Pas dels Burros (Voltants del Puigsacalm)

25 de Juny de 2008

La ruta al Wikiloc

Collada de Bracons – Font Tornadissa – Rasos de Manter – Puig dels Llops – Collet de Joanetes – Pas dels Burros – Rasos de Manter – Collada de Bracons.

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem fins a Torelló per continuar cap a Sant Pere de Torelló. A partir d'aquí seguim la crta. de la Vola. Aquesta crta. va de Torelló a Olot. Deixem el cotxe a la Collada de Bracons; on hi ha , a banda i banda, un espai prou ample per estacionar el cotxe. Punt fronterer de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Estem a una alçada de 1.132 m.Total 35 kms.

El Puigsacalm és un cim encisador, en el qual hi trobem tres elements característics i que sens dubte seran presents en qualssevol dels itineraris que realitzem per aquesta muntanya. El primer són els grans boscos, gairebé sempre de faig, el segon els prats d’herba, que encatifen de color verd l’espai obert entre bosc i bosc, i el tercer les desafiants cingleres que es desplomen sobre la Vall d’En Bas. Prenc les paraules de Joan Mª Vives i Teixidó en un escrit titulat " Els camins del Puigsacalm", ( accèsit al Premi Sant Bernat 1985 ), mitjançant les quals descriu perfectament el paissatge que hi trobem, la combinació harmònica dels tres elements esmentats –bosc, prats i cinglera- ens dóna un paisatge equilibrat que hi fa agradable l’estada.

Recorregut

Comencem a caminar a 2/4 de 9. Avui fem la clàssica excursió al Puigsacalm però sense pujar al cim; l’allargarem aproximadament 1h i 30’ més per fer tota la volta al massís del Puigsacalm passant per el Pas del Burros.

Iniciem la sortida a la Collada de Bracons.

Per accedir al camí pròpiament dit cal enfilar-se pel rocam que hi ha en el marge nord de la carretera, fins trobar al cap de pocs metres, una fita que ens mena al nostre destí. La ruta està senyalada amb traces de pintura vermella i blava.

Un cop ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc, deixant diferents trencalls, primer a mà dreta (que ens duria fins al puig del Tosell Gros) i desprès a l’esquerra, que no hem d’agafar, sinó que hem de seguir per la senda més evident.

Al cap d’uns 40 minuts, ens trobem amb el tram més costerut des de que hem començat la ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades, que acaben en una cruïlla de camins, a la Collada de Sant Bartomeu (a 1.242 mts. d’alçada), a la que cal parar atenció, tota vegada que ens hem de desviar a la dreta i amunt, passada una tanca de filferro, oblidant-nos del sender que a l’esquerra baixa a Sant Bartomeu de Covidases, pel bell mig de la fageda, molt més evident que el que s’ha d’agafar. Hi ha un senyal indicador del lloc.

Després d’un primer troç descarnat, el camí es torna planer, i segueix així durant força estona, fins que torna a enfilar-se per les roques, per donar pas a una pista ample i planera, construïda per facilitar les explotacions forestals de la zona, que, després d’un revolt l’esquerra, rep per aquest cantó un camí que puja de Vidrà i que està degudament senyalitzat.

Seguint el sender, pel mig d’un bosc magnífic, arribem a la Font Tornadissa (en poc menys d’una hora i mitja des de que hem començat la sortida), bell paratge a 1.280 mts. d’alçada, voltat d’una fageda esplèndida, d’on brolla un raig d’aigua freda que ens ajudarà a refer forces per emprendre la pujada al cim.

Seguim ara en forta pujada per la falda de la muntanya, seguint un camí marcat, ens encarem a la dreta per la carena, adonant-nos de que les vistes comencen a ser magnífiques, tota vegada que les muntanyes pirinenques comencen a despuntar, fins arribar als Rasos de Manter, amples prats situats a 1.389 mts. d’alçada, des d’on es tenen àmplies perspectives de l’entorn.

