va construir als anys vint un camí excavat a la roca per ajudar les comunicacions entre els pobles de la zona, però va quedar inundat per la crescuda de les aigües, un cop es va posar en marxa el pantà de Canelles. Perduda aquesta via de comunicació, llevat de les èpoques de sequera, en les que l’antic camí reneix, la companyia Enher va iniciar la construcció d’un de nou, excavat uns 30 m per sobre d’ell i que data de l’any 1982. Des de l’any 1999 aquesta zona forma part de la reserva natural gestionada per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, que s’ha preocupat d’acondicionar i preservar el camí i el seu entorn.
Amb 7 km de llargària, el congost denota una solitud tan feréstega com espectacular.

Itinerari:
Amb un dia totalment assolellat iniciem l’excursió d’avui a ¼ de 10 pujant a l’ermita de la Pertusa (674 m).

Inici excursió

Per l’esquerra de l’aparcament (hi ha un rètol) seguim un sender de 300 m que, desprès d'una baixada, remunta la cresta rocosa fins al peu de l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa, ubicada a dalt d'un penya-segat, mirador excepcional sobre l'embassament de Canyelles.

Panoràmica pantà de Canelles

Al costat d'aquest temple romànic es troben també les restes d'un antic castell medieval.

La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell són emplaçats en un lloc completament impressionant, en el cim d'una roca que s'alça dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana.

Ermita de la Pertusa

Tot i el seu primitiu caràcter parroquial, actualment es una ermita del poble de Corçà.
És un edifici construit en un lloc espectacular i només accessible pel costat Nord, mentre que el seu costat Sud està construït a plom sobre l'espadat.
La petita església, documentada el 1162 amb el nom de La Pertusa, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses. Es conserva força bé.

La porta d'accés es a la banda nord, ja que al sud hi ha el penya-segat. Fou la capella del castell de Sant Llorenç, ubicat al Montsec d'Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrrar el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Mont-rebei. Posteriorment va esdevenir església parroquial de Corçà. Actualment té la categoria d'ermita i es celebra un aplec a començaments d'estiu.

La vista és magnífica. Podem contemplar a l’altre costat del riu, ja en terres d’Aragó, l’ermita de Santa Quitèria encimbellada damunt un penya-segat.

Ermita de Santa Quitèria

Desprès de contemplar la gran vista panoràmica des de l’ermita, retornem a l’aparcament. Per continuar el trajecte només cal seguir les marques vermelles i blanques del GR-1. Hi ha un pal indicador al principi del recorregut. No hi ha ,doncs, cap possibilitat de pèrdua.

El penya-segat sobre el qual s'assenta l'ermita de la Pertusa

La ruta comença passant per un camí força ample fins a un petit collet. A partir d’aquí comença a baixar fins al fons del Barranc de la Pardina a 563m d’alçada. Passem pel mas abandonat de la Pardina (gairebé en ruïnes). A l’esquerra surt un camí que porta a la font de la Pardina. Hi ha un indicador a la paret del mas.

Mas de La Pardina

Seguim remuntant suaument. Més endavant el camí comença a fer llaçades per superar més fàcilment el pendent, estem a la part més dura del recorregut.

Balmes, al costat del camí

Un cop superada, la pendent es suavitza i ja per la Feixa de Carlets arribem al punt més elevat de l’excursió, el Pas d’Aguilé a 804 m. Aprofitem aquest indret per esmorzar. És un bonic mirador de tot el nostre entorn.

Gran vista panoràmica

Des d’aquest coll podem albirar per primera vegada les parets verticals del Congost de Mont-rebei. El camí davalla lleugerament fins arribar a Mas de Carlets.

Parets del Montsec, prop del congost

Es tracta d’un antic mas amb dues grans alzines al davant. Bona ombra i a més dues taules. Un tub porta aigua d’una font propera. Lloc ideal per fer-hi un descans. Durant un temps aquest mas havia fet de refugi, però actualment està tancat.

Mas de Carlets

Continuem baixant pel mig d’un bosc. Més endavant sortim del mateix i sense deixar de baixar continuem avançant. Cada cop tenim més a prop l’estret i la visió de les parets d’Aragó (a l’esquerra) i de Catalunya (a la dreta). Entre les dues muralles verticals, formades pel Montsec de l'Estall, i el Montsec d'Ares, veiem, al fons, sobre un turó la torre circular del castell de Girbeta.

Veiem el camí del congost excavat a la roca

Una petita pujada final i arribem a El Portell o estret de Mont-Rebei. a 555 m. Del fantàstic paratge obert en què ens trobàvem, passem a un camí estret excavat i suspès a la roca viva.

Davant l'entrada del congost

Travessem per diferents trams excavats a la roca. Un cable ancorat a la paret ens dóna seguretat, sobretot quan ens creuem amb altres excursionistes; al llarg del congost hi ha diversos “seients”, situats estratègicament per poder gaudir am tranquil•litat de la majestuositat de l’entorn.

Inici del congost

Passem per un curt túnel de reforç i més trams excavats a la roca fins arribar al final del congost.

Tram del túnel de reforç

Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres.

Diferents vistes del Congost de Mont-Rebei

Arribem a una bifurcació del camí conegut com l’indret de les Freixoles. Seguim el camí de la dreta.

Vista des de la sortida del congost i el pantà de Canelles

Poc desprès passem per el pont penjant metàl•lic. Salva el barranc de Sant Jaume o de de la Maçana que queda negat quan l’embassament és ple.

Pont penjat

Creuem el pont i arribem a un replà sobre la cua de l’embassament. Gran vista de tot el congost.

El congost al fons

Nosaltres, arribats en aquest punt desfem el camí. Portem recorreguts uns 8 km.

De fet encara es pot allargar la ruta fins a l’aparcament de la Masieta, prop d’Alsamora.

Àrea de lleure situada en un petit bosc de roures sobre la Noguera Ribagorçana. Hi ha un punt d’informació, un aparcament i plafons i cartells indicatius.
És l’altre opció per accedir al Congost de Mont-Rebei

Creuem de nou el pont i seguim pel mateix camí que hem vingut.

Aproximadament a meitat de camí del congost i un cop passat el túnel de reforç i en un revolt a ma esquerra, veiem una canal que puja molt dreta equipada amb cadenes, i grapes que ens condueix ala boca de la Cova Colomera o de es Gralles.

Pujant a la Cova Colomera

Amb un fort desnivell d’uns 40 m de pujada, arribem a la boca de la cavitat de la gran Cova de la Colomera o de les Gralles. Conta d’una gran entrada que s’obre com una finestra sobre l’abisme.
De fet, la cova, situada al fons de la balma, consta d’un túnel descendent d’una longitud d’uns 150m. Actualment està tancada provisionalment.

Vista des de l'entrada de la cova

Passem de nou per els diferents trams del congost.

Vistes del congost

Continuem la ruta amb una calor molt intensa.

Escaladors en la paret vertical del congost

Al arribar al mas de Carlets hi fem una merescuda parada per dinar. En aquest lloc hi ha una bona ombra, taules, bancs i una font.

Mas de Carlets

Desprès del descans i amb molta xafogor iniciem l’ùltim tram de la ruta que ens portarà fins a l’aparcament del Collet de la Pertusa. Punt final de l’excursió d’avui.

Marxem a 2/4 de 6 i arribem a Vic a les 8

Recorregut: 17’34km
Alçada mínima: 535 m
Alçada màxima: 803 m
Ascensió Acumulada: 719 m

Tingueu present que l'horari és aproximat i no tenim en compte l'estona que dediquem a menjar, fer fotos...o simplement badar en els magnífics espais que aquest recorregut ens ofereix.

El congost de Mont-Rebei amaga un impressionant espectacle natural tant per la seva bellesa com per la biodiversitat que delimiten les seves escarpades parets. Es tracta d’un pas natural que fa de frontera amb Aragó en obrir-se al pas de la Noguera Ribagorçana.

Una última mirada abans de marxar

Sortida realitzada el dia 25 de Maig de 2011.

Informació:
madteam.net
Puntdetrobada.tk
Fundacio Territori i Paisatge. CaixaCatalunya
Lleida Turisme-Ara Lleida

El Talló - Vall del Bac

2011-06-05T18:01:00.004+02:00

Recorregut:

Molí de la Coma – Sant Andreu de Porreres – El Triadú – Font de Resclusanys – El Talló – Collet de la Guilla – El Triadú – Molí de la Coma

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a les 7. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. fins a Ripoll. Prenem la C-26 fins a Sant Joan de les Abadesses. Continuem la ruta per la C-38 fins a Sant Pau de Segúries. Al arribar a la rotonda de l’entrada de la població trenquem a la dreta per la C-153a. Més endavant trobem un indicador de la Vall del Bac. (Al costat del mas El Mariner). Seguim per aquesta estreta crta. uns 8 km i deixem el cotxe a l’esquerra desprès de passar un pont. Concretament al molí de la Coma. Molt a prop de la masia de Can Pagès.
Total 63 km

Introducció:
La vall del Bac és el pas natural que comunica la Garrotxa amb les altes valls del Ter i força utilitzada durant segles; és una vall plena d'història i que havia tingut molta vida. Actualment resta força desconeguda.

Conté un conjunt d’ermites romàniques destacables: Sant Feliu del Bac, Santa Magdalena del Coll, Santa Maria sa Cot, Sant Andreu de Porreres i Sant Miquel de la Torre

Situada a la comarca natural de l’Alta Garrotxa, la Vall del Bac amaga racons fantàstics i amb una vegetació i uns paisatges realment espectaculars.

Durant el recorregut es poden observar les comunitats vegetals més comunes de l’Alta Garrotxa: l’alzinar muntanyenc, la roureda de roure martinenc, la fageda, la pineda de pi roig i els prats humits de muntanya.

És una vall molt estreta, orientada d’est a oest, que amaga edificis d’un gran interès i que fan pensar en la vida aïllada que deuria transcórrer no fa gaires anys.

El bon estat de conservació en què es manté la vall del Bac es deu sobretot al seu aïllament geogràfic. La vall pertany al municipi garrotxí de la Vall de Bianya,

El Talló, juntament amb el Puig Ou, és un cim que pertany a la Vall del Bac molt agraït de pujar, tot i que la seva alçada és de poc més de 1200 m presenta unes vistes magnífiques sobre tot el Pirineu i sobre la Vall del Bac, la Vall de Carrera, la serra del Bestracà i en definitiva sobre una bona part de l'Alta Garrotxa.

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta força assolellat.

Inici excursió

Seguim una pista en direcció nord i seguidament travessem una riera amb una resclosa al costat.

Al fons, el Puig Ou

Passem una tanca i ja veiem la casa del Molí de la Coma a la nostra esquerra. Al fons es veu el Puig Ou.

Anem continuant amunt per aquesta pista tot seguint les marques de color blanc. De tant en tant trobem un rètol amb la indicació de Porreres. Cal anar seguint aquesta indicació.

Deixem la pista i enfilem cap a l’esquerra per anar a l’ermita de Porreres. Passem per bonics racons enmig d’una roureda.

Un gran roure amb el rètol de Porreres

Arribem a l'ermita de Sant Andreu de Porreres, romànica d'un sol absis. L'indret és magnífic i tranquil.

Ermita de S. Andreu de Porreres

Sant Andreu de Porreres havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac fins ben entrat el segle XX La primera referència documental és de l'any 946.

Greument afectat pels terratrèmols del segle XV, a l'edifici romànic s'anaren afegint després una sèrie de dependències complementàries, com la casa rectoral i la sagristia, que van desfigurar-lo del tot. Va ser, així mateix, modificat en èpoques més tardanes.
L'absis semicircular, a llevant, ornat amb un fris sostingut per mènsules, és a la part que té més interès. S'hagué de reforçar, sembla que després dels terratrèmols, amb dos gruixuts contraforts inclinats, un dels quals obstrueix la finestra central, de doble esqueixada. Una altra finestra, també de doble esqueixada, és oberta a l'extrem sud de la mateixa capçalera. La porta d'entrada és al sud, sota un porxo. El campanar primitiu, de cadireta, va ser convertit en torre, amb una teulada a dos vessants.

Campanar de cadireta

Interior de l'ermita

L’esglesiola ha estat restaurada pels amics de l’Alta Garrotxa i ara fa goig de veure. A més s’hi ha construït una porxada i que en cas de mal temps pot servir-nos de perfecte aixopluc

Conjunt de l'ermita restaurada

Damunt nostre ja veiem el Coll de Triadú i la casa que porta el mateix nom.

Continuem per una pista fins arribar al coll i a la casa del Triadú.

Masia d'El Triadú

Arribem a El Triadú. Casa magnífica, amb una situació de privilegi però que es troba en un estat deplorable i que si hom no hi posa remei aviat serà només un munt de runes. Ja es veu que aquest devia ser un mas important de la contrada, però avui no és res més que un record d’allò que devia ser en èpoques pretèrites.

A partir d’aquí cal anar en compte i anar seguint les marques blanques i algunes fites que ens indican el camí correcte. El camí sembla que es perd una mica però no hi ha cap dificultat per seguir la bona ruta.

De fet si des del Triadú enfilem cap amunt, també trobarem el camí. Anem seguint per tant les marques i les fites.

Dins una magnífica roureda

Desprès d’uns 20’ de deixar la casa, el camí planeja per la falda de la muntanya. Passem per una tartera, pel mig de boixos...fins arribar a un punt molt ben senyalitzat. Deixem el camí i ens enfilem cap a la dreta per uns esglaons oberts a la roca.

