Font de l'Home Mort - Cova de les Encantades

Recorregut:
Queralbs – GR-11 – Font de l’Home Mort – Cova de les Encantades – Pista Vilamanya – Mina Saragossa – Ruta dels Miners – GR-11 – Queralbs

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 7. Anem en direcció a Puigcerdà per la C-17. A Ribes de Freser en dirigim cap a Queralbs per la GIV-5217. Passem per dins la població i seguim uns 3 km del GR-11 per una pista forestal. Deixem el cotxe al costat d’un pal indicador de la “Font del Coronel”. Total 59 km.

Introducció:
Aquesta sortida pot iniciar-se perfectament dins la població de Queralbs (1.205 m).
Des de la plaça del Raig i travessant el poble cal seguir cap el carrer de la Font de Dalt. Passar per la placeta de cal Joanic i arribem a l’església de Sant Jaume. Sortim del poble i anem seguint el GR-11.

L’excursió d’avui és un itinerari circular molt bonic i variat. En la ruta d’avui, cal tenir en compte la intensa acció minera que tingué el terme de Queralbs des de temps antic, època del funcionament de les cèlebres fargues ripolleses. La Farga de Queralbs, va existir i funcionar fins a principis del segle passat.
Com a testimoni de l’antiga acció minera, són les nombroses boques de mina encara observables en diferents indrets del terme, especialment en la vall d’Estremera.

Els anys d’explotació minera van marcar el territori i la vida social dels habitants i van deixar un patrimoni que actualment podem conèixer amb la Ruta de les Mines.

Itinerari:
Iniciem la sortida a 2/4 de 9 davant del rètol on diu: “Font del Coronel”.

Inici excursió

Avui el temps es presenta molt insegur. De fet està plovent lleugerament. Decidim seguir endavant i fer la ruta.
Seguim per la pista forestal que va cap a la casa del Plaus. Observem que hi ha molta humitat per tot arreu. Aquests últims dies ha plogut amb ganes.

Anem seguint la pista

Tot i que pot fer-se alguna drecera seguint el GR, nosaltres seguim per la pista. Més endavant passem per un pont sobre el torrent dels Plaus.
Desprès de passar el pont trobem un indicador de la Mina Pepita. Una mina on s´hi extreia ferro a l’any 1900.
Poc desprès i en un revolt, deixem la pista i el GR s’enfila a la dreta tot passant per un antic camí molt agradable, entre grans matolls de boix i amb un pendent suau. A l’esquerra hi veiem uns camps de pastura.

Deixem la pista i seguim el GR

El temps ha anat millorant i podem anar continuant la ruta amb tranquil·litat.
Més amunt, el camí passa pel costat d’una tanca de pedres per protegir els camps. Veiem a l’esquerra, una mica ensotada la casa dels Plaus. Molt ben situada i amb un teulada de lloses de pisarà. Situada a 1.470m d’alçada.

Masia dels Plaus

Pocs metres desprès de passar per la masia veiem l’indicador, a la dreta, de la font dels Plaus.

Font dels Plaus

Anem seguint el camí en continua pujada fins arribar en un petit coll. Forma un replà amb unes roques inclinades. Des de l’extrem podem apreciar la gran profunditat, sobre el riu de Tosa. Gran vista panoràmica

Contemplem a l’altre costat de la vall la pista que prové de Vilamanya. En un revolt sota unes roques hi veiem el forat de la mina Saragossa.


Al fons hi veiem la mina Saragossa

A partir d'aquí canvia l'aspecte del camí. Ara caminem per uns prats oberts, a la nostre dreta cap a davant veiem unes roques imponents i punxegudes, a la nostre esquerra hi ha la profunda i espectacular gorja per on sentim saltironar alegrement el riu Tosa. Un cop voltem les roques arribem a un petit aixopluc que en cas de necessitat ens pot servir.

Petita cabana al costat del camí

Des de aquesta petita cabana, situada en un revolt, se'ns obre una espectacular vista, amb els cims al fons.

Veiem el fons de la vall

Creuem un petit torrent que baixa de la nostre dreta cap al riu. Continuem el nostre camí.


