Romagats (Osona)

30 de Juliol de 2008

La ruta al Wikiloc

La descripció de la ruta d’avui ha estat feta per l’amic Lluís Balasch.

Com de costum sortim de Vic a dos quarts de vuit del matí. El dia es presenta esplèndid i ens dirigim cap el Coll de Romagats, no massa lluny de casa, al que en pocs minuts hi arribem.

Avui volem fer un tomb per les Guilleries i visitar una sèrie de cases del terme de Sant Sadurní d’Osormort.

Recorregut

Deixem el cotxe davant la casilla dels peons caminers i a les vuit ja caminem.

Casilla de Romagats

Ho fem en direcció nord-est fins a un coll que ens permet contemplar bona part del terme de Sant Sadurní i per el que hi passa la carretera de Torrents. Aquí, a ma esquerra de la carretera agafem un evident viarany que ens portarà a resseguir la cinglera fins al Coll de Portell, lloc per on passava una antiga via romana de la que encara en queden vestigis, tot i que bastant degradats, que veuríem si continuéssim camí avall cap al est.

Coll de Portell

Les vistes durant la primera meitat d’aquest tram son de primer ordre.

Situats ja a Coll de Portell agafem el camí que s’enfila a ma esquerra mirant a l’est i que en pocs minuts ens portarà al Monestir de Sant Llorenç.

Monestir de Sant Llorenç

Aquí la panoràmica es multiplica, ja que tenim vistes a banda i banda, Pirineus i Collsacabra per un costat i Guilleries i Montseny per l’altre.

Mentre contemplem el panorama, veiem que ja s’albiren els basaments d’algunes torres de la MAT i comentem que segurament serà el darrer dia que podrem gaudir d’aquest paisatge tal com es avui.

Sota el monestir, just on es troba una cisterna d’aigua, comença un grau que davalla fins el camps de Les Casasses. No està en massa bon estat però encara es poden apreciar uns graons tallats a la pedra en el tram més proper al cingle. Arribats a Les Casasses, masia que fa uns quants anys es va cremar però encara conserva l’estructura externa.

Les Casasses

Dalt del turó a l'esquerra sobresurt part del monestir de S. Llorenç

Esmorzem sota unes alzines prop d’una bassa on salta alguna granota i ens dirigim cap a la propera masia de l’Espluga, aquesta encara habitada.

L'Espluga

D’aquí i en uns quinze minuts arribem a Can Gall, deshabitada ja fa anys però encara en relatiu bon estat.

Can Gall

La calor ja comença a apretar i agafen el camí de la Vila del Prat, habitada però no pas per pagesos.

La Vila del Prat

Aquesta era la darrera casa del recorregut i enfilem cap al cotxe que encara ens queda una mica lluny. Per el camí anem trobant els fonaments de futures torres de la MAT i ens acompanya el cant de les cigales que ens recorda que estem al mig de la canícula. Aquest no es un recorregut ideal per fer en aquestes hores i en aquest temps.

A quarts d’una ja som al cotxe. Hem caminat gairebé onze kilòmetres i visitat una sèrie de cases que normalment nomes veiem de lluny. El recorregut no entro a detallar-el massa però si algú hi està interessat pot baixar-se el trak del gps o consultar el mapa amb el dibuix del trak.

Descarregar Track de la ruta

Coll de Pal (Serra Cavallera)

23 de Juliol del 2008

Pla d’en Plata – PR – Collada de Collsalarça – Puig de les Pasteres – Pedra dels Tres Bisbats – Coll de Pal – Rasos de Fogonella – PR – Pla d’en Plata.

Com de costum sortim de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C-17 fins a Ripoll. A partir d’aquí seguim per la C-26 en direcció a Camprodon; arribem a la rotonda de l’entrada dels túnels de Collabós. Continuem per la C-38 fins a la colònia Estevenell, on davant de les cases girem a l’esquerra per una pista estreta i cimentada que s’enfila. Hi ha un rètol on diu: Ogassa. Seguim aquesta pista uns 6 kms. Arribem a un collet amb unes antenes gegantines de comunicacions anomenat pla d’en Plata. Aquí deixem el cotxe.
Total kms: 63.