Seguim cap a la dreta pels esglaons

Ens introduïm dins una bonica fageda i poc desprès arribem a la font de Resclusanys.

Aquesta font, d’una aigua molt fresca, consta d’un gran abeurador. Està situada en un lloc on hi ha molt bestiar pasturant.

Font de Resclusanys

Deixem la font i enfilem el coll i davant nostre observem uns prats magnífics, amb tot de cavalls i vaques pasturant.

Prats del Talló

Al davant nostre ja veiem el Talló.

Ara ens caldrà pujar el darrer tram per entre l'herbei, tot i que es recomanable seguir per la dreta per assolir el coll i tot seguit anar resseguit la carena fins arribar al pla de dalt. De fet per aquest darrer tram també trobem un seguit de marques verdes i taronges que ens hi portaran.

El cim i les vessants del Talló són ocupades, sobretot, per prats humits de pastura, amb taques de bosc de pi roig i faig.

Enfilem cap al Talló

Desprès de gairebé 2 h de camí, arribem al cim del Talló. Té una alçada de 1276 metres i, des del seu cim, en un dia clar, s’observa des del Canigó, al nord, fins al Montseny, al sud, i des de la Mare de Déu del Mont, a l’est, fins a Peguera (Berguedà) a l’oest.

Vista del Canigó des del Talló

El cim pròpiament dit és una petita clariana que tot i estar envoltada de boixos permet una bona panoràmica.

Vistes des del cim

Esmorzem dalt el cim i quedem captivats pel ventall de muntanyes que s’obre davant nostre.

El Puig Ou

Desprès de gaudir de les magnífiques vistes baixem per el costat de ponent en forta pendent.

Veiem un camí ben fressat i marcat amb monjoies. Caldrà seguir-lo avall amb forta pendent.

Trobem durant la baixada uns quants roures morts i més aviat arrancats del terra, potser degut a un fort vent...

Grans roures al terra

Continuem baixant tot passant pel Collet de la Guilla. Entrem dins el bosc i arribem de nou al mas El Triadú.

El Triadú

Seguim cap a l’esquerra per arribar, després d’uns quants metres al coll del Triadú.

Coll de Triadú i el Puig Ou

Davant nostre ja veiem, al fons l’ermita de Sant Andreu de Porreres.

Coll de Triadú. Ermita de Porreres al fons

Ara només ens cal anar seguint la pista. Passem pel costat del trencall per on hem anat a l’ermita de S. Andreu de Porreres.

Continuem la baixada cap el Molí de la Coma, resseguint la riera i un cop travessada un parell de vegades arribem finalment al pont on tenim el cotxe..

Salt de la riera

Marxem a ¼ de 2 i arribem a Vic a ¼ de 3

Recorregut: 9’2km
Alçada mínima: 654 m
Alçada màxima: 1280 m
Ascensió Acumulada: 622 m

Tingueu present que l'horari és aproximat i no tenim en compte l'estona que dediquem a menjar, fer fotos...o simplement badar en els magnífics espais que aquest recorregut ens ofereix.

Sortida realitzada el dia 20 d’Abril de 2011

Informació: madteam.net

Per saber-ne més:
La Vall del Bac dins l’assequible muntanya mitjana, és un petit enclavament força desconegut més enllà de la seva comarca estricta de La Garrotxa; un racó de món on l’excursionista no sovinteja massa.

L’autora del llibre “La Vall del Bac”, (P.A.M.) d’Anna Borbonet, que coneix tots els secrets de la vall, ens n’explica la història i ens en descriu amb minuciositat els itineraris.

Sant Martí Xic (Sant Hipòlit de Voltregà)

2011-04-22T16:05:00.019+02:00

Recorregut:

Sant Hipòlit de Voltregà – Dipòsit d’aigua – PR C49 – Cruïlla plàtans – Corriol Font de la Sala – Collet de Serratosa – Pista forestal – Coll de Sant Martí – Sant Martí Xic – Serratosa – El Morral – Sant Hipòlit de Voltregà.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. fins a la sortida de Manlleu i Sant Hipòlit. Passem per la rotonda de La Gleva i arribem a S. Hipòlit de Voltregà per la carretera BV-4608. Total 12 km.

Introducció:
A Sant Martí s’hi pot arribar des de diferents indrets. L’accés més proper és des de Santa Cecília de Voltregà. Una altra possibilitat és a través de la crta. de S. Hipòlit a S. Boi de Lluçanès pel trencall de Serratosa i el Pou. També des de S. Martí de Sobremunt.

Actualment hi ha el PR C-49 ( Sender de Voltregà) que amb inici a Sant Hipòlit podem accedir a S. Martí Xic amb un recorregut d’uns 7 km.

El Voltreganès es troba situat a la falda sud-oriental de la serra de Sobremunt amb Sant Hipòlit , Santa Cecília i les Masies de Voltregà . El sender de petit recorregut de tipus circular en recorre el perímetre fins als cims de la serra –Sant Martí Xic i castell de Voltregà –, travessa la riera de Sorreigs, Santa Perpètua, per retornar a la vall del Ter per la Gleva. Ens permet gaudir d’una zona de transició entre la Plana de Vic i l’altiplà del Lluçanès. Té un recorregut total de 25 km.

Recorregut total: 25’310 km
Desnivell: Sant Martí Xic, 850 metres - La Gleva, 480 metres
Temps aproximat: 5 hores i 45 minuts
Senyalització: Línies de pintura blanques i grogues paral·leles en sentit horitzontal, plaques i rètols

Itinerari:
Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Avui el dia es presenta força tapat i amb boira.
Sortim del centre de la població de Sant Hipòlit (523 m) i enfilem cap el carrer de Sant Martí on al final a la dreta hi veiem un dipòsit d’aigua.

Inici excursió

El camí, continua per l’antic camí ral que porta a Santa Llúcia. En aquest indret hi ha un pal indicador de la ruta.

Camí ral

Seguim el camí del clot de la Font de la Sala. Passem pel costat d´un rec amb uns grans plàtans.

Aquí deixem el sender que segueix cap a la dreta. En aquest punt enllaçarem amb el camí de tornada.

Voregem el turó de la Creu del Morral i seguim un corriol que va pujant en lleuger ascens pel mig del bosc. Tenim a la nostra dreta la casa de la Soleia. Poc desprès sortim a una pista asfaltada. Seguim cap a la dreta per damunt de la pista uns 300 m. En una cruïlla deixem la pista i seguim cap a l’esquerra per una pista sense asfaltar.

Arribats en aquest punt ja veiem al fons la serra de Sobremunt. A la seva punta més extrema es troba l’església de Sant Martí.

Al fons, la serra de Sobremunt

Arribats en una cruïlla on hi ha un banc i un gros roure girem cap a la dreta. Hi ha un rètol per anar a S. Martí Xic. Anem seguint per aquesta pista fins al final.

Girem cap a la dreta

El camí segueix per un corriol enmig del bosc i poc a poc va guanyant alçada. Durant la pujada anem trobant multitud de camins. Ens cal anar seguint cap a la dreta de la serra.

Seguim per aquest corriol

Finalment el corriol s'enfila decididament per una zona rocosa i ajudats per uns graons arribem al Coll de Sant Martí. Important cruïlla de camins. Enllaç del GR-3 amb el PR.

Penell informatiu

El camí ens ha portat fins vora el cingle i ens fa enfilar dalt la carena; som a l´extrem de la serra de Sobremunt.

Seguim pel pla del cingle. Passem per una tanca que impedeix el pas dels vehicles i entrem al “recinte” de Sant Martí Xic.

Arribada a Sant Martí Xic

Fem la pujada en 1h 30’

La vista cap a la Plana de Vic des d’aquí és privilegiada. Llàstima del dia força tapat que tenim i no podem acabar de veure tot el paisatge.

Sant Martí Xic és una petita esglesiola romànica ubicada a sota del turó del Castell, en una estreta carena vorejada de cingles a banda i banda. Degut a les seves reduïdes dimensions és coneguda popularment per Sant Martí Xic, però el seu nom és Sant Martí de Voltregà o del Castell.

Sant Martí Xic

L’església actual situada a 850 m d’alçada va erigir-se el 1097, quan el sacerdot Ermemir va deixar dos sexters de pa i de vi per a la seva edificació. El 1110 ja funcionava com a parròquia.

L’ermita és una petita joia romànica de planta basilical, amb absis i coberta de volta de canó. L’única modificació que ha sofert al llarg de la seva història és la construcció d’un petit campanar d’espadanya sobre el mur oposat a l’absis. La porta d’entrada es troba al mur de migjorn. Al seu costat hi ha una finestra de mig punt que juntament amb la del cantó de ponent i la de l’absis, permeten la il.luminació del temple.

Estat actual de l'ermita

L’any 1984, davant l’estat deplorable en que es troba l’església, un grup de persones (propulsades per en Ramon Cirera, que en va fer les imatges i altres peces d’ornamentació) anomenat “Amics de Sant Martí Xic” promouen la seva restauració. Es compta amb l’ajut i assessorament tècnic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la parròquia i l'Ajuntament de Masies de Voltregà. Les obres de restauració es donen per acabades la tardor de 1985.

L'ermita abans de la restauració

Aquestes obres de restauració motivaren l’excavació arqueològica de la necròpolis medieval associada a l’ermita. Eren tombes rupestres antropomorfes.Van ser datades entre els segles XI i XV. Un monòlit de pedra amb la inscripció "Necròpolis segle XI" marca el lloc on es van trobar les tombes

Al costat de l’església hi ha el castell de Voltregà, accessible per unes escaletes. Es troba enfilat a 854m en un extrem de la serra de Sobremunt, a sobre del Morrollong.

L'ermita, contemplada des de la pujada al castell de Voltregà

Tan sols en queden restes dels murs. D’origen romànic, ja existia el 902, se sap que el compte de Barcelona Ramon Borrell el va donar a Ermessenda de Carcassona. Aquest lloc, juntament amb Sant Martí Xic, constitueix el conjunt més antic i amb més passat de tot el Voltreganès.

Aquest castell està situat al cim d'un petit turó amb extenses vistes sobre Osona, El Collsacabra Montseny i Lluçanés.

Restes del castell

Vista de l'ermita de Santa Perpètua i S. Bartomeu del Grau des del castell

Desprès de visitar tot l’entorn esmorzem a l’esplanada de l’ermita tot gaudint d’unes grans vistes panoràmiques.

Cal remarcar el magnífic estat d’aquest lloc, amb taules i bancs; tot cuidat i polit amb l’esglèsia perfectament restaurada.

Iniciem la tornada seguint els senyals del PR C-49 cap a Sant Hipòlit. Seguim pel pla de la cinglera i al arribar al Collet de Sant Martí girem cap a la dreta seguint sempre el traçat del PR amb marques blanques i grogues. El camí va seguint pel pla amb àmplies vistes.

Contemplant tota la serra de Sobremunt, amb el castell i S. Martí Xic

Vistes sobre Osona i el mas Serratosa

Poc desprès davalla tot passant per la Bassa de la Miranda.

Bassa de la Miranda

Entrem dins un bosc de pins i anem seguint en continua baixada. Estem al grau de Serratosa. Passem un tanca molt estreta. L’indret està molt cuidat.

Grau de Serratosa

Finalment el corriol tot passant per una barana al costat de la roca desemboca en una pista.

Seguim ara per la crta, que va cap a Serratosa.

Poc desprès trobem el Mas Serratosa. Gran casa pairal amb ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser. La masia es de planta en forma de "L" amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana.

Mas Serratosa

Cal destacar els murs que són de tàpia i pedra de riu arrebossats. Les obertures i les cantoneres són de pedra. Damunt el portal hi ha un escut amb una serra. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Al costat de la casa hi ha una pallissa amb un gran arc de mig punt amb llinda adovellada

Murs de tàpia

Trobem seguidament la font del Roser. És una construcció en forma d´arc que ens permet accedir a dins on hi ha la font.

Font del Roser

Hem arribat al pla. Entrem a la Plana de Vic.

Torelló i la serra de Bellmunt al fons

Arribem a la Creu del Morral a 636 m. Aquesta Creu va ser construïda l’any 1901, en el punt més alt de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà per celebrar el canvi de segle.

Creu del Morral

La Creu està situada en un morro de roca que fa de balcó on es pot veure el poble de Sant Hipòlit de Voltregà, al bell mig de la plana de Vic

Magnifiques vistes de la Plana de Vic i el Montseny.

Continuem el recorregut en lleuger descens i arribem finalment al racó dels plàtans. En aquest punt ens incorporem de nou al camí que hem fet en la pujada.

Bonic indret

Finalment passem pel costat del dipòsit d’aigua i arribem al poble de Sant Hipòlit.

Arribant a Sant Hipòlit

Marxem a ¾ d’una i arribem a Vic a 2/4 de 2

Recorregut: 10’56km
Alçada mínima: 531 m
Alçada màxima: 883
Ascensió Acumulada: 406m

Vista aèrea de l'ermita i el castell

L’excursió a Sant Martí Xic es pot afrontar des de diferents indrets, però sempre garanteix una panoràmica privilegiada de la Plana de Vic.