Aquí trobem una tanca de filat per al bestiar i una fita vertical que ens diu les possibles vies que es poden fer des d’aquest punt del camí. La pujada al Puigsacalm es fa seguint la tanca, fins trobar-nos amb una porta de fusta a la nostra esquerra, que hem de travessar, entrant en una ampla zona de pastures de vaques, que anem seguint fins arribar a un punt, com si fos un petit coll, cal passar, per canviar el vessant de la muntanya, trobant-nos novament amb una fita vertical que ens diu les rutes que podríem fer des d’aquest lloc. És precisament en aquest punt on sortirem després d’haver fet el Camí del Burros. Continuem uns metres més endavant passant per davant d’una rústica farmaciola, ja al peu mateix del Puigsacalm. Aquí hi ha una altre senyal indicador que per l’esquerra ens porta cap a Santa Magdalena, nosaltres seguim aquest camí,

que en una forta baixada on cal anar amb molt de compta supera molt ràpidament un desnivell de gairebé 200 m. fins a sortir al Collet de Joanetes o de Santa Magdalena.


Aquest Coll està situat entre el Puig Corneli i el Puig dels Llops. En aquest punt trobem un senyal indicador del Pas dels Burros en direcció a la dreta.

Aquest camí està marcat amb senyals grogues. Molt aviat arribem en una zona bastant aèrea, però sense cap dificultat. És un pas per una roca bastant estreta amb branques y estaques de ferro.

Anem passat, primer per sota el Puig dels Llops i més endavant pel Puigsacalm. Vist des d’aquest indret es presenta molt majestuós. El camí es fàcil de seguir. Sovint sortim del bosc i disfrutem d’esplèndides vistes sobre la vall i la serra de Llancers a la nostra esquerra.

Puig dels Llops
El Puigsacalm

Esmorzem en un lloc arrecerat contemplant les vistes de la Vall d’en Bas, Serra de Llancers i Cabrera.

Amb aquest cep en Lluís hi podrà acompanyar molts bistecs

Continuem aquesta ruta i més endavant trobem un pal indicador amb tres opcions; nosaltres continuem en direcció al Puigsacalm. A partir d’aquí el camí va pujant per anar a buscar la vía normal que ve de la Collada de Bracons.

Una corda ens ajudarà per pujar un tram de roca poc difícil.

Finalment i en poc temps arribem a un ampli coll amb el cartell indicador del Camí dels Burros. És en aquest punt on tanquem la variant d’aquesta ruta. Seguim per el camí normal del Puigsacalm.

Anem baixant per els Rasos de Manter i arribem a la font Tornadissa. Font abundant i fresquíssima, les parets de la qual estant recobertes de molses; indici que l’aigua sempre, o pràcticament sempre, hi raja. Fem una parada per refrescar-nos i disfrutar d’aquest lloc tan frescal.

Continuem el camí pasant per les extenses faigedes i finalment arribem a la Collada de Bracons. Final de l’excursió del dia d’avui.

Últim obstacle abans d'arribar a la Collada de Bracons

Avui hem conegut una nova variant de la serralada del Puigsacalm. Disfrutem d’un dia esplèndid.

Recorregut: 12’76 kms.

Arribada a Vic a les 2.

Descarregar Track de la ruta

Torre del Mir (Fabert)

18 de Juny de 2008

La ruta al Wikiloc

Fabert – Basses de Fabert – Torre del Mir – Collada de Prats – Fabert

A 2/4 de 8 sortim de Vic . L’itinerari que fem amb el cotxe és el següent: Vic, Ripoll, Camprodon, Molló i Fabert. Total 73 kms.
Arribem a ¾ de 9.

Deixem el cotxe aparcat a la placeta del poble.
Fabert està situat a 1.387 m. d’alçada entre el Serrat de les Moreres i el Torrent de Fabert, i agrupa la població d'aquesta petita vall, formada per l'esmentada torrentera, en un nucli de deu o dotze cases, on només hi ha quatre habitants fixos durat tot l'any. L'encant de Fabert recau en la seva tipologia i integració en el paisatge, i cal destacar que a inicis dels noranta, el Servei Meteorològic de Catalunya va ubicar-hi una estació meteorològica automàtica. Així doncs, gràcies a les noves tecnologies, podem saber quin temps fa a Fabert. La tranquil•litat que es respira en aquest poble és total.

Veinat de Fabert

L’excursió d’avui serà una ruta circular. D’anada pasarem per les Basses de Fabert i de tornada baixarem per la Collada de Prats.

Recorregut

Ens posem a caminar a les 9. Cal dir que avui el dia es presenta magnífic. Ja era hora. Només en cal anar seguint la ruta que tenim carregada al GPS que coincideix amb les marques grogues i blanques que anem trobant durant tot el trajecte fins arribar al Coll. La pujada és força llarga però va pujant suaument sense gaire desnivell. Les vistes cada cop són més amplies. Veiem el Costabona, Roca Colom i més endavant el Canigò.