Seguim les explicacions del llibre “Itineraris a peu pel Ripollès”. Autor: J.M. Colomer i Fossas, i Mercè Colomer i Ruiz. Col.lecció Guies del C.E.C. (P.A.M.)

Aquesta caminada ens permet admirar un racó dels voltants de la Serra de Cavallera. El Coll de Pal separa aquesta serralada en dues parts. Aquesta excursió recorre la part de la dreta. Seguirem la carena fins a la Pedra dels Tres Bisbats, on s’ajunten els termes de Pardines, Vilallonga i Ogassa.

Recorregut

Comencem l’excursió a les 9. Sortim del Pla d’en Plata; ens trobem a 1.360 m. d’alçada.

Pla d'en Plata

El nom d’aquest indret ha estat relacionat amb la Torre Cavallera i amb els seus usos militars als quals es va veure sotmesa aquesta serra al llarg de la història. Segons l’historiador camprodoní Mn. Julià Pascual, el mot Platea provindria d’un terme llatí medieval que significa plaça d’armes.

Travessem el filat de la dreta i ens enfilem seguint els senyals del PR. Anem guanyant alçada i arribem al Pla d’en Maideu. Aquí ens cal passar pel mig del bestiar que hi ha. És un lloc amb molta abundància d’herba.

Anem seguint el PR fins arribar a un filat amb un senyal en una pedra. En aquest lloc deixem el PR. Aquí enllaçarem amb el camí de tornada.

Lloc on cal deixar el PR


Comencem a enfilar-nos i encarats a un camí que veiem a mitja muntanya. Pasem per sota el cingle Gros i pujant per un coll arribem a la Collada de Collsalarça a 1.771 m. Ara tenim una bonica panoràmica del Pirineu Oriental. Veiem el Balandrau, El Gra de Fajol, El Pastuira, El Puigmal, Canigó, Costabona.

Anem seguint la carena tot contemplant la visió d’unes extenses planes herboses entre la Collada Verda i la vessant nord del Taga i del Puig Estela on hi pasturen gran quantitat de ramats. Aquest estiu la vegetació és molt abundant.

Vista de la carena

Pugem al Puig de les Pasteres a 1.891 m. i continuem carenejant.
Esmorzem sota unes roques arrecerats del vent. Avui disfrutem d’un dia magnífic.

video
Panoràmica del Pirineu Oriental des del Puig de les Pasteres

Passem més endavant per la Pedra dels Tres Bisbats (1.893 m.). A partir d’aquí comencem a baixar cap al Coll de Pal.

Aquest Coll a 1.776 m. és un pas molt antic per comunicar les poblacions de Pardines, Surroca i la vall de Camprodon. Antic camí de transhumància. Molt a prop del coll hi ha tres entrades a antigues mines.

Coll de Pal

Seguim els senyals d’un pal indicador que hi ha al coll, i més endavant a l’esquerra, trobem un altre senyal on indica el PR per on ens cal continuar. Aquest camí va passant per sota la carena i per tota una zona d’abundants pastures. La monotonia del camí es compensa per la panoràmica que tenim de la Serra Cavallera.

Finalment arribem al filat que separa els termes d’Ogassa i Camprodon; punt d’enllaç del camí que hem fet a l’anada.

Ara només cal anar seguint el camí del PR tot passant pel Pla d’en Maideu amb molt de bestiar pasturant i desprès de passar pel mig de boixeres arribem al Pla d’en Plata; lloc d’on hem sortit.

Durada excursió: 3h. 30’ . Sense comptar les parades.

Recorregut total: 10’28 kms.

Arribem a Vic a ¼ de 3.

