Serra dels Bufadors (Santa Mª de Besora)

21 de Maig del 2008

Coll de Beví – peu cinglera Serra dels Bufadors – Els Bufadors – Carena Serra dels Bufadors – Coll de Beví.

Avui també sortim a 2/4 de 8 de Vic, com ja és costum, en direcció a S. Quirze de Besora per continuar cap a Sta. Mª. De Besora. A la sortida del poble en direcció a Vidrà, trobem un desviament a l’esquerra que indica “a Ripoll per Llaés”; seguim aquesta pista encimentada 3 kms. fins a trobar un indicador a l’esquerra on diu: Coll de Beví. Deixem el cotxe aparcat al costat esquerra de la crta. Fins aquí hem fet 33 km.

Els bufadors són uns forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Mereix la caminada pel meravellós indret on es troben els forats, ja que la seva situació a la part baga de la serra dels bufadors fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha al terra. Si ens hi acostem notarem que l’aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem més forats. Aquí el terreny és inestable i no s’aconsella entrar dins els bufadors. És un indret de gran bellesa que té un aire màgic.

Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. Des del Coll de Beví, a 918 m., seguim la crta. en sentit contrari durant uns 100 m. fins atrobar un indicador a la nostra dreta on ens indica el camí a seguir. Només ens cal anar seguint aquesta pista resseguint el peu de la cinglera de la Serra dels Bufadors. Ignorem el camí que va fins a la casa del Beví Xic, per continuar per la dreta i remuntar fins a un petit collet al final de la carena. Deixem la pista que baixa en direcció ponent per desviar-nos a la dreta (hi ha un senyal indicador) per una pista menys marcada i que abandonem, per continuar per un camí també a la dreta al cap de pocs metres. Aquest camí va paral·lel a la pista, encara que més enlairat, durant uns metres i després segueix per la baga. Quan el camí planeja i és més evident, trobem un corriol que s’enfila a la dreta i amunt, pujant un marge just al començament, que es fa difícil de superar sense l’ajuda de les mans i d’algun boix. Aquest punt és “clau” per poder arribar-hi.

Al cap d’un centenar de metres arribem a l’entrada dels Bufadors i al primer dels avencs, just a la base d’un pi que és el que més bufa habitualment.

A partir d’aquí el camí s’endinsa en les formes laberíntiques de l’indret.




Després de superar la pujada i quan s’arriba a una petita plaça coberta de vegetació i envoltada de parets de roca, si ens desviem a la dreta entrarem a la gran esquerda dels Bufadors, on hi trobem un faig entravessat. El lloc és de gran bellesa.


Continuant el camí principal dels Bufadors cap a llevant. Des d’aquest punt, un camí continua per la carena, amb algun punt on haurem d’ajudar-nos amb les mans. El camí segueix pel llom de la carena superant el turó dels Bufadors a 1.006 m. En aquest punt hi esmorzem.

Des de la carena, podem gaudir d'unes vistes panoràmiques de la zona i, mirant enrere, veiem perfectament per on hem passat fins ara. Només ens cal seguir el camí que travessa la carena i baixa, a poc a poc, cap a la vall per l’altre banda fins a decantar-nos per la baga en el segon tram del recorregut i arribar de nou al Coll de Beví, inici de l’excursió (lloc on hem deixat el cotxe).

Recorregut: 7’34 kms.

Excursió molt variada i amb un temps excel·lent.

Marxem a les 12 del migdia i poc abans de la una ja som a Vic.

Informació: Mapa-Guia. Puigsacalm /Bellmunt. Ed. Alpina.

Graus de la Donada i Casadavall (Rupit)

14 de Maig del 2008

Graus de la Donada i Casadavall

Aquesta complerta excursió circular, ens ha de permetre recórrer en la seva totalitat, per baix i per dalt, dues de les cingleres del municipi de Rupit, gaudint, per una banda, d’unes àmplies vistes sobre la Vall de Sau i les Guilleries i, per altra, de les espectaculars parets verticals que li donen a aquest altiplà del Collsacabra el seu perfil tan característic. A més a més, té l’al.licient de que si es fa després de fortes pluges (com és el cas d’aquests últims dies) a la zona, podrem contemplar tres salts d’aigua: el conegudíssim Salt del Sallent (que, poc o molt, sempre raja), junt amb els del Gravet i del Ripol, més infreqüents.