Passem pel Roc de les Orenetes. Al cap d'una estona el camí ja s'encara cap al començament de la vall i comença a pujar d’una manera evident i mantinguda.

Al fons ja veiem el punt on s'ajunta el camí amb la pista de l’altre costat de la vall.

La vall cada cop és més coberta de bosc i tenim el riu molt a sota del camí.

Anem pujant amb forta pendent, ara fora del bosc, i passem per un tram força estret i penjat amb una barana de filferro al costat del camí.


Arribant a la Font de l'Home Mort

Continuem pujant uns pocs metres més i arribem finalment a l’indret de la Font de l’Home Mort.(1.810 m)

Pont de la Font de l'Home Mort

Fins aquí arriba la pista que prové de Vilamanya.
Aquest lloc és un punt de pas per anar al Coll de les Barraques, Fontalba o també al cim del Puigmal.

La Font de l’Home Mort constitueix un conjunt de mulleres i cascades formades per l’aiguabarreig del riu Tosa i el torrent del Borrut.

Sobre les mulleres i enmig de pedres brolla l’adou de la font.

Font de l'Home Mort

És un lloc molt bonic però força enclotat i per tant amb una vista limitada.

Temps des de la sortida fins a la font: 1h 45’.

Esmorzem prop d’aquest bonic indret amb molt de soroll. Els torrents baixan amb molta aigua.

video
Font de l'Home Mort

Seguim per la dreta del torrent en direcció al Pas del Lladres per dirigir-nos a la Cova de les Encantades.

Pujant cap a la cova

Per accedir-hi cal dirigir-nos cap a unes roques de la dreta del torrent i sota la Costa de les Tutes. Cal dir que costen de trobar a causa de la petitesa de la seva entrada

Tardem uns 35’ des de la Font de l’home Mort. La pujada és amb molta pendent.
Situada a 2.072 m d’altitud. Té un recorregut de 864 i un desnivell de 37 m.

Vista cap a la vall des de la cova

Coordenades de situació: 42° 21′ 42.35″ N, 2° 6′ 53.09″ E

Entrada de la cova

El forat d’entrada no denota la grandiositat del seu interior.

Interior de la cova

Desprès de visitar la cova baixem cap a la Font de l’Home Mort

Voltants de la font


Creuem el torrent per una palanca de fusta i ens situem al final de la pista forestal.

Baixem per aquesta pista que va paral·lela al camí que hem passat durant la pujada. Poc a poc anem perdent alçada.


Deixem enrera la font de l'Home Mort i contemplem la situació de la cova

Com a curiositat podem veure que en tot el llarg de la pista hi ha uns tubs de plàstic per canalitzar l’aigua “captada” de la font. En alguns trams els tubs ja estan totalment soterrats.

Tubs a tot el llarg del camí

Gaudim de grans vistes panoràmiques del Balandrau i de Queralbs.

Camí de pujada al fons, amb el Roc de les Orenetes al davant

Desprès de caminar uns 1900m i en un revolt força tancat veiem els senyals de la Mina Saragossa. Un gran forat enlairat en unes roques i a la dreta de la pista.

Entrada mina Saragossa

Rètol informatiu al costat de la mina

Aquesta mina de ferro i arsènic és la que es troba a major altitud del conjunt de mines de la zona. Per poder baixar el material extret es van necessitar instal·lar un parell de cables aeris i construir una via de vagonetes de quatre quilòmetres i mig de longitud. La ruta ressegueix en gran part el camí que feia el mineral extret.

Poc desprès, un rètol situat a l’esquerra de la pista ens indica la “Camí dels Miners”.

Camí dels miners

Deixem la pista forestal per on baixem per davallar ràpidament en direcció al fons de la vall per un corriol que en forta pendent i amb tot un seguit de giragonses arriba fins al riu.

Creuem el torrent de la Tosa per un pont metàl·lic i a l'altra banda arribem al final de la via de les vagonetes que coincidia amb l'estació inferior del cable aeri que baixava de la mina Saragossa .
Sota una balma hi ha restes de barraques de miners.