Coll de Querós - Vallclara

16 de Juliol de 2008

La ruta al Wikiloc

Coll de Queròs – Vallclara – Coll de Queròs

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Agafem l’Eix (C-25) i el deixem a la sortida de Sant Hilari. En aquesta població seguim per la crta. que va de St. Hilari a Osor (GI-542). Anem seguint per aquesta crta. durant uns 6 kms. i després del rètol del km. 18 cal desviar-nos cap a l’esquerra. Hi ha un rètol on diu: pas particular. Poc després de deixar la carretera enllacem amb el GR178-2 i seguim aquesta pista que ens porta fins el Coll de Querós. Deixem el cotxe en una cruïlla de camins molt aprop del Coll de Queròs.

Total kms. : 41 kms. per crta. més 4 kms per pista forestal en força mal estat. Total 45 kms.

És un itinerari circular que presenta una gran varietat paisatgística. La ruta no presenta cap dificultat ja que caminem per pistes forestals i algun corriol molt evident. Tot i això, la gran quantitat de pistes forestals que hi ha a la zona fa que sigui imprescindible planificar la sortida amb cura i dur un mapa si volem evitar equivocar-nos. Nosaltres hem utilitzat els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i les explicacions del llibre Les Guilleries, l’esplendor d’una natura primitiva. Xavier Junquera i Segarra. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2006. Col.lecció guies del Centre Excursionista de Catalunya. Nº 22.

Recorregut

Comencem l’excursió seguint les marques vermelles i blanques del GR, el bosc passa a ser un bosc de pins de gran altura i arribem al Coll de Querós. Antigament havia estat un important lloc de pas situat en una zona a la que està lligada la història del conegut bandoler Serrallonga. Ara resta gairebé oblidat i només alguns excursionistes, ciclistes i caçadors solen passar per aquí. En aquest punt hi conflueixen 4 camins. Estem a 900 m. d’alçada. Ara ens cal girar a l’esquerra i abandonar el GR. Per seguir la pista que va encarada a les visibles penyes de Cabrerola.
La pista puja ara fent ziga-zagues i anem guanyant vistes sobre el Collsacabra.

Passem pel costat d’unes penyes a la nostra dreta mentre guanyen terreny els castanyers. En un revolt molt pronunciat a l’esquerra s’inicia el corriol que va a Vallclara. Cal a dir que la tornada es farà pel corriol que surt en aquest punt des del costat dret.

Seguim per la pista que en ha de portar a Vallclara, passant per la font Samallera. Situada a l’esquerra de la pista. Actualment està seca.

Font Samallera

Al cap de pocs minuts arribem al Coll de la Font Samallera a 1089 m. En aquest coll la pista enllaça amb una que creua perpendicularment, hem de seguir a la dreta fins que en uns metres torna a girar per seguir en direcció est-oest que era la que seguíem en arribar a aquesta nova pista. Ara el camí es fa planer i comença a perdre alçada en endinsar-se per una zona de pins.

Anem seguint per aquesta pista i finalment arribem a l’ample crta. que ens condueix, per la dreta, a Vallclara; on encara es poden veure les restes del que va ser un projecte residencial de fa uns anys (l’única part habitada del nostre recorregut). Tot just a l’arribada hi ha l’hotel batejat amb el nom del bandoler “Don Joan de Serrallonga”, que no va arribar mai a obrir. Actualment Vallclara presenta un estat de total abandonament i deixadesa. Ens trobem a 1.054 m. d’alçada. Fins aquí tardem 1h 30’.