En ple ascens a les basses de Fabert

Al fons el massís del Canigó

Tardem 1h. fins arribar a les Basses de Fabert; ens trobem a 1622 m d’alçada; al fons ja veiem la silueta de la Torre del Mir. La sorpresa és que està tota ella envoltada de bastides.

Anem progressant i una vegada a la pista que ve de Coll D’Ares, seguim per la dreta fins arribar al trencall de la torre; finalment veiem la gran sorpresa. La torre del Mir està en fase de restauració total. El camí d’aproximació a la torre està del tot “obert” i tot el seu voltant completament malmès. Quedem molt parats davant d’aquesta situació. Demanem permís per acostar-nos-hi per poder fer unes fotos i marxem de seguida; doncs hi ha molt d’enrenou. Esperem i desitgem que aquesta Torre torni al seu estat habitual així com tot el seu entorn. De tornada parlem amb un senyor i ens comenta que fa pocs dies la Torre va rebre un fort impacte d’un llamp i va quedar molt malmesa.

Estat actual de la Torre del Mir

Vista de la torre a l'Agost del 2007

La ciutat de Prats formava part d’un dispositiu de defensa important com ho demostren les muralles del segle XVII. Accessible a totes les estacions, la Torre del Mir constitueix un remarcable mirador sobre el Vallespir i el massís del Canigó.

Una mica d’historia:
La Torre del Mir data del segle XIII. Originàriament nomenada « Torre de Castellar », fou construïda en aquest lloc estratègic per Jaume II de Mallorca, per vigilar amb les seves veïnes, l’antiga frontera entre el regne d’Aragó i França, desprès de les llacunes de defensa constatades en els combats de 1285.

Restaurada al segle XIV sota Pere IV d'Aragó, serà abandonada com la majoria de les torres a senyals quan el Tractat dels Pirineus el 1659 faci retrocedir el traçat de la frontera.

Fou nomenada Torre del Mir al segle XVI, del nom de la masia situada a sota.

La seva posició, a 1540 m d'altitud, li valdrà d'escapar a les destruccions del XVIIè del qual seran l'objecte la majoria de les fortificacions. Aquestes torres són edificis destinats a comunicar informacions d'ordre militar per focs, a la nit, o fums el dia. La Torre del Mir permetia vigilar el coll d'Àres i comunicar amb les torres de Cabrenç, sobre el municipi de Serrallonga, i la Torre de la Guàrdia sobre Prats-De-Molló.

La Torre del Mir és un edifici de plànol circular amb talussos a la base, de 10 m de diàmetre i 9 m d'alçada; construïda en còdols de calcària i d'esquist de manera sumària escairats. Era abans envoltada d'una plataforma circular proveïda d'arqueres; només el mur de socolada d'aquesta plataforma és encara al lloc. Cap al nord-oest, un fossat a estat condicionat per reforçar l'aïllament de la torre en un sector naturalment mal defensat. La porta, del qual el marc a desaparegut, és cap al sud-est , el seu llindar és establert a aproximadament 1,50 m del sòl .
La copa de l'edifici revela tres nivells encorbats en cúpula. La comunicació entre els pisos és assegurada per una escala a vius molt estret, mesurat en l'espessor de la maçoneria. Propietat de l'Estat, Ministeri de l'Agricultura.
Municipi gestor per arrendament emfitèutic
(Informació: www.languedoc-roussillon.culture.gouv.fr/ )

Abans molt nombroses, sobretot en el Vallespir, els Albères, els Corbières i els Fenouillèdes, aquestes torres constituïen una xarxa excepcional d'obres de vigilància .

No subsisteix actualment més que una quinzena d'aquestes obres, a més o menys bon estat, que es visualitzen entre l’un i l’altre costat al llarg del traçat de l'antiga frontera.

Esmorzem en un pla tot contemplant la silueta de la torre.

De tornada passem per Les Basses de Fabert però ara seguim en sentit contrari i ens dirigim cap a la Collada de Prats. Seguim primerament uns senyals de color groc i blancs. Passem per varies tanques de filats i en més d’una ocasió ens cal “saltar” per llocs ben agosarats.

Durant la baixada anem contemplant tot el camí que hem fet en l’anada.