Sortida realitzada el dia 3 de Març de 2011

L'Hort de Getsemaní - Els Rònecs

2011-03-13T19:03:00.020+01:00

Recorregut:

Cruïlla riu Ges – PR – Collet de la Fenaiola – Baumes de la Vila – Els Rònecs – L’Hort de Getsemaní – Can Mic.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

Track de la ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a les 8 de Vic en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí ens desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Siuret per la GIP-5227 i
en poc més d’1 km després de Vidrà, de la nostre dreta, surt una pista forestal (hi ha un indicador de La Barraca, la Vila Vella, Sant Bartomeu de Covildases). Seguim per aquesta pista que en baixada i direcció sud ens apropa al riu Ges. Deixem el cotxe desprès de passar el pont.

Introducció:
Hi ha llocs desconeguts gairebé per tothom, que amb prou feines surten als mapes. Un d’aquests llocs és l’Hort de Getsemaní. Nom insòlit per un lloc ben a prop de casa nostra.
Aquesta referència la vaig tenir al llegir una descripció en el llibre “Puigsacalm” de l’editorial Alpina editat l’any 1951 del prolífic autor de guies excursionistes, Ramon Vinyeta. (Una de les primeres guies publicades per l’autor)

Diu textualment: “S’ha donat aquest nom (Hort de Getsemaní) a un recinte o clos natural regularment pla i envoltat de timberes i monòlits de considerable elevació i rara figura, plens d’esvorancs i separats entre si per estrets passadissos.. En cas d’escaure-s’hi cap al tard, quan els raigs de sol il.luminen de tonalitats rogenques les parets de les timberes, hom s’encomana el rar ambient que allí predomina, i una estranya basarda envaeix l’ànim i l’esperona a allunyar-se...”

En motiu de la segona Caminada del Vidranés cel.lebrada el maig del 2010 s’ha inaugurat un nou sender, és l’anomenat Sender Local de Vidrà.
Recorregut circular de 18 km senyalitzat amb marques blanques i verdes; d’una gran bellesa amb molts bons miradors i llocs únics com l'Hort de Getzemaní.

Itinerari:
Comencem la ruta a les 9 tocades amb una temperatura de 2’5 ºC i amb un cel amb núvols alts. Deixem la pista de Sant Bartomeu i seguim per una pista a l’esquerra.

Inici excursió

Enfilem ara una pista forestal per la part obaga amb el terra completament glaçat i poc desprès arribem en una cruïlla de camins. Aquí hi veiem diversos rètols amb el nom de Bac dels Rònecs i Hort de Getzemaní.

Aquí enllacem amb PR

En aquest indret ens incorporem al sender senyalitzat que prové de Vidrà.

Veiem al fons la riera dels Rònecs.

Seguim els senyals verds i blancs. Passem una tanca molt estreta i entrem al bosc. És un camí força estret que va vorejant la riera dels Rònecs.

En Joan passant la tanca

Al passar per aquest lloc ens recordem que el gener de 2009 i degut a les intenses nevades va ésser totalment impossible poder seguir per aquest tram degut a la gran quantitat d’arbres tapant el camí. En tota aquesta zona, la neu hi va fer grans destrosses.

Actualment encara podem veure al passar per dins el bosc les destrosses que va fer la neu en tota aquesta fondalada.

Seguint els senyals

Anem guanyant alçada i seguidament arribem a una crta. construïda per facilitar l’explotació forestal.

Pista totalment glaçada

Més endavant deixem la pista forestal i seguim per un corriol, que s’enfila decididament i anem a sortir al Collet de la Fanaiola a 1.004 m. Grans vistes sobre la Serra de Curull.

Contemplant la Serra de Curull

Seguint els senyals ens porten davant una cruïlla amb un rètol metàl·lic: Bauma de la Vila (esquerra) o bé L’Hort de Getsemaní i Rònecs (dreta). Seguim cap a l’esquerra fins arribar a la riera i al costat mateix i veiem la Bauma de la Vila.

Cruïlla de camins

Aquesta bauma està situada en un lloc molt humit i feréstec. Formada per varies cavitats i conserven encara parets i pilars. S’hi poden observar diferents estances, totes elles en ruïnes, amb alguns dels murs encara ben sencers fins a trobar la part superior de la bauma, que serviria de sostre.

Bauma de la Vila

La bauma té 50 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d’alçada. Era habitada encara el 1.880, però no pas el s. XX. Hi ha qui diu que l’autèntic “Rònecs” eren aquestes tres baumes i quan es va fer la casa, aquesta li va manllevar el nom.

Diverses estances dins la bauma

Per anar a l’Hort de Getsemaní, cal desfer el camí fins arribar al rètol de nou.

Seguim cap a l’esquerra. Travessem un torrent i tot seguit un filat i per un terreny assolellat en forta pujada arribem a unes antigues feixes on al damunt i situada en un terreny pla hi ha la casa dels Rònecs.

Camí dels Rònecs

Aquesta casa està enrunada però es conserven les parets i l’obertura de les portes. Els Rònecs va ser construïda en aquest lloc potser per aprofitar alguna de les grans roques com a paret d’algun corral o de la mateixa casa.

Davant la casa dels Rònecs

El nom “rònecs” ja ho diu clarament l’Enciclopèdia Catalana: “Dit d'una casa abandonada, d'un camp erm, d'un indret o paratge inhospitalari, de mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d'abandó, ruïnós, malsà, etc.”

Voltants dels Rònecs

Al costat mateix de la casa hi ha un pla i el lloc s’anomena: l’Hort de Getsemaní.

L'Hort de Getsemaní

El lloc és totalment feréstec i molt enfonyat. Un lloc ple de misteri i encant, encastat entre unes penyes enormes cobertes de vegetació. Aquest indret era l’hort de la casa dels Rònecs, les ruïnes de la qual encara s’aguanten en un costat. Recentment s’ha netejat de bardisses tot l’entorn, recuperant una mica el seu aspecte esplèndid d’altres temps.
Ens recorda l’indret de “Les Roques Encantades”

Esmorzem al costat mateix de la casa.

Desprès d’observar tots el voltants, continuem seguint els senyals del PR i pujant en direcció cap a la carena arribem en una gran esplanada amb força vegetació.

Bonics racons

Si ens decantem cap a la dreta veurem les ruïnes de la casa del Pla d’en Roca.

Ruïnes de la masia del Pla d'en Roca

Passem pel costat d’un exemplar de tell monumental.

Un bonic tell monumental

Deixem el PR en trobar una tanca de filferro a la dreta. Passem la tanca i entre boixos davallem cap a la casa de Can Mic.

Can Mic

Can Mic és una masia deshabitada a 1.215m d’alçada. Situada enlairadament entre dues fondalades. Té al costat les ruïnes de la casa de Sant Tomàs, que deu el nom a un antic priorat de frares.

El lloc està emmarcat per un paisatge deliciós. Al darrera el Puig Cubell i al davant s’observa tota la Serra de Curull.

Puig Cubell, al darrera de la masia

La Serra de Curull. Hi veiem el Puig de les Àligues i el Puig de Curull

Desprès de contemplar tot aquesta bonic panorama, iniciem la tornada seguint el mateix camí que hem fet a l’anada.

Comencem a baixar tot passant entre roures avellaners, freixes i arços.

Exhuberant vegetació

Contemplem de nou els bonics exemplars de tells monumentals.

Davallem cap a l’Hort de Getsemaní; travessem l’hort i prenem un corriol que va baixant enmig de les feixes.

Hort de Getsemaní

Travessem per una tanca torrent dels Rònecs i al cap de poca estona trobem la cruïlla de la la Bauma de la Vila .

Anem seguint el corriol entre faigs, roures i boixos.

Més endavant arribem al Collet de la Fanaiola amb unes vistes de la Serra de Curull i del veïnat de Sant Bartomeu de Covildases, amb el Puig Tosell com a teló de fons.

Vista des del Collet de la Fanaiola

Seguint els senyals del PR, girem cap a la dreta per la pista de desemboscar.

Poc desprès la deixem i seguim per un corriol que baixa decididament fins enllaçar en una altra pista que ens portarà al torrent dels Rònecs. Cruïlla de camins.

Agafem la pista que segueix la part obaga. Ara la trobem totalment enfangada

Continuem en lleuger descens fins arribar a l’encreuament de la pista que va a Sant Bartomeu, al costat del pont sobre el riu Ges. Punt final de la sortida d’avui.

Recorregut: 7’2 km
Alçada mínim: 885 m
Alçada màxima: 1.205 m
Ascensió Acumulada: 320 m

Marxem a la 1 i a les 2 arribem a Vic.

Sortida realitzada el dia 19 de Gener de 2011.

A partir d’ara tots aquests llocs deixaran de ser mig perduts i oblidats; però tot i així, l’encant de l’Hort de Getsemaní està intacte i val la pena arribar-s’hi aprofitant alguna sortida per aquesta bonica zona del Bisaura.

Serra de Mateus i masies de Pruit

2011-03-08T12:21:00.018+01:00

Recorregut:

Trencall masia del Bosc – Pla de Bertajol - Coll de Pixanúvies – Coll de Pruit – Renyins – l’Alou – El Bosc – Cruïlla inicial.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortim de Vic a les 8 amb molt de fred però amb un dia clar. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C-153 i aproximadament en el km. 26 deixem aquesta crta. a l’alçada del Coll del Bac. Agafem la pista forestal encimentada que surt per l’esquerra (hi ha senyal indicador) i seguim cap el Coll de Comajoan. Continuem la pista de la dreta, ara sense asfaltar, que coincideix amb Camí Ral de Vic a Olot. Deixem el cotxe en una cruïlla tot just desprès de passar una tanca. Total 30 km.

Introducció:
Agradable itinerari circular que discorre en part per l’antic camí ral de Vic a Olot, eix de comunicació fonamental per a la comarca durant segles.

La primera part del recorregut va per la petita i modesta Serra de Mateus, amb una altura bastant uniforme de 1.030 a 1.080 m. i força emboscada. Fa de divisòria d’aigües entre les conques dels rius Ter i Fluvià i combina boscos encisadors amb àmplies panoràmiques de la zona de Falgars, Puigsacalm i els Pirineus, al nord, i els frondosos boscos de Rupit i Pruit, al sud. Aquesta serra és íntegrament a la comarca d’Osona i el seu sostre és el puig d’Afra, de 1.077 m.

La segona part de l’itinerari recorre diverses masies aïllades, deliciosament col.locades sobre el paisatge i passant per boscos atapeïts, fosques fondalades i camins quasi oblidats.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 3/4 de 9, amb una temperatura de 2ºC., però amb un sol esplèndid; comencem a caminar per la pista per on hem arribat tot deixant la pista de la dreta que baixa cap a la casa del Bosc i que és el lloc per on tornarem.

Lloc de sortida

La sorpresa d’avui la tenim amb la neu que trobem al llarg del recorregut.

Comencem a trepitjar neu

Seguim amb lleuger ascens i arribem al pla de Bertajol. Al costat mateix hi ha una cruïlla. Deixem la pista i prenem un corriol a la dreta. Hi veiem unes marques blaves.

Entrem a la Serra de Mateus

Poc a poc el camí comença a carenajar la Serra de Mateus, per dins d’una roureda.

En pocs minuts caminem sobre un tram empedrat d’uns 60 m, amb talús de pedra seca. És l’empedrat dels Alous. Un tram del camí ral en que recupera bona part de la seva pretèrita esplendor.

Arribem en un petit collet. En aquests llocs obacs encara hi ha força neu. Continuem carenajant i arribem al Grau Xic. En aquest punt deixem el traçat del camí ral que devalla per a l’esquerra cap a la casa de la Serra. Hi ha un pilonet de pedres.

En aquest punt gaudim d’àmplies vistes panoràmiques cap a Pujolriu, Falgars, Puigsacalm i del Pirineu gironí.

Àmplies vistes

Vall d'en Bas amb el Canigò al fons

Més endavant passem per un coll més ample, amb grans vistes del Montseny, al fons, i tambés de les masies de Pruit. Ens trobem al coll de Pixanúvies a 1.040 m. Antigament coll de Renyins.

Vistes del Montseny i Collsacabra

Falgars i la Vall d'en Bas

El nom d’aquest coll, és atribuït a un fet real o potser, una llegenda?. Recollida per Antoni Noguera en el seu llibre Collsacabra. “El cas és que una donzella de Falgars, probablement de la Serra de Pruit, anava a casar-se, a contracor, a l’església de Pruit.
Ja tenim, doncs, tota la comitiva, muntada sobre una rècula d’animals de bast, composta de la núvia, familiars i convidats, a més de l’aixovar femení. La núvia en passar pel collet va demanar per fer les seves necessitats; desmuntada que fou i amagada entre el brancatge de faigs i boixos, mai més no se n’ha sabut res”.

Cingle d'Aiats, omnipresent des de tota la Serra de Mateus

Continuem el camí en fort descens i ens endinsem al bosc per una densa fageda i voragem el Puig d’Afra pel vessant nord.

Vorejant el Puig d'Afra per l'obaga

Deixem el bosc i arribem al Coll de Pruit amb unes àmplies vistes sobre la Valld’en Bas i el Pirineu.

Vista des del Coll de Pruit

Masia del Coll de Pruit, actualment hi ha un restaurant

Entrem a la crta. que va cap a Falgars i seguim cap a la dreta.

Veiem el Puig d’Afra, de 1.077m., coronat per una senyera; un cim modest però molt panoràmic. Hi han les ruïnes d’una torre, anomenada del Coll o dels Carlins, a la qual s’ha atribuït un origen romà o medieval però que va ser una de les que formaven la línia del telègraf òptic militar, construïda el 1848 i definitivament abandonada 14 anys més tard.