Vallclara

Detallo a continuació una informació que he trobat a Wikipèdia i que per cert m’ha sorprès molt:

L’hotel de Vallclara i la seva urbanització. Quan es van començar a fer tots els plànols de la urbanització, era l’ època dels 60. La millor època de Vallclara , va ser els anys 70. La finca on esta construït l’ hotel i la urbanització era d’en Leopolo Planes. Uns senyors es van interessar en poder fer una urbanització i un hotel. El cap d’aquesta promoció era en Don Antonio Guinart Tugores. En Salvador Bosc era el que feia les fotos, la publicitat de l’ hotel i de la urbanització. La casa pairal de Vallclara es va convertir en un restaurant. Per Vallclara i van passar artistes famosos com en Peret, la Trinca, en Manel Serrat i també m’han dit en Julio Iglesias. En el seu millor moment si feien balls i sardanes. Aquest hotel, Don Juan de Serrallonga, actualment s’està restaurant; com es pot veure els vidres de les finestres són nous. Hi ha rumors que l’ hotel ha estat comprat per Internet per una senyora i que es vol tornar a obrir-lo. On hi ha les parets de maons, en les entrades, és perquè abans hi havien hagut vaques, així d’aquesta manera no es podien escapar.

Seguim els senyals indicadors que hi ha i tot passant per darrere de l’hotel anem baixant per la pista fins arribar a l’ermita de Vallclara a 1012 m.

L’ermita dels seus orígens romànics encara es conserva l’absis i el campanar d’espadanya. L’any 1480 el rector de Sant Andreu de Bancells va dur a terme una reedificació que va durar fins l’any 1510. Es va refer durant aquests anys la capella, ampliant-la, cobrint amb la volta actual del presbiteri i la nau central amb embigat, que va ser renovat l’any 1721. Les primeres noticies de Vallclara les trobem a l’any 1166 i continuen molt escadusseres fins a final del segle XIII. Des d‘aleshores la seva historia ja es coneguda. L’any 1435 tenia cura de la capella Marc Desbach, monjo del monestir de Casserres. La documentació dels segles XVI al XVIII ens indica que Vallclara es va convertir en un Santuari i fou centre molt actiu de pietat comarcal, ja que, en la seva capella es reunien en assemblea els homes de Bancells, Querós, i Castenyadell i s’hi feien documents, contractes i prenien juraments oficials.

La imatge romànica de Santa Maria de Vallclara és d’estil gòtic d’alabastre del segle XIV, de considerable valor. Actualment està dipositada al Museu Episcopal de Vic.

Ermita de Vallclara

Actualment queda la capella del monestir, convertida en una ermita gràcies a la gran restauració portada a terme l’any 1970 quant pràcticament estava en ruïnes. L’any 1994 es va fer una altre nova restauració, donat que es va enderrocar l’embigat de fusta de la nau. Sorprèn el seu campanar situat a un lateral. En l’aplec de Vallclara se celebra una missa el segon diumenge del mes de setembre, cantant els goigs.

Continuem avall i a uns uns 500 metres el camí gira sobtadament cap a la dreta. En aquest punt veiem un corriol, pel costat esquerre, que amb una lleugera baixada s’endinsa en el bosc. És el corriol que porta al Castell d’en Fogueres i finalitza en un punt on podem veure les restes d’una petita construcció de pedra. En aquest punt cal que ens endinsem pel bosc uns metres fins arribar al Castell d’en Fogueres; una talaia natural des de la que podem gaudir de boniques vistes. Aquest “castell” està composat per unes penyes envoltades d’estimballs excepte pel punt on hem arribat.

Cal dir com a curiositat que sota les penyes d'aquest Castell hi ha una de les coves d'en Serrallonga amb un tresor encara per trobar.

Castell d'en Fogueres amb el Collsacabra al fons

Esmorzem en aquest lloc disfrutant d’una gran visibilitat sobretot del Collsacabra al fons i part del pantà de Susqueda. A la dreta contemplem el sot i les penyes de Cabrerola amb la masia al costat i finalment els boscos que envolten Vallclara al nostre darrera.
Penyes de Cabrerola amb la masia al costat dret

Tornem a la pista que hem deixat per arribar fins aquestes penyes. En aquest punt ens arribem fins a la masia de Cabrerola. El seu actual estat està molt deteriorat; segons sembla fa uns anys havia estat habilitada per a passar-hi els caps de setmana.