Palanca sobre el riu Tosa

Resseguim ara la via de les vagonetes que planeja i s'estreny per l’anomenat “estret del Forn”, entre la paret i la cinglera de forma vertiginosa sobre la vall.

Estació inferior del cable i inici de la via de les vagonetes

Poc a poc la vall es va obrint i el camí es fa més ample. Abans de creuar un torrent per un pont, enllacem amb el camí que hem fet de pujada. Trobem, novament, les senyals del GR i que seguirem fins al poble de Queralbs.


Poc a poc la pista va baixant i aprofitant algunes dreceres entrerem a Queralbs.

Vista des del final de la ruta

Nosaltres acabem la ruta d’avui en l’indicador de la “Font del Coronel” als afores de Queralbs.

Recorregut total: 12’6 km.
Alçada mínima: 1356 m
Alçada màxima:2097 m
Ascensió acumulada: 734 m.

Arribem a Vic a ¾ de 3 de la tarda

Avui i desprès de molts dies de pluja, el bon temps, per fi ens ha acompanyat durant bona part del camí.

Excursió realitzada el dia 13 d’Octubre de 2010

Santuari de Núria - Pic de Noufonts - Torre d'Eina

Recorregut:
Núria – Coll de Noufonts – Pic de Noufonts – Torre d’Eina – Pic d’Eina – Coll d’Eina – Núria.

Recorregut i mapa

La ruta al Wikiloc

Descarregar Track de la ruta.

Introducció:
Dins de l’anomenada Olla de Núria, fem avui, l’ascensió a dos dels seus cims, concretament el Noufonts, que amb els seus 2.861 m d’alçada és el segon pic en importància després del Puigmal, i el Pic d’Eina, una mica inferior, amb 2.786 m, separats per una còmoda carena; pugem per el coll del primer i baixem per el coll del segon. A més, poc abans d’arribar al Pic d’Eina, continuem per la carena en direcció a la Torre d’Eina a 2.850 m.

L’excursió circular d’avui té un recorregut força dur per el gran desnivell que cal superar; entre Núria i el Noufonts és pràcticament de 900 m, no comporta, però, cap complicació tècnica. Resseguint carenes àmplies i obertes amb grans vistes panoràmiques.

Aproximació:
Avui sortim de Vic a ¼ de 7 . Anem en direcció Ripoll i cap a Ribes de Freser. Deixem el cotxe a l’estació de Ribes Vila. Fins aquí hi han 52 km. Agafem el tren cremallera de 2/4 de 8 i arribem al Santuari de Núria a ¼ de 9.

Itinerari:
Iniciem l’excursió d’avui a 2/4 de 9 del matí amb un dia esplèndid. Des de l’andana de l’estació del cremallera de Núria accedim al punt de sortida de les cabines que duen a l’alberg del Pic de l’Àliga, per unes escales metàl.liques.

Inici excursió

Un cop en aquest planell superior, girem a l’esquerra i uns metres més endavant ja veiem el pal indicador de la pujada al Noufonts, seguint les traces del G.R. 11.

Passem el riu que davalla de les comes del Noufonts i de l’Eina per un pontet de pedra que hi ha a la dreta i ens enfilem fins trobar una ampla pista que guanya alçada de forma decidida.

Pont de l'Escuder

Un cop integrats a la senda del G.R. pel Pont de l’Escuder, el camí s’enfila una mica més costerut per una zona de pastures, per trobar un pal indicador instal·lat en el punt on les comes de Noufonts i Noucreus es separen, que rep per nom Jaça de Baix.

Jaça de Baix


Al dia de l’excursió, en les indicacions del pal figurava el G.R. 11 en direcció al Noucreus, tot i que en la cartografia de la zona i en les pròpies traces que anem trobant al llarg del camí, aquest important sender de muntanya s’enfila a l’olla pel Coll de Noufonts, per tant, ens desviarem a l’esquerra en direcció al pic que és el nostre objectiu, acompanyats en tot moment pels inequívocs senyals vermells i blancs de pintura, al costat de les aigües del Torrent de Noufonts.

