Puig de les Bruixes i Comanegra (Bassa de Monars)

17 de Setembre del 2008

Bassa de Monars – Puig de les Bruixes – Carena – Puig del Comanegra

Recorregut i mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Marxem de Vic a 2/4 de 8. Fem l’itinerari següent: C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció Camprodon i enllacem a la C-38 direcció Molló fins agafar a la dreta el desvio a Beget per la GIV-5223. Ara cal seguir aquesta crta. fins el poblet de Rocabruna. Passat uns 2 kms. de Rocabruna veiem un trencall a l’esquerra. Cal enfilar-nos i seguir per questa pista. Fàcilment identificable, hi ha un gran dipòsit a la dreta. Seguim per la pista forestal durant 8 Km de suau ascensió però en força mal estat.

L'Oratori. A partir d'aquí seguint un PR podem anar a Beget.

Passa per L´Oratori, la casa en ruïnes de Can França i superant una tanca metàl.lica arriba fins a la Bassa de Monars on aparquem el cotxe.

Total 80 kms.

Comencem l’excursió a ¼ de 10. Avui el dia es presenta bo però una mica enlleganyat.

La Bassa de Monars (1.300 m) serveix per beure el bestiar que hi ha a la zona. Es troba en un lloc molt bonic, on hi ha uns magnífics prats i la vista és molt amplia.

Ens trobem als peus del Comanegra i al davant, al fons, veiem la punxeguda silueta del Puig de les Bruixes, el nostre primer objectiu.

Silueta del Puig de les Bruixes

Seguim la pista forestal, passant per sota d’una antiga tirolina, instal·lada per baixar i pujar material a Monars i arribem al final de la pista. Aquí hi ha dos rètols indicatius. Nosaltres seguim la ruta en direcció al Puig de les Bruixes amb marques grogues i també verdes i vermelles. Hi ha senyals de tots colors.

Comencem a pujar suaument, deixem els prats i mica en mica entrem en un bosc d’avellaners i exemplars de faig. Aquest camí està molt fressat per les vaques; molt abundants en tota aquesta zona.

Sortim del bosc i passem pel costat d’un arbre sec aïllat. Arribem a la carena.

En aquest punt ens adonem que hem equivocat el camí. Volíem fer una ruta circular passant per sota la carena. Calia seguir els senyals blancs i grocs del petit recorregut.

Seguim caminant per la carena per un prat anomenat el Pla de la Serra.

Al fons, el Puig de les Bruixes

Més endavant el camí entra al vessant obac, i entrem en una fageda. Sortim de la fageda, i passant de nou a la carena, anomenada Serra Llarga de Monars, assolim un penyal rocós sense arbres; finalment i amb forta pujada arribem al Pic de les Bruixes (o de Caburlé) de 1.393 m.

Arribada al Puig de les Bruixes

Fins aquí hem tardat 1h 30’

Des del cim gaudim d’una gran vista panoràmica sobre el Vallespir i sobre l’Alta Garrotxa. Sota mateix hi ha Monars, amb Sant Valentí i més enllà Meians.

Aquest cim és un pas estret i llarg.

Puig de les Bruixes amb el Canigó al fons.

El Comanegra vist des del Puig de les Bruixes

video
Panoràmica Puig de les Bruixes

Esmorzem dalt del cim tot contemplant el paisatge i identificant muntanyes.

De tornada desfem el camí que hem fet a la pujada seguint sempre per la llarga carena fins arribar al Pla de la Serra. Passem per les fagedes que s’extenen a la vessant nord.

Podem seguir com a referència les marques de color verdes i taronges que marquen el camí que puja cap el cim.

Amb el Comanegra com a teló de fons

Just abans de fer el cim hi ha un petit prat. Ara només, per fer el cim, ens cal fer una curta però forta pujada.

Últim tram abans d'arribar al cim del Comanegra

Seguim endavant fins que el camí es perd. No veiem cap marca. El bestiar ha fet molts corriols. Anem pujant en la direcció en que es troba el cim, però en alguns moments es converteix en una ascensió no massa agradable i de pendent considerable. Finalment ens cal superar unes roques i arribem al cim del Comanegra.