Masia de Cabrerola

El camí travessa un sot on podem veure un tub del que brolla l’aigua, després el camí pren direcció nord i arribem a una bifurcació de camins. Hem de seguir per la dreta tot pujant lleugerament fins arribar a un pronunciat revolt que gira 180 graus. En aquest punt veiem l’entrada del corriol a l’esquerra del camí. En el moment de fer la ruta l’entrada era molt clara i tot el trajecte del corriol era evident.

Passem per abundants boscos de coníferes

Aquest petit tram era l’antic camí que anava des de Vallclara al coll de Querós. El corriol baixa fent ziga-zagues i en el seu tram final gira bruscament a l’esquerra i caldrà que baixem uns 3 metres agafant-nos a branques i arrels. En aquest últim tram cal anar amb molt de compte. Tot i això segur que el corriol permet un descens més suau en algun punt anterior que nosaltres ens hem passat sense adonar-nos… Al final el corriol surt al punt per on ja hem passat durant el camí d’anada. Només cal tornar a desfer aquest tram de camí fins el Coll de Querós a 900 m.

Finalment seguim els senyals del GR que ens portarà al lloc on hem deixat el cotxe. Punt final de l’excursió d’avui.

Poc després de recórrer uns 300 m, amb el cotxe, ens aturem per visitar l’ermita de Sant Francesc de Carbonell, antiga capella del mas Carbonell, s’esmenta ja al segle XVII com a capella pública i dedicada a Sant Francesc d’Assís. És un edifici de nau rectangular, amb teulada de doble vessant i campanar d’espadanya d’un ull d’arc de mig punt.

Ermita de S. Francesc de Carbonell

Recorregut total: 11’38 kms.

Arribem a Vic a 1/4 de 2.

Avui hem conegut un nou itinerari per les Guilleries amb un passat històric important.

Santuari de Cabrera (Osona)

9 de Juliol del 2008

Santuari de Cabrera. Pujada per les Marrades i baixada per les Escales.

Sortim de Sant Julià a ¾ de 9. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C- 153 i aproximadament en el km. 22 deixem aquesta crta. a l’alçada del pont de les Perxes. Agafem la pista forestal encimentada (hi ha senyal indicador) i seguim uns 4 kms. Fins a Sant Julià de Cabrera a 943 m. d’alçada. Total 28 kms.

Comencem l’excursió a 2/4 de 10. Avui ens proposem de fer un tomb per Cabrera. Un dels llocs privilegiats i típics de la comarca d’Osona per a gaudir d’unes impressionants vistes de la comarca, de les veïnes i de totes les serralades que ens envolten. A Cabrera s’hi pot accedir per molts llocs. Iniciem l’itinerari sortint de Sant Julià de Cabrera. Un plafó molt detallat, ens informa de la ruta a seguir. Està senyalitzat amb marques grogues. A sobre Sant Julià surt el camí que va planejant fins a ficar-se al bosc; gira lleugerament a l’esquerra i, en començar la pujada, s’ajunta amb el camí de Cal Vidrier que ve per l’esquerra. Després de pujar en zig-zags arribem al Coll de Bram a 1.135 m. Indret estratègic i important cruïlla de camins. Fins aquí arriba la crta. forestal que amb un recorregut de 8’5 kms. procedeix del Pont de les Perxes.

Aquest Coll marca un profund entall entre la muntanya d’Aiats i la de Cabrera, detall orogràfic que es destaca des de molt lluny.

Des d’aquí tenim opció a seguir dos camins: el de les Marrades i el del Grau Nou de Cabrera o de les escales.

Nosaltres hi accedim per les Marrades, doncs guanya alçària més a poc a poc i és de més bona petja. Té deu tombants. És un camí ample, generalment ombrejat per l’espès bosc de faigs. Aquest camí és una obra humana que data d’alguns segles i en el seu temps va significar un esforç considerable, sobretot en la part superior on calgueren fer grossos murs per tal d’assegurar el pas per tan abrupte faldar.