El camí puja dret, fins que, després d’unes llaçades, el pendent es suavitza i entrem en la zona més planera de la coma, amb la Collada Fonda a la nostra esquerra i el Noufonts tancant l’horitzó. Durant una estona caminem novament per un terreny herbat, veient al fons la costeruda traça del camí que puja al coll.

Un cop arribats a la base del pedregós camí, veiem que tot i no ser gaire llarg està força descompost i presenta una inclinació notable i molt directa, per tant, cal parar compte amb les relliscades.

Sota el Coll de Noufonts

Tan sols en el seu tram final presenta una ziga-zaga dreta-esquerra que ens deixa al Coll de Noufonts (2.652 mts.), dins del cordal carener de l’olla de Núria, una mica per sota la Cabana del Noufonts, estructura de pedra que veiem alçada a la dreta, per on segueixen les traces del G.R. 11, que ara abandonem. Tardem 1h i 50’ en arribar al Coll.
L’escenari visual se’ns amplia sobre la Catalunya Nord, amb la Coma dels Racons i la Riera de la Valleta, que separa els Pics de Racó Petit i Gros, a la seva dreta, del Pic Rodó, a l’esquerra.

Coll de Noufonts i el Pic de Noufonts al darrera

La vall de Nuria des del Coll de Noufonts

Pic de Noucreus vist des del Coll de Noufonts

El camí de pujada al Pic de Noufonts és molt evident, ja que ataca el cim per la seva vessant dreta, en el nostre sentit de la marxa, pujant de forma decidida, primer de forma directa i més endavant per unes curtes giragonses. El punt zenital d’aquesta muntanya està marcat per una gran fita de pedres, des d’on tenim una panoràmica de 360º sobre el nostre entorn, destacant per on hem vingut el Noucreus, el Pic Superior de la Vaca, el Pic de l’Infern i més al seu darrere el Bastiments o el Pic de Bacivers, mentre que per sota nostre tenim el Circ de les Feixes, amb la coneguda Agulla de l’Hereuet al cantó esquerre i el Pic Rodó a la dreta. Ja en direcció oest, tenim el cordal de l’olla, amb el Pic d’Eina a tocar i la carena que el separa de la Torre d’Eina.

Pic de Noufonts

Per veure la Vall de Núria, cal que davallem uns metres per un ampli planell inclinat, fins trobar una bonica fita metàl.lica situada sobre mateix de la coma per la que hem pujat.

Pic de Noufonts i la vall de Núria


Magnífica prespectiva de la serralada de la Torre d'Eina

Desprès d’haver d’assolit el primer cim, ens dirigirem al segon, el Pic d’Eina, que es veu molt clar, segueix el cordal que uneix els cims i els colls que conformen l’olla de Núria. Seguim per un corriol molt fresat que baixa decidit per la carena, puja uns metres per una petita elevació i torna a baixar fins arribar a un collet on s’inicia el camí de pujada al Pic d’Eina. No cal arribar dalt el cim. Abandonem el cordal de l’anomenada olla de Núria i ens dirigim cap al nord.

Deixem la carena i ens dirigim cap a la Torre d'Eina

La carena entre el Pic d’Eina i la Torre d’Eina presenta la forma de coll (coll de la Torre d’Eina). Per tant, primer davallem i després remuntem fins a arribar al cim de la Torre d’Eina. Els últims passos son el més delicats, atès que el vessant est del cim és força escarpat. No presenta, tanmateix, cap dificultat.

Pujant per la cresta cap a la Torre d'Eina

Cal tenir en compte que calen uns 35’ per anar i uns 35’ més per tornar.
Una creu i un piolet marquen el cim de la Torre d’Eina a 2.850 m. La carena segueix en direcció nord fins al pic de Cambredase (2.711 m)

Estratègicament situada, és un bon mirador sobre la Cerdanya i muntanyes dels voltants. Magnífica vista a l’agulla de l’Hereuet i Serrat dels Llosers , relleus de l’Estanyet i de Carançà i les crestes del Pic Rodó.