El Pic de Comanegra (1557 m) és el punt més alt de la comarca de la Garrotxa i fa de frontera amb el país veí. El cim està format per dos turons, en un d´ells, el més alt, hi ha un vèrtex geodèsic. Estan separats per un petit collet. El cim, en general, és allargassat i amb uns vessants molt drets.

Gaudeix per una banda d'una vessant arbrada i atapeïda, com són les fresques fagedes de la seva vessant nord, i per l’altre, de cara a migdia, dominen els prats i els alzinars a la seva feréstega falda, al llarg d'un desnivell més que apreciable.

Aquest cim mostra una fisonomia atrevida des d’allà on se’l contempli.

Tardem poc més d’una hora en fer el Comanegra des del Puig de les Bruixes.

Als nostres peus ja veiem la bassa de Monars, des d'on hem començat a caminar.

Bassa de Monars

La ruta de baixada ve marcada per senyals verds i vermells, però baixem directament pels prats de sota el Comanegra. Cal dir que sempre tenim la bassa a la nostra vista. Fem la baixada en mitja hora.

Arribats a la pista, saludem una colla de ramaders que anaven carregant el bestiar en dos camions i anem a buscar el cotxe.

Vista del Puig de les Bruixes des de la pista.

Sortim de la Bassa de Monars a 3/4 tocats d’una i arribem a Vic a 2/4 de 3.

Total Recorregut: 8’695 kms.
Desnivell acumulat: 489 m.

Avui hem descobert les muntanyes i les valls de l’Alta Garrotxa. Un paisatge magnífic. Caldrà tornar-hi en una propera excursió.

Torreneules (Núria)

10 de Setembre de 2008

Núria – Alberg Pic de L’Àliga – Font Negra – Pic de Torreneules – Pic de Font Negra – Pic de L’Àliga – Alberg – Núria.

Recorregut

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Avui sortim de Vic a 2/4 de 7 . Anem en direcció Ripoll i cap a Ribes de Freser. Deixem el cotxe a l’estació de Ribes Vila. Fins aquí hi han 52 kms. Agafem el tren cremallera de 2/4 de 8 i arribem a dalt a Núria a ¼ de 9.

Iniciem l’excursió gairebé a 2/4 de 9. Sortim del Santuari per l’estació del cremallera i pugem a peu a l’Alberg Pic de L’Àliga pel panoràmic camí del Viacrucis superant els 172 m. de desnivell.

Arribem a l'estació superior del telecabina i a l’Alberg Pic de l'Àliga, important edificació a 2.122 metres . Tal com hem arribat, passem pel costat dret de l'edifici per anar a cercar l’esplanada principal. La travessem i en el seu extrem prenem en suau pujada un camí que flanqueja en direcció llevant cap el torrent de Fontnegra i el pic de l'Àliga. Més endavant, i abans d’arribar a un llom del vessant, el deixem per a prendre’n a la dreta, un de més estret però ben marcat, que planeja. Passarem pel costat d’unes roques i comencem a veure el fons de la coma del Clot.

Baixem suaument fins al fons i arribem al torrent de la Font Negra. Travessem el torrent i enfilem pel vessant oposat. El camí va pujant en llaçades curtes i arribem a la Font Negra a 2.230 m. Portem 1h. de camí

Font Negra

Aquesta cabalosa font, d’aigua molt fresca, raja al peu d’unes roques de llicorella.
Deixem la font i continuem pujant fort cap el llom de la carena.
La vista s’obre cap als vessant del Puigmal i a l'altre banda de la vall i al fons veurem l’alberg.


Al fons, el Puigmal

Continuem per la carena ampla i suau fins arribar a un collet. Tenim al davant el Cim de la Coma del Clot i més a la dreta el Torreneules. Anem seguint per aquest collet per camí planer i arribem al coll de Torreneules a 2.563 m.

Coll ample i suau, entre el cim de la Coma del Clot i el Torreneules. Hi ha una creu en recordança de tres excursionistes accidentats a l’hivern. Aquesta creu porta un indicador: Núria, Coma de Vaca.