Pujant per les Marrades

S’aconsegueix el Pla de Cabrera enfront dels murs de llevant del Santuari. Estem a 1.294 m.

Tardem uns 45’ en fer la pujada.

El Santuari a 1299 m. presideix el pla del propi nom. Un lloc idíl.lic, dels més encantadors de la comarca d'Osona, i on es respira una gran tranquil·litat, ja que només s’hi pot arribar caminant. Sobre el penyal hi ha el santuari i una hostatgeria.

En direcció nord anem fins a la taula d’orientació (1.306 m) que hi han instal·lat els “Amics de les caminades dels dimarts i dijous”. És un mirador excepcional de les muntanyes de la Catalunya nord-oriental, amb 360º de visibilitat. En un dia clar podríem albirar muntanyes molt llunyanes i repassar les del pre Pirineu (Rasos de Peguera, Pedraforca, Cadí, Moixerò...) i tota la serralada pirinenca occidental amb el Canigó destacat. En direcció nord i a primer terme sobresurten la Serra de Bellmunt, la de Curull i la de Llancers. Darrera seu el Puigsacalm. Aquest mirador està presidit per una gran senyera.

Avui el dia és molt clar i disfrutem contemplant grans vistes panoràmiques.

Panoràmica de Cabrera

El santuari de Santa Maria de Cabrera correspon a l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41 i l’ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783.

L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció.
La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història.

Interior del Santuari

Esmorzem al davant mateix del santuari. És un lloc molt frescal.

La vegetació és molt exuberant

Iniciem la baixada per el camí de les escales o del Grau Nou. El trajecte és emocionant i espectacular però no ofereix cap perill ja que els llocs més compromesos són protegits per una barana de ferro. Com que els graons hi són a centenars hom farà bé d’aturar-se tot sovint i distreure’s contemplant el formós panorama que progresivament es va descobrint.

Baixant per les Escales

Aquest dreturer camí fou obert l’any 1952 a cops de pic i barrinades. Fou una obra de certa importància i escomesa per tal d’evitar les dificultats per arribar a Cabrera en períodes de grans nevades.

Des de baix el Coll sembla impossible que el camí pugui franquejar tan atrevits espadats. I ho fa aprofitant els relleus més favorables.

Vista des del Coll del Bram

Fem la baixada també en uns 45’.

Recorregut total: 5’68 kms.

Arribem a Sant Julià a 2/4 d’una.

Ha estat un matí ben aprofitat.

Pic de Noufonts i Pic d'Eina (Núria)

2 de Juliol de 2008

La ruta al Wikiloc

Núria – Coll de Noufonts – Pic de Noufonts – Pic d’Eina – Coll d’Eina – Núria.

Avui sortim de Vic a ¼ de 7 . Anem en direcció Ripoll i cap a Ribes de Freser. Deixem el cotxe a l’estació de Ribes Vila. Fins aquí hi han 52 kms. Agafem el tren cremallera de 2/4 de 8 i arribem a dalt a Núria a ¼ de 9.

Dins de l’anomenada Olla de Núria, fem avui, l’ascensió a dos dels seus cims, concretament el Noufonts, que amb els seus 2.861 mts. D’alçada és el segon pic en importància després del Puigmal, i el Pic d’Eina, una mica inferior, amb 2.786 mts., separats per una còmoda carena; pugem per el coll del primer i baixem per el coll del segon. Tret de les dificultats pròpies del desnivell a salvar, que entre Núria i el Noufonts és pràcticament de 900 mts., no comporta cap altra complicació tècnica.