Puig d'Afra

Aarribem a una cruïlla. Hi ha un rètol amb els noms de Renyins i Rovira.

Deixem la crta. i seguim la pista cap a la dreta. Poc desprès fem una parada per esmortzar. Contemplem al fons el Montseny i el Collsacabra.

Seguint la pista arribem en una a una cruïlla, agafem el camí que
surt cap a la dreta, en direcció a Renyins.

Voregem la casa de Renyins, situada en una reduïda vall i en un indret mol bonic.

Renyins, enmig d'una petita vall sota el coll de Pixanùvies

Seguim un rètol per anar a trobar un camí ample que puja a un petit coll, a ponent de la casa, fent dues marrades.

Continuem per aquest camí, en suau descens, pel marge dret del torrent. Anem seguint pel costat de la riera enmig d’una gran esplanada.

Seguint la riera, encara amb força neu

Arribem en una cruïlla amb una carretera, continuem per aquesta sense canviar de direcció, riera avall.

Un tram completament glaçat

Passem per davant de la casa de l’Alou. Una masia molt bonica de veure amb finestres esculpides i un escut i portal dovellat. A la part del darrera i ha la casa dels senyors ajuntada al mas.

l'Alou

Poc desprès arribem a la casa del Collell. Gran edifici molt vistós.

El Collell

Seguint la crta., passem pel costat de la bassa de la casa i més amunt pel davant d’una gran nau i baixem cap a la riera.

Trobem la riera completament glaçada i ens cal fer una gran volta per poder-la creuar.

Font al costat de la riera

En aquest punt cal estar atents, doncs sembla que el camí es perd. Cal buscar les marques vermelles i blanques de l’antic recorregut del GR, sovint una mica esborrades.

Atents als senyals del GR

El camí segueix per uns vessants coberts amb una densa vegetació i oferint uns bonics racons.

Seguim en lleugera pujada i sortint del bosc arribem, per uns prats, a la casa del Bosc.

Arribant a la casa del Bosc

Aquesta casa, actualment deshabitada, és remarcable pel seu tipisme i construcció. Porta dovellada i amb uns corrals anexes molt grans. Situada en un indret molt joliu i amb el cingle d’Aiats com a teló de fons.

Masia del Bosc

Voregem la casa i pel darrera surt la pista d’accès. Anem pujant per la pista durant uns 20’ i arribem finalment a la cruïlla del punt inicial de l’excursió d’avui.

Marxem a ¼ de 2 1 i arribem a les 2 tocades.

Recorregut: 9’8 km
Alçada mínima: 918 m
Alçada màxima: 1074
Ascensió Acumulada: 257m

Sortida realitzada el dia 2 de Febrer de 2011

Informació:
Camí Ral Vic-Olot:http://fermuntanya.blogspot.com/2010/08/lhostalot-grau-dolot.html
El Collsacabra. Guia Excursionista per a tota la família. Rafa Sevilla. Editorial Pòrtic.

Serra de Curull: Puig de les Àligues i Puig de Curull.

2011-02-28T19:47:00.003+01:00

Recorregut:

Pista Sant Bartomeu – Riera de Sant Bartomeu – Can Puig (indicador) – Baga de Curull – Coll de la Coma del Coll – Puig de Les Àligues – Puig de Curull – La Salgueda – Salt del Molí – Pont de Salgueda – Pista Sant Bartomeu

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a les 7 de Vic en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí ens desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Siuret per la GIP-5227 i en poc més d’1 km després de Vidrà, de la nostre dreta, surt una pista forestal (hi ha un indicador de La Barraca, la Vila Vella, Sant Bartomeu de Covildases).

Seguim per aquesta pista que en baixada i direcció sud ens apropa a la riera. Deixem un primer trencant a l'esquerra i un segon a la mateixa banda, just quant arribem a un pas canadenc. Anem seguint la pista ara revestida de ciment. Creuem la riera i continuem fins arribar en un pal indicador (S. Bartomeu, Vila Vella). Punt d’enllaç del PR C-47 que prové de Vidrà i lloc per on arribarem. (Hi ha una cadena a la dreta). Total 40 km.

Introducció:
Aquest itinerari circular d’avui ens portarà a dos dels cims més destacats de la Serra de Curull. El Puig de les Àligues o també dit Pic de l’Àliga i el Puig de Curull. Ens permetrà gaudir dels frondosos boscos de faigs d'aquesta zona, sobretot pel vessant nord.

La serra de Curull és una curta serralada que va de la Collada de Sant Bartomeu fins al congost de Forat Micó, en una extensió d’uns 8 km.

Serra de Curull

Aquesta ruta es pot fer tot l’any, però és, ara, quan la tardor li dóna un especial encant els faigs que ens acompanyaran bona part del trajecte, encara que les seves fulles acabades de caure puguin esborrar la visió clara del camí.

Itinerari:
Són les 8 i amb 4 ºC de temperatura. El dia es presenta totalment assolellat.

Inici excursió

Iniciem la ruta per la pista que va seguint el curs de la riera de Sant Bartomeu. Poc desprès de posar-nos a caminar sentim un fort soroll de fons; cal apartar-nos ràpidament i contemplar com passa davant nostre un immens ramat de vaques que fan la transhumància de tota aquesta zona. Hi estem durant una bona estona. En Lluís ens diu que ha comptabilitzat el pas d’unes 423 vaques. Tot un espectacle.

Transhumància cap a Vidrà

Continuem remuntant la pista i anem observant com el bosc cobreix totalment els vessants de la serra de Curull. El faig és l’arbre preponderant de tota aquesta zona.

Bonics racons

Desprès de caminar uns 30 minuts per aquesta pista i d’haver travessant la riera, arribem a Can Puig.

En aquest punt deixem la pista

Aquí trobem un cartell que ens indica la direcció a seguir per arribar al Puig de les Àligues. Deixem la pista i seguim cap a la dreta. Comença el camí en una bonica pujada a través d'una de les obagues de faigs més boniques i frondoses de la zona.

Dins l'obaga

Aquest camí, està molt poc senyalitzat. De fet, no comporta cap problema ja que es tracta d’anar seguint el rierol. Primer el tenim a la dreta i sovint ens caldrà creuar-lo i també durant un bon tros el seguim per el seu curs.

Seguint la riera

La pujada es un xic fatigosa però l’esforç resta compensat per la bellesa del lloc.

Ariibant al coll

Poc abans d’arribar al coll i a la dreta hi ha la font de la Canal. El lloc, en aquesta època, resta molt tapat per les fulles.

Desprès de 1 h. de pujada, el camí desemboca en un gran espai obert entre grans faigs i arribem al Coll de la Coma del Coll a 1.257 m. Aquest coll és una important cruïlla de camins.

Coll de la Coma del Coll

Hi ha antics rètols de fusta que indican les direccions dels llocs. Curiosament en noms diferents. Recentment hi ha una nova retolació amb el nom “oficial” de Pic de L’Àliga.

Girem cap a l’esquerra (hi un rètol indicant el lloc) i seguint un sender que va per la carena comencem a ascendir suaument. Els senyals blaus ens acompanyen fins al cim.

Durant l’ascens podem anar gaudint de grans vistes.
No ens hem d’espantar pel seu aspecte desafiant que en forma de pica, sembla inaccessible. El camí que hi puja és certament vertiginós. Els últims metres són força costeruts i algun pas ens demanarà una certa agilitat, cal superar-los fent una petita grimpadeta però sempre fàcil.

últims esforços

El Puig de les Àligues és un cim dret d’atrevida estructura i el millor mirador de la serra de Curull situat a 1.342 m. El poc espai de que disposa el cim, juntament amb el seu accés, ens fa semblar que estiguem en un cim del Pirineu.
Temps total sortida:1h 30’.

El cim té forma de “pica” amb una roca que el corona i amb vistes aèries. Un rètol anunciador del cim i la seva alçada, una senyera amb un llibre de registre i uns pessebres complementen la decoració del cim.

Puig de les Àligues

Presenta unes grans vistes panoràmiques. Cap el nord veiem, des de el Port de Compte fins el Canigó, passant per serralades com les del Cadí, muntanyes de La Molina, Núria i Vallter. També podem veure serralades prepirinenques com les de Montgrony, Taga, Cavallera o Milany.
Cap a llevant la vista queda força restringida per la mateixa serra de Curull, encara que podem veure les rodalies del Puigsacalm. Al sud tenim serralades com Cabrera, les Guilleries, Collsacabra, Montseny, Sant Llorenç i fins els cingles de Bertí. A ponent veiem Montserrat, la plana de Vic, l’altiplà del Moianès, Bellmunt i fins els Rasos de Peguera. Molt llunyanes resten les muntanyes de Prades.

Bellmunt, Pedraforca, Cadí...

Els boscos propers ens recorden que estem a la part més ufanosa d’Osona. Som als peus de la Baga de Curull amb una de les fagedes més grans del país.

al fons, Vidrà

Avui podem gaudir d’unes vistes espectaculars i que demana passar-hi una bona estona.

Osona i el Montseny

Esmorzem a dalt al cim. Durant l’esmorzar ens apareix al nostre entorn un pit-roig saltironant i esperant les engrunes de pa que cauen al terra. Ens acompanya durant tot l’esmorzar. Tenim una alegre companyia.

Amb bona companyia

Desprès de gaudir d’aquest meravellós paisatge, iniciem el camí de tornada pel mateix camí que hem fet, tot carenejant fins a trobar l’indicador del Coll de la Coma.

camí cap al coll

Ara seguim cap a l’esquerra per un corriol planer enmig de la fageda. En poca estona arribem al coll del Puig de Curull i deixant el camí pugem al Puig de Curull. També cal una petita grimpadeta per arribar al cim.

Puig de Curull

Pic de característiques semblants al Puig de les Àligues, amb grans vistes panoràmiques. Presidit per una senyera i una placa amb el nom i l’alçada (superior a la reconeguda oficialment amb 1.314 m).

Placa al Puig de Curull

Magnífica visió del Puig de les Àligues des del Puig de Curull

Veiem al fons la masia de la Salgueda. El nostre proper objectiu.

Can Salgueda

Al costat d’aquest cim podem contemplar el cim del Castell de Curull de 1.303 m. Resten algunes ruïnes del castell, ara pràcticament cobertes de terra i vegetació.

Hi ha referències documentals d’aquesta castell des de l’any 1020. Formava part del comtat de Besalú i era propietat de Bernat I de Tallaferro, comte de Besalú.
En arribar al segle XV sembla va ser abandonat i amb això va donar principi a la seva deterioració.

Retornem al coll de Curull i seguim el traçat d’un corriol molt fresat en fort descens.
El camí ressegueix el vessant de la muntanya entre boixos i una fantàstica fageda.

Cal estar atents a les fites que es van trobant al llarg de la baixada; en força llocs és un xic perdedor. L’indret és molt emboscat i exuberant.

Passem pel costat de la font de l’Abeurador a 1.120 m. Situada a la dreta del camí. Hi ha una pica que recull l’aigua que hi surt.

Font de l'Abeurador

El camí va seguint en fort descens fent llaçades. En alguna clariana enmig de la roureda podem veure la masia de la Salgueda.

Arribem a Can Salgueda a 990 m. Important masia deshabitada i formada per tres edificacions. Dues en estat força precari i una tercera ben conservada. La casa llueix un escut i amb finestres ben treballades. Una mostra clara de la importància d’aquesta masia.

Can Salgueda

Al fons, el Puig de Curull

A partir d’aquí tenim dues opcions per continuar cap a Vidrà. La més habitual es continuar per la pista que transcorre al costat del torrent de la Salgueda.

Nosaltres deixem la casa a la dreta i seguim per l’antic camí de carro que accedia a la casa. Un camí poc transitat i que transcorre pel pla.

Ben aviat aquest camí passa a ser un corriol, força fressat i evident. De tant en tant trobem alguna fita que ens confirma que anem be.

Desprès de seguir aquest camí durant uns 40’ arribem al Clot del Pollastre. Aquí s’uneix amb la pista procedent de la Salgueda.

Clot del Pollastre

Ara el camí puja lleugerament i algun tram està empedrat. Ens trobem a la vall de la Toriscada.

Entrem dins un fondal ombrívol, amb grans pedres, i el camí segueix enmig d’una gran fageda. L’indret molt bonic.

Arribem al Salt del Molí. Per l’esquerra s’ajunta un camí am els senyals del PR C-47. Hi ha un rètol.

Part superior del Salt del Molí

Fem una curta i forta baixada per arribar-nos fins al Salt del Molí. Un espectacle que no podem perdre’ns. El molí aprofitava dues vegades l’alçada del salt.

Aquest salt està situat en un lloc espectacular. L’aigua es despenja des d’una alçada de 30 m. i rebot en una profunda gorja..

Salt del Molí

Recuperem el camí principal i poc desprès travessem el riu Ges per el pont romànic de la Salgueda. Format per una sola i àmplia arcada. Va ser reconstruït el 1843 i més properament s’han refet els costats.

Passem el pont i seguim les marques del PR C-47 cap a la dreta. El camí continua en paral·lel al riu. Si ens girem podrem tenir una bona visió completa d’aquest bonic pont.

Pont de Salgueda

Més informació: http://fermuntanya.blogspot.com/2009/06/serra-de-bellmunt-vidra.html

Més endavant el sender travessa el riu. Cal escollir el lloc més accessible.