Gaudim d’unes vistes molt àmplies. Passem per sota l’oratori de Sant Pere. Més endavant els senyals són de color groc. Al fons veiem tot el veïnat de Fabert arrecerat al costat de la muntanya. A mesura que ens anem acostant al poble el camí cada vegada és més estret i cal anar molt en compte de no relliscar; doncs està molt moll i enfangat. Finalment travessem la Riera i arribem al poble de Fabert a la una del migdia.

Avui hem fet una bonica excursió on hem pogut gaudir d’amplies vistes panoràmiques.
La sorpresa ha estat el “veure” La Torre del Mir en aquest estat de restauració. Esperem poder anar-hi una vegada acabades les obres i tornar a disfrutar de la vista i de l’entorn d’aquesta torre.

Recorregut: 12’45 kms.

Arribem a Vic a ¼ de 3.

Castell de la Popa o de Castellcir (Sant Martí de Centelles)

11 de Juny de 2008

La ruta al Wikiloc

La Rovira de Cerdans – Castell de la Popa – Sauva Negra – La Rovira de Cerdans

Marxem de Vic a 2/4 de 8. Agafem la C-17 en direcció Barcelona i la deixem a la sortida de Centelles per anar a buscar la C-1413b en direcció a sant Martí de Centelles. Fem uns 3 kms. d’aquesta crta. fins a trobar un pal indicador a la dreta on diu: La Rovira de Dalt o de Cerdans. Fem 3 kms d’aquesta pista sense asfaltar però en bon estat pujant en fort desnivell i arribem a la Rovira de Cerdans. Deixem el cotxe en un pla i ja a les envistes del castell de la Popa. Estem a 886 m. d’alçada. Fins aquí hi han27 kms.

Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. El dia es presenta de moment amb boira però sembla que veurem el sol. Tindrem un bon dia.

El recorregut escollit va per una zona relativament desconeguda, ja que, llevat del primer sector, gairebé no existeixen senyals i no obstant ens permet descobrir punts molt interessants dins l’entorn dels Cingles de Bertí: La Popa de Castellcir i els boscos de la Sauva Negra entre els límits de les comarques d’Osona i el Vallès Oriental (subcomarca del Moianès).

Recorregut

El nostre primer objectiu es arribar al castell de la Popa. Només ens cal anar seguint en direcció a ponent. El veiem durant tot el trajecte. Tardem uns 35’ en arribar-hi. No presenta cap dificultat en el seu recorregut.

La Popa de Castellcir (840 m.), data del s. X i no està en massa bon estat degut a l’espoliació continuada que va patir a començaments del segle XX. Hi ha fotos de l’any 1920 on encara es veia en bon estat.

Dalt del castell hi queden també les restes de l’ermita romànica de Sant Martí, actualment molt malmeses. Una altre cosa destacable és la cisterna a on, tot i la seva antiguitat, s’observen indicis que la primitiva construcció ja tenia les conduccions de les aigües amagades per dins dels murs (enlloc d’anar vistes, com era el costum a l’època). Tant sols afegir que esperem i desitgem que ben aviat puguem veure com es consolida i es restaura aquest castell.

Entrada al castell de la Popa

Ermita de Sant Martí

Restes del Castell de la Popa

Vista des de la Popa

Alguna referència sobre el castell de Castellcir.

L’any 1107 aquest castell era de Guillem Ramon d’ Òdena, un dels membres del llinatge dels Òdena, sembla ser una família força conflictiva.

Més tard el 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell.

La saga desapareix cap a l’any 1348 a causa de la Pesta Negra, per més que sobrevisqués Almanda, una de les filles. El 1363 el castell passa a Guilabert de Centelles que el rep de mans del rei, tot i que la crònica no diu qui era aquest rei. Poc després passa als Bell-lloc. Vint anys després Ramon de Planella el compra juntament amb els Mura i Granera, que el mantenen fins el 1942. La història no diu res més, però el fet es que avui està totalment abandonat i cada dia més degradat.

Se’l coneix també com el "castell de la Popa" per la seva forma de vaixell

Desprès de fer una detinguda visita donem la volta per la banda esquerra i així haurem encerclat tota la fortificació.

Anem baixant seguint una camí força estret pel costat de la riera i al arribar a baix al pla, ja


podem contemplar, dalt la carena d'enfront, la bella silueta del castell de la Popa.