Recorregut

L’inici el trobem just en l’estació del cremallera de Núria. Des de l’andana accedirem al punt de sortida de les cabines que duen a l’alberg del Pic de l’Àliga, per unes escales metàl.liques. Un cop en aquest planell superior, girarem a l’esquerra i uns metres més endavant ja veurem el pal indicador de la pujada al Noufonts, seguint les traces del G.R. 11. Passarem el riu que davalla de les comes del Noufonts i de l’Eina per un pontet de pedra que hi ha a la dreta i ens enfilarem fins trobar una ampla pista que guanya alçada de forma decidida. Podem parar compte amb el camí que veiem a l’esquerra, a l’alçada del pont, ja que és pel que baixarem.

Torrent de Noufonts

Un cop integrats a la senda del G.R. pel Pont de l’Escuder. El camí s’enfila una mica més costerut per una zona de pastures, per trobar un pal indicador instal·lat en el punt on les comes de Noufonts i Noucreus es separen, que rep per nom Jaça de Baix. Al dia de l’excursió, en les indicacions del pal figurava el G.R. 11 en direcció al Noucreus, tot i que en la cartografia de la zona i en les pròpies traces que anem trobant al llarg del camí, aquest important sender de muntanya s’enfila a l’olla pel Coll de Noufonts, per tant, ens desviarem a l’esquerra en direcció al pic que és el nostre objectiu, acompanyats en tot moment pels inequívocs senyals vermells i blancs de pintura, al costat de les aigües del Torrent de Noufonts. El camí puja dret, fins que, després d’unes llaçades, el pendent es suavitza i entrem en la zona més planera de la coma, amb la Collada Fonda a la nostra esquerra i el Noufonts tancant l’horitzó.

Durant una estona caminarem novament per un terreny herbat, veient al fons la costeruda traça del camí que puja al coll. Un cop arribats a la base del pedregós camí, veiem que tot i no ser gaire llarg està força descompost i presenta una inclinació notable i molt directa, per tant, cal parar compte amb les relliscades. Tan sols en el seu tram final presenta una ziga-zaga dreta-esquerra que ens deixa al Coll de Noufonts (2.652 mts.), dins del cordal carener de l’olla de Núria, una mica per sota la Cabana del Noufonts, estructura de pedra que veiem alçada a la dreta, per on segueixen les traces del G.R. 11, que ara abandonarem. L’escenari visual se’ns amplia sobre la Catalunya Nord, amb la Coma dels Racons i la Riera de la Valleta, que separa els Pics de Racó Petit i Gros, a la seva dreta, del Pic Rodó, a l’esquerra.

Coll de Noufonts. Al fons el pic de Noufonts

El camí de pujada al Pic de Noufonts és molt evident, ja que ataca el cim per la seva vessant dreta, en el nostre sentit de la marxa, pujant de forma decidida, primer de forma directa i més endavant per unes curtes giragonses. El punt zenital d’aquesta muntanya està marcat per una gran fita de pedres, des d’on tenim una panoràmica de 360º sobre el nostre entorn, destacant per on hem vingut el Noucreus, el Pic Superior de la Vaca, el Pic de l’Infern i més al seu darrere el Bastiments o el Pic de Bacivers, mentre que per sota nostre tenim el Circ de les Feixes, amb la coneguda Agulla de l’Hereuet al cantó esquerre i el Pic Rodó a la dreta. Ja en direcció oest, tenim el cordal de l’olla, amb el Pic d’Eina a tocar i la carena que el separa de la Torre d’Eina.

Vista del Coll de Noufonts des del Pic del Noufonts

Per veure la Vall de Núria, cal que davallem uns metres per un ampli planell inclinat, fins trobar una bonica fita metàl.lica situada sobre mateix de la coma per la que hem pujat.

Pic de Noufonts. Al fons la vall de Núria

Un cop salvat el nostre primer obstacle, ens dirigirem al segon, el Pic d’Eina, que es veu molt clar, segueix el cordal que uneix els cims i els colls que conformen l’olla de Núria. Així, seguirem un corriol molt fresat que baixa decidit per la carena, puja uns metres per una petita elevació i torna a baixar fins arribar a un collet on s’inicia el camí de pujada al Pic d’Eina, força més curt i herbat que el del Noufonts, i que ens mena a una rocosa elevació, rematada, a l’igual que l’anterior, per una fita de pedres.