Ara el camí segueix en lleuger ascens i seguint les marques grogues i blanques arribem a la pista de Sant Bartomeu. Punt final de l'excursió d'avui.

Bonic paratge poc abans d'arribar a la pista

Marxem a 2/4 de 2 i a ¼ de 3 arribem a Vic.

Recorregut : 10’14 km.
Alçada mínima: 824 m
Alçada màxima: 1359 m
Ascensió acumulada: 624 m.

Visitar aquesta contrada en aquestes dates és un plaer pels sentits. La tardor en aquest lloc, és una extraordinària simfonia de colors. Els arbres es vesteixen amb fulles de totes les tonalitats. Trepitjar els munts de fullaraca al caminar, produeix unes relaxants sensacions...

Sortida realitzada el dia 3 de Novembre de 2010

Coll de Ciuret - Salt de Sallent

2010-11-05T19:48:00.016+01:00

Recorregut:
Coll de Siuret – Font Fosca – El Sallent – Salt de Sallent – Grau de Platraver – Pla Traver – Coll de Siuret

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida a 2/4 de 8 de Vic en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Olot per la GIP-5227 passant per Siuret (o Ciuret) i en una paella molt marcada trenquem a la dreta on un rètol ens indica: Puigsacalm, Pla Traver i Sallent. Seguim per aquesta pista passant per el Coll de Siuret (divisòria de les conques del Ter i del Fluvià), fins al proper rètol on diu: El Sallent. Aquí deixem el cotxe. Total: 45 km.

Itinerari:
Avui el dia es presenta completament assolellat. La temperatura és de 0ºC. Comencem la ruta a 2/4 de 9. Tenim davant nostre uns prats magnífics. Seguim la pista forestal que ens portarà fins a la casa de Sallent.

Inici de la ruta

Aquest tram de pista està en força bon estat. Anem seguint amb baixada per la part obaga pel Ras de les Falgueres.

Ras de les Falgueres

Abans de creuar la riera de Sallent i en un revolt a l’esquerra hi ha la font de la Fosca.

Mentre anem baixant per aquesta pista podem observar en un racó del cingle un salt d’aigua, els dies de forta pluja. Avui està completament sec. És el Salt de la Capa de la Princesa.
A l’hivern al quedar plenament dins la part obaga queda completament glaçat.

El salt de la Capa de la Princesa sota el cingle

Una autèntica raresa que no cal deixar escapar els anys que es forma. Bona cascada en un lloc inusual.

El salt completament glaçat (Desembre de 2008)

Més informació: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=583

Desprès d’encadenar diverses giravoltes agafem un trencant a l’esquerra que ens porta al mas Sallent.

Mas Sallent

Aquesta casa que té llum i aigua està actualment en una fase de rehabilitació. Podem observar que s’ha arreglat tota la teulada i a més s’està condicionant tot el seu entorn. Nosaltres hi varem estar el desembre de 2008 i estava totalment deshabitada.

Donem una mirada als voltants de la masia i seguint un camí que surt per davant mateix de la casa baixem fins a la font de Sallent, que en realitat és una mina. El lloc està molt emboscat.

Font de Sallent

Anem seguint aquest rierol, el creuem dues vegades, i en forta pendent arribem al pla del Salt de Sallent. Vorejant el filat de la cinglera arribem finalment al Salt de Sallent.

Salt de Sallent

Fins aquí hi ha uns 4 km. i un temps de 1h i 30’

El Salt de Sallent és molt espectacular; l’aigua es precipita per parets de més d’un centenar de metres. Avui hi trobem poca aigua. No tenim cap dificultat per travessar la riera. Aquí el buit és impressionant i no ens deixa veure la magnitud del salt. Impressiona però veure el retallat cingle per on cau l’aigua.

Al fons, la Vall d'en Bas

Encarats a la cinglera, travessem la riera de Sallent i seguint el camí marcat anem al “mirador” des d’on gaudim de la millor vista del Salt i de tots els cingles que l’envolten. Magnífica visió panoràmica de tota la Vall d’en Bas.

El Salt vist des del mirador

Desfem un tros el camí i ens situem de nou sobre el mateix Salt per esmorzar-hi. Gaudim d’unes vistes esplèndides i d’un temps immillorable; mentre que el sol comença d’escalfar-nos.

Damunt el Salt

Riera de Sallent

Anem seguint amunt per la dreta de la riera de Sallent fins a arribar al fons de la vall sota els cingles. Més endavant ens cal creuar-la en un lloc molt ampla i pla.

Travessant la riera

Ens trobem als Prats del Salt de Sallent a 1.030 m. Hi ha un rètol a la dreta. En aquests prats hi trobem força bestiar.

Força bestiar en la riera; al fons hi ha el rètol

Situats al fons d’aquests prats i seguint els senyals grocs comencem a pujar per el Grau de Platraver. Entrem al bosc de faigs i amb forta pendent i giravolts superem aquest grau.

Grau de Platraver

Sortim a una clariana i enllacem en una pista forestal i la seguim fins que arribem davant un filat tancat que ens cal superar. A partir d’aquest lloc els senyals grocs desapareixen i seguim directament en fort pendent per amples prats d’herba cap al mas de Platraver.

Al fons la masia de Platraver

Vista des de Platraver

Arribem a Pla Traver situat a 1.290 m. d’alçada. Aquest indret és un paratge de gran bellesa situat en el vessant septentrional de la Serra de Puigsacalm, entre els puigs Cubell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent i envoltat d’amplis prats i boscos constitueix un marc meravellós digne de ser contemplat.
Punt de partida per pujar al Puigsacalm.

Prats de Pla Traver

Enmig d’aquests extensos prats hi ha la masia de Platraver del s. XV Actualment convertida en casa de turisme rural.

Masia de Platraver

Passem pel davant de la masia i seguim per la pista que arriba a la casa i desprès de caminar uns 20’, arribem de nou al punt de sortida; final de l’excursió d’avui.

Últimes vistes abans d'arribar

Marxem del Coll de Siuret a 2/4 d’una del migdia.

Recorregut: 7’35 km
Alçada mínima: 1006 m
Alçada màxima: 1310 m
Ascensió Acumulada: 296 m

En l’excursió d’avui hem pogut gaudir d’una gran diversitat d’entorns. De les fagedes als prats d’herba a Pla Traver, dels atapeïts boscos i de grans vistes panoràmiques a les cingleres. En definitiva, una ruta molt recomanable per passar una bona matinal.

Sortida realitzada el dia 27 d’Octubre de 2010

Font de l'Home Mort - Cova de les Encantades

2010-10-29T17:22:00.026+02:00

Recorregut:

Queralbs – GR-11 – Font de l’Home Mort – Cova de les Encantades – Pista Vilamanya – Mina Saragossa – Ruta dels Miners – GR-11 – Queralbs

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 7. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. A Ribes de Freser en dirigim cap a Queralbs per la GIV-5217. Passem per dins la població i seguim uns 3 km del GR-11 per una pista forestal. Deixem el cotxe al costat d’un pal indicador de la “Font del Coronel”. Total 59 km.

Introducció:
Aquesta sortida pot iniciar-se perfectament dins la població de Queralbs (1.205 m).
Des de la plaça del Raig i travessant el poble cal seguir cap el carrer de la Font de Dalt. Passar per la placeta de cal Joanic i arribem a l’església de Sant Jaume. Sortim del poble i anem seguint el GR-11.

L’excursió d’avui és un itinerari circular molt bonic i variat. En la ruta d’avui, cal tenir en compte la intensa acció minera que tingué el terme de Queralbs des de temps antic, època del funcionament de les cèlebres fargues ripolleses. La Farga de Queralbs, va existir i funcionar fins a principis del segle passat.
Com a testimoni de l’antiga acció minera, són les nombroses boques de mina encara observables en diferents indrets del terme, especialment en la vall d’Estremera.

Els anys d’explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un patrimoni que actualment podem conèixer amb la Ruta de les Mines.

Itinerari:
Iniciem la sortida a 2/4 de 9 davant del rètol on diu: “Font del Coronel”.

Inici excursió

Avui el temps es presenta molt insegur. De fet està plovent lleugerament. Decidim seguir endavant i fer la ruta.
Seguim per la pista forestal que va cap a la casa del Plaus. Observem que hi ha molta humitat per tot arreu. Aquests últims dies ha plogut amb ganes.

Anem seguint la pista

Tot i que pot fer-se alguna drecera seguint el GR, nosaltres seguim per la pista. Més endavant passem per un pont sobre el torrent dels Plaus.
Desprès de passar el pont trobem un indicador de la Mina Pepita. Una mina on s´hi extreia ferro a l’any 1900.
Poc desprès i en un revolt, deixem la pista i el GR s’enfila a la dreta tot passant per un antic camí molt agradable, entre grans matolls de boix i amb un pendent suau. A l’esquerra hi veiem uns camps de pastura.

Deixem la pista i seguim el GR

El temps ha anat millorant i podem anar continuant la ruta amb tranquil·litat.
Més amunt, el camí passa pel costat d’una tanca de pedres per protegir els camps. Veiem a l’esquerra, una mica ensotada la casa dels Plaus. Molt ben situada i amb un teulada de lloses de pisarà. Situada a 1.470m d’alçada.

Masia dels Plaus

Pocs metres desprès de passar per la masia veiem l’indicador, a la dreta, de la font dels Plaus.

Font dels Plaus

Anem seguint el camí en continua pujada fins arribar en un petit coll. Forma un replà amb unes roques inclinades. Des de l’extrem podem apreciar la gran profunditat, sobre el riu de Tosa. Gran vista panoràmica

Contemplem a l’altre costat de la vall la pista que prové de Vilamanya. En un revolt sota unes roques hi veiem el forat de la mina Saragossa.

Al fons hi veiem la mina Saragossa

A partir d'aquí canvia l'aspecte del camí. Ara caminem per uns prats oberts, a la nostre dreta cap a davant veiem unes roques imponents i punxegudes, a la nostre esquerra hi ha la profunda i espectacular gorja per on sentim saltironar alegrement el riu Tosa. Un cop voltem les roques arribem a un petit aixopluc que en cas de necessitat ens pot servir.

Petita cabana al costat del camí

Des de aquesta petita cabana, situada en un revolt, se'ns obre una espectacular vista, amb els cims al fons.

Veiem el fons de la vall

Creuem un petit torrent que baixa de la nostre dreta cap al riu. Continuem el nostre camí.

Passem pel Roc de les Orenetes. Al cap d'una estona el camí ja s'encara cap al començament de la vall i comença a pujar d’una manera evident i mantinguda.

Al fons ja veiem el punt on s'ajunta el camí amb la pista de l’altre costat de la vall.

La vall cada cop és més coberta de bosc i tenim el riu molt a sota del camí.

Anem pujant amb forta pendent, ara fora del bosc, i passem per un tram força estret i penjat amb una barana de filferro al costat del camí.

Arribant a la Font de l'Home Mort

Continuem pujant uns pocs metres més i arribem finalment a l’indret de la Font de l’Home Mort.(1.810 m)

Pont de la Font de l'Home Mort

Fins aquí arriba la pista que prové de Vilamanya.
Aquest lloc és un punt de pas per anar al Coll de les Barraques, Fontalba o també al cim del Puigmal.

La Font de l’Home Mort constitueix un conjunt de mulleres i cascades formades per l’aiguabarreig del riu Tosa i el torrent del Borrut.

Sobre les mulleres i enmig de pedres brolla l’adou de la font.

Font de l'Home Mort

És un lloc molt bonic però força enclotat i per tant amb una vista limitada.

Temps des de la sortida fins a la font: 1h 45’.

Esmorzem prop d’aquest bonic indret amb molt de soroll. Els torrents baixan amb molta aigua.

Font de l'Home Mort

Seguim per la dreta del torrent en direcció al Pas del Lladres per dirigir-nos a la Cova de les Encantades.

Pujant cap a la cova

Per accedir-hi cal dirigir-nos cap a unes roques de la dreta del torrent i sota la Costa de les Tutes. Cal dir que costen de trobar a causa de la petitesa de la seva entrada

Tardem uns 35’ des de la Font de l’home Mort. La pujada és amb molta pendent.
Situada a 2.072 m d’altitud. Té un recorregut de 864 i un desnivell de 37 m.

Vista cap a la vall des de la cova

Coordenades de situació: 42° 21′ 42.35″ N, 2° 6′ 53.09″ E

Entrada de la cova

El forat d’entrada no denota la grandiositat del seu interior.

Interior de la cova

Desprès de visitar la cova baixem cap a la Font de l’Home Mort

Voltants de la font

Creuem el torrent per una palanca de fusta i ens situem al final de la pista forestal.

Baixem per aquesta pista que va paral·lela al camí que hem passat durant la pujada. Poc a poc anem perdent alçada.

Deixem enrera la font de l'Home Mort i contemplem la situació de la cova

Com a curiositat podem veure que en tot el llarg de la pista hi ha uns tubs de plàstic per canalitzar l’aigua “captada” de la font. En alguns trams els tubs ja estan totalment soterrats.

Tubs a tot el llarg del camí

Gaudim de grans vistes panoràmiques del Balandrau i de Queralbs.

Camí de pujada al fons, amb el Roc de les Orenetes al davant

Desprès de caminar uns 1900m i en un revolt força tancat veiem els senyals de la Mina Saragossa. Un gran forat enlairat en unes roques i a la dreta de la pista.