Seguim el camí, ara cobert per una vegetació molt ufanosa amb unes herbes molt altes i quedem ben molls de peus i cames.

Cal dir que tota aquesta zona també rep les pluges d’aquests dies, on plou gairebé cada dia.

Ara ens cal creuar la Riera de la Sauva Negra. En aquesta ocasió ho fem passant directament pel mig.

A partir d’aquí observem un canvi radical en la vegetació; estem entrant a la Sauva Negra.

El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt., que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Vallès Oriental), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona). Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit a la capçalera torrent de sauva negra) . Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.

La Sauva Negra és un petit espai natural (67,35 ha.) protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquest paratge és molt desconegut i atresora un dels boscos més diversos i atractius de les comarques barcelonines. Faigs, roures, pi roig, blades, aurons, trèmols, moixeres i avellaners, són un tast de la gran diversitat d’arbres caducifolis que donen color a la tardor en aquesta fondalada.

Dins hi trobarem la font sulfurosa de la Sauva Negra N 41º47.006’ E 2º11.148’

Finalment sortim a una clariana i ja som a la urbanització Puigsagordi. Cal superar una forta pujada per una crta. asfaltada i arribem al punt de sortida de l’excursió d’avui.

Alçada màxima: 953 m.

Alçada mínima: 685 m.

Desnivell total: 393 m.

Recorregut: 11'34 kms.

Avui també hem disfrutat d’un dia esplèndid sense massa calor.

Arribem a Vic a ¾ d’una

Salga Aguda (La Quart)

4 de Juny de 2008

La ruta al Wikiloc

Sant Pere de la Portella – Ascensió al Salga Aguda – Sant Pere de la Portella.

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Agafem l’Eix en direcció Manresa i el deixem a la sortida d’Olost. Continuem fins a Prats i aquí seguim en direcció a Gironella; a l’alçada del poble de Sagàs deixem aquesta crta. per dirigir-nos cap a Sant Maurici de la Quart. Continuem aquesta crta. i passem per l’ermita de la Mare de Deu de la Quart i finalment desprès d’uns 8 kms arribem al monestir de Sant Pere de la Portella. Fins aquí arriba la crta. asfaltada.

Tot aquest itinerari està senyalitzat amb rètols a la crta.

Fins aquí hem fet 55 kms.

Deixem el cotxe davant mateix del monestir.

El cim de Salga Aguda vist des de la Portella

Avui fem una ascensió molt directa a un dels cims més altius i emblemàtics de tota la serralada que hom anomena Picancel. Canals i agulles montserratines caracteritzen aquest entorn dur i solitari. La cresta final del Salda Aguda és fàcil, però presenta alguns pasos força aeris. La vista per contra, és grandiosa, i fa d’aquest cim un dels millors miradors del baix Berguedà.

Comencem l’excursió d’avui a ¾ de 9. Avui gaudim d’un dia esplèndid.

Ruta prevista

Ruta que fem nosaltres

Situats davant l'església, (800 m d’alçada), travessem el pati i baixem de cara a ponent per un caminoi senyalitzat amb marques rodones de color groc. El primer senyal el trobem en un corpulent freixe. Tot seguit, en un collet, trobem la pista de la Portella, que no prenem, per tal de baixar a la ribera, pel bac del serradet. En arribar al riu (Ribera de la Portella), trobem una altra pista que seguim a la dreta, amunt, per la solana, en direcció a Cal Periques. Al capdamunt del repetjó, prenem a l'esquerra el trencall que ens duu a la casa de Campdou, però el deixem en arribar a un barranc secundari, que davalla de Saldaguda (15 min). Just a sota tenim el vell pont de Campdou, ara inutilitzat, que fou construït a mitjan s. xx. Així doncs, deixem la pista d'accés a aquesta casa i girem a la dreta (N), clot amunt, per una pista de desemboscar que remunta el fons del barranc. Quan portem 10 minuts torrent amunt, la pista tomba i entra en una clotada fonda sobre la qual s'alça un pany de cingle conegut per la roca de la Veu. Tot seguit cal deixar la pista, que mor poc més amunt, enfilar (N) una costa rocosa i erma, sense camí fressat, parant atenció a no perdre els senyals de pintura. El pendent és fort, però la roca conglomerada ofereix bona adherència. El paisatge que ens envolta és aspre i dur.