El Torreneules gran o Cim de la Coma del Clot

Torreneules petit amb un grup d'isards al coll

Els Torreneules son dos cims molt característics i emblemàtics de la Vall de Núria. El més alt amb 2.741 metres també s'el coneix com La Coma del Clot, el més baix amb 2.715 metres s'el anomena Torreneules petit. Aquest darrer cim, amb vista més amplia que el gran, tanca per llevant la vall de Núria amb una carena que després del cim cau a plom cap a les Gorges del Freser. Esplèndides vistes sobre tota la vall del Freser des del seu naixement fins que s'ajunta amb el riu Ter.

Arribats en aquest punt enfilem cap el Torreneules gran per tal de gaudir de la vista dels cims i valls que configuren tota la vall de Núria.

Pujant al Cim de la Coma del Clot

Cap a ponent distingim la carretera de Fontalba i el Puigmal. També veiem les muntanyes de la collada de Tosses i al fons, entre altres, les dels Rasos de Peguera, Puigllançada i el Cadí. Direcció nord tenim després del Puigmal, tots els cims del cercle de Núria i de coma de Vaca. A llevant el Canigó és el cim més destacat, però també veiem a tocar el pic de l'lnfern, els Tirapits, Bastiments, Coll de la Marrana i els Gra de Fajol.

Ens trobem a 2.741 m. Hem tardat fins aquí 2h 25’.

Avui el temps es força bo i sense gens de vent. Podem esmorzar dalt el cim.

Coronat aquest cim fem la tornada continuant per la carena baixant cap el collet de Font Negra i guanyant alçada arribem al Puig de Font Negra.

Dalt el Puig de Fontnegra

Vista dels dos Torreneules

video
Panoràmica Puig Fontnegra

Arribats en aquest lloc el camí continua ara en franc descens passant pel Pic de la Pala i Pic de L’Àliga.

Vista de Núria des del Pic de L'Àliga

A partir d’aquí, el camí baixa en llaçades molt obertes fins arribar a l’alberg.

Fem l’últim tram de l’excursió amb el telecabina.
Arribem al Santuari a ¾ d’una del migdia.

Santuari de Núria

Recorregut: 10’91 kms.
Desnivell acumulat: 823 m.

Baixem de Núria amb el cremallera de les 13’30 h.


Arribem a Vic a les 3 tocades.

Bastiments (Refugi Ulldeter)

3 de Setembre del 2008

Solei Bonic (aparcament refugi) – Refugi d’Ulldeter – Coll de la Marrana – Pic de Bastiments.

Recorregut

Avui sortim de Sant Julià a ¾ de 7. Agafem la C-17 fins a Ripoll per continuar per la C-26 passant per Camprodon i a partir d’aquí direcció Setcases fins arribar a Vallter 2000 per la GIV-5264.

Total 93 kms.

El Bastiments és un cim molt assequible. També és un cim traïdor, ja que el fort vent que acostuma a fer-hi dificulta l'ascenció i el risc de boira i tempesta és alt.

És un pic d'ascensió relativament fàcil tant a l'estiu com a l'hivern, si es fa en les condicions normals de cada estació. El fet que sigui una ascensió clàssica va ser motiu perquè el 1994 el Grup Excursionista i Esportiu Gironí hi celebrés el seu 75è aniversari col·locant-hi una creu; tot i que no està al cim pròpiament dit, sinó desplaçada una mica més a l'est i a la cota 2875.

L’excursió comença al refugi d’Ulldeter del Ter a 2.220 m.

Per accedir al refugi, anirem per la carretera de Setcases a les pistes d’esquí de Vallter 2000, fins a la corba on hi ha un aparcament per als usuaris del refugi. Hi ha un rètol indicador del refugi d’Ulldeter. El camí que porta des de l’aparcament fins el refugi coincideix amb el GR-11. Fins al refugi són 20 minuts.

Iniciem l’excursió a 2/4 de 9. Des del revolt de la crta., prenem el camí molt fressat, seguint les marques del GR-11 i anem pujant per la riba esquerra del riu Ter que ens queda molt fondo.