Entrada mina Saragossa

Rètol informatiu al costat de la mina

Aquesta mina de ferro i arsènic és la que es troba a major altitud del conjunt de mines de la zona. Per poder baixar el material extret es van necessitar instal·lar un parell de cables aeris i construir una via de vagonetes de quatre quilòmetres i mig de longitud. La ruta ressegueix en gran part el camí que feia el mineral extret.

Poc desprès, un rètol situat a l’esquerra de la pista ens indica la “Camí dels Miners”.

Camí dels miners

Deixem la pista forestal per on baixem per davallar ràpidament en direcció al fons de la vall per un corriol que en forta pendent i amb tot un seguit de giragonses arriba fins al riu.

Creuem el torrent de la Tosa per un pont metàl·lic i a l'altra banda arribem al final de la via de les vagonetes que coincidia amb l'estació inferior del cable aeri que baixava de la mina Saragossa .

Sota una balma hi ha restes de barraques de miners.

Palanca sobre el riu Tosa

Resseguim ara la via de les vagonetes que planeja i s'estreny per l’anomenat “estret del Forn”, entre la paret i la cinglera de forma vertiginosa sobre la vall.

Estació inferior del cable i inici de la via de les vagonetes

Poc a poc la vall es va obrint i el camí es fa més ample. Abans de creuar un torrent per un pont, enllacem amb el camí que hem fet de pujada. Trobem, novament, les senyals del GR i que seguirem fins al poble de Queralbs.

Poc a poc la pista va baixant i aprofitant algunes dreceres entrerem a Queralbs.

Vista des del final de la ruta

Nosaltres acabem la ruta d’avui en l’indicador de la “Font del Coronel” als afores de Queralbs.

Recorregut total: 12’6 km.
Alçada mínima: 1356 m
Alçada màxima:2097 m
Ascensió acumulada: 734 m.

Arribem a Vic a ¾ de 3 de la tarda

Avui i desprès de molts dies de pluja, el bon temps, per fi ens ha acompanyat durant bona part del camí.

Excursió realitzada el dia 13 d’Octubre de 2010

Santuari de Núria - Pic de Noufonts - Torre d'Eina

2010-10-15T10:55:00.018+02:00

Recorregut:

Núria – Coll de Noufonts – Pic de Noufonts – Torre d’Eina – Pic d’Eina – Coll d’Eina – Núria.

Recorregut i mapa

La ruta al Wikiloc

Descarregar Track de la ruta.

Introducció:
Dins de l’anomenada Olla de Núria, fem avui, l’ascensió a dos dels seus cims, concretament el Noufonts, que amb els seus 2.861 m d’alçada és el segon pic en importància després del Puigmal, i el Pic d’Eina, una mica inferior, amb 2.786 m, separats per una còmoda carena; pugem per el coll del primer i baixem per el coll del segon. A més, poc abans d’arribar al Pic d’Eina, continuem per la carena en direcció a la Torre d’Eina a 2.850 m.

L’excursió circular d’avui té un recorregut força dur per el gran desnivell que cal superar; entre Núria i el Noufonts és pràcticament de 900 m, no comporta, però, cap complicació tècnica. Resseguint carenes àmplies i obertes amb grans vistes panoràmiques.

Aproximació:
Avui sortim de Vic a ¼ de 7 . Anem en direcció Ripoll i cap a Ribes de Freser. Deixem el cotxe a l’estació de Ribes Vila. Fins aquí hi han 52 km. Agafem el tren cremallera de 2/4 de 8 i arribem al Santuari de Núria a ¼ de 9.

Itinerari:
Iniciem l’excursió d’avui a 2/4 de 9 del matí amb un dia esplèndid. Des de l’andana de l’estació del cremallera de Núria accedim al punt de sortida de les cabines que duen a l’alberg del Pic de l’Àliga, per unes escales metàl.liques.

Inici excursió

Un cop en aquest planell superior, girem a l’esquerra i uns metres més endavant ja veiem el pal indicador de la pujada al Noufonts, seguint les traces del G.R. 11.

Passem el riu que davalla de les comes del Noufonts i de l’Eina per un pontet de pedra que hi ha a la dreta i ens enfilem fins trobar una ampla pista que guanya alçada de forma decidida.

Pont de l'Escuder

Un cop integrats a la senda del G.R. pel Pont de l’Escuder, el camí s’enfila una mica més costerut per una zona de pastures, per trobar un pal indicador instal·lat en el punt on les comes de Noufonts i Noucreus es separen, que rep per nom Jaça de Baix.

Jaça de Baix

Al dia de l’excursió, en les indicacions del pal figurava el G.R. 11 en direcció al Noucreus, tot i que en la cartografia de la zona i en les pròpies traces que anem trobant al llarg del camí, aquest important sender de muntanya s’enfila a l’olla pel Coll de Noufonts, per tant, ens desviarem a l’esquerra en direcció al pic que és el nostre objectiu, acompanyats en tot moment pels inequívocs senyals vermells i blancs de pintura, al costat de les aigües del Torrent de Noufonts.

El camí puja dret, fins que, després d’unes llaçades, el pendent es suavitza i entrem en la zona més planera de la coma, amb la Collada Fonda a la nostra esquerra i el Noufonts tancant l’horitzó. Durant una estona caminem novament per un terreny herbat, veient al fons la costeruda traça del camí que puja al coll.

Un cop arribats a la base del pedregós camí, veiem que tot i no ser gaire llarg està força descompost i presenta una inclinació notable i molt directa, per tant, cal parar compte amb les relliscades.

Sota el Coll de Noufonts

Tan sols en el seu tram final presenta una ziga-zaga dreta-esquerra que ens deixa al Coll de Noufonts (2.652 mts.), dins del cordal carener de l’olla de Núria, una mica per sota la Cabana del Noufonts, estructura de pedra que veiem alçada a la dreta, per on segueixen les traces del G.R. 11, que ara abandonem. Tardem 1h i 50’ en arribar al Coll.
L’escenari visual se’ns amplia sobre la Catalunya Nord, amb la Coma dels Racons i la Riera de la Valleta, que separa els Pics de Racó Petit i Gros, a la seva dreta, del Pic Rodó, a l’esquerra.

Coll de Noufonts i el Pic de Noufonts al darrera

La vall de Nuria des del Coll de Noufonts

Pic de Noucreus vist des del Coll de Noufonts

El camí de pujada al Pic de Noufonts és molt evident, ja que ataca el cim per la seva vessant dreta, en el nostre sentit de la marxa, pujant de forma decidida, primer de forma directa i més endavant per unes curtes giragonses. El punt zenital d’aquesta muntanya està marcat per una gran fita de pedres, des d’on tenim una panoràmica de 360º sobre el nostre entorn, destacant per on hem vingut el Noucreus, el Pic Superior de la Vaca, el Pic de l’Infern i més al seu darrere el Bastiments o el Pic de Bacivers, mentre que per sota nostre tenim el Circ de les Feixes, amb la coneguda Agulla de l’Hereuet al cantó esquerre i el Pic Rodó a la dreta. Ja en direcció oest, tenim el cordal de l’olla, amb el Pic d’Eina a tocar i la carena que el separa de la Torre d’Eina.

Pic de Noufonts

Per veure la Vall de Núria, cal que davallem uns metres per un ampli planell inclinat, fins trobar una bonica fita metàl.lica situada sobre mateix de la coma per la que hem pujat.

Pic de Noufonts i la vall de Núria

Magnífica prespectiva de la serralada de la Torre d'Eina

Desprès d’haver d’assolit el primer cim, ens dirigirem al segon, el Pic d’Eina, que es veu molt clar, segueix el cordal que uneix els cims i els colls que conformen l’olla de Núria. Seguim per un corriol molt fresat que baixa decidit per la carena, puja uns metres per una petita elevació i torna a baixar fins arribar a un collet on s’inicia el camí de pujada al Pic d’Eina. No cal arribar dalt el cim. Abandonem el cordal de l’anomenada olla de Núria i ens dirigim cap al nord.

Deixem la carena i ens dirigim cap a la Torre d'Eina

La carena entre el Pic d’Eina i la Torre d’Eina presenta la forma de coll (coll de la Torre d’Eina). Per tant, primer davallem i després remuntem fins a arribar al cim de la Torre d’Eina. Els últims passos son el més delicats, atès que el vessant est del cim és força escarpat. No presenta, tanmateix, cap dificultat.

Pujant per la cresta cap a la Torre d'Eina

Cal tenir en compte que calen uns 35’ per anar i uns 35’ més per tornar.
Una creu i un piolet marquen el cim de la Torre d’Eina a 2.850 m. La carena segueix en direcció nord fins al pic de Cambredase (2.711 m)

Estratègicament situada, és un bon mirador sobre la Cerdanya i muntanyes dels voltants. Magnífica vista a l’agulla de l’Hereuet i Serrat dels Llosers , relleus de l’Estanyet i de Carançà i les crestes del Pic Rodó.

Cim de la Torre d'Eina

Continuem l’excursió desfent el recorregut que hem fet fins a arribar de nou al Coll de la Torre d’Eina i seguir fins al Pic d’Eina a 2.786 m.

La Torre d'Eina pel cantó de la Vall d'Eina

Esmorzem en aquest cim que és un bon mirador de tota la cresta de la Torre d’Eina i el Pic del Boc.

Pic d'Eina

Baixem el cim en direcció a l’ample Coll d’Eina (2.683 mts.), també dit de Núria. Ofereix un bon panorama de l’Olla de Núria, si bé no arribem a apreciar-ne el santuari.

Baixant del Pic d'Eina amb el Puigmal al fons

Es tracta d’un important pas de muntanya, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord.

Coll d'Eina

Un cop en aquest punt, per la dreta baixaríem a la Reserva Natural d’Eina, recte seguiríem per l’olla de Núria en sentit Puigmal, per tant, anirem pel corriol que surt a l’esquerra, seguint les traces vermelles i blanques (i també blaves), que va planejant una estona prenent una direcció clarament perpendicular al cordal de l’olla, fins que arribem a un petit pla, anomenat de Les Barraques.

Pla de les Barraques

El camí se’n va a la dreta i sembla endinsar-se a aquesta darrera coma, però de sobte, a l’arribar a un coll herbat, canvia de direcció, perdent alçada en fortes giragonses per un terreny de lloses de pedra soltes o amuntegades que ens dirigeix a la coma d’Eina.

Camí de baixada cap a Núria

És un camí molt directe, que baixa ràpidament, però que permet contemplar en la seva totalitat l’olla de Núria, des del Puigmal als Torreneules, en una panoràmica realment amplíssima, on hi destaquen el Coll i Pic de Noufonts, amb un dels torrents que brolla de la seva falda.

Àmplia panoràmica amb el Noufonts i el Pic d'Eina al fons

Abans d’arribar al fons de la vall, en un racó a l’esquerra del camí i sota les pedres, veurem la Font de la Trinitat. Seguint aquest bonic camí ens anem apropant al Torrent de la Coma d’Eina, on les aigües ja baixen més tranquil.les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, i isards. Just a l’entrada de la vall, tornem a trobar un pal indicador que mena, en un sentit, al coll del que hem baixat i, per l’altre, a Núria, seguint la riba esquerra del torrent, que en alguns punts forma bonics salts d’aigua, ja entre el bosc de pi negre, que ara torna a aparèixer.

Poc abans d’arribar a Núria compartim la baixada amb el Sr. Jordi Surinyach i família.

Amb la família de Jordi Surinyach

El sender s’endinsa en una vall cada vegada més estreta i a l’eixamplar-se, ja veiem el llac i les instal·lacions del santuari de Núria.

Santuari de Núria

El so del torrent de la Coma d’Eina ens acompanya fins a Núria; a on s’accedeix per la zona de les estacions del cremallera i el telecabina, just per sobre el pontet de pedra al que ens hem referit a l’inici d’aquesta interessant ruta.

Pont abans d'arribar a Núria

Tardem 1h 45’ en fer la baixada des del Coll d’Eina.

Arribem a Núria a les 3 de la tarda. Visitem el Santuari i ens quedem a dinar

Recorregut excursió: 14’96 km
Alçada mínima: 1.971 m
Alçada màxima: 2.866 m
Ascensió Acumulada: 1.177 m

És una bonica i completa ruta amb unes espectaculars vistes sobre els cims dels voltants tant a la vessant nord com sud. És una ruta força transitada i una part (fins el coll de Noufonts) coincideix amb el GR11 i la ruta Ull de Ter - Núria molt concorreguda. En aquesta època de l’any no estem sols durant el trajecte.
Tenim un dia esplèndid amb sol tot el matí.

Excursió realitzada el dia 4 d’Agost de 2010

Informació: Cerdanya, Circuits d’Alta muntanya. Vol nº 60 Col. “Llibre de Motxilla” i Madteam.net.

La Molinassa - Pica d'Estats

2010-09-09T17:43:00.032+02:00

Recorregut:
La Molinassa (Aparcament) – Refugi de Vallferrera – Barranc de Sotllo – Plans de Sotllo – Estany de Sotllo – Estany d’Estats – Coma d’Estats – Port de Sotllo – Aresta – Pica d’Estats.

Recorregut i mapa

Mapa extret del bloc Patrimoni natural de Catalunya, d'en David Soler

La ruta al Wikiloc

Descarregar Track de la ruta

Introducció:
La Pica d'Estats no és un cim qualsevol per un català, no és una muntanya més, poder trepitjar el punt més alt del teu país converteix aquesta muntanya en emblemàtica. És molt freqüentada la seva ascensió, sobretot a l’estiu quant hi ha poca neu.