Per l'obertura del barranc es veu el monestir de la Portella, enfilat dalt d'un carener. Un quart més amunt (40 min), superada una petita cresta, s'assoleix un replà anomenat el Roure Tou, on es troba un vell camí de desemboscament.

Seguim aquest camí o el corriol senyalitzat, s'arriba igualment, després d'una duríssima pujada, al coll del Tell (986 m – 50 min). Aquí cal estar atent al canvi de senyals; ara són amb marques de colors blau i verds fins arribar al cim.

Aquest collet està unit directament al cim de Saldaguda, però un ressalt de la carena, difícil de desgrimpar, impedeix iniciar-hi l'ascensió al cim. Així, doncs, deixeu-vos portar pel corriol, que travessa suaument el coll i emprèn la baixada cap a Vilada.

Desprès d'unes marradetes i unes desenes de metres baga avall, trobareu un trencall a la dreta, senyalitzat i ben evident, que torna amunt i assoleix el collet de Dalt del Tell, collada bessona de l'anterior, oberta més enllà del ressalt esmentat. Ara comença l'ascensió per la carena (NE), primer planera i boscosa i, després, progressivament més aèria i feixuga. La panoràmica és tot un espectacle i la sensació de buit sota els peus impressiona. La cresta és força dreta però prou ampla, i tot i l'absència de camí, es corona el cim sense problemes (1h 30min).

Saldaguda, també anomenat serrat de Salga o Salga Aguda, té una silueta airosa i està voltat de cingles i codines, que li ofereixen una panoràmica molt aèria. Es veu a vol d'ocell el laberint de canals, clots i serrats que caracteritzen aquesta regió muntanyosa dominada pel conglomerat montserratí. Cap al N, s'obre la vall del Mergançol on s'estenen les viles de Borredà i Vilada. Per darrere s'alcen les muntanyes de la Gotzera, Tastanós, cingles de Castell d'Alareny i el muntanyam de Frontanyà.

S'hi domina la vall de la Portella i el santuari de la Quar, i entremig d'ambdós temples, el rosari de cingles anomenats Torre Grossa, serrat de les Busaroques, Serrat Rodó i serrat de Galter.

A dalt el cim disfrutem d’una gran vista panoràmica. Tenim un dia magnífic.

video
Panoràmica Salga Aguda

Esmorzem a dalt del Salga Aguda a 1.172 m.

Cal dir que tot i que portem l’itinerari molt ben detallat, perdem les marques grogues i continuem el camí seguint una pista molt dreta per desemboscar i anem pujant amunt per la “vía directíssima” i al final ens cal fer una solemne grimpada per aconseguir el pic.

Fem la baixada seguint les marques com cal (durant molt tros del recorregut) i ens adonem del lloc on hem comés l’error en la pujada. Ha estat un senyal col.locat a l’altre banda de la Riera que no hem sapigut veure degut al cabal que baixa per la Riera. Doncs calia passar per el mig de la Riera. Cal estar molt atent en aquest punt. Tardem 1h 30’ en fer la baixada.

Ja ha arribat l'esclat de la primavera

Al arribar al monestir de la Portella visitem les obres de restauració que hi estan fent. Estan acabant de cobrir la part dels claustres. Hi notem molta millora des de l’ultima vegada que el varem visitar (15 de novembre del 2000).

L’origen del monestir de la Portella es remunta al final de segle X, quan fou fundat pels senyors del desaparegut castell de la Portella. Al 1007 hi havia una comunitat de monjos protegits pels “Senyors de la Portella” i l’abat Oliba. Durant la guerra Carlina, la Universitat de Cervera s’hi traslladà. El temple actual, molt modificat, conserva l’absis i una massissa torre quadrada d’època romànica. A l’interior s’hi venerava un Santcrist de mida natural, del segle XII o XII, que fou cremat durant la guerra civil. Adjunt al temple hi ha un petit claustre del segle XV. Aquest monestir, declarat d’interès cultural, actualment és en procés de restauració.

De tornada fem una parada a l’ermita de la M. de D. De la Quart. Aquesta ermita està situada en un lloc molt encimbellat visible des de tota la contrada i pintada de color blanc. Cal dir que sovint anant d’excursió per la Comarca d’Osona es fa ben visible.

Arribem a vic a ¾ de 2. Avui per fi hem tingut un dia esplèndid.

Recorregut: 9’07 kms.

Desnivell: 372 m.

Informació: http://www.borredaturisme.com