Recorregut:
Sant Martí d’Ogassa – Font del Freixe – Abeurador – Portella d’Ogassa – Taga
Descarregar Track de la ruta
La ruta al Wikiloc
Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Prenem la C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció a Camprodon i a l'arribar a Sant Joan de les Abadesses seguim el rètol que hi ha al pont; girem cap a l’esquerra en direcció a Ogassa per la ctra. GIV-5211. Travessem Ogassa i el veïnat de Prat Pinter (antiga colònia minera). Uns centenars de metres més amunt la pista (emporlanada) es bifurca. Per l’esquerra anem a l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.
Deixem el cotxe al costat de l’església.
Total: 60 kms
Itinerari:
El Taga, situat al nord oest del municipi d’Ogassa, entre les valls del Ter i del Freser és una de les muntanyes més boniques del Prepirineu. Aquest cim de forma cònica i de grans extensions herbades i amb molta personalitat, ens oferirà una gran panoràmica, amb una perspectiva de primera fila de les serralades més altes del Pirineu Oriental.
La pujada des de Sant Martí d'Ogassa, tot i que no és massa llarga, si que disposa de suficient desnivell per considerar-la prou atractiva als ulls dels excursionistes.
Comencem l’excursió d’avui a ¾ de 9 amb un dia esplèndid de sol.
El camí està degudament indicat amb un cartell al costat de l’església. Uns senyals amb marques circulars blanques amb el centre verd ens guiaran fins al cim.
La pujada és forta i segueix el recorregut del torrent de la Font de Freixe deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí va fent ziga-zagues tot pujant fins arribar en 30 minuts a la font del Freixe.
Després de passar la font i amb uns abeuradors (30’), la falta d'arbres ens mostra una gran panoràmica de la serra Cavallera.
La Portella d'Ogassa és un punt de separació de les aigües del Ter i del Freser. Aquesta collada situada als peus del Puig de la Coma d'Olla, és una munió de camins en totes direccions.
A la nostre dreta hi ha el corriol que s'enfila vers la Serra Cavallera i el Puig Estela, nosaltres girem vers l'esquerra.
Comencem a trepitjar neu. Queden encara grans clapes de l’última nevada.
En aquest punt la pujada ja es fa molt més suau. A l’esquerra ja veiem el cim del Taga la direcció a prendre entre els prats. Només ens queda enfilar cap al cim per arribar-hi en una mitja hora.
Anem pujant l'ample carena per l'indret anomenat la Comarca, després creuem planejant un petit llom i arribem al coll de Comallonga. Seguim amunt per la carena i ja veiem la Creu que ens assenyala el cim del Taga.
La vista és espectacular. El cim del Taga és el més elevat de la Serra de Conivella i de tota la regió. El seu cim esvelt i la seva avançada posició sobre les valls del Ter i del Freser, fa que domini un extens territori ple de valls, però sobretot posseeix una magnífica panoràmica sobre els alts cims del Pirineu oriental, des de el Puigmal fins el Canigó, al nord; Moixeró, Cadí, Pedraforca, Ensija, a ponent; i totes les serres de la Garrotxa a llevant. Al sud podem contemplar el coll de Jou als nostres peus, que ens separa de la Serra de Sant Amand i tot el rosari de serres que conformen els límits entre el Ripollès i l’Osona. En dies clars el Montseny i Montserrat, posen taló de fons a l’horitzó.
Vall de Ribes, La Molina, etc.
La important Creu que corona el cim, col·locada l’any 1959, quan hi toca el sol és visible des de força lluny.
Després de disfrutar durant una bona estona del paisatge, iniciem el descens pel mateix camí.
Tardem aproximadament 1h. en fer la baixada.
Desnivell: 700 m
Recorregut: 7’8 kms
Marxem ¼ 1 i arribem a Vic a 2/4 de 2.
Per acabar:
Val la pena fer una passejada per Sant Martí d’Ogassa. És un nucli format per l’església romànica i diversos masos, alguns deshabitats.
L’ermita de Sant Martí d’Ogassa, a 1.340 m d’altitud, està situada sota els contraforts de la serra Cavallera.
Compte amb un ampli campanar quadrat d'espadanya de doble finestral. L'edifici és d'una sola nau, amb el seu absis i amb capelles laterals. Cal notar la conservació de la volta i els grans carreus. La primitiva església, fou consagrada pel bisbe de Vic, Arnulf (993-1010). Desprès fou refeta, i consagrada el 8 de febrer de l’any 1024 per l’abat Oliba, a petició del seu cunyat Joan Oriol, i de nou modificada en el segle XII, per Ponç de Monells, l'abat de Sant Joan de les Abadesses.
S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla d'alabastre del segle XIV, la qual és pot veure al Museu Episcopal de Vic. El dia 11 de juliol de 1981, s’hi reposà una reproducció exacta de la imatge, obra de Francesc Fajula.
Encara conserva el forrellat romànic, on hi ha incisions de tipus geomètric. També és de la mateixa època el tirador.