Sortida de Vic a 2/4 de 8, amb molta boira, en direcció Rupit. Al arribar a Rupit seguim la crta. asfaltada en direcció a Sant Joan de Fàbregues i deixem el cotxe al Pla de Fàbregues. Total fins aquí hem fet 37 kms.

Fem l’inici de la caminada a ¼ de 9 des del Pla de Fàbregues amb un temps assolellat. Un cop deixat el vehicle anem baixant per la mateixa pista que finalment s’apropa a l’aigua just en el punt on es troba el Salt de Sallent. Degut al gran cabal d’aigua que hi passa, ens cal fer força marrada per poder arribar a l’altre costat de la Riera. Finalment ho aconseguim.

Salt de Sallent

Seguim la pista amunt, fins arribar, per la dreta, al mirador d’aquest impressionant estimball, d’uns cent-vint metres d’alçada, en un punt on s’ha condicionat una barana per evitar ensurts. Apart del salt, veurem també un dels perfils més coneguts del Collsacabra, l’Agullola, enorme roca separada de la cinglera, suspesa sobre la Vall de Sau. Aquesta silueta ens acompanya tot el matí

Tornem a la senda principal en un punt on hi ha un pal indicador. Veurem que la pista s’enfila a l’esquerra, però nosaltres seguirem pràcticament en angle recte a la dreta (al terra hi ha una estaca de fusta que marca els itineraris de la contrada), per sobre una petita esplanada herbada que sembla acabar en el buit. Estem a la part superior del Grau de la Donada.

Cinglera Grau de la Donada

En arribar a aquest punt, veurem com el camí davalla arrapat a la pedra en fortes ziga-zagues, i és per aquí per on s’ha de baixar. Cal anar en compte, ja que és un camí molt inclinat, però no és vertiginós, ja que la vegetació tapa l’estimball. Després d’unes quantes giragonses tancades, s’arriba a una cruïlla, on per la dreta surt un caminet que porta a la Gorja del Sallent.

Nosaltres seguirem per l’esquerra fins que veiem que el camí comença a fer una diagonal recta i decidida cara avall. En aquest punt cal parar compte a una desviació que hi ha a mà esquerra, perquè és per on hem de seguir. Tot i ser un punt una mica perdedor, cal tenir en compte que és la primera cruïlla que es troba uns metres més enllà de la que porta a la base del Salt del Sallent (per si portem altímetre, ens trobem a 685 metres d’alçada).

Ara agafarem aquest sender que és pràcticament planer, que discorre entre un alzinar, passant per diverses zones on veiem algunes esllavissades de les roques. De tant en tant, val la pena parar i mirar enrere i amunt, per veure els característics roquissars que formen aquests cingles. El camí acaba just a l’arribar al Torrent del Gravet, en un punt on hi ha un batibull de roques i pedres, que composen la llera d’aquesta riera. Per sobre nostre veiem el Salt del Gravet.

video

Salt del Gravet

Passarem a l’altra banda per on ens sigui més còmode (hi ha alguna fita que ens pot ajudar) i ens trobem amb l’inici d’un camí més ample (de fet és una pista per treure llenya) pel que seguirem.

Hem deixat el Cingle de Pujolràs i entrem al de Casadavall.

En poc més d’un quilòmetre, tornem a passar un torrent, en aquest cas molt menys marcat que l’anterior, on es forma, el Salt del Ripol.

Sota el Salt del Ripol

video
Salt del Ripol

Al cap d’una estona d’anar per aquest camí arribem a una cruïlla. S’ha de seguir per una pista pedregosa que s’enfila a l’esquerra, però que ràpidament es torna planera, encara que està més malmesa que l’anterior.

En uns quatre-cents metres el camí arriba a un replà rocallós i de marcat color rogenc, on sembla que no hi hagi sortida.