Pic de Noufonts vist de baixada

Òbviament durant aquest tram del camí, el Puigmal i la seva Coma de l’Embut estan sempre visibles, recordant-nos qui és l’amo i senyor de la contrada.

Baixarem el cim en direcció a l’ample Coll d’Eina (2.683 mts.), també dit de Núria, que veiem sota nostre i al que s’arriba ràpidament per un camí trepitjat i molt evident. Es tracta d’un important pas de muntanya, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord. Hi veurem un pal indicador i dues estaques de fusta amb les traces d’un G.R., que no surt a la cartografia que hi ha editada de la zona.Un cop en aquest punt, per la dreta baixaríem a la Reserva Natural d’Eina, recte seguiríem per l’olla de Núria en sentit Puigmal, per tant, anirem pel corriol que surt a l’esquerra, seguint les traces vermelles i blanques (i també blaves), que va planejant una estona prenent una direcció clarament perpendicular al cordal de l’olla, fins que arribem a un petit pla, anomenat de Les Barraques. El camí se’n va a la dreta i sembla endinsar-se a aquesta darrera coma, però de sobte, a l’arribar a un coll herbat, canvia de direcció, perdent alçada en fortes giragonses per un terreny de lloses de pedra soltes o amuntegades que ens dirigeix a la coma d’Eina. És un camí molt directe, que baixa ràpidament, però que permet contemplar en la seva totalitat l’olla de Núria, des del Puigmal als Torreneules, en una panoràmica realment amplíssima, on hi destaquen el Coll i Pic de Noufonts, amb un dels torrents que brolla de la seva falda.

Vista del Coll de Noufonts i Pic de Noufonts des del Coll d'Eina

Poc abans d’arribar al fons de la vall, en un racó a l’esquerra del camí i sota les pedres, veurem la Font de la Trinitat. Seguint aquest bonic camí ens anem apropant al Torrent de la Coma d’Eina, on les aigües ja baixen més tranquil.les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, i isards. Just a l’entrada de la vall, tornem a trobar un pal indicador que mena, en un sentit, al coll del que hem baixat i, per l’altre, a Núria, seguint la riba esquerra del torrent, que en alguns punts forma bonics salts d’aigua, ja entre el bosc de pi negre, que ara torna a aparèixer. El sender s’endinsa en una vall cada vegada més estreta i a l’eixamplar-se, ja veiem el llac i les instal·lacions del santuari de Núria.

El so del torrent de la Coma d’Eina ens acompanya fins a Núria; a on s’accedeix per la zona de les estacions del cremallera i el telecabina, just per sobre el pontet de pedra al que ens hem referit a l’inici d’aquesta interessant ruta.

Torrent de la Coma d'Eina

És una bonica ruta amb unes espectaculars vistes sobre els cims dels voltants tant a la vessant nord com sud. És una ruta força transitada i una part (fins el coll de Noufonts) coincideix amb el GR11 i la ruta Ull de Ter - Núria molt concorreguda. En aquesta època de l’any no estem sols durant el trajecte.

Tenim un dia esplèndid amb sol tot el matí.

Arribem a baix a Núria a la una tocades. Encara tenim temps de visitar el Santuari i anar a refrescar-nos a la font de Sant Gil.

Una muntanya escarpada
mig any coberta de neu
vulgué prendre per estada
la Mare del Fill de Déu.
Des d'aquí favors envia
a qui els hi sap demanar:
La Mare de Déu de Núria
anem tots a visitar.


Recorregut excursió: 14 kms.

Tornem amb el cremallera de 2/4 de 2 . A les 3 ja som a Vic.

Informació: http://www.madteam.net/