La Pica d'Estats es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament occità de l’Arieja; situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3.143 m), el pic occidental o pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o punta Gabarró (3.115 m), que és el vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l' estany d'Estats. La carena coincideix exactament amb la frontera entre Espanya i França.

Realitzem l’ascensió per la seva ruta clàssica, la que transcorre per la vessant catalana, de Vallferrera. És un itinerari llarg ( 8 km), a cops dur, apte per a bons caminadors entrenats en forts desnivells (1.376 m).

És per aquest motiu que molta gent decideix dividir l’ascensió en dos dies i dormir als estanys d'Estats o Sotllo a mig camí. Nosaltres fem l’ascensió en una sola jornada.

És la via normal i clàssica per assolir el cim més alt de la Catalunya autònoma (que no històrica). Per aquesta raó ja és gairebé obligatòria la seva ascensió, però, a més a més, els indrets emblemàtics dels estanys de Sotllo i d'Estats, així com el port de Sotllo, fan d'aquesta excursió una fita obligatòria de tots els excursionistes.

Aproximació:
Cal situar-nos al poble d'Àreu (13 km des de Llavorsí), indret on s'acaba la carretera i comença una pista, sense asfaltar, i en estat força precari, que, en 11,3 km, arriba al pont de la Molinassa, indret on cal deixar el cotxe. Ens trobem a 1.846 m

Itinerari:
Iniciem l’excursió a ¾ de 7 del matí. El dia es presenta totalment serè.

Preparant-nos per la sortida

Inici de l'excursió

Ens dirigim cap el refugi de Vallferrera per un camí molt ben senyalitzat. Entrem dins el bosc i desprès de creuar el riu per una pas de fusta arribem al refugi.

Tardem uns 20 minuts. Aquest refugi està situat a 1.940 m.

Refugi de Vallferrera

0,00 h. Refugi de la vall Ferrera, 1940 m. A partir del refugi iniciem l'ascensió i es precisament aquesta primera part una de les més dures. Pugem fent ziga-ziga per guanyar fort desnivell en poca estona. Passem per una petita tartera, on hi ha uns bedolls.

Antic indicador de la Pica d'Estats

Veurem el refugi als nostres peus i el camí continua però amb pujada més suau.

Hem superat un fort desnivell

0,25 h. Trobem una cruïlla de camins, a 2080 m. Deixem el de la dreta, que penetra a la vall d'Areste, per continuar pel de l'esquerra.

Bonics racons

0,30 h. Collet, 2140 m. És un indret molt característic, doncs, s'acaba la forta pujada inicial i es continua en direcció oest, gairebé sempre planejant, tot i els alts i baixos del camí.

Anem seguint pel costat del barranc

Poc abans de creuar el torrent de Sotllo es trobem un pas on cal posar la màxima atenció. Per això s'ha obert un camí que volta per baix. Ens cal desgrimpar i anar amb molt de compte.

Un pas on cal desgrimpar

1,05 h. Barranc de Sotllo, 2120 m. Més endavant creuem una palanca i continuem remuntant pel seu costat dret.

1,10 h. Pla de la Socauba, 2140 m. A l'esquerra del camí hi ha la balma del mateix nom, que és un bon aixopluc.

En aquest punt, la vall s'eixampla

1,20 h. Pla de Canalbona o pletiu de Sotllo, 2190 m. A partir d’aquí, la vall s'eixampla molt i és plena d'aiguamolls. Al fons d'aquest pla es veu un bon salt d'aigua que baixa dels estanys de Sotllo i d'Estats.

Meandres del Pla de Canalbona

Prop del riu hi ha un rocam sota el qual hi ha bones clapes d'herba, idònies per acampar.

L'itinerari continua remuntant la vall. Cal posar una mica d'atenció, ja que hi ha dues opcions a partir d'aquest punt. El camí més fressat inicialment segueix relativament baix per enfilar-se després vers l'entrada d'aigües de l'estany de Sotllo. Però, en realitat, el camí més lògic puja més enlairat per la base dels pics de Llats i Lari fins a assolir un petit collet i entrar a la zona de l'estany de Sotllo, gairebé ja a mig estany.

Estany de Sotllo, 2350 m. Bonica vista panoràmica dels pics de Norís i Monteixo amb l'estany en primer terme.

Estany de Sotllo

Per l'esquerra baixa el torrent del petit cercle de Sotllo. S'ha de seguir el camí que, poc després, passa al marge esquerre del torrent, per tornar novament al marge dret just a la sortida d'aigües de l'estany d'Estats.

2,40 h. Estany d'Estats, 2471 m. Des d'aquest indret, amb la llum del migdia, es pot obtenir una magnífica fotografia de la pica reflectida en les aigües de l'estany.

Esmorzem al costat del llac

El camí passa enlairat i voreja l'estany fins a arribar a uns replans superiors.

La Pica des de l'estany d'Estats

Un cop deixem l'estany d'Estats (2.470 m) al darrere afrontem la part més dura del recorregut, la tartera que ens porta fins el port del Sotllo (2.894 m). Són uns 400 metres de fort desnivell en poca distància que s'han d'agafar en calma i anar fent.

Coma d'Estats, poc abans d'arribar al port

Aquesta tartera és la part clau de la pujada a la Pica, aquí si cal es pateix, perquè un cop al Port del Sotllo ja tens molt de guanyat. Passem per un parell de congestes de neu i arribem al coll.

Arribant al port de Sotllo

3,50 h. Port de Sotllo. És un pas fronterer situat a l'est del Pic de Sotllo i a l'oest de la Pica d'Estats.

Aquest coll fronterer s’obre cap a França. A l’altre vessant tenim la cometa d'Estats amb l'estanyol de Barz, i al fons, l'elegant cresta del pic Rouge de Bassiès.

Vista de la vessant francesa des del Port de Sotllo

Situats al port de Sotllo tenim dues alternatives, pujar per la cresta del Pic Verdaguer, on s'ha de grimpar, o continuar per la vessant francesa. En el nostre cas hi havia molta neu pel vessant francès i no portem grampons; abandonem aquesta opció.

Port de Sotllo

Vessant de Vallferrera

Mentre valorem la segona opció, tenim la sort de trobar al coll en “Jaume”. Un expert excursionista i molt coneixedor de la Pica. Ens va resultar providencial. Ens anima a seguir per la cresta.

Iniciem la grimpada per la cresta

Tombem a la dreta i enfilem la via més directa per pujar a la Pica, la cresta oest. Consisteix en una grimpada de ressalts molts drets. Les màximes dificultats es concentren en la xemeneia que desemboca a pocs metres del Pic Verdaguer, un tram força aeri i descompost.

Alguns trams són realment complicats; en Jaume ens acompanya durant tot el trajecte de la cresta.

Seguint cap a la Pica

Arribats al Pic Verdaguer (3127m), s'acaben les dificultats i, per terreny més còmode, arribem finalment a la Pica d'Estats .

Tardem gairebé 1h en fer la cresta fins a la Pica.

6 h. Pica d'Estats, 3143 m, 8,50 km. Finalment coronem el cim de la Pica d’Estats. Som al sostre del nostre país. Una gran creu corona la Pica. La vista des del cim és espectacular, amb una gran panoràmica: el Monteixo, el Pic Verdaguer, la Punta Gabarró, el Montcalm, el Pic de Sotllo, el Comapedrosa, els estanys d'Estats i Sotllo.

Hem fet cim

Gaudim d’un dia magnífic, ple de sol. Un bon dia per fer muntanya.

La Pica d’Estats és una muntanya tricèfala, formada per tres cims destacats: La punta Gavarró a llevant, la Pica d’Estats, o cim central i la punta Cinto Verdaguer a ponent.

A 1/4 de dues del migdia iniciem la baixada seguint la mateixa ruta.

Baixant de la Pica

Ens cal d’anar en molt de compte amb el terreny inestable de tota la cresta fins al port de Sotllo.

Arribem de nou al Port de Sotllo. Ara només ens resta, una llarga i molt fatigosa baixada fins a La Molinassa.

El camí segueix en fort descens. Disfrutem d’un temps magnífic i podem admirar el bonic paisatge amb més tranquil·litat que durant la pujada.

Al fons, la silueta de la Pica

Pla de Canalbona

Desprès d’unes 5 hores de forta i molt llarga baixada arribem finalment a l’aparcament de la Molinassa amb una satisfacció enorme d’haver assolit la “Pica”.

Llarg descens fins a La Molinassa

Estem cansats però satisfets d’aquesta profitosa jornada.

Els protagonistes de l'excursió

Recorregut: 17’18 km
Desnivell: 1.323 m
Ascensió Acumulada: 1430 m
Temps emprat per arribar al cim: 6 h
Temps emprat en la baixada: 5 h.
Durada total excursió: 12 h

Excursió realitzada el dia 27 de Juliol de 2010

Per acabar:
La primera ascensió documentada de la Pica data de l’any 1829 per M. Chausenque, que hi va pujar per l’Arieja. (cantó occità).

La primera ascensió catalana documentada a la Pica d’Estats és la de Mossèn Cinto Verdaguer, l’any 1.883, per la banda occitana. Va emprendre la penúltima de les campanyes excursionistes que li havien d’inspirar el poema Canigó i partint de Vicdessos a l’Arièja, puja a la Pica d’Estats, amb sabates, maleta i la sotana arramangada. Finalitza aquesta llarga travessa a Andorra.

La contemplació des del cim li feu escriure al seu Quadern de viatge:”Quin picapedrer va amb la barrinada a rompre eixos penyals? Quin estallador puja en les tardes d’hivern a estellar n eixa cima?. L’estellador és lo llamp que sovint s’hi descarrega, és lo glaç que congela aquelles cimes, les estella, les tritura...”

La primera pujada per la que és considerada com la via normal, que és la que hem fet nosaltres, data de l’any 1896 i fou realitzada per Lluís Maria Vidal. La Pica és una de les millors talaies del Pirineu, des del seu cim es domina un extens territori en totes les direccions.

Lectures: mapa "Pica d'Estats", ed. Alpina. "Los tresmiles del Pirineo", Juan Buyse, ediciones Martínez Roca. "Pirineus, 1000 ascensions Val d'Aran-Andorra", Miguel Angulo, ed. Elkarlanean.

L'Hostalot - Grau d'Olot

2010-08-17T18:03:00.024+02:00

Recorregut:
L’Hostalot – Mina dels Bandolers – Hostal del Grau – Grau d’Olot – Coll del Pixador dels Matxos – Torrent del Puig – La Cirera – Grau d’Olot – Coll del Pixador dels Matxos – L’Hostalot

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 en direcció a Olot per la C-153 passant per Cantoni i Rupit; poc abans d’arribar a l’Hostal de la Devesa, al final d’una llarga recta amb un senyal indicador, trenquem a l’esquerra en direcció a Falgars. Aquesta carretera és bastant estreta i cal anar molt en compte. Deixem el cotxe on hi ha una senyal de pàrking (P). Prop de la casa de l’Hostalot.
Total: 40 km.

Introducció:
Avui fem un tram del recorregut de l’antic camí ral de Vic a Olot, dins el sector de les Marrades del Grau d’Olot, un tram especialment singular en pendent que s’enfila des dels Hostalets d’en Bas fins a l’Hostal del Grau superant la cinglera que limita l’altiplà del Collsacabra amb un desnivell de 400 metres.

Recentment (Abril de 2010) el DPTOP de la Generalitat de Catalunya ha rehabilitat un tram de 3’8 quilòmetres de longitud, entre l’Hostalot i el Molí Vell d’Hostalets d’en Bas.

Aquesta actuació suposa la recuperació de la vialitat a peu del camí original a partir de l’antic traçat on sigui possible.

Les accions dutes a terme han estat les següents:
S'ha instal•lat una nova senyalització de panells al llarg del tram per a informar sobre la ubicació i orientació, així com d'altres punts d'especial interès al llarg del camí, com ara el Coll del Pixador dels Matxos, la Mina dels Bandolers, la Font de les Marrades, la Font del Grau, i l'Hostal del Grau, entre d'altres.

Variant del traçat a prop de l’Hostalot. Rehabilitació del Pont Vell de l’Hostalot . Condicionament de la Font de les Marrades. Rehabilitació del paviment de pedra. Neteja i esbrossada. Eixamplament del camí.

Reportatge sobre els treballs de recuperació de l’antic camí ral:
http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=7236

El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l’única via de comunicació entre les comarques d’Osona i la Garrotxa. Aquest pas, apte per a vianants i cavalleries, esdevé una obra d’enginyeria precisa integrada en una orografia especialment abrupta.

Aquest històric camí, molt concorregut durant dècades per persones i animals, ara ja fa anys que està en desús. El declivi va començar a la dècada dels anys quaranta quan, es va construir la carretera que enllaçava Vic i Olot per la Salut.