Cal aturar-se un moment i contemplar el paisatge que se’ns obre al nostre voltant, per una banda el Cingle de Casadavall i més al lluny la llarga Cinglera del Far, gran balconada sobre la Vall de Sau. Al davant tenim la paret vertical que forma el Grau de Casadavall, obstacle que hem de salvar.

Grau de Casadavall

Cal parar compte, perquè, uns cinc metres abans d’arribar al replà, a mà esquerra es veu un caminet que puja amagat entre el bosc d’alzines. És una senda força fressada, i molt ben assenyalada amb monjoies, fins enllaçar amb el Grau. Seguirem aquest sender, que va fent giragonses enlairant-se de forma decidida, fins arribar a una petita balconada sobre la Cinglera del Far i la vall que s’obre als seus peus i que deixa a la vista la paret del grau pel que estem pujant.

Uns pocs metres més amunt, ens trobem de sobte que el camí està empedrat, pujant molt decididament en ziga-zagues continuades, fins arribar a una tanca de filferro pel bestiar, que passarem, per trobar-nos dalt del cingle, en una cruïlla de camins. Haurem salvat, de cop, un desnivell d’uns 200 metres d’alçada.

La perspectiva visual canvia completament, d’anar enmig del bosc voltat de roques i d’alzines, que en algun moment ens han obligat a ajupir-nos, ens trobem en una planúria, amb pastures, masies disperses i amb una vista molt ample. La retallada Cinglera del Far, les muntanyes de Les Guilleries, la cua del Pantà de Sau, el perfil del Massís del Montseny i l’Agullola en primer terme ens ofereixen una excel.lent panoràmica del nostre entorn. Ens trobem a 930 metres, punt zenital de la ruta.

Cinglera Grau de Casadavall

Per iniciar la tornada hem de tenir clar que s’ha de seguir el perfil de la cinglera, sempre haurem d’anar pel camí més proper al precipici. Veurem un pal indicador i una estaca de fusta com la que hem trobat al baixar el Grau de la Donada. Seguirem a l’esquerra per la pista, que passa una sòlida tanca metàl.lica i que en suau davallada ens apropa a la vora dels cingles des d’on tenim unes vistes panoràmiques àmplies. La pista perd traça i passa per uns prats als peus del Mas de Casadavall, tancats per una filada pel bestiar, que ens menen al Torrent del Ripol i d’aquí ens anem dirigint a Can Miquel, on hi ha una nova cruïlla, marcada de nou per una estaca de fusta. Seguirem cap a l’esquerra en el sentit de la cinglera, fins que la pista es converteix en un camí, que va perdent alçada i amplada. Anirem per un sender evident, amb moltes fites de pedra a la vista, que s’endinsa a l’altiplà fins arribar al Torrent del Gravet, que hem de saltar.

Passada la riera, el camí torna a eixamplar-se i en lleugera pujada ens duu a la part superior de la Cinglera de Pujolràs, per començar a baixar en direcció al Salt del Sallent. Passarem una nova cruïlla de camins amb el corresponent pal indicador i en poca estona ja veurem per sota nostre el sender per on hem començat la davallada a aquest cingle.

Seguim el camí principal fins arribar al Salt de Sallent. Al arribar en aquest punt ens cal travessar-lo i la manera més ràpida i còmode és passar-lo descalç.

Arribats a l’altre banda ens equipem de nou i fem la curta pujada fins arribar al cotxe; final de la caminada d’avui. Abans de marxar, contemplem a l’altre banda de la vall el recorregut que hem fet, tant per la part superior com inferior dels cingles de Pujolràs i Casadavall.

video

Salt de Sallent

Recorregut: 12 kms.

Marxem a ¼ de 2 i arribem a Vic a les 2.

Avui ha estat una ruta magnífica doncs hem pogut contemplar tots els salts d’aigua que hi ha al llarg del recorregut. L’aigua per fi a arribat a dojo !!!

Informació: www.madteam.net

Sant Sadurní de Rotgers (Borredà)

7 de Maig del 2008

Borredà – GR-4 – S. Sadurní de Rotgers – PR(verdes i blanques) – GR-241 – Borredà.