Iniciem l'excursió

Primer la pujada és suau i més endavant forta en llaçades, passant per dintre del bosc de pi negre. Més amunt el camí travessa el riu per una palanca de fusta i finalment per una carena entre pins arriba al refugi.

Aquest Xalet-Refugi pertany al C.E.C. És un edifici de pedra amb teulada a dos vessants amb un porxo tancat amb vidriera, a l’extrem d’un replà cobert de prats i pins negres; sota les parets i tarteres del Gra de Fajol, a la riba dreta del riu Ter. Inaugurat el 29 de juny del 1959. En substitueix un altre inaugurat el 1909 i situat a 2.390 m. que era el més antic de la península Ibèrica i que va ser aterrat per la neu. L’actual està una mica més al sud que l'original. Té una capacitat de 80 places. Begudes i menjars.

Refugi d'Ulldeter

Sortim de refugi seguint el GR i no les pistes d’esquí, per un camí que puja pel llom del prat fins a un indret amb aiguamolls. Travessem un planell i arribem a una font que brolla a terra al costat del camí. Superem un sèrie d’ondulacions fins arribar al fons de la coma al peu del Gra de Fajol.

Davant el Coll de la Marrana

Pugem pel camí molt trepitjat i fent unes quantes llaçades arribem al coll de la Marrana a 2.510 m. Tardem 45’

Una forta ventada ens dona la benvinguda.

Coll de la Marrana

Aquest amplíssim coll de gran vista panoràmica situat a 2.510 m separa la vall del Freser, de caient suau, i el circ d’Ulldeter, més abrupte, entre el Gra de Fajol i el Bastiments; és també un punt de pas clau per la travessa entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Núria i Coma de Vaca.

Al fons, el Coll de Tirapits

A l’esquerra tenim el Gra de Fajol. Deixem el GR i comencem a pujar cap al Bastiments seguint l’ample carena que primer té poc pendent i és molt herbada per un camí que es veu fàcilment. El fet que tinguem el cim a la vista fa que no hi hagi cap problema en seguir el camí correcte.

Comencem pujant primer força suau fins arribar a una esplanada on trobem les restes d’un antic pluviòmetre, només queda el suport rovellat, però si més no és curiós.

La pujada es va notant poc a poc fins que arribem a un punt on ja veiem el camí fortament marcat que puja fent ziga-zagues. El vent comença a ser més fort i fred, a mesura que anem guanyant alçada. Més amunt el camí és redreça i es fa més pedregós, fins a convertir-se en una tartera i seguint un camí terrós que puja fort arribem a una creu posada pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Estem a 2.875 m. Des del coll tardem 40’

El fort vent cada vegada es fa més insuportable. En aquesta ocasió no arribem al cim pròpiament dit. Per arribar al cim, cal pujar una mica més seguint la carena rocosa i planera. Vèrtex geodèsic coronat per un piolet.

Aquest cim de 2.883 m. és un dels més alts del Pirineu oriental. La vista que tenim és esplèndida des del Canigó i Costabona, per l'E, al Pic de l'Infern i el Puigmal per l'W. Cap al N les serralades franceses, amb el Carlit destacat; la Cerdanya i la capçalera de la vall del Freser.

Vista de la Vall del Freser

Coll de la Marrana i Gra de Fajol

Decidim esmorzar en unes roques arrecerats del vent i baixar de seguida cap al Coll de la Marrana.

Fem la baixada seguint el mateix camí de l’anada. A l’inici el pendent és força pronunciat. Tot baixant el cel es va tapant, i el que en principi eren uns nuvolets molt bonics i molt fotogènics, més endavant és un potent cumulonimbus.

Tenim una bonica perspectiva del Gra de Fajol, el tenim al nostre abast.

Degut al fort vent no tenim por de pluja. Arribem al Coll de la Marrana, baixem seguint el camí cap a l’esquerra i seguint el GR arribem al refugi.

Des del refugi fem una última mirada al cim del Bastiments.

Baixem seguint el camí pel costat del riu fins arribar a la crta., final de l’excursió d’avui.

Arribem a l’aparcament a ¼ d’una.
Desnivell: 783 m.
Recorregut total excursió: 9’90 kms.

A les 2 de la tarda arribem a Sant Julià.