Breu descripció del Camí Ral de Vic a Olot:
Durant els dos primers mil·lennis de la nostra era la ruta de comunicació principal entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França, va ser el denominat camí ral de Vic a Olot. Per aquest camí va transcórrer la vida social i econòmica d’ambdues comarques, van passar el comerç i el progrés, els traginers i el bandolers, van entrar i sortir els vencedors i els vençuts d’un bon grapat de guerres.
Una d’aquestes vies d’origen romà fou la Via Francisca (o camí de França), que venia de França pel coll d’Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí es convertí a l’edat mitjana en el camí ral de Vic a Olot i es va recuperar per reforçar les comunicacions tant per motius d’índole militar com per la incipient xarxa econòmica de mercats i fires comarcals. (1)

L’activitat d’aquest camí propiciaria la consolidació de tres pobles: l’Esquirol i Cantonigròs, a Osona, i els Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa. Tots tres naixerien i creixerien en funció d’aquest camí: l’Esquirol a mig aire del coster o pla inclinat que enllaça la Plana de Vic amb el Collsacabra; Cantonigròs gairebé al cim de l’altiplà, molt a la vora del coll o pas de muntanya que donaria nom al territori. Finalment, els Hostalets d’en Bas, situat a l’extrem meridional del pla d’en Bas, just al peu de la famosa pujada, que en realitat és un veritable ‘mal pas’, del grau de Pruit.
A més a més d’aquests tres pobles, a tot el llarg de l’antic camí ral hi havia una munió d’hostals, com el Pont de Sant Martí Sescorts, la Rotllada de Cantonigròs o el Grau, a Pruit, entre molts altres. Tot això fa pensar que aquest camí devia ser un dels més transitats de Catalunya entre el segles XVI i XIX, convertint-se també en un eix de poblament. (2)

Qüestions legals
Un camí ral és un camí principal de comunicació històrica entre poblacions, d’ús públic
des de temps immemorial. Això, d’acord amb la doctrina jurídica que emana dels articles 339 i 344 del Codi Civil espanyol, converteix aquests camins en béns de domini públic de titularitat municipal. Aquests camins gaudeixen de la protecció pròpia dels béns de domini públic que empara directament la Constitució espanyola i que recull la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Per tant són inalienables, inembargables i imprescriptibles. (3)

Valors naturals i culturals
Els elements del patrimoni arquitectònic i cultural s’han anat creant al llarg dels anys de pervivència del camí. Podem citar el poblat ibèric de l’Esquerda, els dolmens de Puigsespedres o de Puigseslloses, les esglésies romàniques de Sant Martí Sescorts, Sant Andreu de Pruit, Sant Llorenç Dosmunts, Sant Joan de Fàbregues, Sant Andreu de Falgars o Sant Simplici, el grau d’Olot, els ponts medievals de l’Hostalot, de l’Esquirol, del Bruguer, de Roda o de les Palanques, els antics hostals de les Palanques, can Perai, la Rotllada, l’Hostalot, l’Hostal del Grau… i pobles amb el tipisme de Rupit i Pruit o els Hostalets d’en Bas.
Per un altre cantó, el patrimoni natural d’aquestes contrades és certament fantàstic. La Plana de Vic i la vall d’en Bas, els espadats de Cabrera i el Pla d’Aiats, els cingles i boscos del Collsacabra, els engorjats de la riera de les Gorgues, els salts de la Foradada, la Barra de Ferro, el Sallent o la Coromina, la serra de Mateus, la mina dels Bandolers, etc, són elements imprescindibles que complementen notablement els atractius per als nous usuaris del camí.

Font:
1 Extracte de la conferència feta per Assumpta Serra i Clota, sota el títol: “Els camins medievals al Collsacabra”, dins el marc de la Fira del Llibre de Muntanya. Rupit, octubre de 2004.
2 Extracte de la conferència feta per Jaume Font i Garolera sota el títol: “El camí ral de Vic a Olot com a eix de poblament (segles XIX i XX)”, dins el marc de la Fira del Llibre de Muntanya. Rupit, octubre de 2004.
3 Extracte de la conferència feta per Xavier Campillo i Besses sota el títol: “Fonaments jurídics per a la recuperació del camí ral de Vic a Olot”, dins el marc de la Fira del Llibre de Muntanya. Rupit, octubre de 2004.

D'altra banda, el DPTOP i l'Ajuntament d'Olot van presentar recentment "La guia del camí ral de Vic a Olot", editat de manera conjunta. La guia permet recórrer el camí amb la necessària informació de les diverses fites patrimonials i paisatgístiques al llarg del mateix, tram a tram, en un total de nou etapes a peu. L'Ajuntament d'Olot en fa la distribució.

Itinerari:
Comencem la ruta d’avui a 2/4 de 9 amb un dia totalment assolellat. Un panell informatiu ens descriu el traçat del camí ral.

Inici excursió

Ens trobem davant de L’Hostalot (890 m.), antiga casa que havia estat un hostal al peu del camí ral de Vic a Olot; baixem cap el torrent del Grau i passem per el pont Vell de l’Hostalot. Aquest pont és d’origen romànic, de finals del segle XI. Podem veure que s’ha reforçat l’estructura i s’hi ha col.locat una barana per garantir la seguretat.

Informació sobre el pont de l'Hostalot

Podem veure que s’ha recuperat l’antic paviment i s’ha netejat totalment la seva estructura.

Pont de l'Hostalot

Desprès de passar una tanca podem observar que en aquest tram s’hi veuen molts trossos ben empedrats, sencers i ben conservats amb pilones al marge de l’antic camí ral.

Empedrat del camí ben conservat

Anem seguint el camí amb lleugera pujada passant per un bosc de roures fins arribar a una clariana que desemboca en un prat. Travessem aquest prat cap a l’esquera i arribem davant de l’Hostal del Grau. Actualment restaurat i dedicat a segona residència. Antic hostal del camí ral. Punt obligat de parada dels traginers abans d’emprendre l’última etapa cap Olot. És un gran edifici, quadrat i molt bonic amb vestíbul i arcs porxats a la planta baixa i pis. Magnífica situació.

Hostal del Grau

Al costat mateix de l’Hostal del Grau, comença a baixar el Grau d’Olot. Tot seguit trobem un indicador on diu: Mina dels Bandolers. Deixem el camí i ens desviem cap a la dreta creuant un petit torrent i passant per una roureda seguim per sobre les marrades del grau fins arribar a trobar un filat espinós que acaba en un roure prop de la carena. Tenim la Mina dels Bandolers sota els nostres peus. Aquesta mina és en realitat un gran call natural d’uns 60 metres de llarg i 1’5 d’ampla i altura de 2 a 4 m. Encara que està destapada, s’hi havia fet una teulada natural de terra, per fer-ne un bon amagatall.

Mina dels Bandolers

Desfem el camí i enllacem de nou cap el camí ral en el tram del grau. Aquest grau que permetia els pas dels carros, conserva encara l’empedrat amb fortes i atrevides rampes. L’indret és misteriós i salvatge. Altes parets de pedres aguanten el camí enmig d’una fageda i d’una vegetació molt tupida.

Les Marrades

El camí va baixant fent llaçades. Sota el camí i a l’esquerra veiem un pedró amb una inscripció que diu: Laudetus Nomen Domini, la creu de Sant Jordi i l’any 1731.

Pedrò commemoratiu

Aquest indret molt concorregut era conegut, malauradament, pels atacs dels bandolers als vianants.

Continuem baixant i al arribar en un revolt, podem observar monumentals parets i tot un seguit de ziga zagues que fa el grau. En aquest tram s’ha pogut recuperar el bonic empedrat el camí.

Empedrat del camí molt ben conservat

Poc desprès passem per la font de les Marrades, situada a la dreta del camí i al peu d’unes roques. Veiem que hi ha una àrea de descans i una nova senyalització.

Font deles Marrades

Al damunt hi ha un bonic pessebre amb imatges de fusta ben treballades.

Arribem a una clariana, som al Coll del Pixador dels Matxos. Cruïlla de camins.

Lloc on deixem el camí ral

Deixem el camí ral i seguim un camí cap a l’esquerra. En un pi hi ha una “X” de color groc. Anem seguint aquest estret camí en lleuger descens fins arribar a trobar-ne un altre de transversal que el seguim per la dreta. Anem baixant fins que trobem una monjoia. Deixem el camí i trenquem a l’esquerra.

Anem baixant cap a la riera per una zona molt espessa

Baixem per aquest camí en forta pendent enmig d’esglaons de roques i arribem a la Riera del Puig. Uns pocs metres més avall veiem la font de la Cirera (segons el mapa de l’Alpina s’escriu amb r), font a tocar al riu.

Font de la Cirera

Hi ha un petit relleu de la Verge i el Nen; amb una roda de molí al davant que fa de taula. És un lloc amb un bonic bosc de ribera i molta vegetació.

Voltants de la font

Travessem la riera enmig de les grans pedres i deixant la riera a la dreta seguim el camí en direcció Nord, sortim del bosc i arribem a la masia de la Cirera. Gran masia deshabitada però rehabilitada recentment.

Al fons, la raconada del Grau d'Olot

La Cirera

Fins aquí hem tardat 2 hores.

Estem aproximadament a la meitat de la ruta i a 500 m. d’alçada. Esmorzem al costat mateix de la casa tot contemplant la gran vista panoràmica de la Vall d’en Bas, S. Miquel de Castelló, el Puigsacalm, el Canigó.

Bonics racons de la Vall d'en Bas

Poc abans d’arribar a la casa (lloc per on veníem), girem a la dreta, per una pista que ens torna a portar a la riera; la travessem i passem pel mig d’un camp on al final girem a la dreta per anar a passar pel davant de la casa de El Solans.

El Solans

En aquesta casa comença el tram del camí ral de Vic a Olot. Hi ha un plafó indicatiu del camí ral. A trossos l’empedrat del camí està molt ben conservat i s’enfila fent llaçades.

Camí de tornada pel camí ral

Desprès de passar per una drecera del camí ral, arribem de nou al Coll del Pixador dels Matxos.

Coll del Pixador dels Matxos

Aquí deixem el camí principal, que és el que puja, i agafem el de l’esquerra. Aquest camí que està força desdibuixat per les fulles va planejant primerament i ràpidament comença a enfilar-se per guanyar el grau.

Tram poc transitat i ple de branques en el camí

Només veiem un parell de senyals de color vermell pintats en uns faigs. Camí molt dret i directe.

Racons molt ferèstecs

Al arribar en un pla i desprès de passar una tanca amb fil ferro espinós girem a la dreta enmig d’una roureda fins a trobar la crta. que va a la casa de l’Hostal del Grau.

Arribem a dalt el pla

Seguim un tram per aquesta crta. fins arribar en un rètol on diu: Mina dels Bandolers. El seguim però en sentit contrari, és a dir cap a l’esquerra i enllacem de nou al camí ral, a tocar al pont de l’Hostalot.

Passem el pont i finalment arribem a la crta. de Falgars. Final de l’excursió d’avui.

Sota el Pont de l'Hostalot

Marxem a ¾ d’una i a 2/4 de 2 arribem a Vic.

Recorregut: 7’4 km
Alçada màxima: 941 m
Alçada mínima: 507
Ascensió Acumulada: 507 m

Avui ha estat un variat i complet itinerari. Hem pogut gaudir de cingleres, del bonic camí empedrat del Grau, recentment rehabilitat, diverses font atapeïdes de vegetació i d’esplèndids panorames en diferents punts de la ruta.

Sortida realitzada el dia 28 d’Abril de 2010

Per acabar, podeu fer el tastet d'una llegenda

LA BIGA DELS PENJATS
El camí ral que en altre temps unia Vic amb Olot i que permetia el pas dels carros, quan arribava a l’extrem del Collsacabra, abans de baixar el cingle, trobava l’antiga masia del Grau de Pruit.
Aquesta masia que, llavors servia d’hostal, parada obligatòria per a molta gent que passava per aquest indret, abans o després d’haver passat el grau. Les marrades i revolts del camí que, en aquest punt baixa amb fort pendent la cinglera coberta de frondosa vegetació, amb forats, i esqueis per tot arreu, fan que en temps del bandolerisme, particularment els segles XVII i XVIII, fos un lloc molt insegur i perillós.
Encara els més vells de la contrada recorden que en dies de fires i mercats importants hi havia vigilància per part de les autoritats del país. A tocar el camí i penjat a les penyes hi ha la mina dels Bandolers. Aquest nom ja indica per si sol la inseguretat del Grau per part dels negociants i pagesos que acudien als mercats i fires dels pobles veïns.
Aquesta mina és un gran call natural d’uns 50 metres de llarg per un i mig d’amplada i una altura de 2 a 4 metres. Avui es troba destapada, però fins no fa pas gaire temps estava coberta per una teulada natural feta de terra, branques, arrels i mates que en feien un seguríssim amagatall.
Doncs bé, aquest era el lloc escollit per una colla de bandolers per als seus assalts i escomeses. La justícia, ajudada pels camperols, havien organitzat moltes batudes per caçar els malfactors, però cap no havia donat resultats positius, ja que els lladres s’escapolien com per art del diable fent-se esmunyedissos quan menys ho esperaven.
Així va passar molt de temps fins que es va poder esbrinar que una pastora que guardava el ramat de la masia del Coll de Pruit, amistançada amb un dels bandolers, era la lloca, o sigui, la que informava els bandits de tot el que passava i es deia per la contrada. Un bon dia es va agafar la pastora com a sospitosa. La varen fer cantar i explicà el secret de com els bandolers es feien fonedissos, descobrint així el lloc de l’amagatall. Això permeté atrapar, si no tots, sí alguns d’ells, i sense gastar gaires embuts foren penjats d’una de les grosses bigues del menjador-sala de l’Hostal del Grau, anomenada des de llavors, la biga dels Penjats.

Del llibre: “Paisatges i Llegendes del Collsacabra”.
Autor: Miquel Banús i Blanch
Farell Edicions