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Borredà passant per la C-17 i poc abans d’arribar a Ripoll, davant del Restaurant Villaura, trenquem a l’esquerra per agafar la Crta. C-26 passant per les Llosses i finalment arribar a Borredà. Total 60 kms.

Deixem el cotxe a la plaça major del poble; punt de sortida de la ruta d’avui.

A ¾ de 9 iniciem el recorregut. Avui el dia es presenta molt bo; de moment amb un sol esplèndid.

Sant Sadurní de Rotgers és una de les esglésies romàniques més emblemàtiques de la comarca i recentment ha estat restaurada amb gran encert. Aquesta ruta segueix l’antic camí de Borredà a la vall on està enclavada aquesta església. Per la seva antiguitat, aquest camí té un elevat interès propi; la tornada es fa per pistes i camins més moderns, envoltats del típic bosc d’aquesta zona.

La ruta comença a la plaça Major de Borredà (853 m.) . Abans o després de fer la ruta, val la pena donar una volta pel nucli antic d’aquest poble. Tot el nucli històric està molt ben conservat i es respira un ambient de temps passats.
Seguim les marques del GR 4. Al passar per les afores del poble contemplem antigues masies molt ben restaurades i convertides en cases de segona residència.

Després de deixar els camps de la sortida del poble i abans de començar una curta pujada, es veuen unes pedres planes en un petit prat a l’esquerra. Són saleres, pedres sobre les quals es posava sal per al bestiar per complementar la seva dieta.
Antigament, era tanta la importància d’aquest camí que es va empedrar en algunes parts per evitar-ne l’erosió. Hi ha un excel·lent exemple d’aquest treball en el curt tram de pujada ja que l’erosió ha deixat al descobert la tècnica utilitzada. Les pedres no es col·locaven de pla (sortirien del seu lloc amb massa facilitat) sinó que s’enterraven de costat perquè aguantessin millor el pas d’animals i de persones i les inclemències meteorològiques.

Just als passar per el punt més elevat de la ruta d’avui a 1.040 m., trobem una gegantesca excavadora que obre una crta. per a poder extreure grans blocs de pedres. Quedem estupefactes...

Poc després el camí surt d’un camp i desemboca en una pista. A l’esquerra s’arriba a l’església de Sant Sadurní de Rotgers.

L’església romànica de Sant Sadurní de Rotgers (segles XI i XII), des de la seva restauració, (any 2007) ha estat inclosa en la xarxa de monuments visitables de la Diputació. Per 2 € (1,35 € els nens i els pensionistes), us donaran una informació molt completa sobre la història i la construcció de l’església. És del tot recomanable. Consulteu els horaris d’obertura.


Seguint la cresta de darrere de l’església, arribarem en un parell de minuts a unes restes de murs adossats a una paret rocosa. Són les restes d’una o dues cases medievals, de la mateixa època que l’església. S’hauria d’imaginar unes cases amb una o dues estances i una teulada d’un sol pendent.

En tornar enrere per iniciar el camí de retorn a Borredà, surt una pista a mà dreta que porta a un extens pla i, a la dreta, les ruïnes d’una casa sobre un petit llom. És la casa del Putxot. Lloc tranquil per descansar i gaudir del paisatge. Cap al sud-oest es divisa a la llunyania la casa de l’Obaga a mitja alçada del bosc, també abandonada.
Cal que seguiu el GR que hem fet de pujada fins al Pontarró on trobareu la cruïlla, a la dreta, amb les marques blanques i verdes que baixen per la banda dreta de la vall del Pontarró, primer a tocar del torrent i després més allunyats. En el collet de Capdevila trobareu unes marques blanques i verdes cap a la dreta que us portarien fins a Vilada pel Pradell i Santa Magdalena de Guardiolans. La nostra ruta segueix per l’esquerra, també amb marques blanques i verdes. Passarem pels camps de la casa de Capdevila i arribarem fins al Pati.

Una vegada trobem les marques blanques i vermelles del GR 241, cal seguir-les cap a l’esquerra per retornar novament a Borredà.

Arribem a Borredà a 2/4 d’una i a ¾ de 2 ja som novament a Vic.