Cim de la Torre d'Eina

Continuem l’excursió desfent el recorregut que hem fet fins a arribar de nou al Coll de la Torre d’Eina i seguir fins al Pic d’Eina a 2.786 m.

La Torre d'Eina pel cantó de la Vall d'Eina

Esmorzem en aquest cim que és un bon mirador de tota la cresta de la Torre d’Eina i el Pic del Boc.

Pic d'Eina

Baixem el cim en direcció a l’ample Coll d’Eina (2.683 mts.), també dit de Núria. Ofereix un bon panorama de l’Olla de Núria, si bé no arribem a apreciar-ne el santuari.

Baixant del Pic d'Eina amb el Puigmal al fons

Es tracta d’un important pas de muntanya, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord.

Coll d'Eina

Un cop en aquest punt, per la dreta baixaríem a la Reserva Natural d’Eina, recte seguiríem per l’olla de Núria en sentit Puigmal, per tant, anirem pel corriol que surt a l’esquerra, seguint les traces vermelles i blanques (i també blaves), que va planejant una estona prenent una direcció clarament perpendicular al cordal de l’olla, fins que arribem a un petit pla, anomenat de Les Barraques.

Pla de les Barraques

El camí se’n va a la dreta i sembla endinsar-se a aquesta darrera coma, però de sobte, a l’arribar a un coll herbat, canvia de direcció, perdent alçada en fortes giragonses per un terreny de lloses de pedra soltes o amuntegades que ens dirigeix a la coma d’Eina.

Camí de baixada cap a Núria

És un camí molt directe, que baixa ràpidament, però que permet contemplar en la seva totalitat l’olla de Núria, des del Puigmal als Torreneules, en una panoràmica realment amplíssima, on hi destaquen el Coll i Pic de Noufonts, amb un dels torrents que brolla de la seva falda.

Àmplia panoràmica amb el Noufonts i el Pic d'Eina al fons

Abans d’arribar al fons de la vall, en un racó a l’esquerra del camí i sota les pedres, veurem la Font de la Trinitat. Seguint aquest bonic camí ens anem apropant al Torrent de la Coma d’Eina, on les aigües ja baixen més tranquil.les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, i isards. Just a l’entrada de la vall, tornem a trobar un pal indicador que mena, en un sentit, al coll del que hem baixat i, per l’altre, a Núria, seguint la riba esquerra del torrent, que en alguns punts forma bonics salts d’aigua, ja entre el bosc de pi negre, que ara torna a aparèixer.

Poc abans d’arribar a Núria compartim la baixada amb el Sr. Jordi Surinyach i família.

Amb la família de Jordi Surinyach

El sender s’endinsa en una vall cada vegada més estreta i a l’eixamplar-se, ja veiem el llac i les instal·lacions del santuari de Núria.

Santuari de Núria

El so del torrent de la Coma d’Eina ens acompanya fins a Núria; a on s’accedeix per la zona de les estacions del cremallera i el telecabina, just per sobre el pontet de pedra al que ens hem referit a l’inici d’aquesta interessant ruta.

Pont abans d'arribar a Núria

Tardem 1h 45’ en fer la baixada des del Coll d’Eina.

Arribem a Núria a les 3 de la tarda. Visitem el Santuari i ens quedem a dinar

Recorregut excursió: 14’96 km
Alçada mínima: 1.971 m
Alçada màxima: 2.866 m
Ascensió Acumulada: 1.177 m

És una bonica i completa ruta amb unes espectaculars vistes sobre els cims dels voltants tant a la vessant nord com sud. És una ruta força transitada i una part (fins el coll de Noufonts) coincideix amb el GR11 i la ruta Ull de Ter - Núria molt concorreguda. En aquesta època de l’any no estem sols durant el trajecte.
Tenim un dia esplèndid amb sol tot el matí.

Excursió realitzada el dia 4 d’Agost de 2010

Informació: Cerdanya, Circuits d’Alta muntanya. Vol nº 60 Col. “Llibre de Motxilla” i Madteam.net.