Distància del recorregut: 11 kms. (4 kms en l’anada i 7 kms tornada)

Temps aproximat: 4 hores.

Senyalització: Marques vermelles i blanques fins a Rotgers (GR4), marques verdes i blanques fins al Pati i marques vermelles i blanques (GR241) fins a Borredà.

Punt d’inici: Plaça Major de Borredà.

Punt final: Plaça major de Borredà.

Cartografia: El Berguedà. 1:50000 Institut Cartogràfic de Catalunya

Avui hem conegut un nou entorn de la Comarca del Berguedà.

Ruta facilitada per el Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà.

Breu informació de l’ermita de Sant Sadurní de Rotgers:

S’hi accedeix amb cotxe per la carretera que va de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà

Sant Sadurní de Rotgers és una antiga església sufragània de Borredà situada al sector N del terme, a 970 m d'altitud, en un terreny boscós i despoblat (als segles XIII i XIV esdevingué parròquia independent).

L'edifici és dins de la propietat del mas dels Torrents, però té més a prop la casa de la Cirera; aquesta és una antiga vila rural, esmentada des del 901.
L'església es troba en el llom d'un petit serrat, al centre d'una vall i envoltada d'una espessa vegetació. És coneguda des dels anys 938 i 982 en què apareix ja com a propietat de Ripoll. Al segle XI se'n va construir la capçalera, formada per un absis amb faixes i arcuacions cegues llombardes i un principi de nau que va acoblar-se amb la primitiva nau preromànica. Com a característica, aquest absis té a dintre un fris de pedres en espina de peix o opus spicatumque fa la volta de tota la conca absidal.

A mitjan del segle XII es reféu l'antiga nau, que fou acoblada a la capçalera del segle XI; la nova edificació, que té un campanaret graciós i esvelt de torre de secció quadrada i de dos pisos al mig de la volta de la nau, es va consagrar el 7 de desembre de 1167 i es manté encara com un dels edificis romànics més evocadors del país, semblant al de Sant Andreu de Llanars, del Lluçanès.

Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal de l’altar d’aquesta ermita, datat vers el 1200.

S. Sadurní. Detall del frontal de Rotgers.

A un extrem del llom del mateix serrat de l'església, hi ha unes ruïnes importants que hom creu que poden ésser les del Palatio Rodegarii, esmentat des del 938 i que sembla haver estat la residència del magnat Rotger, que va aprisar el lloc i li donà el seu nom.

Visita virtual de l’ermita de Sant Sadurní de Rotgers

Taga (Bruguera)

1 de Maig de 2008

Ascensió al Taga des de Coll de Jou.

Sortim de Vic a ¼ de 9. Seguim en direcció Ripoll, Ribes de Freser, Bruguera i finalment arribem a dalt al Coll de Jou a 1.628 m. Total fins aquí 64 kms.

El dia es presenta molt bo però amb força fresca. Ara en el moment de començar l’excursió (2/4 de10) estem a 3’5 ºC; esperem que el sol d’aquí poc comenci a escalfar de valent.

Ens cal superar un desnivell de 421 m.

El Taga és una muntanya del Ripollès. Separada de la Serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. Encara que no és una muntanya gaire alta, la seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter el fa un punt de referència de la comarca. A més és un mirador esplèndid dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Es troba totalment desforestada i ocupat per prats de pastura.

Ascensió molt fàcil i divertida al Taga. Aquesta ascensió és molt recomanable per iniciar la gent a la muntanya, ja que no és molt llarga i no presenta cap dificultat. Si hi ha una mica de boira pot ser força perdedor. El descens és molt ràpid.

Comencem a pujar. La pendent inicial és molt pronunciada i permet pujar molt a poc a poc. Encara que durant l’ascensió no trobem gent, al arribar a dalt al cim ens sorprèn de veure una gran multitud; ja que és un cim molt concorregut i la gent hi accedeix per diversos llocs. Avui és un dia molt indicat per sortir d’excursió.

Des del cim a 2.045 m.; excel·lents vistes al Pirineu oriental, sobretot al Puigmal, que tot nevat impressiona encara més.

Fem la pujada amb ¾ d’hora. Només arribar a dalt al cim, trobem uns coneguts de Vic.

A la carena hi bufa un vent molt fort. Esmorzem arrecerats del vent. Compartim l’esmorzar amb el gos negre de la casa de Mitjavila; en una altre ocasió varem fer el trajecte junts des de St. Martí d’Ogassa.

Fem la baixada en ½ h.


De tornada passem per la vessant d’Ogassa continuant per la mateixa crta.

Fem una parada a Ogassa, que per cert està molt animat. Avui ha sortit molta gent.

Durant el trajecte de Ripoll a Vic, trobem una cua immensa de cotxes “parats” de més de 12 kms de caravana. Impressionant....Tothom vol sortir a la mateixa hora.

Menys mal que la cua és en sentit contrari.

Arribem tranquil·lament a Vic a 2/4 de 2.

Ha estat un matí ben aprofitat.

El Quer (voltants de Susqueda)

30 d’Abril del 2008

Casa Nova de Montdois – Baixada del Quer – Casa del Quer – Pujada pel camí del Quer – Casa Nova de Montdois.

La ruta al wikiloc

Sortim a l’hora habitual a 2/4 de 8. Avui anem en direcció cap el Pantà de Sau per continuar cap a l’Hostal de la Riba i seguir la crta. encimentada que passant per sota els cingles de Tavertet arriba a Sant Joan de Fàbregues i Rupit. Seguim aquesta crta. fins a un revolt on hi ha una alzina al mig i amb un indicador. Cal seguir a la dreta en direcció a Montdois. Passem per davant de la casa del Casal (molt restaurada i transformada) i del Santuari de Montdois; i continuem fins just a l’entrada de la tanca de la casa Nova de Montdois. Fins aquí hem fet 32 kms.

Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9. Ens trobem a una alçada de 913m. El dia es presenta molt bo. No hi ha por de pluja.

En la ruta d’avui es tracta de seguir un camí molt “enfonyat” però que fa pocs dies, un grup de 19 persones el varen netejar. Van ser els de la “Colla de Bescanó” (http://www.collaisard.com/ ). Seguint aquest camí hem d’arribar a la casa del Quer.

Comencem agafant un camí força ample que passa pel costat de la casa Nova de Montdois i que després d’uns 300 m. s’acaba i comença el camí “netejat i obert” per poder-hi passar. És el camí que ens cal seguir. Al principi baixa molt fort i després va seguint més suaument fent forces ziga-zagues. La vegetació és molt espessa. El bosc està ple d’arbres d’arboços molt corpulents. Al passar per una clariana observem el paisatge i veiem el desnivell que anem fent. Finalment veiem la teulada de la casa del Quer. Ens falta poc per arribar-hi.

La casa del Quer està en molt mal estat. És una casa força gran tenint en compte el lloc on es troba.

Fem un vol per la casa i veiem que encara ha una gran tina de vi. Sembla que era per el consum dels habitants de la casa. Porta inscrita la data de l’any 1779. Antigament per a tota aquesta zona es conreaven vinyes.

Enfront mateix d’aquesta masia hi ha un gran penyal; és l’anomena’t Morro del Quer.

Ens disposem a pujar-hi encara que amb forta pendent i suar de valent. La vista que es contempla des d’aquest cim val molt la pena.

Hi esmorzem, tot disfrutant de la gran vista panoràmica: El Cingle del Far, la Pressa de Susqueda i un bon tros de l’embassament de Susqueda. Aquí dalt estem a 600m.

A les 11 hores reprenem el camí de tornada passant per el mateix lloc. Ens cal superar un desnivell de 313 m. Per tal d’evitar l’últim tram que puja molt dret, seguim un altre camí i anem a sortir a pocs metres de la casa Nova de Montdois; punt final de la ruta del dia d’avui.

El recorregut d'avui ha estat de 7'81 kms.

De tornada fem més d’una parada per observar més de prop les masies que anem trobant al llarg de la crta. abans d’arribar a la Riba.

Arribem a Vic a ¾ de 2. Avui hem conegut un nou indret de les Guilleries.

Per tenir més informació de la masia del Quer : http://llbalasch.blogspot.com/